30 Gen, 2012
El menú dels homínids d'Atapuerca i Bolomor, fa més de 300.000 anys, ja incloïa una gran varietat de preses
El repertori era molt ampli: processaven tant espècies de gran mida, com elefants o rinoceronts, fins a altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues
L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat
Així es demostra en una tesi doctoral presentada a
A la taula, Ruth Blasco, el dia de la defensa de la tesi a la URV - Jordi Mestre / IPHES
Saber quan els homínids van començar a tenir una dieta diversificada i quins factors van intervenir perquè això es produís és un dels principals temes zooarqueològics de discussió actual a Europa. Una tesi doctoral presentada recentment a
Així s'ha vist que el seu menú era molt ampli, ja que processaven tant espècies de gran mida, per exemple elefants o rinoceronts, com altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues. L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat.
Diferents exemples de restes de fauna estudiats en la tesi en les quals s'observen marques de tall i estries que avalen el consum per part dels homínids: a) incisions sobre una diàfisi medial d’Oryctolagus cuniculus (conill de bosc) procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València), b) diàfisi medial d'un húmer de còrvid procedent del subnivell TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos); c) marques de tall sobre una mandíbula d’Oryctolagus cuniculus procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor, d) visió estereoscòpica de les estries antropogèniques sobre un húmer i la cara ventral de la closca (placa lateral) de Testudo hermanni (tortuga mediterrània) procedent del nivell IV de la Cova del Bolomor. IPHES
L'autora de l'estudi, Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de
Excavacions al nivell TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Els materials estudiats en aquesta tesi, un total de 45.000 restes faunístiques, procedeixen del subnivell TD10-1 de Gran Dolina a Atapuerca, amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys, i dels nivells XVII, XI i IV de
"Les dades obtingudes han permès observar una diversitat comportamental rellevant entre els grups humans tant de TD10-1 com de
Treballs d'excavació a Bolomor en una imatge d'arxiu - Cedida Equipo de Investigación de Bolomor
"Tant les ocupacions curtes com les relativament perllongades en el temps, semblen contenir una diversitat major d'espècies com a resultat dels múltiples esdeveniments que reflecteixen l'espontaneïtat d’aturades en el camí o, per contra, com a resultat de l'amplitud de recursos que comporta la permanència d'un grup en un mateix enclavament”, apunta Ruth Blasco.
Transformacions en la dieta
La mateixa investigadora considera que, en aquest sentit, és possible que hi hagi nombroses transformacions en la dieta dels grups humans que podrien arrencar des de moments molt primerencs. A partir de les dades obtingudes en aquesta tesi, els canvis en l'alimentació no semblen ser lineals en el temps i en l'espai, sinó que semblen estar condicionats per la diversitat comportamental, el patró ocupacional i les característiques pròpies del medi on es desenvolupen els diferents grups humans del territori europeu.
"Fins ara, els elements utilitzats per explicar el canvi en la dieta humana a partir del Paleolític superior a Europa i Pròxim Orient s'havien relacionat subseqüentment amb el Comportament Humà Modern i per tant amb Homo sapiens", assegura Ruth Blasco. No obstant això, diversos d'aquests elements semblen observar-se en alguns conjunts europeus del Plistocè mitjà i inicis del superior (pre-neandertals i neandertals). En aquest sentit, els elements faunístics que defineixen la "modernitat" en el comportament humà podrien estar presents des de moments primerencs a Europa.
Breu perfil
Ruth Blasco es va llicenciar en Història per
Codirectors de la tesi, l'autora, membres del tribunal i suplents. D'esquerra a dreta: Valentín Villaverde, Clive Finlayson, Jordi Nadal, Eudald Carbonell, Ruth Blasco, Josep Fernández Peris i Jordi Rosell. Jordi Mestre / IPHES
Posteriorment, va cursar el doctorat de Quaternari i Prehistòria a
Com a investigadora de l'IPHES participa en diferents projectes de recerca relacionats amb el comportament dels homínids del Plistocè mig liderats per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director d'aquest centre. També forma part de l'equip d'investigació de Bolomor, adscrit al SIP (Servei d'Investigació Prehistòrica de
Ha realitzat nombroses publicacions relacionades amb
Ha realitzat els seus estudis predoctorals com a becària del programa FI de
30 Gen, 2012
Obtenen la cronologia completa del jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, on es va descobrir l'espècie Homo antecessor
Els nous resultats permeten confirmar l'antiguitat del nivell on es van trobar per primera vegada restes del primer europeu, al nivell TD6, el 1994
Mai abans s'havia realitzat un estudi sistemàtic de tota la seqüència estratigràfica d'aquest jaciment, que aniria des de fa 1,2 milions d'anys a 200.000 abans del present.
Determinar la cronologia d'un jaciment és sempre una tasca complexa. Per afinar i assegurar-se que les dades obtingudes són certes es duen a terme estudis des de diverses disciplines i es contrasten els resultats, principalment dels estrats més rics des del punt de vista arqueològic. Així, per exemple, fins ara només es disposava de datacions puntuals de certs nivells de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), com TD6, on el 1994 es va descobrir una nova espècie, Homo antecessor, amb una antiguitat de 800.000 anys.
Davinia Moreno el dia de la presentació de la tesi a la URV amb el tribunal - Jordi Mestre / IPHES
Això ha canviat amb una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que ha permès determinar per primera vegada, i de manera sistemàtica, l'antiguitat de tots els nivells de Gran Dolina, en un període que abastaria entre fa 1,2 milions d'anys i 200.000 abans del present. Els resultats són coherents amb el que es coneixia sobre els estrats ja analitzats anteriorment amb altres mètodes diferents a l'empleat ara, com el paleomagnetisme, la bioestratigrafia i la luminiscència (TL o IRSL) o ESR / U-Th.
Davinia Moreno pensa que la seva tesi és un primer pas per a un estudi molt més ampli - Jordi Mestre / IPHES
Concretament, l'autora de la nova tesi doctoral sobre Atapuerca, Davinia Moreno, ha utilitzat la tècnica de la Ressonància de Spin Electrònic aplicada a quars extret de sediments càrstics blanquejats òpticament (ESR-OB) pels raigs UV procedents de la llum solar. És a dir, que el contacte dels grans de quars amb els raigs UV de la llum solar, durant el transport del sediment, facilita l'alliberament dels electrons que han quedat atrapats a la mostra. D'aquesta manera, el "rellotge geològic" es posa a zero i el que es data al jaciment arqueològic correspon al moment de sedimentació del quars i no al de la formació d'aquest mineral.Això és un fet nou, doncs mai abans s'havia fet servir aquest mètode de datació per a contextos d'aquest tipus, encara que sí, i amb èxit, en entorns fluvials. "D'aquí, també, la importància dels resultats obtinguts amb aquesta recerca sobre Gran Dolina, doncs hem demostrat que és una tècnica vàlida en aquest tipus de sediments", afirma Davinia Moreno. Un entorn càrstic com el d'Atapuerca es caracteritza per un complex sistema de galeries en què els sediments procedents de l'exterior de la cova han quedat atrapats permetent amb això la conservació de les restes fòssils i, per tant, la formació dels jaciments arqueològics.
En plena feina de camp, datant a les terrasses fluvials del riu Arlanzón - IPHES
La datació per ESR avalua els efectes de la radioactivitat natural sobre la mostra que es vol estudiar. Es mesura l'energia absorbida per aquesta en funció de la quantitat de radiació a la qual ha estat sotmesa durant la seva història. "És a dir, que la mostra -explica la mateixa investigadora- és considerada com un dosímetre capaç de registrar i restituir la dosi absorbida procedent de les diferents radiacions ionitzants a les quals ha estat sotmesa. La radiació ionitzant és una forma d'energia capaç de desplaçar electrons dels àtoms o molècules de la matèria a la qual afecten, en aquest cas la nostra mostra. La quantitat de radiació registrada ens permet calcular l'antiguitat dels sediments".
Per Davinia Moreno, la seva tesi "no és més que el començament d'un treball molt més ampli que hauria de continuar per part de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA). Les seqüències estratigràfiques de Galeria i Sima del Elefante haurien datar-se seguint el mateix protocol realitzat a Gran Dolina amb l'objectiu d'afinar el quadre cronostratigràfica de cada jaciment i poder fer correlacions entre els diferents nivells de cadascun d’ells ", assegura.
Nascuda a Saragossa, el 1981, Davinia Moreno es va llicenciar en Geologia a la Universitat de Saragossa, el 2005, amb la intenció d'especialitzar en Paleontologia. Durant els seus anys universitaris, la seva afició per aquesta disciplina la va portar a interessar-se pels jaciments d'Atapuerca fins que, durant el seu quart any de carrera, i gràcies a la Dra Glòria Conca, investigadora de l'EIA, va poder per primera vegada participar en les excavacions d'aquests jaciments. Les dues setmanes que va passar a Burgos en l'estiu de 2004 li van permetre conèixer als membres d'aquest grup científic i obtenir informació sobre el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria d'aquesta universitat.
