El bloc de les activitats de l'IPHES

28 Mar, 2011

El suport de percussió, la posició de la peça i l’angle de percussió, crucials per aprendre a tallar la indústria lítica

S’evidencia la dificultat de dominar-los i especialment el fet de combinar-los correctament, cosa que en el passat hauria suposat un salt cognitiu

Així ho demostra una investigació de l’IPHES publicada al Journal of Archaeological Science

Fa uns 2,5 milions d’anys, a l’Àfrica, va tenir lloc una important revolució tecnològica amb l’elaboració de les primeres eines de pedra. Per obtenir un instrument d’aquest tipus cal prendre una sèrie de decisions, com per exemple, on efectuar el cop per obtenir una ascla, amb quanta força imprimir aquest cop o amb quin angle de percussió, entre altres. Aquesta informació queda preservada en les ascles i en els nuclis de pedra i pot ser parcialment desxifrada amb una anàlisi detallada. Una investigació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) publicada fa unes setmanes al Journal of Archaeological Science, amb el títol “What novice knappers have to learn to become expert stone toolmakers (Què han d’aprendre els talladors novells per esdevenir talladors experts?)” i efectuada per Núria Geribàs, Marina Mosquera i Josep Maria Vergès, demostra que el suport de percussió, la posició de la peça i l’angle de percussió són tres gestos tècnics crucials per aprendre a tallar eines lítiques.

Bifaç tallat per un expert - IPHES

 

Bifaç talllat per un inexpert - IPHES

Per poder arribar a aquestes conclusions es va efectuar un experiment entre 9 talladors experts i 9 no experts, que van ser enregistrats en vídeo durant la fabricació d’un bifaç, o destral de mà. “Estudiant com talladors moderns aprenen a dominar els tres gestos esmentats podrem començar a entendre com s’adquireix la talla de la pedra, com emergeixen les eines bifacials i quins desafiaments cognitius van haver d’afrontar els primers productors d’eines”, comenta Núria Geribàs, autora principal de l’estudi i col·laboradora de l’IPHES.

Els vídeos resultants van ser analitzats seguint els anomenats mètodes observacionals utilitzats en psicologia i etologia per estudiar el comportament humà i animal, respectivament. L’objectiu de l’experiment era determinar quins gestos tècnics cal aprendre per dominar de manera eficient la talla lítica. “No hi ha cap altra espècie animal que fabriqui eines, per això, l’aparició de les primeres eines de pedra es considera en certa mesura un salt cognitiu”, assenyala.

La investigadora Núria Geribàs - Jordi Mestre / IPHES

“La comparació entre els dos grups de talladors va evidenciar considerables diferències entre experts i novells”, assegura Núria Geribàs. “Comparant els gestos tècnics dels experts i dels inexperts s’ha pogut copsar de manera plena la complexitat de la tasca, ja que els primers mostren com es realitza el procés correctament, mentre que els inexperts constaten on es troben les dificultats a l’hora de dur-lo a terme”, afegeix Núria Geribàs.

“Hem detectat diferències significatives –prossegueix-. Així doncs, pel que fa al suport, els experts subjecten la peça prop del cos, mentre que els inexperts la col·loquen sobre el terra o sobre una enclusa. Quant a la posició de la peça, els experts la mantenen inclinada durant la percussió, mentre que els inexperts utilitzen una posició vertical. Finalment, els experts utilitzen un angle de percussió inferior a 90º i els inexperts un angle de 180º, és a dir, impacten tota la superfície del percussor contra la peça”.

Tant el suport de percussió com la posició de la peça contribueix a obtenir un correcte angle de talla, que ha de ser sempre inferior a 90º per poder obtenir ascles. Aquesta recerca mostra la dificultat de dominar aquests 3 gestos tècnics i especialment el fet de combinar-los correctament. “Per tant, demostra que per aprendre a tallar cal saber realitzar aquests 3 gestos tècnics i sobretot executar-los de manera combinada”, insisteix Núria Geribàs.  Per aquest motiu, els primers talladors en la història de la humanitat haurien de tenir unes capacitats cognitives que, com a mínim, els permetessin adquirir i combinar eficientment els tres gestos protagonistes.

Tanmateix, ja que el cervell no fossilitza, “només disposem d’evidències indirectes per traçar aquest desenvolupament. Les més destacades són la primatologia, la neurologia i els registres paleoantropològic i arqueològic”, puntualitza. En aquesta línia, l’arqueologia cognitiva s’encarrega d’estudiar el registre fòssils per traçar l’evolució de les capacitats cognitives humanes, principalment les eines de pedra, perquè donen informació sobre els nostres avantpassats tan diversa com les seves activitats de subsistència, l’obtenció de la matèria primera o l’adaptació al medi, així com sobre les habilitats cognitives.

Material que utilitzaven tots els talladors: un maó i un percussor de calcària - Núria Geribàs/IPHES

Aquest treball de l’IPHES té les seves arrels en la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que Núria Geribàs va defensar el 2008 a la URV amb el títol Estudi experimental del substrat gestual previ a l’adquisició de la tecnologia lítica, codirigida per Marina Mosquera i Josep M. Vergès, coautors de l’article publicat al Journal of Archaeological Science. A més, l’estudi s’emmarca dins del Projecte de recerca del Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN) titulat “La evolución de la cognición humana a través del estudio del comportamiento de humanos y chimpancés (Pan troglodytes)”, dirigit per la investigadora de l’IPHES Marina Mosquera, una línia de recerca que es complementa amb d’altres que desenvolupa el grup de cognició del mateix institut, com l’estudi de l’ús preferent de la mà dreta per dur a terme algunes activitats.

Referència bibliogràfica

“What novice knappers have to learn to become expert stone toolmakers”. Geribàs, N.; Mosquera, M.; Vergès, J.M. Journal of Archaeological Science, 37: 2857-2870, November 2010

technorati tags: talalr , indústria lítica , bifaços , tecnologia , cervell , cognició , arqueologia experimental , etologia , psicologia , vídeos

26 Mar, 2011

Va morir divendres 25 de març i l’acte de comiat es fa diumenge 27 a les 9 h, al Tanatori de Les Corts, a Barcelona

Actualment col·laborava amb l’IPHES en un projecte relacionat amb el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià

Petita biografia

Ricard Batista Noguera, arqueòleg, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, ex professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector del Museu d'Arquelogia de Catalunya va morir divendres 25 de març, a Barcelona, a l’edat de 74 anys. L'acte de comiat es realitzarà diumenge 27, a les 9 h, al Tanatori de les Corts. Actualment col·laborava amb l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) en un projecte relacionat amb el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.

L’IPHES lamenta la seva mort i s’uneix al dolor de la família, en especial de Lluís Batista, fill del difunt i responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut. També havia estat professor d'Eudald Carbonell, director d’aquest institut, quan aquest estudiava a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'arqueòlge Ricard Batista- Cedida família

Especialista en cultura megalítica, Ricard Batista va dedicar la seva vida a l’arqueologia. Nascut a Barcelona el 24 de novembre de 1936, s’havia llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Història, a la Universitat de Barcelona, el 1959, i era doctor en arqueologia des del 1980 per la Universitat Autònoma de Barcelona.

A més de director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també havia estat al capdavant del Museu Monogràfic d'Olèrdola i del Museu Arqueològic de Barcelona, tècnic superior de museus, membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya i elegit acadèmic corresponent per Tossa de Mar (Girona) el 21 de juny de 1978.

technorati tags: arqueologia , mort , cultura megalítica , museus

24 Mar, 2011

Va passar fa uns 800.000 anys, durant el que s'ha considerat una segona onada migratòria

La recerca es basa en l'anàlisi de 180 restes de bòvids descoberts a Israel.

