15 Abr, 2013
“En pocs jaciments com Atapuerca tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada”
Ho afirma Mónica Fernández, alumna del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que ha excavat a Atapuerca
Oberta la preinscripció pel màster
Em dic Mónica Fernández García, tinc 22 anys i sóc de Tarragona. Actualment estic cursant el primer any del màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Prèviament, vaig realitzar el Grau en Història, també en aquest centre d’ensenyament.
Em vaig inscriure en aquest màster perquè de l’oferta que vaig consultar en el seu moment era el que millor s’adequava als meus interessos. Altres punts a favor van ser que ja conec l’equip investigador i docent i sé com treballen.
El meu objectiu és especialitzar-me en estudis de microfauna, concretament en l’anàlisi dels micromamífers del Pleistocè. Aquesta disciplina m’atrau perquè trobo que contribueix al coneixement d’una sèrie d’aspectes indispensables per a la interpretació dels jaciments i dels processos evolutius. La microfauna permet, a través d’estudis biocronológics, aproximar-se a la cronologia dels registres arqueològics i sobretot conèixer el clima, el paisatge i l’ambient associats a les ocupacions humanes.
Mónica Fernández excavant a la Sima del Elefante, a Atapuerca, l'estiu de 2010 - IPHES
Un lloc indispensable
L’estiu de 2012 vaig excavar a Atapuerca perquè és indubtable que per a qualsevol persona interessada en la Prehistòria i l’Evolució Humana, o fins i tot en l’Arqueologia en general, aquest indret constitueix un lloc indispensable en el panorama nacional i europeu. És de visita ineludible i, a més a més, si te’ns l’oportunitat de poder-hi excavar i conèixer com es treballa i com es raona des de dintre no ho pots deixar escapar.
Excavar a Atapuerca constitueix una gran oportunitat des del punt de vista professional, alhora que una gran experiència personal. El balanç es més que positiu. El complex de jaciments es increïble i poder visitar-los en primera persona de la mà de la gent que hi porta treballant durant anys és molt gratificant, i encara es més poder sentir-te part durant uns dies de l’equip i de les tasques que allà s’estan duent a terme.
El tracte amb el personal
A més a més, el tracte amb el personal investigador és molt proper i s’ofereixen a ajudar-te en tot moment, amb la qual cosa resulta molt fàcil aprendre. Amb els companys d’excavació sempre hi ha molt bon ambient. Per tot plegat, el treball mai es fa pesat. Potser el que et resulta més difícil és tenir que llevar-te d’hora, cap a quarts de vuit, però ho superes aviat. També és complicat trobar un moment d’intimitat (som moltíssims!). Però, se’ns dubte l’experiència compensa i cap de les dues coses arriba a fer-se’t realment pesada.
Treballant a l'antic laboratori de l'IPHES a l'edifici de la Plaça de la Imperial Tàrraco, quan preparava el seu treball de Grau - IPHES
A Atapuerca he participat ja en tres campanyes. La primera al jaciment de Sima del Elefante; el segon any, a Galería i aquesta darrera, la del 2012, vaig col·laborar en les tasques de rentat i triat de les restes de petits vertebrats i del material que s’obté a l’excavació, al riu Arlanzón. En aquest sentit he tingut molta sort perquè he pogut conèixer diferents àmbits de treball d’Atapuerca.
Com és una jornada
El dia a dia a Atapuerca es pot dividir en el treball de camp pel matí, quan et trasllades per excavar als jaciments o per desenvolupar les tasques de rentat i triat al riu Arlanzón, i a la tarda, quan efectués el treball de laboratori (rentat, revisió, siglat o triat). Per les nits és el moment d’oci, que també ens cal, perquè no hem d’oblidar que es tracta de l’estiu i de les nostres vacances.
Cadascun dels jaciments d’Atapuerca presenta un encant únic que el fa singular. A més a més, en conjunt és un complex increïble: grans seqüències des d’èpoques molt antigues que apleguen ocupacions humanes de diferents tipologies. Sense oblidar la gran quantitat de restes humanes trobades. Concretament, excavar a Sima del Elefante, significa afrontar-te amb una de les evidències més antigues d’ocupació no tant sols de la Península Ibèrica, sinó d’Europa; amb la qual cosa poder-hi treballar allí és molt especial.
També excavar a Galeria em resultà una gran experiència, tot i que l’any que vaig participar, al juliol de 2011, no vam treure masses restes. No obstant, era el primer any que es reprenia l’excavació després de restar uns anys deturat, amb el que esdevingué molt emocionant perquè no sabies ben bé que t’hi podries trobar. Hi vaig aprendre molt i l’equip que estàvem ens vam avenir molt bé.
Metodologia sistematitzada
En darrer lloc, poder treballar amb l’Equip del Riu, per una persona que es vol dedicar a l’estudi de la microfauna es una experiència inigualable. En pocs jaciments, tens la oportunitat d’arribar a veure tal quantitat de restes i aplicar una metodologia tan sistematitzada. Normalment, en d’altres excavacions, hi ha poca gent dedicada aquests tipus de tasques, mentre que allí l’equip és de més 15 persones, amb tot el que això suposa (comparar experiències, preguntar dubtes, aprendre dels seus coneixements...). Veritablement, amb el rentat dels sediments i, en especial, amb el triat, n’aprens moltíssim de qüestions com diferenciar les parts anatòmiques i les diferents especies.
Pel que fa al màster, l’ambient amb els companys i el professorat és molt positiu i el tracte es molt bo. Els estudiants compartim aficions i gustos i ens preguntem coses similars, independentment de la nacionalitat que tinguem, amb la qual cosa la relació resulta molt fàcil. En el cas del professorat, hi ha una relació molt pròxima. Amb la majoria d’ells hi he coincidit en altres excavacions o m’han impartit alguna classe de la carrera, cosa que millora la comunicació i el grau de confiança.
technorati tags: segon cicle , ensenyaments , pla Bolònia , formació , arqueologia , quaternari , microfauna