27 Gen, 2012
“Sota terra” al monestir de Santa Maria de Vallsanta
Es disposa d’una web, d’un bloc, d’un canal a twitter i un altre a Facebook per estar al dia de la sèrie
Diumenge 29 de gener, a les 22.30 h per TV3, “Sota terra” viatja als segles XIII i XIV, al Monestir de Santa Maria de Vallsanta (L’Urgell, Lleida), a intentar comprendre per què no s’acabà de consolidar malgrat els seus 5 segles de funcionament. Per què els documents parlen d’una gran església, d’un claustre, d’un dormitori comú… que no han aparegut mai? Es van arribar a construir aquests espais? Són algunes de les qüestions que esbrinaran l'equip d'arqueòlegs encapçats per Eudald Carbonell, director de l'IPHES.
Eudald Carbonell en una escena del capítol dedicat a la Vallsanta - Cedida TV3
Durant anys de Vallsanta només se’n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construir un claustre del qual només se’n té constància per un document que parla d’un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l’església, enterrada al monestir? I com va viure, aquesta important abadessa? I les seves companyes de congregació, com vivien?
L'actor Fermí Fernades, al monestir de la Vallsanta, és el presentador de la sèrie - Cedida TV3
En només tres dies, els arqueòlegs de “Sota terra” conjuntament amb l’equip que habitualment treballa al Monestir intentarà resoldre aquestes i altres incògnites i descobrir com vivien les monges medievals.26 Gen, 2012
Xerrada sobre els recursos alimentaris dels homínids d’Atapuerca
Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) impartirà la xerrada Los recursos alimentario de los homínidos de Atapuerca, dimecres 1 de febrer, a les 19 h, a
La doctora Rosa Huguet excavant a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Resum conferència
Una de les preguntes en el camp de la prehistòria és conèixer què menjaven el homínids que habitaren
La zooarqueologia, a més de donar-nos dades de què consumien els grups humans, també ens aporta informació sobre les estratègies de subsistència d’aquests grups, així doncs ens ajuda a conèixer quina era la manera d’obtenir les restes que consumien així com el grau de cohesió social del grup.
technorati tags: estratègies de subsistència , dieta , human evolution , alimentación , zooarqueología25 Gen, 2012
El Museo de la Evolución Humana i els jaciments d'Atapuerca s'integren en la més important xarxa europea del plistocè
En la línia de
Un grup de visitants als jaciments d'Atapuerca escolta les explicacions de l'arqueòloga Isabel Boj - Jordi Mestre / IPHES
És important assenyalar que el Sistema Atapuerca Cultura de
Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha destacat: "el lideratge del MEH i del Sistema Atapuerca és fruit d'un treball continuat i ben fet durant tres dècades de forma coordinada entre
Així mateix, Batista ha assenyalat: "l'IPHES, com a membre del EIA, ha col·laborat en la concepció del MEH i dels centres de recepció de visitants de Ibeas de Juarros i d'Atapuerca, així com en el condicionament dels jaciments per poder ser visitats i en la musealització del parc arqueològic ".
Aquesta xarxa pretén unir esforços i recursos i crear sinergies en el camp científic i pedagògic, amb l'intercanvi de bones pràctiques sobre la gestió i la promoció turística sota una marca conjunta. A més, s'intenta facilitar la captació de fons per emprendre projectes de forma coordinada com exposicions temporals, intercanvis transnacionals i activitats destinades tant als aficionats com a professionals.
El nombre total de visitants anuals als divuit enclavaments de la xarxa arriba als 1.400.000 visitants, dels quals, més d'un terç corresponen als dos museus espanyols i el MEH acapara la cinquena part dels visitants totals -un 20%-. Les xifres de
24 Gen, 2012
Torna el programa L’IPHES a les escoles
Coincidint amb l’inici del període lectiu després de les vacances nadalenques, s’ha posat en marxa una nova tongada de xerrades del programa L’IPHES a les escoles a tots els col·legis de Calella de la mà de Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Uns 500 nens i nenes de Callela es beneficien d'aquestes classes - Cedida Ajuntament de Calella
Així, durant els primers dies de classe, alumnat de les escoles Pia, Freta, Salicrú i Minerva han pogut conèixer una mica més a fons en què va consistir el Paleolític. Prèviament a aquestes sessions, el professorat rep material didàctic per treballar el tema amb els estudiants, que són, en aquest cas, de cinquè i sisè de primària. Al cap d’uns dies se’ls hi fa la xerrada que sempre va acompanyada per un power point molt didàctic i per material (reproduccions de cranis i d’industria lítica) relacionat amb l’etapa que se’ls hi explica i que poden tocar.
En total, uns 500 alumnes de Calella són els que poden gaudir d’aquesta iniciativa, que es desenvolupa gràcies a les bones relacions d’aquest institut amb l’Àrea de Política Social de l'Ajuntament de l’esmentada localitat.
technorati tags: didàctica , col.legis , ensenyament , prehistoria , evolució humana , fòssils , indústria lítica23 Gen, 2012
El documental En busca del primer europeo es projecta a la seu de l'Instituto Cervantes a Nova York
Aquest treball es va estrenar el passat 6 de gener per TV2 i va tenir una audiència de 420.000 espectadors.
La seu de l'Instituto Cervantes a Nova York acollirà el proper dimarts 24 de gener, a les 18 h, la projecció del documental En busca del primer europeo, coprotagonitzat per l'arqueòleg i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, en el marc del cicle Ciencia en Marte(s). Aquest treball es va estrenar el passat 6 de gener per TV2 i va tenir una audiència de 420.000 espectadors, segons dades facilitades per Turkana Films, coproductora d'aquest treball juntament amb TVE.
Àfrica és un dels escenaris on transcórre el docuemtnal - Cedida Marian Mellen
En busca del primer europeo fa un recorregut per diferents continents per explicar els orígens de la humanitat d'una manera didàctica i a l'abast de tots els públics. L'objectiu és donar a conèixer com es van produir les primeres ocupacions humanes al continent europeu i com eren aquelles primeres poblacions.
Amb un format caracteritzat pel rigor de la informació científica, En busca del primer europeo està presentat de forma amena, en clau d'humor i d'aventura. És alhora un viatge detectivesc durant el qual els protagonistes, una ciutadà del carrer acompanyat per Eudald Carbonell, descobreixen i es plantegen quan, com i per què hem arribat a ser el que som actualment com a espècie.
Premis
Aquest documental ja ha rebut el premi Prisma de Bronce al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica que, dotat en 6.000 euros, atorga la Casa de las Ciencias de la Coruña. Li ha estat concedit per recollir de forma rigorosa i didàctica el coneixement actual sobre l'evolució humana, ressaltant el valor del treball de camp i la seva aproximació al públic jove.
També ha estat distingit amb el Premi Especial del Jurat al DOCSCIENT de Roma, que és el festival internacional de documentals científics més prestigiós d'Itàlia. El jurat ho va destacar com a exemple de combinació entre rigor científic i entreteniment, tot això unit a una esplèndida fotografia.
technorati tags: televisió , socialització , origens humanitat , arqueologia , programa entreteniment , premis , Heritage , Archaeology23 Gen, 2012
Mor Alan Turner, un paleontòleg dels grans
Estava especialitzat en l'estudi de la competència entre els primers representants del gènere Homo i els grans carnívors
El 14 de gener ens va deixar el professor Alan Turner, un paleontòleg dels grans, un especialista en la taxonomia i la paleobiologia dels carnívors extints. Alan va ser pioner en l'estudi, des d'una perspectiva paleoecològica, de la competència entre els primers representants del gènere Homo i els grans carnívors, centrant-se el seu interès en els fèlids amb dents en forma de sabre, panteres, grans cànids i hienes , contribuint de manera molt significativa al coneixement sobre el comportament dels homínids en relació amb el seu entorn i les necessitats de provisió d'aliments d'origen animal.
El paleontòleg Alan Turner - Cedida Mauricio Antón
Durant els anys vuitanta, va desenvolupar gran part del seu treball a Sud-àfrica, primer al Museu del Transvaal, a Pretòria, i després a la Universitat de Ciudad del Cabo. Posteriorment, va tornar a Anglaterra natal per seguir desenvolupant les seves investigacions com a catedràtic de la Universitat John Moores de Liverpool.
Particularment, volem destacar que nosaltres vam mantenir una interessant i fructífera polèmica amb Alan durant els anys noranta sobre l'origen, evolució i dispersió dels fèlids amb dents de sabre del gènere Megantereon, que finalment es va tancar amb un article de consens que vam publicar conjuntament l’ any 2007. Aquesta experiència ens va aportar la perspectiva, tantes vegades absent en moltes disciplines científiques, que és possible col·laborar de manera amistosa i cordial amb col·legues que mantenen punts de vista discrepants amb el mateix, contrastant opinions i dades, buscant noves evidències i, eventualment, aconseguint assolir nous punts de vista que enriqueixen i incrementen el patrimoni del coneixement.