La investigació ha estat publicada en el Journal Human Evolution

Un tema clau i pendent de resoldre en l'estudi de l'evolució humana és esbrinar quines van ser les causes de les primeres dispersions humanes des de l'Àfrica i cap a tota Euràsia. Una de les hipòtesis que defensen alguns investigadors és que homínids i fauna haurien sortit junts del continent africà, com a conseqüència dels canvis climàtics. És el que hauria ocorregut fa uns 800.000 anys, en el que s'ha considerat una segona onada migratòria, segons es constata en un estudi que ara es publica al Journal Human Evolution (JHE), en un article signat per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha liderat aquest treball, i Rivka Rabinovich de la Universitat Hebrea de Jerusalem. La investigació es basa en l'anàlisi de 180 restes de bòvids descobertes a Gesheri Benot Ya'aqov, a Israel.

Restes de banyes i dents de gasela- IPHES

Aquesta localitat, situada al Corredor Llevantí, al coll d'ampolla que connecta l'Àfrica amb Euràsia, és on es troben les restes de foc domesticat i utilitzat pels homínids més antic documentat fins al moment. Per tant, "és un jaciment clau per explicar les dispersions humanes i faunístiques fora d'Àfrica en la transició Plistocè inferior i Plistocè mig fa al voltant d'uns 800.000 anys", assegura Bienvenido Martínez-Navarro. Anteriorment, hi hauria hagut una altra sortida d'Àfrica, en aquest cas, va succeir fa sobre 1,8 milions d'anys, segons s'ha documentat a Dmanisi (Geòrgia).

Algunes de les dents de toros que han estat analitzades en aquest estudi - IPHES

En l'article del Journal of Human Evolution, titulat "The fossil Bovidae (Artiodactyla, Mammalia) from Gesher Benot Ya'aqov, Israel: Out of Africa during the Early-Middle Pleistocene transition" (Els bòvids fòssils de Benot Ya'aqov, Israel: dispersions fora d'Àfrica durant la transició Plistocè inferior-mig), els autors descriuen dues espècies de búfals, una corresponent al gènere Bos (al qual pertanyen els toros i les vaques), i una altra probablement s'atribueixi al gènere Bison, una gasela i una altra forma indeterminada de bòvid. L'espècie més gran és un toro (Bos), que pertany a una forma d'origen africà relacionada amb l'espècie determinada en el jaciment eritreu de Buia, Bos buiaensis, que evoluciona a partir del búfal d'Olduvai (Bos oldowayensis) i colonitza Euràsia d' manera paral·lela a la dispersió que van protagonitzar els homínids que elaboraven indústries lítiques de tipus achelense, és a dir, de Mode 2, a diferència de l'onada observada a Dmanisi amb restes de cultura olduvaiana (Mode 1), més antiga que la de Gesher Benot Ya'aqov.

Rivka Rabinovich i Bienvenido Martínez-Navarro analitzant fòssils de Gesher Benot Ya'aqov - IPHES

Al mateix temps, un nombre important d'espècies d'origen africà colonitzen Euràsia durant aquesta transició Plistocè inferior-mig, entre les quals hi ha l'elefant d'alimentació generalista, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus, i els carnívors com la hiena tacada (Crocuta crocuta), així com el lleó (Panthera leo) i el lleopard (Panthera pardus)

"Aquest recanvi faunístic està relacionat amb l'important canvi climàtic esdevingut en la transició Plistocè inferior-mig, moment en el qual comencen a dominar climes més freds alternats amb períodes càlids interglacials", afegeix Martínez-Navarro.

"El més important -remarca el mateix investigador- és que hem pogut descriure un nou paral·lelisme entre dispersions humanes i dispersions faunístiques, cosa que ens permet establir les relacions ecològiques entre els homínids i les espècies d'origen africà que emigren amb ells en moments climàtics que afavoreixen aquesta sortida dels nostres avantpassats i d'altres espècies de grans mamífers, des de les latituds tropicals d'Àfrica fins a les latituds mitjanes d'Euràsia".

Referència bibliogràfica

Article "The fossil Bovidae (Artiodactyla, Mammalia) from Gesher Benot Ya'aqov, Israel: Out of Africa during the Early-Middle Pleistocene transition" Martínez-Navarro, B, Rabinovich, R.. Journal of Human Evolution, 60:375-386, March 2011

technorati tags: migracions , fauna , homínids , bòvids , foc , domesticació , Àfrica , toros , Plistocè , eines lítiques , achelense , hiena tacada , lleó , elefant , espècies

24 Mar, 2011

Un estudi demostra l’ús preferent de la mà dreta en tasques bimanuals tant en situacions experimentals com en el comportament natural

Fins ara només s’havia comprovat en el primer context

Això avala la importància que va poder tenir la complexitat de les accions bimanuals en l’evolució del cervell humà

La recerca ha demostrat, un cop més, que els humans no som tan singulars com ens pensem.

Fa uns mesos es va donar a conèixer l’ús preferent de la mà dreta per part dels ximpanzés en contextos experimentals, o sigui, en conductes provocades pel personal investigador.  Ara, un estudi més complert demostra que aquests primats es comporten de la mateixa manera en actuacions espontànies que requereixen l’ús de les dues extremitats superiors.

“S’ha arribat a aquesta conclusió després d’avaluar en una mateixa mostra de ximpanzés tot el que es pot analitzar i de totes les maneres possibles: tasques simples, complexes, unimanuals, bimanuals, instrumentals, no instrumentals... i en els contextos esmentats”, assenyala Miquel Llorente, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Fundació Mona, dues institucions que de manera conjunta desenvolupen diverses línies de recerca en primatologia, seguint el fil del camí iniciat al seu dia per Jordi Sabater Pi.

“Si bé en l'article publicat fa uns mesos a l’American Journal of Primatology el que asseguràvem és que en tasques bimanuals els ximpanzés són dretans, similars a nosaltres, amb el nou estudi el que hem vist és que en el seu propi comportament espontani, en les accions realitzades per les dues mans, també ho són, i de manera encara més clara que en les accions experimentals”, comenta Miquel Llorente.

Miquel Llorente en una de les sessions de treball de camp que ha realitzat, a la Fundación Mona, a Riudellots de la Selva - Cedida Fundació Mona

El mateix investigador puntualitza: “Això avala també la importància, la complexitat, del què implica realitzar accions amb les dues mans. Potser li donem massa valor a tot allò que duem a terme amb una sola mà, per exemple, escriure manualment, jugar a tenis, etc., quan potser evolutivament el que va influir de manera decisiva és el fet de que en un punt determinat vam començar a coordinar les nostres dues mans d'una manera diferent, una bimanualitat transcendent no només en el processament de l'aliment, sinó sobretot en la manipulació (ús i fabricació) d’eines de pedra, a la sabana africana fa 2,5 milions d’anys”. Com que aquests activitats cada vegada es van anar fent més complexes, aquesta especialització (el fet de ser dretans) es va anar intensificant.

Segons Miquel Llorente, “detectar aquest comportament en contextos experimentals és molt important per entendre la nostra lateralitat, però observar-lo també en el dia a dia espontani dels individus li dóna molta més validesa ecològica, és a dir, podem hipotetitzar amb més seguretat què és el que evolutivament va portar a l'esser humà a ser com és en aquest àmbit”.

Aquest estudi forma part de la tesi doctoral titulada ”Lateralitat manual i especialització hemisfèrica en ximpanzés (Pan troglodytes): avaluació observacional i experimental”, que Miquel Llorente va defensar el passat 7 de febrer a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, sota la codirecció de Marina Mosquera, investigadora i responsable de la unitat de cognició de l’IPHES; Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca, va formar part del tribunal.

