20 Set, 2011
Eudald Carbonell reivindica el tecnocatalanisme per garantir el futur de Catalunya i el de la nostra espècie, l’Homo sapiens
notícia prèvia i més informació als blocs personals d’Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució) ha reivindicat el tecnocatalanisme, és a dir la consciència crítica d’espècie aplicada al territori de Catalunya, com a eina que ha permetre la recatalanització del país, com a conseqüència de la revolució cientificotècnica. L’arqueòleg ha expressat aquest desig amb motiu de la publicació del llibre El catalanisme evolutiu, que editat per Ara Llibres, ha escrit juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES.
La presentació pública del llibre va tenir lloc el 14 de setembre a Proa Espais, a Barcelona - Xavier Basiana/Nau Ivanow
Carbonell considera que Catalunya és clau pel futur de la nostra espècie i en aquesta línia “el tecnocatalanisme ha d'estar associat als canvis que s'han produït al planeta". “Una mirada des del territori immediat amb projecció universal”, ha remarcat Bellmunt.
Segons el mateix arqueòleg, el catalanisme anacrònic, de base metafísica i religiosa, és "obsolet", i cal apostar per la ciència, entesa aquesta com un mecanisme d'adaptació moderna a la lògica de l'Homo sapiens, com els elements que faran sincronitzar el catalanisme amb la planetització.
D’aquest plantejament sorgeix la necessitat d’aplicar un catalanisme evolutiu, adaptat a la realitat del segle XXI. Entre els elements que ens poden ajudar a elaborar aquesta proposta hi ha la integració de la diversitat, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient, l’evolució responsable, la recerca científica i la socialització científicotècnica.
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt a l'Abric Romaní, a Capellades, l'agost passat - Jordi Mestre / IPHES
“Amb tots aquests elements hem d’obtenir les claus per avançar d’una manera progressista i evolutiva, des de Catalunya, però amb visió planetària, aportant la nostra singularitat”, assegura Carbonell. En aquest context, la llengua, la interdependència i l’autodeterminació esdevenen essencials en la planetització de l’Homo sapiens, en consens i en cooperació amb altres pobles.
Segons els autors, la nova Catalunya ha d'incorporar la visió de les persones que arriben al país, però "no per homogeneïtzar-les, sinó per integrar les seves qualitats que poden reforçar el futur del nostre país".
Aquest llibre ha estat realitzat a proposta d’Eudald Carbonell qui en un moment determinat, a inicis del 2008, es va adonar que al llarg de la dècada del 2000 havia escrit diferents articles sobre el catalanisme i d’aquesta manera havia anant formulant una visió de país, sobre Catalunya, que es podia estructurar.
“A partir d’aquí vam començar a recopilar tot el material que ell havia concebut, entre ells una sèrie d’articles que havia publicat a diferents diaris de Catalunya i també en alguns de Madrid. A més, vam tenir en compte les conferències que havia pronunciat al Cercle Català de Madrid (2006), al Parlament de Catalunya amb motiu de la inauguració de la Setmana de la Ciència de l’edició del 2002, i a la Universitat Catalana de Prada de Conflent, el 2003”, ha explicat Cinta S. Bellmunt.
El catalanisme evolutiu, entre els llibres que reflexionen sobre el futur de Catalunya - Ferran Gerhard
Analitzant els diferents articles i conferències “veies que hi havia un rerefons que es repetia, uns conceptes que emergien i anaven prenent forma. De fet –ha afegit- era el seu pensament sobre la nostra espècie, l’Homo sapiens, aplicat a l’evolució social, humana, política, històrica, cultural i sociològica en el territori català.
Amb entrevistes complementàries i converses que van mantenir posteriorment tots dos, més la consulta de documentació històrica, el llibre va anar prenent forma. La darrera entrevista per extreure’n més material encara la van efectuar a l’Abric Romaní, a Capellades, durant la campanya d’excavació del 2010.
technorati tags: publicacions , polÃtica , Catalunya , espècie , Homo sapiens , bases socials , autodeterminació , interdependència