Descansi en pau.
Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador ICREA a l'IPHES, i Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universidad de Màlaga.
technorati tags: grnas carnívors , paleontologia , competència , homínids , fèlids , paleobiologia , human evolution , palaeoanthropology19 Gen, 2012
Diumenge 22 de gener a les 22.30 s’estrena a TV3 la 2a temporada de Sota terra amb Eudald Carbonell i Fermí Fernandes
Es disposa d’una web, d’un bloc, d’un canal a twitter i un altre a Facebook per estar al dia de la sèrie i participar en diferents iniciatives com concursos
El primer capítol se centra en el naufragi d’un vaixell al delta de l’Ebre: tres dies d’arqueologia subaquàtica, combinada amb l’excavació d’una torre militar
Notícia anterior - avançament primer capítol - vídeos de promoció
Després de la bona acollida que va tenir la primera temporada, TV3 estrena el diumenge 22 de gener, a partir de les 22.30 h la segona temporada del programa d’arqueologia ‘Sota terra’, coprotagonitzat un cop més per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). També hi pren part molt activa l’investigador Jordi Rosell, del mateix centre de recerca.
Eudald Carbonell consultant el guió durant el rodatge a les Drassanes de Barcelona - TV3
A més, pel que fa a la implicació de l’IPHES, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, remarca “l’assessorament científic que hem aportat a tot el procés de guionatge dels capítols, a la participació de diferent personal investigador i el fet que algun episodi se situï en jaciments on aquest institut desenvolupa projectes de recerca, com és el cas de les coves prehistòriques de Moià”.
Eudald Carbonell i Jordi Rosell en una escena a Roses - TV3
Integrada per 13 nous capítols, la nova temporada recorrerà alguns dels principals jaciments arqueològics de Catalunya, i participarà en les excavacions que s’hi duen a terme, per descobrir troballes de diferents períodes de la història del nostre país.
L’èxit del programa recau en el seu plantejament, ja que combina història i entreteniment, humor, aventura i rigor. Presentat per l’actor Fermí Fernandes, ‘Sota terra’ acompanyarà un grup d’arqueòlegs comandat per Eudald Carbonell. En cada jaciment tenen tres dies de feina intensa per intentar assolir els seus objectius. En aquesta ocasió es pot avançar que hi ha hagut troballes molt importants.
Moment en què Eudald Carbonell i Fermí Fernández examinen una troballa durant el primer capítol - TV3
Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, destaca “la possibilitat que ens dóna Sota terra de difondre el coneixement de manera rigorosa, amena, didàctica i assequible per a tots els públics”.
Comparant la primera amb la segona temporada, Lluís Batista indica que, pel que fa al rodatge, “en aquesta ocasió tot el procés ha estat menys complicat, ja que l'experiència de tot l'equip s'ha fet notar”.
Per a Eudald Carbonell, la seva aposta per aquesta sèrie “és part de la sistemàtica de socialització que desenvolupem des de l’IPHES, i és una eina molt important per explicar l’evolució a la societat”. En aquest sentit ha explicat: “tot i que em dedico a la investigació científica, cal buscar una mica de temps per poder transmetre a la ciutadania el coneixement que obtenim amb la nostra feina”.El primer capítol es basa en un naufragi al delta de l’Ebre. D’on era, què duia i on anava el vaixell enfonsat? La costa catalana ha estat testimoni d'innombrables naufragis. 'Sota terra' segueix la pista d'un vaixell de fa entre dos i tres segles enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, davant del delta, entre el Montsià i el Baix Ebre. Què transportava? D'on venia? On anava? Per què va naufragar? Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen en aquest primer episodi.
En aquest capítol, l’equip també vol esbrinar com i per què es va enderrocar la torre de defensa més propera al naufragi:
Tres dies d’arqueologia subaquàtica, combinada amb l’excavació d’una preciosa torre militar endinsada al mar... i de descobriments històrics sorprenents.
technorati tags: socialització , arqueologia , excavacions arqueològiques , didàctica , història de Catalunya , sèries de televisió19 Gen, 2012
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia que s’usen per estudiar fòssils prehistòrics
Ho fa en xarxa científica establerta amb equips del Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford
L’objectiu és avaluar la resolució de diferents tècniques microscòpiques per a millorar els protocols d’anàlisi.