Membres del tribunal de la tesi doctoral que va defensar Miquel Llorente i de la codirecció de la mateixa recerca - Cedida

L’autor de la tesi, per efectuar aquesta recerca, va iniciar el treball de camp pertinent l’estiu de 2005 i el va finalitzar quatre anys després. Va estudiar la lateralitat manual d’un grup de ximpanzés allotjats en un ambient naturalitzat i va emprar el mètode observacional i l’experimental. Per una banda, durant 4 anys es van registrar 58 comportaments espontanis indicadors de lateralitat, que implicaven l’ús d’una o dues extremitats. A la vegada es van promoure dos experiments: un es deia simple reaching (recollida d’items d’aliment de mesura petita amb una mà), i l’altra tube task (extreure aliment d’un tub, una tasca bimanual).

La lateralitat manual s’ha considerat durant molts anys un tret únic i singular de l’espècie humana, entre d’altres aspectes perquè se’l relacionava amb el nostre llenguatge, una capacitat relacionada amb l’especialització de l’hemisferi esquerre del cervell. L’objectiu del treball era comprovar si succeïa igualment amb els ximpanzés i poder entendre millor el nostre procés evolutiu. La recerca ha demostrat, un cop més, que els humans no som tan singulars com ens pensem.

technorati tags: primatologia , cognició , evolució humana , bimanual , lateralitat , cervell , llenguatge , ximpanzés , tasques simples , complexitat , recerca , experimentació , extremitats superiors

23 Mar, 2011

Així s’ha constatat en un workshop (reunió de treball) sobre el jaciment celebrat els dies 17 i 18 de març a Caldes de Malavella

Hi ha participat el personal expert que efectua diferents investigacions sobre les restes arqueopaleontològiques obtingudes en aquest indret

La gran quantitat de restes de pol·len obtingudes en un sondeig el 2009 aporten ja dades molt importants per reconstruir el paisatge i el clima de fa 3,5 milions d’anys

Web didàctica sobre el jaciment - Llibre per a tots els públics 

El jaciment del Camp dels Ninots, ubicat a Caldes de Malavella (Girona), és un 25 % més gran del que es pensava. Aquesta és una de les principals conclusions a què han arribat els 22 participants al workshop (reunió de treball) sobre aquest jaciment celebrat els dies 17 i 18 de març, a l’Hotel Balneari Vichy Catalán, situat a la localitat esmentada, organitzat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb el suport de l’Ajuntament d’aquest municipi.

Imatge de grup del personal expert participant al workshop - Jordi Mestre / IPHES

L’objectiu de la reunió era posar en comú l’estat dels diversos estudis transdisciplinars que es duen a terme a l’entorn de les restes d’esquelets complets de bòvids, tapirs i rinoceronts recuperats durant les 8 campanyes d’excavació que fins ara ha dut a terme l’IPHES. A més, s’ha constatat que la gran quantitat de restes de pol·len obtingudes en un sondeig realitzat el 2009, comencen a aportar dades molt importants per reconstruir el clima i el paisatge de fa 3,5 milions d’anys. Aquest sondeig va coincidir amb el rodatge d’un capítol de la sèrie Sota terra de TV3 dedicat al Camp dels Ninots.

Pel que fa a la grandària del jaciment, el fet de que sigui un 25 % més extens del que es coneixia, fa que passi a tenir una superfície total d’aproximadament 35.000 m2. “Els nous estudis geològics que s’hi estan realitzant demostren que el cràter del volcà és molt més gran, incrementant notablement la superfície on poden aparèixer nous fòssils”, comenta Gerard Campeny, membre de l’IPHES i codirector del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots.

L'acte d'inauguració del workshop, que es va realitzar a la sala del balneari Vichy Catalán, el va presidir l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer - Jordi Mestre/IPHES

“Cal recordar que els treballs d’excavació realitzats fins avui representen tant sols un 3% de la superfície total del jaciment”, puntualitza el mateix investigador. Si bé els treballs de recerca efectuats han estat molt fructífers, l’enorme extensió del jaciment i la gran quantitat de restes paleontològiques, paleobotàniques, etc. que hi ha en els seus sediments, fa plantejar una recerca a molt llarg termini, probablement per a diverses generacions d’investigadors.

Treballs corresponents al sondeig de 2009 - Gerard Campeny / IPHES

D’altra banda, els estudis trasndisciplinars que s’estan realitzant en base al sondeig d’extracció contínua de sediments que es va dur a terme el 2009 “estan proporcionant dades molt importants a nivell paleobotànic, geològic i paleomagnètic”, ha avançat Bruno Gómez, membre d el’IPHES i codirector del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots. Fins ara s’han estudiat bona part dels més de 50 metres de profunditat del cràter del volcà i s’han recuperat milers de restes de pol·len. “Aquests fòssils són molt importants perquè gràcies a les anàlisis que fan els tècnics al laboratori podrem saber com era el clima i el paisatge d’ara fa 3,5 milions d’anys”, hi afegeix el mateix arqueòleg.

També les dades geològiques i paleomagnètiques podran d’aquí a poc acotar amb més precisió la cronologia del jaciment i el temps que va transcorre des que es va formar el volcà i es va reblir de sediments lacustres del posterior llac. “Uns sediments que de ven segur ens mostraran una altra resolució temporal”, afirma Bruno Gómez.

Visita al jaciment durant el workshop -Jordi Mestre / IPHES

En total, al workshop hi van prendre part  22 investigadors provinents de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, l’IPHES, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad de Burgos, la Universidad de Granada, el Museo de Ciencias Naturales de Madrid, l’Instituto Geológico Minero de España, la Universitat de Montpellier, el Centro Nacional de Investigaciones Científicas i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) de Barcelona.

Estructurat a partir de tres grans temàtiques (la geologia, la paleontologia i la paleobotànica), l’objectiu principal va ser “posar en comú totes les dades científiques de què es disposa actualment sobre aquest jaciment i plantejar les línies de recerca per als propers anys”, afirma Gerard Campeny.

Per aquest motiu, durant les diferents sessions, els responsables de cada una de les línies de recerca van donar a conèixer les dades disponibles i es va plantejar l’estratègia a seguir per als propers anys, per tal de garantir alhora l’impacte internacional de la investigació en aquest jaciment.

Paral·lelament a la reunió de treball, el divendres 18 de març es va desenvolupar, en el local social “El Casino” de Caldes de Malavella, una xerrada i posterior col·loqui obert al públic en general. Va ser una bona oportunitat per establir una conversa directa entre la ciutadania i alguns dels participants al workshop.

technorati tags: jaciments , excavacions , sèries televisió , restes arqueopaleontològiques , restitució paleoambiental , fòssils , canvi climàtic , pol.len , sediments , sondeig

23 Mar, 2011

Així ho confirmen les més de 3.000 restes fòssils d'aquests animals trobats en aquesta cavitat

Es tracta d'un ús de l'espai molt poc documentat

L'estudi es presenta l'International Journal of Osteoarchaelogy

La Sala de las Chimeneas (Cueva de Maltravieso, Càceres, Extremadura) conté un dipòsit arqueològic pertanyent al Paleolític superior (21.000 anys abans del present, aproximadament). Durant aquest període, els conills van ser un dels recursos principals per a la subsistència dels grups humans en el Sud-oest d'Europa, però en aquest jaciment s'ha documentat la caça d'aquests animals a l'interior dels caus, un ús de l'espai gairebé mai observat. Així ho confirmen les més de 3.000 restes fòssils d'aquests animals trobats en aquesta cavitat, tal com s'explica en l'estudi que ara es presenta en la versió en línia de l'International Journal of Osteoarchaelogy, efectuat per l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, pertanyent a l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social).

Marques de tall observades en els ossos dels conills trobats a la Sala de las Chimeneas - EPPEX

"La identificació del consum antròpic dels conills es reconeix principalment a través de la presència de marques de tall, fracturació d'alguns ossos de les extremitats i la cremació produïda durant el rostit de les carcasses", explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador principal de l' article que signa al costat de Palmira Saladié i Antoni Canals, els tres són membres de l'IPHES. Aquestes restes solen trobar-se en àrees d'hàbitat (campament o bivacs), però en aquest cas les modificacions antròpiques difereixen del model general trobat en altres jaciments d'aquestes cronologies. "Tot i la presència de les marques d'utensilis lítics en els ossos dels conills, la fracturació és molt escassa i no hi ha ossos cremats", observa Rodríguez-Hidalgo. A això cal afegir la presència abundant d'animals nounats (de menys de dos mesos d'edat) i immadurs (de menys de nou mesos) que tenen una escassa mobilitat i no solen trobar-se en les acumulacions en les àrees d'hàbitat dels humans. En el nivell estudiat aquests individus subadults representen el 20% del total.

Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador principal que signa l'article - Gerard Campeny/IPHES

L'origen de l'acumulació

Aquestes diferències amb els models establerts anteriorment els van conduir a investigar sobre l'origen de l'acumulació de conills a la Sala de las Chimeneas, quin va ser el paper dels humans en la mateixa i la seva relació amb les formes de subsistència durant el Paleolític superior. "Les conclusions a què hem pogut arribar -comenta Antonio Rodríguez-Hidalgo -indiquen que en part es deu a la presència de caus del Plistocè en el dipòsit, cosa que explica que alguns d'aquests animals fossin nounats. Allí els humans van trobar conills a desenes disposats a ser caçats".

Excavacions a la Sala de las Chimeneas, en una imatge d'arxiu - EPPEX

Les característiques de les modificacions antròpiques assenyalen que la cova va ser usada com un lloc de captació d'aquests animals. Possiblement amb trampes o rets ja que la tecnologia per elaborar-les ja es coneixia durant aquest període del Paleolític. Un cop capturats, els conills van patir com a mínim un primer processament in situ (escorxament, desarticulació i descamació), abandonant les restes òssies a l'interior de la cavitat. El transport de la carn per a un consum posterior a l'exterior de la cova és més que probable.

Presència alimentària

Els conills tenen una presència molt significativa en la dieta de les comunitats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior, tal com s'ha documentat al sud d'Europa (especialment sud de França) i sobretot en el sud de la Península ibèrica. "Ara bé, normalment es troben al costat de grans quantitats d'eines de pedra i fogars, i llocs on es practiquen activitats de tipus domèstic", puntualitza Antonio Rodríguez-Hidalgo. En aquests casos, els ossos estan molt fracturats per facilitar el consum de la medul·la, molts d'ells estan cremats com a conseqüència del rostit de les carcasses i de la neteja dels espais, la presència de marques de tall és molt variable i gairebé tots són conills adults.

En canvi, el model descobert pel EPPEX constata escassa fracturació dels ossos (gairebé nul), cap està cremat, hi ha moltes marques de tall producte d'activitats de carnisseria i hi ha molts individus nounats i juvenils. La caus, segons la hipòtesi de l'equip, hauria afavorit estàs pautes de comportament, sent un lloc preferentment de caça, però no d'hàbitat per als homínids ni per consumir els conills, tasca que portarien a terme fora d'allí. "Potser transporten la carn per a un consum posterior (assecat / fumat), però això no ho sabem perquè no es produeix allà", assenyala Rodríguez-Hidalgo.

En la mateixa Sala de las Chimeneas de la Cueva de Maltravieso, els humans van realitzar altres activitats durant el Paleolític superior, per exemple, art rupestre, "encara que a dia d'avui no es pot establir una relació entre l'art de Maltravieso i les activitats lligades a la subsistència", apunta el mateix investigador.

Referència bibliogràfica

"Following the white rabbit: A casi of a small game procurement site in the upper palaeolithic (Sala de las Chimeneas, Maltravieso Cave, Spain)"

Rodríguez-Hidalgo, A. J; Saladié, P. i Canals, A. International Journal of Osteoarchaeology 

Article first published online: 24 JAN 2011, DOI: 10.1002/oa.1238

technorati tags: fauna , conills , consum antropic , alimentació , dieta , indústria lítica , foc , neonats , marques de tall , cacera , ossos , jaciments , subsistència , nounats

23 Mar, 2011

Es tracta d'una zona que ha rebut molt poca atenció al llarg de la història de l'arqueologia en evolució humana

Esbrinar quan van tenir lloc les primeres ocupacions humanes al Marroc oriental, la regió amb capital a Oujda, el seu origen i la seva posterior evolució ha estat l'objectiu principal dels estudis geomorfològics, geoarqueològica i geocronològica que va efectuar durant la primera quinzena de març un equip de científics encapçalats per Robert Sala, responsable del projecte de recerca de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) sobre el primer poblament del Magrib i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es fa en col·laboració amb l'equip de la Universite Mohamed I d'Oujda dirigit per Hassan Aouraghe. D'aquesta manera es pretén omplir un buit de coneixement en un país, el Marroc, en què l'arqueologia del Plistocè està només ben desenvolupada a la regió atlàntica.

Tasques de mostreig per obtenir datacions, a la regió d'Ain Beni Mathar-Gafeit, ameïtat de març - IPHES

"Amb aquest fi hem estat al Marroc oriental duent a terme una campanya d'extracció de mostres per a posteriors datacions radiomètriques i paleomagnètiques", explica Robert Sala. També s'ha realitzat un mostreig per a estudis de microfauna a la regió de Gafeit i en Ain Beni Methar.

"L'objectiu és elaborar una seqüència bioestratigràfic i greocronológica de la regió per situar els jaciments arqueològics que com IPHES explorem des del 2006 i que contenen eines lítiques del Mode 1, Mode 2 i Mode 3, o sigui que ens permet estudiar tota la cronologia en els primers dos milions d'anys de l'evolució humana", explica el mateix investigador.

L'arqueòleg Robert Sala, responsable dle projecte de recerca sobre el primer poblament humà al Maghreb - Jordi Mestre / IPHES

"Es tracta d'una zona -afegeix Robert Sala- que ha rebut molt poca atenció al llarg de la història de l'arqueologia en evolució humana i el nostre projecte pretén suplir aquesta falta i promoure un coneixement regional més complet i sistemàtic".

L'equip que ha viatjat al Marroc oriental aquest març estava integrat, al costat de Robert Sala, per altres experts de l'IPHES com Jordi Agustí, especialista en micromamífers i responsable de l'Àrea d'Investigació de l'IPHES, i Hugues Blain, a més de diversos membres del CENIEH (Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana, amb seu a Burgos): Alfredo Pérez-González, coordinador del Programa d'geoarqueologia i vicedirector d'aquest organisme, Josep Maria Parés, expert en paleomagnetisme, i Mathieu Duval i Lee Arnold responsables dels Laboratoris de Ressonància Paramagnètica Electrònica (ESR) i de Luminescència (OSL) respectivament, que han treballt conjuntament amb Hamid Haddoumi, Kemal El Hammouti i Abderrahman El Harradji, tots ells de la Universite Mohamed I d'Oujda.

Gràcies als treballs de camp que han realitzat conjuntament al Marroc oriental es podran situar estratigràficament les indústries lítiques, i mostrejos per a obtenir datacions numèriques mitjançant els mètodes geocronològica que es duen a terme als laboratoris de arqueomagnetisme i luminiscència i ESR del CENIEH, amb qui l'IPHES manté una estreta col·laboració.

technorati tags: datacions , OSL , ESR , geomorfologia , arqueologia , Plistocè , Marroc oriental , geocronologia , recerca , resonància , indústries litíques , estratigrafia

22 Mar, 2011

Ha assessorat en l’elaboració del guió, del projecte executiu i en la producció de continguts

És un dels majors santuaris de l'art paleolític europeu

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat activament en l'assessorament del Centro de Interpretación del Arte Rupestre "Tito Bustillo", inaugurat el passat 15 de març a Ribadesella (Astúries), localitat que acull un dels majors santuaris de l'art paleolític europeu. Concretament, ha assessorat en l’elaboració del guió, del projecte executiu i en la producció de continguts.

“La intervenció de l'equip de museologia de l'Àrea de Socialització de l’IPHES en la concepció dels continguts d’aquest centre i en l’assessorament científic de tot el procés permetrà, una vegada mes, que el públic pugui interpretar de forma amena i didàctica el patrimoni, en aquest cas concret, d'una de les coves amb art rupestre més importants del món”, assegura Lluís Batista, responsable de l'esmentada àrea.

Les obres, amb un pressupost global de 8,7 milions d’euros, han estat finançades pel Gobierno del Principado de Asturias i pel central, a càrrec dels fons de l'1 per cent cultural del Ministerio de Fomento. Per al disseny i execució del subministrament de fabricació i instal·lació museogràfica del Centre d'Art Rupestre el Govern asturià ha destinat altres 2,5 milions d'euros.

El nou centre d’interpretació -a la imatge-, ubicat al costat de l'entrada de la cova de Tito Bustillo, en els terrenys de l'antiga pedrera de Corcubión, s'ha construït en un edifici de nova planta, a la marge esquerra del riu Sella. L'edifici compte amb espais expositius i d'atenció al públic (vestíbul, botiga, cafeteria, biblioteca i sales d'exposicions permanents i temporals), així com amb magatzems i tallers, amb l'objectiu de convertir-lo en un pol de difusió de la riquesa arqueològica asturiana..

Tito Bustillo és una de les cinc coves més importants del món amb art paleolític, i un dels grans santuaris d'aquest art a Europa. La cavitat, amb 12 conjunts de gravats i pintures, distribuïts al llarg de 800 metres, està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

technorati tags: museologia , disseny , patrimoni , art rupestre , assessorament , tallers , sala exposicions , biblioteca , pintures

22 Mar, 2011

Ha realitzat el guió, la conceptualització museogràfica, el disseny i la producció

La mostra es va inaugurar el 18 de març a la localitat d'Alpera (Albacte)

La Cueva de la Vieja, cent anys de recerca d'un jaciment singular és el títol de la mostra que des del passat 18 de març es pot visitar a la localitat d'Alpera, a Albacete. L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) és l'autor de l'exposició, ja que s'ha encarregat del guió, de la conceptualització museogràfica, del disseny i de la producció.

                                                                         Cedida Cueva de la Vieja

L'exposició -com es veu a la imatge- es centra en l'art rupestre de la Cueva de la Vieja, amb motiu dels cent anys del seu descobriment que es van complir el 2010. És el primer santuari amb pintures rupestres prehistòriques descobert a Albacete i es tracta d'un dels millors enclavaments ibèrics de l'anomenat art rupestre llevantí.

Instal·lada en un edifici annex a l'Ajuntament, recentment restaurat per a aquest fi, s'exhibeix a la Sala d'Exposicions Aurora Garcia Navajas, anomenada així en honor a la propietària de la finca "el Bosque", on hi ha la Cueva de la Vieja, i que l'any 1957 va donar de forma gratuïta al poble d'Alpera per a la seva visita i explotació. Aquest espai serà també el lloc de trobada dels visitants que després vulguin anar al jaciment, on realitzaran un recorregut acompanyats per un guia local.

La mostra consta -entre d'altres coses- de panells retrolluminosos - Cedida Cueva de la Vieja

Les visites, tant a l'exposició com a l'abric, es poden fer de dilluns a divendres arribat-se a l'Ajuntament, i dissabtes i diumenges prèvia cita telefònica amb la Casa de Cultura de Alpera 967 330 555.

La inauguració oficial es va efectuar el divendres 18 de març i va anar a càrrec del president de les Cortes de Castilla la Mancha, Francisco Pardo, qui va descobrir una placa commemorativa.

El pressupost de la mostra ha ascendit a uns 40.000 euros, que s'han sufragat amb aportacions de l'Ajuntament d'Alpera, la Mancomunitat Monteibérico i la Junta de Comunitats de Castella la Manxa.

Els trets principals

Amb aquesta exposició es pretén donar a conèixer al públic no versat els trets principals de l'Art Llevantí i l'Art Esquemàtic a través d'un jaciment paradigma a la Península ibèrica com és la Cueva de la Vieja, que alberga unes manifestacions artístiques pròpies de l'epipaleolític i del neolític peninsular, de vegades, injustament oblidades, potser a causa de la seva difícil adscripció cronològica.

A través del coneixement d'aquest singular jaciment es reflecteixen els canvis ocorreguts en la transició de les societats caçadores i recol·lectores a les agricultores i ramaderes i es formulen algunes consideracions sobre les imatges que reflecteixen activitats de subsistència d'aquestes societats prehistòriques.

El president de les Cortes de Castilla la Mancha va presidir l'acte d'inauguració de la mostra - Cedida Cueva de la Vieja

Declarada Patrimoni el 1998 per la UNESCO, com a part del conjunt Art de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, la Cueva de la Vieja és un exemple paradigmàtic d'Art Llevantí, expressió de les últimes societats caçadores i recol·lectores epipaleolítiques que van poblar les serres alperines entre els anys 10.000 i 6.000 anys abans del present. Aquesta manifestació plàstica, exclusivament pictòrica, figurativa, monocroma, amb un procediment tècnic molt singular, conservació en què ha estat qualificada popularment com "una cova de luxe" - més de 170 motius pintats, en una notòria diversitat de mides i d'opcions: 33 arquers, 13 figures humanes i 2, potser 3, representacions femenines (amb una peça que els arriba als genolls i ornaments en els braços), a més d'arcs, fletxes, bosses etc.

Els elements essencials

Entre la fauna pintada cal destacar: 15 cérvols, 10 cabres, 5 toros, 1 cavall, 6 carnívors i diversos quadrúpedes d'espècie no necessita. Destaca també una figura humana de la zona mitjana del panell, que està dreta amb les cames separades i mostra en cadascuna de les seves mans un arc i un feix de fletxes, l'actitud arrogant i el seu esplèndid tocat suggereixen un gran personatge. En definitiva, tots els elements essencials de la iconografia de l'art Llevantí.

També es conserva en aquest abric un grup de 37 motius que corresponen al denominat convencionalment com Art Esquemàtic, i la cronologia se situa entre 6.500 i 3.200 anys abans del present. En aquest art predominen els símbols abstractes: taques de color i geomètrics complexos (barres, màcules, traços verticals, ziga-zaga) i esquemàtics (antropomorfs i zoomorfs) que són l'expressió artística i espiritual dels grups productors neolítics. Totes les pintures són de color vermell i els pigments utilitzats, d'origen mineral. L'instrument que van utilitzar va des de la punta dels dits fins rudimentaris pinzells.

technorati tags: art rupestre , societats caçadores , epipaleolític , manifestació plástica , art esquemàtic , socialització , fauna , dones

21 Mar, 2011

Estic especialitzat en Paleontologia de mamífers quaternaris, és a dir, en la fauna dels darrers milions d’anys

A l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballo com a paleontòleg de macromamífers, disciplina que consisteix en l'estudi dels fòssils dels mamífers de grans dimensions, que són aquells que normalment superen els 8 quilos de massa. Gràcies a ella podem conèixer com eren les espècies d'animals quaternaris que convivien amb els homínids i quines eren les relacions ecològiques entre la fauna i els nostres avantpassats.

Bienvenido Martínez-Navarro, al seu despatx a l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

Actualment ho estic aplicant al projecte de Orce, titulat "Ocupaciones humanas en el Pleistoceno inferior de la cuenca de Guadix-Baza", al sud d'Espanya, on es troben els jaciments probablement amb millor registre de fòssils, especialment de macromamífers, per la seva quantitat i qualitat de conservació. A més, també participo activament en altres recerques que es duen a terme a  jaciments catalans com el de la Boella (Tarragonès) o el d’Iincarcal (Pla de l’Estany), i també a l’Àfrcia, com el de Buia a Eritrea i el l’Atbara al Sudan, així com els de Bizat Ruhama, Ubeidiya i Gesher Benot Ya-aqov al Pròxim Orient (a Israel), i també a Geòrgia (Dmanisi, al Caucas).

