El bloc de les activitats de l'IPHES

11 Oct, 2011

Permetran conèixer molts aspectes de les primeres societats agrícoles i ramaderes que habitaren la cova

S’han posat al descobert durant els treballs arqueològics motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran

Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme aquest estiu a  l’interior de la cova de la Font Major i de la cova de la Vila, que integren les anomenades Coves de l’Espluga, al terme municipal de L'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, han posat al descobert noves troballes neolítiques com eines de pedra i ceràmica. Els treballs s’han dut a terme sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). L’anàlisi d’aquests fòssils permetrà saber en què basaven la seva subsistència, quines eren les seves activitats quotidianes o, fins i tot, establir la periodicitat i usos que donaren a la cavitat.

Destral feta amb pedra polida - IPHES

“Pel considerable volum de material localitzat en una superfície no molt extensa, així com per les seves característiques, ens trobem davant d’un dels nivells arqueològics corresponents al neolític antic en cova més importants dels documentats a Catalunya. Alhora es tracta d’unes troballes que sens dubte completaran i donaran encara més relleu a la seqüència d’ocupacions coneguda de les Coves de l’Espluga”. afirma Marta Fontanals, codirectora de les excavacions juntament amb Patricia Martín i Juan Ignacio Morales, també membres de l’IPHES.

Els codirectors de l'excavació. A dalt, Marta Fontalans, al seu despatx, i a sota, Patricia Martin i Juan Ignacio Morales, a les Coves de l'Espluga - IPHES

Els treballs arqueològics han estat motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran, i que actualment es troba en procés d’implementació. El nou projecte museogràfic, amb una  inversió de més de 500.000€,  i assessorat científicament per l’IPHES, representarà una remodelació total i inèdita del recorregut visitable de la cavitat, amb un discurs museogràfic totalment innovador que s’estendrà també a l’exterior de la cova, amb la recreació d'unes cabanes neolítiques i les activitats quotidianes que s’hi desenvoluparien.

Els 500.000 euros esmentats els ha atorgat la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales del Ministerio de Cultura del govern espanyol, dins de l'exercici pressupostari de l'any 2010. La resta del projecte, 11.387,74 euros és una aportació municipal a través del mateix Patronat de la Cova de la Font Major. I les millores que s'han incorporat durant l'execució del projecte, que pugen uns 45.000 euros més, també van a càrrec de l’esmentat patronat i del propi Ajuntament de l'Espluga de Francolí.

La tasca dels arqueòlegs s’ha centrat en diversos indrets de les esmentades cavitats, on ha estat especialment rellevant la intervenció que s’ha dut a terme en la zona propera al lloc on es calcula que fa aproximadament uns 10.000 anys s’ensorrà un revolt de la galeria principal. El despreniment ocasionà l’obertura a l’exterior d’aquest indret, i per tant, la divisió de la cova en dues cavitats. Així, el primer tram de l’antiga cavitat passà a anomenar-se de la Vila, mentre que la resta es continuà coneixent com de la Font Major.

El nou discurs museogràfic dissenyat per a la cavitat proposa comunicar de nou les dues parts de la cova, de manera que el públic no deixi de circular per la galeria principal i evitant així que hagi de sortir a l’exterior per poder continuar el recorregut per l’interior, com succeïa fins ara. Aquesta proposta, però, ha implicat rebaixar un paquet de sediment conservat entre les dues coves i part del nivell actual de circulació, a fi de generar l’espai necessari per permetre el pas de les persones entre les coves per dins d’aquestes.

Gràcies a les excavacions s’ha recuperat una seqüència on a la part superior s’hi han localitzat vestigis d’època romana, concretament diversos fragments de ceràmica la cronologia dels quals es determinarà en estudis més concrets.

També s’ha registrat un nivell intermedi potent, amb abundants materials arqueològics, formats bàsicament per indústria lítica (alguna d’ella feta mitjançant la tècnica del polit, com destrals), restes de fauna, indústria en os i ceràmica, que per les seves característiques, i especialment per la presència de fragments de ceràmica decorats amb aplicacions d’un tipus de petxina anomenada Cardium edule, així com per la troballa d’altres tipus decoratius, es podria inferir, de moment, l’existència d’ocupacions humanes a la cavitat durant el neolític antic, “en un període cronològic difícil de concretar fins a la conclusió de l’estudi acurat dels materials, però que es podria situar en algun moment entre fa 6.000 i 7.000 anys”, indica Marta Fontanals.

Aquesta dada, continua la investigadora de l’IPHES,  “encara adquireix més importància  si tenim en compte que s’ha pogut constatar que el paquet sedimentari descobert és extens i encara es troba conservat in situ en part de la cavitat. Això obre la possibilitat a l’obtenció de més materials arqueològics d’aquesta cronologia en excavacions futures, fet que permetria que les Coves de l’Espluga disposessin d’un dels millors registres associats a les primeres societats agrícoles i ramaderes de la Península ibèrica”.

Fragment de ceràmica trobat a L'Espluga de Francolí durant l'excaavció d'aquest estiu - IPHES

Per sota d’aquest nivell corresponent al neolític s’ha documentat un altre moment d’ocupació de la cavitat, en el qual s’ha recuperat també abundant fauna i indústria lítica. Tot i que l’absència de materials ceràmics associats a aquest registre podria fer pensar en la presència d’ocupacions paleolítiques, els estudis preliminars del registre, especialment de la indústria lítica, no propicia, de moment, afirmar aquest fet ni tampoc descartar que es tracti d’un nivell neolític. Con en el cas de l’estrat superior, es tracta d’un paquet arqueològic potent i extens.

Finalment, cal remarcar que els treballs arqueològics que s’hi han dut a terme no només han constatat diversos nivells sedimentaris que serviran per contrastar les dades sobre les ocupacions que fins ara es coneixien a la cavitat, sinó també per ampliar-ne considerablement  el seu coneixement. Aquestes es remunten a fa uns 125.000 anys, amb la troballa de diverses restes òssies de rinoceront, cérvol, cavall i hiena. Sembla ser que posteriorment, en un moment indeterminat del paleolític mitjà, grups de neandertals haurien utilitzat la cavitat com a refugi, però seria durant el neolític antic quan es registra una ocupació més rellevant i perllongada.

Uns milers d’anys després, durant l’edat del bronze, es fa servir la cova com a amagatall d’objectes elaborats amb aquest material, entre els quals destaquen punyals i agulles. En el període ibèric antic, la troballa de diversos recipients ceràmics relacionats amb la celebració de rituals i cerimònies iniciàtiques, evidencien el desenvolupament d’aquestes pràctiques en un indret profund de la Cova de la Font Major. Així mateix, la localització de restes d’època romana i posteriors, posen de relleu que els homínids van sovintejar la cavitat per diferents motius  fins pràcticament l’actualitat. 

technorati tags: agricultura , ramaderia , ceràmica , eines de pedra , tecnologia , archeological sites