Durant aquests dies, del 16 al 25 de gener, s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia emprades per estudiar la superfície d’eines de pedra i altres fòssils prehistòrics amb la finalitat d’avaluar-ne la seva resolució, veure com es poden complementar i millorar els procediments d’estudi. Ho fa en xarxa científica establerta amb equips d’Anglaterra com el Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford.
Membres de l'IPHES i experts anglesos en una sessió de treball - Andreu Ollé / IPHES
L’anàlisi microscòpica se centra en objectes arqueològics que poden aportar informació sobre processos bàsics per conèixer les estratègies de subsistència de les comunitats humanes prehistòriques, com són la utilització dels instruments lítics i el processament dels recursos alimentaris d’origen animal. “D’aquesta manera podem saber amb més exactitud, per exemple, com feien servir aquestes eines, quins animals processaven, com ho feien, etc”, apunta Andreu Ollé, investigador de l’IPHES que coordina aquest projecte.
Els sistemes de microscòpia que es comparen són: el SEM (Microscopi Electrònic de Rasteig), l’ESEM (Microscopi Electrònic de Rastreig Ambiental), el LSCM (Microscopi confocal de rastreig làser) i un l’Alicona 3D Infinite Focus imaging microscope.
Alguns membres de l'IPHES que participen en aquest projecte: Antonio Rodríguez mirant el microscopi, al seu costat Palmira Saladié. Darrera, Isabel Cáceres, en primer terme, i Lucía López-Polín - Andreu Ollé / IPHES
En aquest marc, del 28 de novembre al 2 de desembre tres membres de les institucions angleses abans esmentades van venir a l’IPHES, a Tarragona: Silvia Bello, antropòloga del Natural Histoy Museum; Simon Parfitt, paleontòleg del Natural History Museum i de l’University College of London, i Adrian Evans, traceòleg, de la University of Bradford.
“L’objectiu d’aquesta estada era presentar la metodologia de treball emprada a l’IPHES en les anàlisis tafonòmiques, zooarqueològiques i traceològiques”, comenta Andreu Ollé. “En aquest sentit es van fixar especialment en la col.lecció de fòssils humans canibalitzats de l’Edat del Bronze del jaciment del Mirador (Atapuerca), ja que els companys del Natural History Museum estan treballant també sobre diferents aspectes sobre aquesta pràctica”, explica el mateix investigador de l’IPHES.
Andreu Ollé impartint una xerrada a Anglaterra, en el marc de l'estada efectuada al desembre passat - IPHES
Per aquest motiu, “vam realitzar vàries sessions als microscopis electrònics del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on vam analitzar materials ossis i lítics arqueològics dels jaciments d’El Mirador, Gran Dolina i Galería, a Atapuerca, i també de Pakefield i Happisburgh, a Anglaterra. L’anàlisi de materials arqueològics es va completar amb la de peces experimentals, és a dir, rèpliques d’objectes arqueològics i restes faunístiques procedents d’experiments de carnisseria portats a terme a l’IPHES i que s’utilitzen com a patrons de referència..
Aprofitant la presència dels investigadors anglesos a l’IPHES, i en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, es va celebrar una xerrada sobre l’ús d’una tècnica de microscòpia 3D aplicada a l’estudi de restes humanes dels jaciments anglesos de Gough’s Cave i Boxgrove, que va impartir Silvia Bello.
Posteriorment, de l’11 al 15 de desembre, 5 dels membres de l’IPHES (Andreu Ollé especialista en traceologia; Palmira Saladié, Isabel Cáceres i Antonio Rodríguez, experts en tafonomia i zooarqueologia, i Lucía López-Polín, restauradora) van viatjar fins al Natural History Museum per comparar els resultats obtinguts a Tarragona mitjançant el SEM i l’ESEM amb els propiciats pels microscopis confocal i Alicona 3D infinite focus, sempre sobre les mateixes mostres.
“S’ha vist que totes aquestes tècniques són complementàries. És a dir, la gran capacitat d’augments i de resolució d’imatge dels microscopis electrònics s’arrodoneix amb unes meravelloses prestacions quant anàlisi de textures, de perfils i de reconstrucció 3D dels altres aparells”, comenta Andreu Ollé. “La principal conclusió que podem extreure –puntualitza-, provisionalment, és doncs que l’estudi d’aquest tipus d’objectes requereix del coneixement i de l’ús combinat de diferents aparells de microscòpia”.
A més, els representants de l’IPHES van aprofitar la seva estada a Anglaterra per consultar la col·lecció de fòssils humans del Paleolític superior de Gough’s Cave, i d’altres de referència, tan experimentals com etnogràfiques. Alhora, van visitar les unitats de tomografia computeritzada, de microscòpia i de conservació del al Natural History Museum.
Silvia Bello durant al conferència que va oferir a la URV, a Tarragona - Andreu Ollé / IPHES
També van presentar al staff científic del NHM la xarxa de col·laboració creada en el marc dels programes PBR, així com alguns dels treballs realitzats als jaciments d’Atapuerca. Aquesta presentació es va materialitzar en un seminari organitzat pel Departament de Paleontologia i presentat pel Prof. Chris Stringer, que portava per títol Atapuerca under the microscope. Some applications on lithic microwear, taphomony and conservation.
Totes aquestes accions s’emmarquen en un projecte Batista i Roca (PBR) de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), “Microscòpia d'alta resolució aplicada a anàlisis traceològiques, tafonòmiques i zooarqueològiques”, coordinat per Andreu Ollé. Aquests ajuts pretenen afavorir la col·laboració científica entre centres catalans i de Gran Bretanya i Irlanda.
En aquest sentit, aquestes dues estades realitzades a les acaballes de 2011 han servit per consolidar la connexió entre l’IPHES i uns centres anglesos que són punters en els seus camps, “tot ampliant els contactes cap a noves disciplines, ja que fins ara la col·laboració s’havia centrat en qüestions de tecnologia lítica”, indica Ollé. Així s’impulsaran estudis compartits en aspectes com el canibalisme prehistòric, la funció dels instruments lítics dels primers europeus o els tractaments de conservació necessaris per a una bona pràctica científica.
Amb aquest projecte es dóna continuïtat a la relació científica iniciada arrel de dos projectes PBR anteriors (convocatòries del 2008 i del 2009), coordinats pel mateix investigador i l’Institute of Archaeology del University College of London, el Department of Prehistory and Europe del British Museum, el Department of Palaeontology del Natural History Museum i el Lithic Microwear Research Laboratory de la University of Bradford.
Durant aquests dies s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte, a la Universitat de Bradford. Del dia 16 al 25 de gener, Andreu Ollé, Josep Maria Vergès, Palmira Saladié i Antonio Rodríguez duen a terme una estada específicament dirigida a l’anàlisi simultània de mostres diverses amb el microscopi electrònic ambiental i amb el confocal, per tal d’avançar amb la comparació de la seva resolució.
16 Gen, 2012
Editat un segon volum amb tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Publicat per
Es tracten temes tan diversos com els jaciments d’Atapuerca, l’ocupació humana a la conca de Guadix-Baza, la reconstrucció paleoambiental o la museografia
Clicant aquí es pot accedir al text complert
L’objectiu d’aquesta publicació és donar la oportunitat a l’alumnat de publicar la seva recerca en una revista científica internacional. En aquesta ocasió hi prenen part 10 treballs dirigits des de
Portada del volum
“La finalitat principal és reunir en un volum monogràfic els treballs més interessants i de més qualitat dels estudiants”, assegura Carlos Lorenzo, professor de
Entre els temes que s’analitzen hi figuren l’ocupació humana a Barranco León (Guadix-Baza, Granada), la reconstrucció paleoambiental de
Tant aquesta monografia com l’anterior són dos volums especials d'una revista que edita
15 Gen, 2012
Una publicació internacional ofereix una visió completa dels jaciments paleolítics de Galícia i constata la seva importància científica
El llibre, que porta per títol To the West of the Spanish Cantabria. The Palaeolithic settlement of Galicia, ha estat editat per Arturo de Lombera Hermida i Ramón Fábregas Valcárcel (IPHES i USC, respectivament) i publicat per una editorial anglesa especialitzada en arqueologia, BAR International Series 2283.
Portada
El nou volum té els seus orígens en un curs d'estiu transdisciplinar realitzat a Triacastela el 2010, que va comptar la participació dels qui ara signen alguns capítols, entre ells, personal investigador de l'IPHES com Arturo de Lombera, Xosé-Pedro Rodríguez, Manuel Vaquero i Susana Alonso.
Precisament, tots ells juntament amb membres de la Universidad de Santiago de Compostela duen a terme diferents projectes d'investigació a la zona oriental de Galícia, com és el cas dels jaciments de Monforte de Lemos amb una cronologia que abasta des del Paleolític inferior fins al Paleolític superior; Cova Eirós (Triacastela, Lugo), amb una seqüència que cobreix el Plistocè superior, i Valdavara (Becerreá, Lugo), que cobreix els moments finals del Plistocè superior i inicis de l'Holocè. "Així el seu estudi ens permet acostar-nos al coneixement del quaternari al NW peninsular, en una regió d'aquesta zona que fins ara gairebé no s'havia investigat", afirma Arturo de Lombera.
