30 Gen, 2012
Obtenen la cronologia completa del jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, on es va descobrir l'espècie Homo antecessor
Els nous resultats permeten confirmar l'antiguitat del nivell on es van trobar per primera vegada restes del primer europeu, al nivell TD6, el 1994
Mai abans s'havia realitzat un estudi sistemàtic de tota la seqüència estratigràfica d'aquest jaciment, que aniria des de fa 1,2 milions d'anys a 200.000 abans del present.
Determinar la cronologia d'un jaciment és sempre una tasca complexa. Per afinar i assegurar-se que les dades obtingudes són certes es duen a terme estudis des de diverses disciplines i es contrasten els resultats, principalment dels estrats més rics des del punt de vista arqueològic. Així, per exemple, fins ara només es disposava de datacions puntuals de certs nivells de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), com TD6, on el 1994 es va descobrir una nova espècie, Homo antecessor, amb una antiguitat de 800.000 anys.
Davinia Moreno el dia de la presentació de la tesi a la URV amb el tribunal - Jordi Mestre / IPHES
Això ha canviat amb una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que ha permès determinar per primera vegada, i de manera sistemàtica, l'antiguitat de tots els nivells de Gran Dolina, en un període que abastaria entre fa 1,2 milions d'anys i 200.000 abans del present. Els resultats són coherents amb el que es coneixia sobre els estrats ja analitzats anteriorment amb altres mètodes diferents a l'empleat ara, com el paleomagnetisme, la bioestratigrafia i la luminiscència (TL o IRSL) o ESR / U-Th.
Davinia Moreno pensa que la seva tesi és un primer pas per a un estudi molt més ampli - Jordi Mestre / IPHES
Concretament, l'autora de la nova tesi doctoral sobre Atapuerca, Davinia Moreno, ha utilitzat la tècnica de la Ressonància de Spin Electrònic aplicada a quars extret de sediments càrstics blanquejats òpticament (ESR-OB) pels raigs UV procedents de la llum solar. És a dir, que el contacte dels grans de quars amb els raigs UV de la llum solar, durant el transport del sediment, facilita l'alliberament dels electrons que han quedat atrapats a la mostra. D'aquesta manera, el "rellotge geològic" es posa a zero i el que es data al jaciment arqueològic correspon al moment de sedimentació del quars i no al de la formació d'aquest mineral.Això és un fet nou, doncs mai abans s'havia fet servir aquest mètode de datació per a contextos d'aquest tipus, encara que sí, i amb èxit, en entorns fluvials. "D'aquí, també, la importància dels resultats obtinguts amb aquesta recerca sobre Gran Dolina, doncs hem demostrat que és una tècnica vàlida en aquest tipus de sediments", afirma Davinia Moreno. Un entorn càrstic com el d'Atapuerca es caracteritza per un complex sistema de galeries en què els sediments procedents de l'exterior de la cova han quedat atrapats permetent amb això la conservació de les restes fòssils i, per tant, la formació dels jaciments arqueològics.
En plena feina de camp, datant a les terrasses fluvials del riu Arlanzón - IPHES
La datació per ESR avalua els efectes de la radioactivitat natural sobre la mostra que es vol estudiar. Es mesura l'energia absorbida per aquesta en funció de la quantitat de radiació a la qual ha estat sotmesa durant la seva història. "És a dir, que la mostra -explica la mateixa investigadora- és considerada com un dosímetre capaç de registrar i restituir la dosi absorbida procedent de les diferents radiacions ionitzants a les quals ha estat sotmesa. La radiació ionitzant és una forma d'energia capaç de desplaçar electrons dels àtoms o molècules de la matèria a la qual afecten, en aquest cas la nostra mostra. La quantitat de radiació registrada ens permet calcular l'antiguitat dels sediments".
Per Davinia Moreno, la seva tesi "no és més que el començament d'un treball molt més ampli que hauria de continuar per part de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA). Les seqüències estratigràfiques de Galeria i Sima del Elefante haurien datar-se seguint el mateix protocol realitzat a Gran Dolina amb l'objectiu d'afinar el quadre cronostratigràfica de cada jaciment i poder fer correlacions entre els diferents nivells de cadascun d’ells ", assegura.
Nascuda a Saragossa, el 1981, Davinia Moreno es va llicenciar en Geologia a la Universitat de Saragossa, el 2005, amb la intenció d'especialitzar en Paleontologia. Durant els seus anys universitaris, la seva afició per aquesta disciplina la va portar a interessar-se pels jaciments d'Atapuerca fins que, durant el seu quart any de carrera, i gràcies a la Dra Glòria Conca, investigadora de l'EIA, va poder per primera vegada participar en les excavacions d'aquests jaciments. Les dues setmanes que va passar a Burgos en l'estiu de 2004 li van permetre conèixer als membres d'aquest grup científic i obtenir informació sobre el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria d'aquesta universitat.