La informació que obtenim en aquestes excavacions ens permetrà saber com eren les diferents espècies d'animals amb les que van conviure els homínids durant el quaternari  (els darrers milions d’anys), si formaven part de la dieta humana, si competien amb ells per la carronya, per l'ocupació de determinats ambients (per exemple coves) o per altres recursos, etc.

Un dels reptes d’aquesta disciplina, i de la meva feina en concret, és determinar els ossos fòssils que van apareixent en els diferents jaciments arqueopaleontològics, per saber exactament a quines espècies corresponen, per exemple: mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cérvols, búfals , antílops, girafes, tigres de dents de sabre, panteres, óssos, llops, hienes...

Bienvenido Martínez-Navarro al laboratori de campanya durant l'excavació efectuada l'agost passat a Orce - Jordi Mestre / IPHES

Per aconseguir aquesta fita, fem servir diferents tècniques clàssiques com l’anatomia comparada, però també d’altres més modernes com radiografies, tomografies, escàners, l’estadística, etc.

D’aquesta manera podem obtenir una idea força precisa de com era l'ambient en què van viure els nostres avantpassats i quines van ser les seves dificultats per sobreviure, dispersar-se i arribar a nous territoris.

Una de les coses que més m’agrada de la meva feina és que em permet viatjar, conèixer nous països, nova gent, nous jaciments i nous fòssils, però especialment allò que és més important, i per a mi més agradable, és tenir accés a una abundant informació gràcies a les relacions que estableixo amb altres equips científics, que ens permet contribuir a reconstruir els paisatges del passat.

D’altra banda, una de les dificultats que més sovint he d’afrontar és la captació dels recursos necessaris, especialment per a la formació i supervivència dels joves investigadors que col·laboren amb mi i a alguns dels quals els hi he dirigit les tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que l’IPHES imparteix a través de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i també vàries tesis doctorals.

Al magatzem de l'IPHES on es guarden les col.leccions de fòssils - Jordi Mestre / IPHES

Una de les anècdotes que ara voldria recordar especialment em va passar una vegada quan veient una cursa de braus per televisió em vaig adonar que l'anatomia cranial dels toros tenia moltes similituds amb la dels búfals africans d'Olduvai, cosa que em va servir per formular la hipòtesi de que els toros tenien un origen africà i que havien format part de l'entorn dels homínids (i en moltes ocasions de la seva dieta) des que va aparèixer el gènere Homo, fa uns dos milions i mig d'anys a l'Àfrica de l'Est. D’aquesta recerca s’han publicat ja tres articles d’impacte mundial a les revistes Quaternary Research, Quaternary International i Journal of Human Evolution.

Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan tenia 18 anys; era el 1982, durant l'estiu previ a incorporar-me a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar Geologia. La darrere setmana de juliol i la primera d’agost d’aquell any vaig estar excavant al jaciment de Venta Micena, a Orce (Granada). L’ara traspassat Dr. Josep Gibert em va convidar a participar en aquella campanya, i aquell estiu vaig decidir que volia ser paleontòleg. Des de llavors, tot i les moltes dificultats que en ocasions he hagut de superar, mai he dubtat de que la meva vocació era aquesta ciència.

La meva vinculació a l’IPHES és remunta a fa set anys i mig, quan vaig entrar en contacte amb el director d’aquest centre, el professor Eudald Carbonell, qui em va expressar el seu interès perquè m’incorpores al seu equip, a Tarragona, i em va suggerir que em presentés a les convocatòries ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Així ho vaig fer i vaig guanyar una plaça el 2003.  

La meva formació acadèmica superior la vaig iniciar a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a geòleg, i després vaig fer la tesi doctoral titulada “Revisión sistemática y estudio cuantitativo de la fauna de macromamíferos del yacimiento de Venta Micena (Orce, Granada)”, presentada a la universitat esmentada i amb la idea de poder exercir com a paleontòleg.

technorati tags: paleontologia , macromamífers , espècies animals , conservació , ecologia , fòssils , jaciments , dieta , carronya , ambients , recursos

10 Mar, 2011

La hiena gegant extinta Pachycrocuta brevirostris, tenia una grandària que duplicava al de les hienes tacades actuals, tenia les dents més fortes iera summament carronyaire

Van haver de representar un seriós competidor per a les primeres poblacions humanes

Així es desprèn d'un estudi realitzat al jaciment paleontològic de Venta Micena a Orce (Granada)

La hiena gegant extinta Pachycrocuta brevirostris va viure fa aproximadament 1,5 milions d'anys, presentava una mida corporal (uns 110 quilos) que duplicaria al de les hienes tacades actuals i desenvolupava un comportament exclusivament carronyaire. Les seves dents i la seva mandíbula eren molt més fortes, i tenien una capacitat per fracturar restes molt més elevada que la que realitzen les hienes actuals.

Recreació d'una escena en la qual les hienes aprofitarien les restes d'un mamut - Mauricio Antón

Així ho ha demostrat un recent estudi publicat a la prestigiosa revista Quaternary International i que ha estat liderat pels professors Paul Palmqvist, catedràtic del Departament d'Ecologia i Geologia de la Universitat de Màlaga, i Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que ha comptat amb la col·laboració d'altres científics de les universitats de Málaga, Granada i València.

L’equip ha analitzat, durant el transcurs dels últims anys, les modificacions realitzades per aquestes hienes sobre les restes òssies de grans mamífers conservats en l'important jaciment paleontològic de Venta Micena a Orce (Granada), que interpreten com una zona de menjador d'aquests carnívors. 

Excavació a Venta Micena l'any 2005, assegut, observant les restes, el priemr per la dreta, Bienvenido Martínez-Navarro - Jordi Mestre / IPHES

Bienvenido Martínez-Navarro ha destacat: “es tracta d'un estudi ampli de l'anatomia de les restes fòssils d'aquesta hiena gegant de cara curta Pachycrocuta brevirostris i del seu comportament, basat en la extraordinària acumulació de fòssils al jaciment de Venta Micena, que ha proporcionat més de 17.000 restes de grans mamífers (mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cèrvols, cavalls, búfals, tigres de dents de sabre, etc) fins a la data i en 350 metres quadrats excavats”.

Les anàlisis tafonòmiques realitzades (estudi dels processos de fossilització) mostren que les hienes aprofitaven els cadàvers de les preses abatudes pels depredadors dominants en aquests ecosistemes d'inicis del Quaternari (tigres dents de sable i licaons), transportant selectivament les restes d'aquests herbívors als seus caus de cria i fracturant allí els ossos de les extremitats per accedir a la mèdul.la òssia del seu interior.

Els nous estudis biomecànics, desenvolupats en paral.lel a aquestes investigacions tafonòmiques, mostren que la mandíbula i la dentició d'aquesta hiena fòssil estaven molt ben capacitades per a desenvolupar una dieta carronyera i exercien una força de fracturació molt més elevada que la que realitzen les hienes actuals.

Per això, la imatge que emergeix d’aquesta recerca és la d'una hiena sense anàlegs entre les espècies modernes, de grandària formidable i amb una adaptació com a carronyaires summament especialitzada.

En funció de tot això, com a carnívors van haver de representar un seriós competidor per a les primeres poblacions humanes que s'assenten en el subcontinent europeu, documentades a la regió d'Orce (jaciments de Fuente Nueva i Barranco León) per importants associacions d'útils lítics de talla.

technorati tags: hienes , carronyaires , caus , alimentació , biomecànica , paleontologia , grans mamífers , mamuts , dentició , mandibula

3 Mar, 2011

Així es demostra en un estudi que publica Science i en el qual ha participat Florent Rivals, investigador ICREA a l'IPHES

Els patrons de desgast assenyalen que els canvis evolutius en la morfologia de la dent són posteriors als canvis en l'alimentació

S'han investigat molars de 6.500 cavalls fòssils que representen 222 poblacions diferents i més de 70 espècies extintes

Els cavalls van aparèixer a Amèrica del Nord fa uns 55 milions d'anys, però han evolucionat en centenars d'espècies diferents que varien en grandària des del d’una guineu a altres més grans que els cavalls actuals. Una de les transformacions evolutives més importants d'aquests animals és la seva dentició. Un estudi que el 4 de març es publica a Science demostra que els patrons de desgast indiquen que els canvis evolutius en la morfologia de la dent són posteriors als produïts en l'alimentació. En aquest treball ha participat Florent Rivals, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i professor associat de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Campus de Excel·lència Catalunya Sud).

Un exemple dels milers de restes fòssils de dents de cavall que s'han estudiat per esbrinar la seva alimentació - Cedida per Matthew Mihlbachler / NYCOM

Els resultats obtinguts converteixen la investigació sobre les dents en un registre fòssil fonamental per entendre la selecció natural que defensava Darwin i els canvis climàtics del passat. Aquest estudi és fruit d'una col·laboració de l'IPHES amb dos equips dels EUA iniciada el 2004: Nikos Solounias i Matthew Mihlbachler del NYCOM (New York College of Osteopathic Medicine) i Gina Semprebon del Bay Path College (Massachusetts).

Adaptació a l'entorn

El registre fòssil dels cavalls a Amèrica del Nord és molt ampli. Això va portar a Thomas Huxley, estret col·laborador de Darwin, a utilitzar-los per defensar la teoria de l'evolució, de tal manera que els cavalls es van convertir en un exemple clàssic de canvi evolutiu per selecció natural. Aquesta teoria considera que, per selecció natural, sobreviuen els que tenen més capacitat per adaptar-se a l'entorn, moltes vegades modificat pels canvis climàtics que, entre altres aspectes, han afectat a l'alimentació.

En paleontologia s'ha considerat durant molt de temps que els canvis evolutius en les dents de cavall van ser causats per la selecció natural, a causa de modificacions en la dieta provocades per les successives variacions climàtiques i l'aparició de nous hàbitats. Per provar aquesta hipòtesi s'ha emprat l'estudi dels patrons de desgast dels molars de cavalls fòssils al llarg de tota la seva història evolutiva. Amb aquesta finalitat s'ha utilitzat el registre de la morfologia de desgast de les cúspides dels molars de 6.500 cavalls fòssils que representen 222 poblacions diferents i més de 70 espècies extintes d'aquests animals.

L'American Museum of Natural History (AMNH) té la major col·lecció de fòssils de cavalls del món, amb més de 100.000 exemplars, que els científics han utilitzat per estudiar la seva evolució. "Dietes diferents fan que les dents de cavalls, igual que els d'altres herbívors, es desgastin de manera diferent. Per això, a través de l'examen dels patrons de desgast a les dents fòssils és possible reconstruir l'alimentació de les espècies extingides", assenyala Florent Rivals. Aquesta metodologia, coneguda com l'anàlisi de mesodesgast dental, la va desenvolupar per primera vegada Nikos Solounias, paleontòleg de l'esmentat museu i un dels signants de l'article, i els seus companys, per interpretar l'alimentació de les espècies extintes.

Florent Rivals (investigador ICREA a l'IPHES) i Gina Sempredon (Bay Path College, EUA) analitzant les dades de mesodesgast dental per avaluar les dietes dels cavalls fòssils i els seus canvis al llarg del temps - Paul Schnaittach

La vegetació

"D'acord amb els patrons de desgast dental, hem pogut comprovar que les dietes dels cavalls van variar al mateix temps que els canvis de la vegetació al llarg dels últims 55 milions d'anys", apunta Florent Rivals. Així, per exemple, "els primers cavalls (de tres dits) vivien en hàbitats molt càlids -observa el mateix investigador- de tipus selva tropical, i tenien molars adaptats per menjar fruita i vegetació tova. Com el clima de la terra es va refredar, i com aquests hàbitats de selva van ser reemplaçats per altres temperats més boscosos, els cavalls van desenvolupar arestes tallants en els seus molars més adaptats per tallar fulles i vegetació més dura. Fa uns 18 milions d'anys van aparèixer cavalls amb dents amb la corona més alta i més complexos, el que suggereix que van evolucionar per fer front a l'alimentació dels hàbitats de pastures oberts (prats) que es van estendre durant aquest temps", afegeix el mateix investigador de l'IPHES.

Desajust temporal

S'ha demostrat que la majoria de les espècies de cavalls van evidenciar una variació molt gran en les seves dietes. Aquest descobriment suggereix que la selecció natural per al canvi dental pot haver estat dèbil o inexistent la major part del temps, però aquesta selecció natural es produiria de sobte, en funció de la disponibilitat de determinada alimentació i provocaria una selecció intensa en moments puntuals (Teoria de l'equilibri puntuat, de Eldredge i Gould).

També s'ha pogut saber que els canvis evolutius en la morfologia de la dent són posteriors als canvis en la dieta al voltant d'un milió d'anys o potser una mica més. Per exemple, fa uns 18 milions d'anys, comencen a aparèixer els cavalls amb els molars més evolucionats, diversos milions d'anys després que les dietes van començar a canviar.

Aquest desajust temporal en l'evolució de les dents de cavall, en comparació amb els canvis en la dieta, és fonamental per donar suport a la hipòtesi clàssica que proposa que aquestes dents han evolucionat per selecció natural causada per canvis en l'alimentació. "Si, per exemple, haguéssim trobat que els canvis evolutius en les dents eren anteriors als canvis en la dieta, la hipòtesi de l'evolució per selecció natural no tindria sentit. No obstant això, l'observació que a variacions en la dieta segueixen canvis dentals és coherent amb l'evolució causada per l'adaptació al medi", conclou Florent Rivals.

technorati tags: dentició , alimentació , dieta , fauna , cavalls , Darwin , teoria de l'evolució

3 Mar, 2011

Web del congrés

Què tenim en comú humans i els grans carnívors, com ara les hienes? Com ha estat la nostra convivència amb ells des dels temps més remots de la història? ¿Compartim atributs comportamentals com el lideratge o el matriarcat? Aquestes són algunes de les diverses preguntes que es formularan en el Congrés Internacional sobre Interaccions Carnívors-Homínids (Hominid-Carnivore Interactions International Congress), que del 25 al 28 d'octubre es celebrarà a Salou (Tarragona), coorganitzat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el Museo Arqueológico Regional de Madrid. A l'esdeveniment assistiran els millors experts en la matèria, procedents dels cinc continents (més de 20 països estan representats) per tal de posar en comú les últimes investigacions. A més, es compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salou (Tarragona).

En primer terme, a l'esquerra, Eudald Carbonell, i a la dreta, Pere Granados, alcalde de Salou, en una reunió recent - Cedida Ajuntament de Salou

Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i investigador de l'IPHES, i Enrique Baquedano, director del Museu Arqueològic Regional de Madrid (MAR), han manifestat: "des del punt de vista científic, el tema principal de debat en el congrés serà el concepte de coevolució, és a dir, tractarem d'esbrinar com han influït els carnívors en l'evolució humana i en el nostre comportament, quins trets compartim amb ells, ja que tota aquesta informació ens pot ajudar molt a entendre el perquè d'algunes de les nostres actuacions personals i / o socials".

