www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Mar, 2011

Identificats els tres gestos tècnics que haurien permès als homínids elaborar les primeres eines de pedra fa 2,5 milions d’anys

El suport de percussió, la posició de la peça i l’angle de percussió, crucials per aprendre a tallar la indústria lítica

S’evidencia la dificultat de dominar-los i especialment el fet de combinar-los correctament, cosa que en el passat hauria suposat un salt cognitiu

Així ho demostra una investigació de l’IPHES publicada al Journal of Archaeological Science

Fa uns 2,5 milions d’anys, a l’Àfrica, va tenir lloc una important revolució tecnològica amb l’elaboració de les primeres eines de pedra. Per obtenir un instrument d’aquest tipus cal prendre una sèrie de decisions, com per exemple, on efectuar el cop per obtenir una ascla, amb quanta força imprimir aquest cop o amb quin angle de percussió, entre altres. Aquesta informació queda preservada en les ascles i en els nuclis de pedra i pot ser parcialment desxifrada amb una anàlisi detallada. Una investigació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) publicada fa unes setmanes al Journal of Archaeological Science, amb el títol “What novice knappers have to learn to become expert stone toolmakers (Què han d’aprendre els talladors novells per esdevenir talladors experts?)” i efectuada per Núria Geribàs, Marina Mosquera i Josep Maria Vergès, demostra que el suport de percussió, la posició de la peça i l’angle de percussió són tres gestos tècnics crucials per aprendre a tallar eines lítiques.

Bifaç tallador expert

Bifaç tallat per un expert - IPHES

 Bifaç tallador inexpert

Bifaç talllat per un inexpert - IPHES

Per poder arribar a aquestes conclusions es va efectuar un experiment entre 9 talladors experts i 9 no experts, que van ser enregistrats en vídeo durant la fabricació d’un bifaç, o destral de mà. “Estudiant com talladors moderns aprenen a dominar els tres gestos esmentats podrem començar a entendre com s’adquireix la talla de la pedra, com emergeixen les eines bifacials i quins desafiaments cognitius van haver d’afrontar els primers productors d’eines”, comenta Núria Geribàs, autora principal de l’estudi i col·laboradora de l’IPHES.

Els vídeos resultants van ser analitzats seguint els anomenats mètodes observacionals utilitzats en psicologia i etologia per estudiar el comportament humà i animal, respectivament. L’objectiu de l’experiment era determinar quins gestos tècnics cal aprendre per dominar de manera eficient la talla lítica. “No hi ha cap altra espècie animal que fabriqui eines, per això, l’aparició de les primeres eines de pedra es considera en certa mesura un salt cognitiu”, assenyala.

Núria Geribàs

La investigadora Núria Geribàs - Jordi Mestre / IPHES

“La comparació entre els dos grups de talladors va evidenciar considerables diferències entre experts i novells”, assegura Núria Geribàs. “Comparant els gestos tècnics dels experts i dels inexperts s’ha pogut copsar de manera plena la complexitat de la tasca, ja que els primers mostren com es realitza el procés correctament, mentre que els inexperts constaten on es troben les dificultats a l’hora de dur-lo a terme”, afegeix Núria Geribàs.

“Hem detectat diferències significatives –prossegueix-. Així doncs, pel que fa al suport, els experts subjecten la peça prop del cos, mentre que els inexperts la col·loquen sobre el terra o sobre una enclusa. Quant a la posició de la peça, els experts la mantenen inclinada durant la percussió, mentre que els inexperts utilitzen una posició vertical. Finalment, els experts utilitzen un angle de percussió inferior a 90º i els inexperts un angle de 180º, és a dir, impacten tota la superfície del percussor contra la peça”.

Tant el suport de percussió com la posició de la peça contribueix a obtenir un correcte angle de talla, que ha de ser sempre inferior a 90º per poder obtenir ascles. Aquesta recerca mostra la dificultat de dominar aquests 3 gestos tècnics i especialment el fet de combinar-los correctament. “Per tant, demostra que per aprendre a tallar cal saber realitzar aquests 3 gestos tècnics i sobretot executar-los de manera combinada”, insisteix Núria Geribàs.  Per aquest motiu, els primers talladors en la història de la humanitat haurien de tenir unes capacitats cognitives que, com a mínim, els permetessin adquirir i combinar eficientment els tres gestos protagonistes.

Tanmateix, ja que el cervell no fossilitza, “només disposem d’evidències indirectes per traçar aquest desenvolupament. Les més destacades són la primatologia, la neurologia i els registres paleoantropològic i arqueològic”, puntualitza. En aquesta línia, l’arqueologia cognitiva s’encarrega d’estudiar el registre fòssils per traçar l’evolució de les capacitats cognitives humanes, principalment les eines de pedra, perquè donen informació sobre els nostres avantpassats tan diversa com les seves activitats de subsistència, l’obtenció de la matèria primera o l’adaptació al medi, així com sobre les habilitats cognitives.

Maó i percussor

Material que utilitzaven tots els talladors: un maó i un percussor de calcària - Núria Geribàs/IPHES

Aquest treball de l’IPHES té les seves arrels en la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que Núria Geribàs va defensar el 2008 a la URV amb el títol Estudi experimental del substrat gestual previ a l’adquisició de la tecnologia lítica, codirigida per Marina Mosquera i Josep M. Vergès, coautors de l’article publicat al Journal of Archaeological Science. A més, l’estudi s’emmarca dins del Projecte de recerca del Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN) titulat “La evolución de la cognición humana a través del estudio del comportamiento de humanos y chimpancés (Pan troglodytes)”, dirigit per la investigadora de l’IPHES Marina Mosquera, una línia de recerca que es complementa amb d’altres que desenvolupa el grup de cognició del mateix institut, com l’estudi de l’ús preferent de la mà dreta per dur a terme algunes activitats.

Referència bibliogràfica

“What novice knappers have to learn to become expert stone toolmakers”. Geribàs, N.; Mosquera, M.; Vergès, J.M. Journal of Archaeological Science, 37: 2857-2870, November 2010

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: