6 Gen, 2010
Autodeterminació
Enllaç permanent |
Comentaris (4) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo - Cal canviar la Constitució i tirar endavant una consulta vinculant sobre l'autodeterminació de Catalunya per tal d'assolir un sistema d'interdependència europeu.
HA PASSAT el 13-D i la consulta sobre la independència de Catalunya ha obert un marc social i democràtic. El procés ha començat. Tots els pobles han de tenir dret a decidir si volen ser sobirans o no; és inqüestionable. La pèrdua d'influència social i cívica dels partits polítics és una conseqüència de la seva incapacitat de posar-se davant de les reivindicacions dels pobles i promoure la seva evolució.
Fa temps que anem dient que han de ser les plataformes socials les que han de prendre la iniciativa pel canvi, donat que la transformació ha d'anar més enllà d'una petita modificació de l'organització política de l'Estat. La Constitució i l'Estatut van significar un avenç polític fonamental respecte la dictadura, però varen ser textos consensuats sota la pressió militar; és un fet innegable que coneixem tots els qui varem participar activament en la transició política d'Espanya.
El desbordament social que està patint l'estructura de partits polítics és degut a la seva incapacitat de resoldre ideològicament la crisi social i cultural que s'està produint, no només a Catalunya i Espanya, sinó arreu. La corrupció, els interessos econòmics i la manca de competència són el reflex social del que està passant. En aquest context es planteja la consulta sobre la independència de Catalunya, i les forces polítiques catalanes tiren pilotes fora. Tinc clar que cal canviar la Constitució i tirar endavant una consulta vinculant sobre l'autodeterminació de Catalunya per tal d'assolir un sistema d'interdependència europeu.
Qui té por de que la gent s'expressi democràticament i de què les coses canviïn modificant democràticament la legalitat? Aquesta és la resposta que ens hem de fer tots els catalans i la resta d'Espanya si volem acabar amb la transició política i obrir-nos a Europa de manera definitiva. És el poble qui ha de decidir i qui ha de dignificar socialment la política mentre no trobem alternativa. És el poble qui no s'ha d'excusar d'un procés que potser ja és irreversible. Es tracta d'opinar en llibertat i acceptar críticament el que la majoria vol.
Volem un referèndum vinculant, volem no ser tutelats, volem la voluntat popular expressada. Aquesta és la via cap a la interdependència continental. Tots, en general, volem un catalanisme més evolutiu de base més social que política. Això és el que un ventall de catalans, catalanistes, volem. El dret a decidir és un dret que hem aconseguit gràcies a la perseverança com a col·lectiu. Ningú ens el pot treure.
Qui té por al poble?
Aquest article va ser publicat per primer cop el passat 30 de desembre al diari El Mundo del Siglo XXI
Creus que els polÃtics espanyols estaran mai disposats a introduir l'autodeterminació dels pobles a la Constitució? Si no ho va aconseguir ERC quan tenia 8 diputats i el ZP els necessitava...
Bon any, Eudald!
Publicat per Pere Izquierdo 06 Gen 2010, 23:29Estic absolutament d'acord amb el que es manifesta en l'article. Els humans hem anat evolucionant com a individus i com a societat de forma inseparable, som la mateixa cosa. Per tant l'evolució social ha estat un continu d'anar fent passes al llarg de molt i molt de temps. Aquestes passes, encara que la distà ncia en el temps ens ho faci pensar, no es produeix de la mateixa manera que quan caminem, rÃtmicament i de forma constant, sino que probablement han hagut moments de més acceleració que d'altres. En funció de l'increment de la complexitat de les societats humanes, degut a la cultura, la demografia i els avenços tecnològics, els canvis probablement incrementen en freqüència, i això fa que s'haguin de repensar noves formes de convivència. La nostra situació actual posa de manifest que eines o sistemes organitzatius i models que en un altre moment han estat bons per a seguir adaptant-nos a conviure, avui dia esdevenen vells i inoperants. El que passa és que la pròpia inèrcia dels sitemes i dificulta el albirar més enllà de l'horitzò de sempre. Els humans tenim dret a decidir sobre nosaltres mateixos. A Catalunya no i queda un altre camÃ. Ser català o no ser-ho no és discutible. És una evidència cultural, per tant reivindico el dret a poder formar part de l'espècie humana i viure en societat des del reconeixement per part de la resta d'humanitat de la meva condició.
Qui te por a la lliure convivència entre les diferents cultures de l'espècie humana? Jo no sé la resposta. Però no sé veure els actuals sistemes polÃtics liderant aquest canvis.
Voldria felicitar-lo per lús del llenguatge. Autodeterminació i interdependència, són mots positius. El primer connota un dret i una responsabilitat.El segon fa referència a una necessitat de compartir el que som. Ambdues paraules s'haurien d'usar en l'à mbit del llenguatge polÃtic. Potser ens estalviarÃem d'anar sempre disculpant-nos i alleugerÃem aquest pes de sentir-nos sempre els dolents de la pel.lÃcula.
No sé què ho deu fer, els qui es dediquen a la polÃtica no tenen gaire cura del llenguatge. Està clar que tot allò que vostè proposa en aquest article pressupopsa una gran feinada. Canviar el llenguatge vol dir que s'ha canviat una manera de pensar.
Agraeeixo de cor que un cientÃfic-assagista-ideòleg ho tingui present. Vejam si ho encomana.Aixà ho espero.
Hola Eudald!
De nou plenament d’acord amb les teves reflexions.
M’agradaria afegir aquest petit comentari que crec que tothom s’hauria de plantejar alhora de exigir el legÃtim dret a l’autodeterminació i és saber quina Catalunya es vol. Jo penso el següent:
Construir una Catalunya lliure i sobirana sÃ. Construir una Catalunya sense opressors, sangoneres i aprofitats seculars espanyols i catalans sÃ. Construir una Catalunya amb nous dirigents totalment altruistes amb la causa sÃ, però... construir una nova Catalunya insolidaria i que doni les esquenes a l' injustÃcia mundial mai de la vida. No hem de cometre l’error de canviar uns tirans llunyans per uns de més propers. Hem de desfer-nos d’aquestes encobertes tiranies.
Catalunya no ha de ser igual que la resta de inhumans països, una més dintre del conglomerat de les hipòcrites nacions del món. Hem de triar quin model de nació volem (o millor crear el nostre), i quines nacions actuals ens poden donar exemples i pautes de funcionament democrà tic.
Si alguns independentistes volen l' independència per viure millor i que els demés (amb perdó) es fotin, més val que emigrin a d'altres països amb més experiència en el tema i que deixin d’enganyar als autèntics catalanistes, perquè molts catalans n’estem farts d’ells i dels seus obscurs enganys. Catalunya ha de ser independent sÃ, i diferent. Un petit paÃs amb un descomunal exemple d’humanitat.
Si això no es veu clar, més val no perdre el temps en nacionalismes que només volen beneficiar i repartir una mica més el pastÃs econòmic català entre els cobdiciosos i menyspreables homes de poder catalans o estrangers. Soc un catalanista ambiciós i no em conformo només amb una Catalunya lliure, independent i diferent. Vull l’ utopia de les utopies. Vull , com tants d’altres abans que jo, un veritable món millor per a totes les criatures del planeta. Vull que una Catalunya independent exemplar contribueixi a aconseguir aquesta utopia de les utopies. Per tant, Catalunya ha de sumar!
Pep Peragón
PD: Un Catalunya millor + una Europa millor + un món millor.
Publicat per Pep Peragón 03 Feb 2010, 13:28
