30 Gen, 2012
El menú dels homÃnids d'Atapuerca i Bolomor, fa més de 300.000 anys, ja incloïa una gran varietat de preses
El repertori era molt ampli: processaven tant espècies de gran mida, com elefants o rinoceronts, fins a altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues
L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat
Així es demostra en una tesi doctoral presentada a
A la taula, Ruth Blasco, el dia de la defensa de la tesi a la URV - Jordi Mestre / IPHES
Saber quan els homínids van començar a tenir una dieta diversificada i quins factors van intervenir perquè això es produís és un dels principals temes zooarqueològics de discussió actual a Europa. Una tesi doctoral presentada recentment a
Així s'ha vist que el seu menú era molt ampli, ja que processaven tant espècies de gran mida, per exemple elefants o rinoceronts, com altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues. L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat.
Diferents exemples de restes de fauna estudiats en la tesi en les quals s'observen marques de tall i estries que avalen el consum per part dels homínids: a) incisions sobre una diàfisi medial d’Oryctolagus cuniculus (conill de bosc) procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València), b) diàfisi medial d'un húmer de còrvid procedent del subnivell TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos); c) marques de tall sobre una mandíbula d’Oryctolagus cuniculus procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor, d) visió estereoscòpica de les estries antropogèniques sobre un húmer i la cara ventral de la closca (placa lateral) de Testudo hermanni (tortuga mediterrània) procedent del nivell IV de la Cova del Bolomor. IPHES
L'autora de l'estudi, Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de
Excavacions al nivell TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Els materials estudiats en aquesta tesi, un total de 45.000 restes faunístiques, procedeixen del subnivell TD10-1 de Gran Dolina a Atapuerca, amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys, i dels nivells XVII, XI i IV de
"Les dades obtingudes han permès observar una diversitat comportamental rellevant entre els grups humans tant de TD10-1 com de
Treballs d'excavació a Bolomor en una imatge d'arxiu - Cedida Equipo de Investigación de Bolomor
"Tant les ocupacions curtes com les relativament perllongades en el temps, semblen contenir una diversitat major d'espècies com a resultat dels múltiples esdeveniments que reflecteixen l'espontaneïtat d’aturades en el camí o, per contra, com a resultat de l'amplitud de recursos que comporta la permanència d'un grup en un mateix enclavament”, apunta Ruth Blasco.
Transformacions en la dieta
La mateixa investigadora considera que, en aquest sentit, és possible que hi hagi nombroses transformacions en la dieta dels grups humans que podrien arrencar des de moments molt primerencs. A partir de les dades obtingudes en aquesta tesi, els canvis en l'alimentació no semblen ser lineals en el temps i en l'espai, sinó que semblen estar condicionats per la diversitat comportamental, el patró ocupacional i les característiques pròpies del medi on es desenvolupen els diferents grups humans del territori europeu.
"Fins ara, els elements utilitzats per explicar el canvi en la dieta humana a partir del Paleolític superior a Europa i Pròxim Orient s'havien relacionat subseqüentment amb el Comportament Humà Modern i per tant amb Homo sapiens", assegura Ruth Blasco. No obstant això, diversos d'aquests elements semblen observar-se en alguns conjunts europeus del Plistocè mitjà i inicis del superior (pre-neandertals i neandertals). En aquest sentit, els elements faunístics que defineixen la "modernitat" en el comportament humà podrien estar presents des de moments primerencs a Europa.
Breu perfil
Ruth Blasco es va llicenciar en Història per
Codirectors de la tesi, l'autora, membres del tribunal i suplents. D'esquerra a dreta: Valentín Villaverde, Clive Finlayson, Jordi Nadal, Eudald Carbonell, Ruth Blasco, Josep Fernández Peris i Jordi Rosell. Jordi Mestre / IPHES
Posteriorment, va cursar el doctorat de Quaternari i Prehistòria a
Com a investigadora de l'IPHES participa en diferents projectes de recerca relacionats amb el comportament dels homínids del Plistocè mig liderats per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director d'aquest centre. També forma part de l'equip d'investigació de Bolomor, adscrit al SIP (Servei d'Investigació Prehistòrica de
Ha realitzat nombroses publicacions relacionades amb
Ha realitzat els seus estudis predoctorals com a becària del programa FI de
