22 Mar, 2011
L'IPHES, autor de l'exposició commemorativa del centenari del descobriment de la Cueva de la Vieja, un referent en l'art rupestre
Ha realitzat el guió, la conceptualització museogràfica, el disseny i la producció
La mostra es va inaugurar el 18 de març a la localitat d'Alpera (Albacte)
La Cueva de la Vieja, cent anys de recerca d'un jaciment singular és el títol de la mostra que des del passat 18 de març es pot visitar a la localitat d'Alpera, a Albacete. L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) és l'autor de l'exposició, ja que s'ha encarregat del guió, de la conceptualització museogràfica, del disseny i de la producció.
Cedida Cueva de la Vieja
L'exposició -com es veu a la imatge- es centra en l'art rupestre de la Cueva de la Vieja, amb motiu dels cent anys del seu descobriment que es van complir el 2010. És el primer santuari amb pintures rupestres prehistòriques descobert a Albacete i es tracta d'un dels millors enclavaments ibèrics de l'anomenat art rupestre llevantí.
Instal·lada en un edifici annex a l'Ajuntament, recentment restaurat per a aquest fi, s'exhibeix a la Sala d'Exposicions Aurora Garcia Navajas, anomenada així en honor a la propietària de la finca "el Bosque", on hi ha la Cueva de la Vieja, i que l'any 1957 va donar de forma gratuïta al poble d'Alpera per a la seva visita i explotació. Aquest espai serà també el lloc de trobada dels visitants que després vulguin anar al jaciment, on realitzaran un recorregut acompanyats per un guia local.
La mostra consta -entre d'altres coses- de panells retrolluminosos - Cedida Cueva de la Vieja
Les visites, tant a l'exposició com a l'abric, es poden fer de dilluns a divendres arribat-se a l'Ajuntament, i dissabtes i diumenges prèvia cita telefònica amb la Casa de Cultura de Alpera 967 330 555.
La inauguració oficial es va efectuar el divendres 18 de març i va anar a càrrec del president de les Cortes de Castilla la Mancha, Francisco Pardo, qui va descobrir una placa commemorativa.
El pressupost de la mostra ha ascendit a uns 40.000 euros, que s'han sufragat amb aportacions de l'Ajuntament d'Alpera, la Mancomunitat Monteibérico i la Junta de Comunitats de Castella la Manxa.
Els trets principals
Amb aquesta exposició es pretén donar a conèixer al públic no versat els trets principals de l'Art Llevantí i l'Art Esquemàtic a través d'un jaciment paradigma a la Península ibèrica com és la Cueva de la Vieja, que alberga unes manifestacions artístiques pròpies de l'epipaleolític i del neolític peninsular, de vegades, injustament oblidades, potser a causa de la seva difícil adscripció cronològica.
A través del coneixement d'aquest singular jaciment es reflecteixen els canvis ocorreguts en la transició de les societats caçadores i recol·lectores a les agricultores i ramaderes i es formulen algunes consideracions sobre les imatges que reflecteixen activitats de subsistència d'aquestes societats prehistòriques.
El president de les Cortes de Castilla la Mancha va presidir l'acte d'inauguració de la mostra - Cedida Cueva de la Vieja
Declarada Patrimoni el 1998 per la UNESCO, com a part del conjunt Art de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, la Cueva de la Vieja és un exemple paradigmàtic d'Art Llevantí, expressió de les últimes societats caçadores i recol·lectores epipaleolítiques que van poblar les serres alperines entre els anys 10.000 i 6.000 anys abans del present. Aquesta manifestació plàstica, exclusivament pictòrica, figurativa, monocroma, amb un procediment tècnic molt singular, conservació en què ha estat qualificada popularment com "una cova de luxe" - més de 170 motius pintats, en una notòria diversitat de mides i d'opcions: 33 arquers, 13 figures humanes i 2, potser 3, representacions femenines (amb una peça que els arriba als genolls i ornaments en els braços), a més d'arcs, fletxes, bosses etc.
Els elements essencials
Entre la fauna pintada cal destacar: 15 cérvols, 10 cabres, 5 toros, 1 cavall, 6 carnívors i diversos quadrúpedes d'espècie no necessita. Destaca també una figura humana de la zona mitjana del panell, que està dreta amb les cames separades i mostra en cadascuna de les seves mans un arc i un feix de fletxes, l'actitud arrogant i el seu esplèndid tocat suggereixen un gran personatge. En definitiva, tots els elements essencials de la iconografia de l'art Llevantí.
També es conserva en aquest abric un grup de 37 motius que corresponen al denominat convencionalment com Art Esquemàtic, i la cronologia se situa entre 6.500 i 3.200 anys abans del present. En aquest art predominen els símbols abstractes: taques de color i geomètrics complexos (barres, màcules, traços verticals, ziga-zaga) i esquemàtics (antropomorfs i zoomorfs) que són l'expressió artística i espiritual dels grups productors neolítics. Totes les pintures són de color vermell i els pigments utilitzats, d'origen mineral. L'instrument que van utilitzar va des de la punta dels dits fins rudimentaris pinzells.
technorati tags: art rupestre , societats caçadores , epipaleolÃtic , manifestació plástica , art esquemà tic , socialització , fauna , dones