De moment ja s'ha obtingut una important informació sobre l'evolució històrica, zooarqueològics, paleontològica, paleoambiental i geològica del Nord-oest peninsular, convertint aquests jaciments en un marc de referència pel que fa als treballs realitzats en les últimes dècades.
11 Gen, 2012
Conferència sobre Alimentació i evolució humana, a càrrec d’Eudald Carbonell a Castelldefels
Serà dimarts 17 de gener, a les 17 h, a la Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, a Castelldefels
Alimentació i evolució humana és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dimarts 17 de gener, a les 17 h, a la Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, a Castelldefels, en el marc de les activitats de celebració del centenari d’aquest centre de formació. L’acte és obert al públic en general.
Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
technorati tags: dieta , alimentació , neolític , formació , tecnologia , lateralitat , mà dreta , carronya , sedentarització , human evolution
4 Gen, 2012
Televisión Española estrena el documental “En busca del primer europeo”, coprotagonitzat per Eudald Carbonell
Serà divendres 6 de gener a les 22.10 h i amb ell aquesta cadena inaugura un nou espai setmanal
“En busca del primer europeo”, un documental de Televisión Española i Turkana Films, coprotagonitzat per Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Luis Quevedo, presentador científic, s’estrena divendres 6 de gener a les 22.10 hores a TV2. Amb aquesta proposta aquesta cadena estrena el nou espai setmanal El documental. En el treball hi ha col·laborat l’IPHES i ha comptat amb l’ajut de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), del Ministerio de Ciencia e Innovación, i de Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
A “En busca del primer europeo” es realitza un recorregut per diferents continents per explicar els orígens de la humanitat d’una manera didàctica i a l’abast de tots els públics. L’objectiu és explicar a la societat com es van produir les primeres ocupacions humanes al continent europeu i com eren aquelles primeres poblacions.
Dues instantànies del documental que cerca els orígens de la humanitat - Cedides Marian Mellen
Amb un format caracteritzat pel rigor de la informació científica, “En busca del primer europeo” està presentat de forma amena, en clau d’humor i d’aventura. És alhora un viatge detectivesc durant el qual els protagonistes, una ciutadà de a peu acompanyat per Eudald Carbonell, descobreixen i es plantegen quan, com i per què hem arribat a ser el que som actualment com espècie.
Aquest documental ja ha rebut el premi Prisma de Bronze al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica que, dotat en 6.000 euros, atorga la Casa de las Ciencias de La Coruña. Li ha estat concedit per recollir de forma rigorosa i didàctica el coneixement actual sobre l’evolució humana, ressaltant el valor del treball de camp i la seva aproximació al públic jove.
També ha estat distingit amb el Premi Especial del Jurat al DOCSCIENT de Roma, que és el festival internacional de documentals científics més prestigiós d’Itàlia. El jurat va destacar-lo com exemple de combinació entre rigor científic i entreteniment, unides a una esplèndida fotografia.
technorati tags: televisió , socialització , origens humanitat , arqueologia , programa entreteniment , premis , Heritage , Archaeology2 Gen, 2012
L’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul, ara a Reus
Es pot visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 12 de maig
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, que proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures d’art rupestre que conformen aquest conjunt artístic, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, es pot visitar ara al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus, fins al 12 de maig. L'horari de visites és de dimarts a dissabtes (inclosos), de 10:30 a 13:30 h i de 17 a 19 h. L'entrada és gratuïta.
Entre d'altres, la mostra presenta una sèrie de plafons didàctics amb fotografies - Cedida: Ajuntament de Reus
La mostra, organitzada fa un temps pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquesta manifestació artística, se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, comissari de l’exposició i investigador de l’IPHES, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
Els vídeos sobre art rupestre és un dels recursos inclosos a l'exposició, com aquest on intervé Ramon Viñas - Cedida Ajuntament de Reus
Integren la mostra una sèrie de plafons amb fotos, quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
Un dels objectius és ensenyar les carcaterístiques principals de l'art rupestre - Cedida: Ajuntament de Reus
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: socialització , art rupestre , conjunt pictòric , gravats , caçadors i recol.lectors , murals , dones , Arts , Museums , Communication
