19 Gen, 2012
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia que s’usen per estudiar fòssils prehistòrics
Ho fa en xarxa científica establerta amb equips del Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford
L’objectiu és avaluar la resolució de diferents tècniques microscòpiques per a millorar els protocols d’anàlisi.
Durant aquests dies, del 16 al 25 de gener, s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia emprades per estudiar la superfície d’eines de pedra i altres fòssils prehistòrics amb la finalitat d’avaluar-ne la seva resolució, veure com es poden complementar i millorar els procediments d’estudi. Ho fa en xarxa científica establerta amb equips d’Anglaterra com el Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford.
Membres de l'IPHES i experts anglesos en una sessió de treball - Andreu Ollé / IPHES
L’anàlisi microscòpica se centra en objectes arqueològics que poden aportar informació sobre processos bàsics per conèixer les estratègies de subsistència de les comunitats humanes prehistòriques, com són la utilització dels instruments lítics i el processament dels recursos alimentaris d’origen animal. “D’aquesta manera podem saber amb més exactitud, per exemple, com feien servir aquestes eines, quins animals processaven, com ho feien, etc”, apunta Andreu Ollé, investigador de l’IPHES que coordina aquest projecte.
Els sistemes de microscòpia que es comparen són: el SEM (Microscopi Electrònic de Rasteig), l’ESEM (Microscopi Electrònic de Rastreig Ambiental), el LSCM (Microscopi confocal de rastreig làser) i un l’Alicona 3D Infinite Focus imaging microscope.
Alguns membres de l'IPHES que participen en aquest projecte: Antonio Rodríguez mirant el microscopi, al seu costat Palmira Saladié. Darrera, Isabel Cáceres, en primer terme, i Lucía López-Polín - Andreu Ollé / IPHES
En aquest marc, del 28 de novembre al 2 de desembre tres membres de les institucions angleses abans esmentades van venir a l’IPHES, a Tarragona: Silvia Bello, antropòloga del Natural Histoy Museum; Simon Parfitt, paleontòleg del Natural History Museum i de l’University College of London, i Adrian Evans, traceòleg, de la University of Bradford.
“L’objectiu d’aquesta estada era presentar la metodologia de treball emprada a l’IPHES en les anàlisis tafonòmiques, zooarqueològiques i traceològiques”, comenta Andreu Ollé. “En aquest sentit es van fixar especialment en la col.lecció de fòssils humans canibalitzats de l’Edat del Bronze del jaciment del Mirador (Atapuerca), ja que els companys del Natural History Museum estan treballant també sobre diferents aspectes sobre aquesta pràctica”, explica el mateix investigador de l’IPHES.
Andreu Ollé impartint una xerrada a Anglaterra, en el marc de l'estada efectuada al desembre passat - IPHES
Per aquest motiu, “vam realitzar vàries sessions als microscopis electrònics del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on vam analitzar materials ossis i lítics arqueològics dels jaciments d’El Mirador, Gran Dolina i Galería, a Atapuerca, i també de Pakefield i Happisburgh, a Anglaterra. L’anàlisi de materials arqueològics es va completar amb la de peces experimentals, és a dir, rèpliques d’objectes arqueològics i restes faunístiques procedents d’experiments de carnisseria portats a terme a l’IPHES i que s’utilitzen com a patrons de referència..
Aprofitant la presència dels investigadors anglesos a l’IPHES, i en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, es va celebrar una xerrada sobre l’ús d’una tècnica de microscòpia 3D aplicada a l’estudi de restes humanes dels jaciments anglesos de Gough’s Cave i Boxgrove, que va impartir Silvia Bello.
Posteriorment, de l’11 al 15 de desembre, 5 dels membres de l’IPHES (Andreu Ollé especialista en traceologia; Palmira Saladié, Isabel Cáceres i Antonio Rodríguez, experts en tafonomia i zooarqueologia, i Lucía López-Polín, restauradora) van viatjar fins al Natural History Museum per comparar els resultats obtinguts a Tarragona mitjançant el SEM i l’ESEM amb els propiciats pels microscopis confocal i Alicona 3D infinite focus, sempre sobre les mateixes mostres.
“S’ha vist que totes aquestes tècniques són complementàries. És a dir, la gran capacitat d’augments i de resolució d’imatge dels microscopis electrònics s’arrodoneix amb unes meravelloses prestacions quant anàlisi de textures, de perfils i de reconstrucció 3D dels altres aparells”, comenta Andreu Ollé. “La principal conclusió que podem extreure –puntualitza-, provisionalment, és doncs que l’estudi d’aquest tipus d’objectes requereix del coneixement i de l’ús combinat de diferents aparells de microscòpia”.
A més, els representants de l’IPHES van aprofitar la seva estada a Anglaterra per consultar la col·lecció de fòssils humans del Paleolític superior de Gough’s Cave, i d’altres de referència, tan experimentals com etnogràfiques. Alhora, van visitar les unitats de tomografia computeritzada, de microscòpia i de conservació del al Natural History Museum.
Silvia Bello durant al conferència que va oferir a la URV, a Tarragona - Andreu Ollé / IPHES
També van presentar al staff científic del NHM la xarxa de col·laboració creada en el marc dels programes PBR, així com alguns dels treballs realitzats als jaciments d’Atapuerca. Aquesta presentació es va materialitzar en un seminari organitzat pel Departament de Paleontologia i presentat pel Prof. Chris Stringer, que portava per títol Atapuerca under the microscope. Some applications on lithic microwear, taphomony and conservation.
Totes aquestes accions s’emmarquen en un projecte Batista i Roca (PBR) de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), “Microscòpia d'alta resolució aplicada a anàlisis traceològiques, tafonòmiques i zooarqueològiques”, coordinat per Andreu Ollé. Aquests ajuts pretenen afavorir la col·laboració científica entre centres catalans i de Gran Bretanya i Irlanda.
En aquest sentit, aquestes dues estades realitzades a les acaballes de 2011 han servit per consolidar la connexió entre l’IPHES i uns centres anglesos que són punters en els seus camps, “tot ampliant els contactes cap a noves disciplines, ja que fins ara la col·laboració s’havia centrat en qüestions de tecnologia lítica”, indica Ollé. Així s’impulsaran estudis compartits en aspectes com el canibalisme prehistòric, la funció dels instruments lítics dels primers europeus o els tractaments de conservació necessaris per a una bona pràctica científica.
Amb aquest projecte es dóna continuïtat a la relació científica iniciada arrel de dos projectes PBR anteriors (convocatòries del 2008 i del 2009), coordinats pel mateix investigador i l’Institute of Archaeology del University College of London, el Department of Prehistory and Europe del British Museum, el Department of Palaeontology del Natural History Museum i el Lithic Microwear Research Laboratory de la University of Bradford.
Durant aquests dies s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte, a la Universitat de Bradford. Del dia 16 al 25 de gener, Andreu Ollé, Josep Maria Vergès, Palmira Saladié i Antonio Rodríguez duen a terme una estada específicament dirigida a l’anàlisi simultània de mostres diverses amb el microscopi electrònic ambiental i amb el confocal, per tal d’avançar amb la comparació de la seva resolució.
