www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Jul, 2013

Troben l'eina de pedra més antiga d'Europa occidental, pròxima a 1,5 milions d'anys, a la Sima del Elefante d'Atapuerca

Ha aparegut per sota del nivell on es va trobar la mandíbula humana més remota (d’1,2) apropant-se així al límit acceptat per a la primera ocupació

Després de set anys de pacient restauració a l'IPHES, es presenta una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona que es coneix d'un homínid tan arcaic

Nous fòssils de la Gran Dolina avalen la continuïtat del poblament humà en el Plistocè inferior, és a dir, des de fa 1,5 milions d'anys fins als 850.000

Sílex trobat a la Sima del Elefante pròxim a 1,5 milions

Eina d'indústria lítica de més d'1,2 milions d'anys trobada a la Sima del Elefante - Jordi Mestre/EIA

L'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) ha trobat al jaciment de la Sima del Elefante un sílex cretaci del Mode 1 (tecnologia molt rudimentària), en el nivell TE8, que es localitza uns dos metres per sota del TE9 (datat en 1,2 milions d'anys), on el 2007 es va trobar la mandíbula humana més antiga d'Europa occidental. Per tant, aquesta eina és encara més arcaica i s'aproxima al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental, que se situa en 1,5 milions d'anys.

Al seu torn, noves troballes al jaciment de Gran Dolina, al nivell TD4, que ronda el milió d'anys, confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa sobre 1,5 milions d'anys, fins a la aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000 anys. A més, coincidint amb el balanç de la campanya d'excavació d'enguany a Atapuerca, s'ha donat a conèixer una escàpula infantil d'Homo antecessor, la segona documentada d'un homínid tan pretèrit. Aquest fòssil, encara que es va descobrir el 2005, ha necessitat de set anys de pacient restauració a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Escàpula d'Homo antecessor

Escàpula d'Homo antecessor recuperada el 2005 al nivell TD6 de Gran Dolina, de més de 800.000, un cop restaurada per l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Per Eudald Carbonell, codirector de l'EIA, no hi ha dubte que un dels resultats més destacats de la campanya d'excavació que es desenvolupa a Atapuerca des de l'1 de juliol i que finalitza aquest divendres, és la troballa a la Sima del Elefante de l'eina esmentada. En ser més antiga que la mandíbula humana documentada el 2007, "en conseqüència, pensem que amb el nou fòssil ens acostem al límit acceptat per a la primera ocupació d'Europa occidental que se situa en 1,5 milions d'anys", ha comentat.

Contradicció d'hipòtesis

Aquesta troballa, juntament amb els nous fòssils d'indústria lítica, apareguts en un altre jaciment d'Atapuerca aquest estiu, concretament a Gran Dolina, al nivell TD4 d'un milió d'anys, "confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa aproximadament 1,5 milions d'anys, fins a l'aparició d'Homo antecessor, fa uns 850.000", explica Carbonell.

Elena Lacasa amb peça indústria lítica de més de 800.000 anys trobada a TD4 de Gran Dolina

L'arqueòloga Elena Lacasa amb la peça d'indústria lítica de més de 800.000 anys que s'ha posat al descobert al nivell TD4 de Gran Dolina - Jordi Mestre/EIA

Per a aquest arqueòleg, això és molt important perquè "contradiu les hipòtesis plantejades per alguns investigadors que explicaven el primer poblament d'Europa a partir de la successió de petites onades d'homínids sense continuïtat en el temps i condemnades a l'extinció davant la seva incapacitat d'adaptar-se els nous espais".

En aquest sentit, Eudald Carbonell s'ha referit a un article publicat el 18 de juliol de 2013 a la revista Quaternary Science Rewievs, "Continuity or discontinuity in the European Early Pleistocene human settlement: the Atapuerca evidence", en la qual, entre d'altres hipòtesis, es proposa precisament la continuïtat del poblament europeu durant el Plistocè inferior. Està signat per diferents membres de l'EIA, entre els quals es troba l'esmentat codirector del Projecte Atapuerca.

"Encara que es tracta d'una indústria lítica molt arcaica, aquesta ja reflecteix -prossegueix Carbonell- el desenvolupament d'activitats complexes, com l'aprofitament d'animals caiguts en les bòfies. Aquestes activitats impliquen un cert control del territori, en ser necessari llegir i interpretar els senyals que es produeixen en el medi quan un animal cau en un parany d'aquest estil, com ara els brams dels propis animals o el voleteig d'aus carronyeres pels voltants".

Els codirectors del Projecte Atapuerca, d'esquerra a dreta, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José Mari Bermúdez de Castro amb la Consejera de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León, Alicia García, dimecres 24 durant la presentació de les troballes - Jordi Mestre / EIA

El rei de les coves

Però sens dubte, el rei de les coves d'Atapuerca fa un milió d'anys va ser l’Ursus dolinensis, un ós de grans dimensions avantpassat directe dels futurs óssos de les cavernes (Ursus spelaeus) i molt proper a l'ancestre comú dels óssos bruns actuals . D'aquesta espècie s'han trobat diverses restes al costat del d'altres animals com rinoceronts, cèrvids gegants, daines, bisons i ases silvestres.

Un altre fet a remarcar ha estat la presentació d'una escàpula d'Homo antecessor. Es va posar en evidència el 2005, en el nivell TD6 de Gran Dolina. Va pertànyer a un nen o nena d'entre quatre i sis anys i representa una gran oportunitat d'investigar sobre el desenvolupament i la locomoció d'aquesta espècie.

escàpula antecessor en restauració

Escàpula Homo antecessor en restauració

L'escàpula formava part d'un gran bloc de sediments del qual s'ha alliberat amb el procés de restauració - Lucía López-Polín/IPHES

Futura exhibició al Museo de la Evolución Humana

El seu estudi es presumia molt complex, atès que el fòssil es trobava literalment incrustat en un bloc d'argila calcificada. Després de set anys de pacient treball, l'equip de restauració de l'IPHES ha aconseguit alliberar aquesta resta fòssil tan peculiar i s'ha pogut donar a conèixer per primera vegada en societat. A més, actualment ja està en condicions de poder ser analitzat. Posteriorment s'exposarà al Museo de la Evolución Humana de Burgos.

Lucía López_polin

Lucía López-Poli, tècnica de restauració de l'IPHES, al laboratori de campanya, a Burgos, l'any que va aparèixer l'escàpula, tractant aquesta peça abans de ser trasllada a l'esmentat institut - Cedida Eduardo Saiz

En el registre fòssil dels hominins (espècies que ja es desplacen de forma bípeda) arcaics tan sols es coneixen les escàpules d'un individu immadur d'uns tres anys d'edat, pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis, localitzat a la localitat de Dikika, a Etiòpia.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: