www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

2 Jul, 2006

Catalanisme social i consciència d’espècie (III)

Continuant en la línia iniciada setmanes enrere, us oferim la tercera part de la sèrie "Catalanisme social i consciència d'espècie", que l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES, publica al diari El Mundo, cada quinze dies, i que ara vol compartir amb vosaltres. Si voleu podeu consultar el primer i segon lliurament en l'arxiu d'aquest mateix bloc.

Catalunya, després del pla d’estabilització de l’any 1956, coneix un creixement econòmic important; el procés industrial necessita ma d’obra i provoca moviments demogràfics d’una gran magnitud que s’acceleren a partir de la dècada de 1960, quan el turisme transforma econòmicament el nostre litoral. Els conciutadans nous, que arriben de les zones pobres d’Espanya, venen a un país on es parla una altra llengua i del qual no coneixen la realitat social. Les agrupacions obreres, els partits polítics d’esquerres i les organitzacions de base cristianes en conjunt fan un gran treball per integrar-los. Però, com és possible d’integrar-se en un país que té prohibit de parlar la seva llengua i on, a més, no està degudament consentit ni autoritzat de practicar els seus costums ni la seva cultura?.

L’arribada dels contingents obrers per fer funcionar les fàbriques de la burgesia catalana, la qual en una part important era pactista i no precisament catalanista -aquí convé recordar que molts dels seus membres feien servir el castellà com a llengua de prestigi per distingir-se del poble en general que continuava parlant català- va provocar un xoc d’identitats que només l’acció social solidària de les organitzacions socials, els partits polítics, les associacions de veïns i els moviments sindicals van poder esmorteir.

Els nous catalans s’instal·laven als ghettos que ells mateixos havien construït i vivien, en general, en males condicions a causa de la seva baixa capacitat adquisitiva. Quan vius aïllat, algunes vegades injustament culpabilitzat dels mals de Catalunya i tens, a més, una llengua diferent, tot plegat acaba per constituir una barrera per a la teva integració. Es van formar concentracions de milers de persones que no necessitaven la llengua del país per entendre’s, a la vegada que la llengua del país tampoc no estava permesa en les relacions administratives ni en la comunicació cultural institucional. Això va fer que gran part de nous catalans no hagin tingut la possibilitat d’integrar-se d’una manera efectiva i que només la seva descendència la tingui de manera parcial.

Aquelles condicions van generar la lluita per obtenir la llibertat, la democràcia i la recuperació de les institucions catalanes. Aquells pressupostos van començar a moure molta gent cap a una política d’àmbit social que va acabar per mobilitzar a un gran contingent arreu del país i, aleshores, en aquell marc, el catalanisme d’esquerres va tornar a emergir resultat d’una necessitat social àmpliament entesa.

Entramats socials com l’Assemblea de Catalunya, participada per la majoria de forces polítiques actives del país, configuraven un feix de forces decidides a aconseguir la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia; la recuperació de la llibertat també passava per la recuperació de les nostres institucions i, per tant, el catalanisme estava ja implícit en el projecte de demandes anterior a la transició política.

Després de la caiguda del franquisme, l’any 1975, el catalanisme sota la direcció de Jordi Pujol, pensador i dirigent catòlic i socialdemòcrata forjat en la lluita catalanista i nacionalista contra la dictadura, ajuda al renaixement de la dreta nacionalista i el catalanisme de dretes torna a tenir preponderància en front del catalanisme d’esquerres. La seva arribada al govern de la Generalitat va significar el triomf d’un nacionalisme moderat impregnat del catalanisme de base noucentista.

No hem d’oblidar que a l’Assemblea de Catalunya convergien totes les forces cap a una situació on la qüestió nacional era important en el marc de les llibertats: l’esquerra revolucionària, la dreta socialdemocràta i la dreta estaven d’acord amb una nova regeneració catalana, amb aconseguir l’autonomia i amb demanar l’autodeterminació per a Catalunya.

Eudald Carbonell

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: