El bloc de les activitats de l'IPHES

5 Set, 2012

Homo antecessor es cruspia membres d’altres grups de manera recurrent aplicant els mateixos processos de carnisseria que als animals

L’abundància de cries canibalitzades suggereix que atacaven a grups de poc risc per als agressors

Des de fa ja algun temps es sabut que Homo antecessor, una espècie homínida que va viure fa sobre 800.000 anys a Atapuerca (Burgos), practicava el canibalisme, però mai ha quedat clar per què ho feia. Un estudi publicat recentment al Journal Human Evolution (JHE) suggereix la possibilitat que l’infanticidi i el canibalisme es practicaren per la defensa i ampliació d’un territori ric en recursos. Els exemplars capturats eren majoritàriament individus immadurs als quals se’ls sotmetia als mateixos processos de carnisseria que als animals.

Metodologia

Per arribar a aquestes conclusions, “s’ha comparat el canibalisme practicat per ximpanzés, humans moderns i casos arqueològics amb les evidències del nivell TD6 del jaciment de la Gran Dolina (Sierra de Atapuerca)  i d’aquesta manera explorar les possibles causes que motivaren aquesta conducta al Plistocè inferior, aproximadament fa 800.000 anys”, indica Palmira Saladié, investigadora principal que signa l’article i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Crani d’Homo antecessor amb clars estigmes de percussió realitzats durant la seva fracturació - IPHES

En l’article, titulat “Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses”, es constata com al comparar les modificacions o marques de tall produïdes durant la descarnació de les carcasses o fracturacions dels ossos de restes d’Homo antecessor per al consum del moll amb les localitzades en altres animals no s’observen diferències en el tractament.

Consumir membres d’altres grups

“D’aquest mode les modificacions trobades en Homo antecessor i els ossos d’altres animals indiquen que el procés de carnisseria fou el mateix sobre les diferents espècies i que les restes un cop consumides es descartaven sobre el sòl d’hàbitat de la mateixa manera”, apunta Palmira Saladié.  “Això suggereix, tal i com ja es va publicar l’any 2010 a la revista Current Anthropology, que els hominins que utilitzaren Gran Dolina com a campament caçaven i consumien individus d’altres grups de manera recurrent, incloent-t’hi aquesta conducta en el seu sistema cultural”, afegeix la mateixa investigadora.

Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES i signant principal de l'article, en una campanya d'excavació al jaciment de Gran Dolina a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Encara que hi ha un nombre creixent de restes humanes amb clares evidències de canibalisme en jaciments prehistòrics d'Europa, aquest tipus de registre és encara escàs com per poder extreure conclusions generals. En el cas de conjunt de TD6, la informació principal que tenim és la següent: “en primer lloc, els diferents esdeveniments de característiques similars es va dur a terme successivament, i segon, el consum de les restes era per a fins nutricionals. Ambdues inferències suggereixen la naturalesa funcional del canibalisme en aquest lloc”, indica Palmira Saladié.

D'altra banda, l’equip que signa l’article ha vist que els homínins consumits eren majoritàriament individus immadurs, “cosa que és una indicació del consum dels individus relacionats amb el menor risc per a l’agressor durant la seva captura. Aquesta s'hauria produït en un intent de protegir el territori d'influència possiblement de grups de veïns o de nous grups entrants a la mateixa zona. Els atacats probablement haurien estat formats en el moment de l’assalt per pocs individus, inclosos nens i adolescents, acompanyats de mascles i femelles adults”, assenyala.

Varis infants

Concretament, el canibalisme documentat a TD6 inclou principalment el consum d’individus immadurs, entre els que es troben varis infants. La distribució d’edats dels hominins canibalitzats no és consistent amb la que mostren altres casos de d’exocanibalisme practicat per grups d’hominins o humans. En canvi, és similar als perfils d'edat que s’observen en el canibalisme associat amb l'agressió intergrupal en els ximpanzés. “Per això, hem utilitzat una analogia amb la conducta d’aquestes primats per proposar que els homínins de TD6 duien a terme atacs de baix risc sobre membres d’altres grups per tal de defensar l’accés als recursos dins els propis territoris i tractar d'ampliar aquests espais en detriment dels grups veïns”, apunta Palmira Saladié.

Ximpanzé rossegant un os de corder al Parc Zoològic de Barcelona. Aquests primats s'han utilitzat per fer un estudi comparatiu del seu canibalisme amb el que practicaven els homínids d'Atapuerca - IPHES

El canibalisme conegut tant històricament com etnogràficament es va dur a terme entre les societats productives, estructurades i jeràrquiques, i amb càrregues simbòliques molt complexes. Aquestes societats solen posseir mites complexes, en les quals el canibalisme s'inclou dins de la seva concepció del món i de les persones que conformen les seves i altres societats. Per això, el canibalisme és generalment abordat en el marc de les explicacions socials, polítiques o religioses. “No obstant això, aquesta complexitat –explica Palmira Saladié- no es pot transferir directament a les societats caçadores i recol.lectores del Plistocè, per als qui la pràctica d'aquest costum pot haver estat impulsada per circumstàncies ecològiques, o per la combinació d’ambdues raons, encara que no són fàcilment visibles en el registre arqueològic”.

Referència bibliogràfica

Palmira Saladié, Rosa Huguet, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Isabel Cáceres, Montserrat Esteban-Nadal , Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro, Eudald Carbonell: "Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansión and imbalance of power hypotheses". Journal of human evolution.

 

technorati tags: canibalisme , Atapuerca , arqueologia , canibalism , Early Pleistocene , evolució humana , Homo antecessor