Jordi Rosell,investigador de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

Tipus d'organitzacions

En aquesta línia, els carnívors poden dir-nos molt sobre com estructurem les nostres societats i els diferents tipus d'organitzacions socials, per què som jeràrquics o se li dóna tanta importància al lideratge, el paper del matriarcat en la nostra història, etc. "Les comparacions en àmbits com aquests, entre carnívors i humans, seran algunes de les qüestions principals sobre les quals experts de diversos països del món aportaran els resultats de les investigacions més recents", asseguren els codirectors del congrés.

L'arqueòleg Enrique Baquedano - Cedida MAR

De moment ja s'han rebut més de 70 contribucions que versen sobre diferents aspectes relacionats amb l'etologia i els caus dels grans carnívors, tant actuals com d'altres temps, per exemple, les interaccions amb els grups humans pretèrits (des de la competència per les preses i la confrontació fins a la pròpia domesticació i la cooperació) o com van poder haver afectat aquestes relacions a l'evolució humana, tant biològica com cultural.

Al congrés assistiran científics de la talla de la Dra Kay Holekamp, zoòloga experta en el comportament de les hienes actuals i gran comunicadora de la BBC, el Dr. Gary Haynes, especialista en les grans extincions esdevingudes a Amèrica del Nord, la Dra Mary C . Stiner, arqueòloga especialitzada en el comportament dels neandertals, o els directors del Projecte Atapuerca, entre altres.

Baquedano ha remarcat: "El nostre país és una primera potència en evolució humana i ara aquest congrés ens posicionarà privilegiadament en aquests àmbits de la ciència tan imprescindibles per al coneixement del comportament humà com són la tafonomia, l'arqueozoologia i l'etologia de carnívors".

Per la seva banda, l'alcalde de Salou, Pere Granados, ha comentat que aquest municipi ha posat a disposició del congrés "unes magnífiques instal·lacions, el TAS, (Teatre Auditori Salou), ja que comptem amb un emplaçament ideal per a rebre i donar cabuda als ponents i assistents, en un marc preparat per oferir una oferta alternativa d'oci i serveis, a més d'un allotjament de primera, i més encara en finalitzar la temporada alta".

technorati tags: coevolució , evolució humana , recerca , hienes , turisme , oci , carnívors , jerarquia , organització , continents

2 Mar, 2011

Divendres 4 de març a les 16 h en el marc dels 25 anys de la revista Cota Zero

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participarà en el debat El canvi cultural a la Prehistòria que es realitzarà divendres 4 de mar, a les 16, a la sala d’actes del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) dins del programa de la Jornada que s’ha organitzat per celebrar els 25 anys de la revista Cota Zero d’arqueologia i ciència.

De peu, Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES

Eudald Carbonell intervindrà a la taula rodona esmentada juntament amb M. Ángeles del Rincón (Universitat de Barcelona), Joan Bestrad (Universitat de Barcelona), Gonzalo Ruiz Zapatero (Universidad Complutense) i Juan Manuel Vicent (Centro Superior de Investigaciones Científicas).

L’assistència a la jornada, que es complementa amb altres sessions,  és gratuïta prèvia inscripció al Museu d’Arqueologia de Catalunya (macdifusio1@gencat.cat).

Cota Zero. Revista d’Arqueologia i Ciència va néixer l’any 1985 a Vic amb l’objectiu de “reflectir els diferents camps de la recerca, els distints corrents de pensament i de metodologia; en definitiva, crear motius d’intercanvi i discussió” en el camp de l’Arqueologia. La revista, impulsada des de la iniciativa privada i editada en català dins del catàleg d’Eumo Editorial, ha comptat amb la col·laboració de  prop de 400 investigadors durant aquests 25 anys.

technorati tags: arqueologia , publicacions , jornades , tecnologia , cultura , ciència

1 Mar, 2011

Seria la compensació per l'incident nuclear ocorregut en aquesta pedania d’Almeria l'any 1966

La proposta s'ha elaborat d'acord amb la tasca de descontaminació que desenvolupa el CIEMAT en els terrenys afectats

El gener de 1966 la Força Aèria dels Estats Units va perdre un avió cisterna, un bombarder estratègic i les armes nuclears que transportava aquest últim, mentre executaven unes maniobres. Les bombes van anar a parar a les aigües del Mediterrani, a la pedania de Palomares, al terme municipal de Cuevas del Almanzora (Almeria). Més de 40 anys després es tracta d'un incident inconclús, ja que mentre no es netegi el territori afectat, i es desenvolupi en aquest espai alguna iniciativa a manera de compensació, no es podrà obrir un nou capítol de la història de l’Estat espanyol.

D'esquerra a dreta, Igor Parra, Eudald Carbonell i Juan José Pérez, a Palomares el passat febrer - Cedida Rafael González

En aquest marc, i gràcies a un conveni signat el 2009 entre el CIEMAT (Centre d'Investigacions, Energètics, Mediambientals i Tecnològics) i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquest centre ha elaborat una proposta per crear a Palomares el Parc de les Civilitzacions Mediterrànies i la seva tecnologia. El projecte es va presentar públicament el 22 de febrer a l'Ajuntament de Cuevas del Almanzora de la mà de l'alcalde d'aquesta localitat, Juan José Pérez, i Eudald Carbonell, director de l'IPHES.

Actualment, el CIEMAT realitza a Palomares els darrers treballs per acabar amb la radioactivitat de la zona, amb l'objectiu, precisament, de tancar l'incident en qüestió. "D'aquí sorgeix la necessitat de formular un Projecte d'Idees que permeti desenvolupar un "fita de compensació" d'àmplia repercussió social, tant per al territori i la població de Palomares, així com per al seu entorn comarcal", comenta Igor Parra, arqueòleg i col·laborador extern de l'IPHES. Aquest "fita de compensació" es fa com a Parc de les Civilitzacions Mediterrànies i les seves Tecnologies, "donat el ric entorn cultural i natural en el qual s'insereix la pedania de Palomares", observa.

Eudald Carbonell i l'alcalde de Cuevas del Almanzora durant la roda de premsa de presentació del projecte - Cedida Ajuntament de Palomares

La proposta s'articula a través de 7 àrees temàtiques, que inclouen un conjunt d'accions interactives que permeten conèixer de forma participativa -no merament contemplativa- l'adaptació i evolució tecnològica dels habitants del territori pròxim a Palomares, i les seves relacions socioculturals, tecnològiques, amb el conjunt de l'espai regional de la conca mediterrània.

Les àrees temàtiques a desenvolupar i per a les quals s'han identificat continguts i processos històrics i tecnològics específics són: les Tecnologies del transport i comunicacions, les tecnologies de l'aigua i alimentació, les Tecnologies de la guerra, les Civilitzacions Mediterrànies i els seus llocs d'habitació ( civil i religiosa), les Tecnologies d'educació, les tecnologies de la salut i les Tecnologies de l'art. Tot es presentaria a través de jocs amb els quals s'executen directament aquestes tècniques, i sobre espais especialment preparats.

"Amb això es pretén canviar la imatge actual de Palomares al transformar-lo en un referent regional de turisme de qualitat, complementant d'aquesta manera l'oferta de sol i platja típica de la zona amb un potent instrument lúdic cultural", afirma Igor Parra.

Per la seva banda, Eudald Carbonell ha manifestat que aquest projecte de l'IPHES "s'emmarca en la línia d'activitats de socialització que desenvolupa aquest institut, en coherència al seu propòsit d'unir acadèmia i coneixement social sobre l'evolució de la tecnologia".

L'alcalde de Palomares ha assegurat que per a aquest ajuntament "aquest parc és una prioritat, ja que té una importància màxima per al futur de la localitat. La participació de l'IPHES de la mà d'Eudald Carbonell dóna prestigi a aquesta iniciativa amb la qual pretenem posar fi a un conflicte social molt arrelat. Hi ha hagut durant molt de temps un dany humà i cal reparar amb aquesta fita de compensació".

technorati tags: contaminació , radioactivitat , nuclear , socialització , parc temàtic , turisme , oci , formació , compensació , jocs , interacció , regió