El bloc de les activitats de l'IPHES

31 Jul, 2009

Dossier de premsa

Podcast sobre Darwin amb Jordi Agustí i Eudald Carbonell

S’inaugura dilluns dia 3 d’agost, a les 20 h, a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a Lleida

En el marc del bicentenari del naixement de Darwin i dels 150 anys de la publicació de la seva obra L’origen de les espècies,  s’estrena ara l’exposició Darwin i l’evolució, que s’inaugura dilluns dia 3 d’agost, a les 20 h, a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a Lleida, a la Plaça Catedral.

Aquesta mostra està copatrocinada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IE) i l’empresa HP. Estarà a la capital del Segrià fins al 26 d’agost i després viatjarà per altres localitats.

                                                                                                                              Lluís Batista / IPHES

L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin, així com per la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

 Un dels plafons de la mostra on es veuen les influències científiques de Darwin - IPHES

Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.

Durant el temps que va durar aquest periple, Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament a El origen de las especies.

A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.

Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.

Per saber més sobre Darwin: portal Evoluciona de l'IPHES

technorati tags: expoisició , teoria de l'evolució , Darwin , selecció natural , superpoblació , Beagle , naturalista

29 Jul, 2009

Els models d’etologia primat són imprescindibles a l'hora d'entendre quin ha pogut ser el procés d'hominització conductual en comportaments claus de l’evolució humana com podria ser el tecnològic. És un molt bon complement al propi estudi arqueològic ja que ens dóna pistes "vives" de com han pogut ser els processos d'utilització i fabricació d'instruments, les cadenes operatives, els processos de resolució de problemes, l’estandardització d'eines i la difusió cultural de la tecnologia.

Bastó modificat en el seu extrem amb un altre instrument (pedra) amb forma d'escombreta, recollit per Sabater Pi durant la seva estada a Guinea Equatorial - Miquel Llorente /Fundació Mona - IPHES

L’any 1969, el primatòleg Jordi Sabater Pi va publicar a Nature un article on constava haver descobert que els ximpanzés en llibertat eren capaços de desenvolupar una protocultura a través de l’ús, la fabricació i la modificació d’instruments. Ara, 40 anys després, la Fundació Mona i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han realitzat ja la primera fase d’un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva. S’ha comptat també amb la col·laboració de Zulma Sepúlveda, de la Universidad Cooperativa de Colombia, que cursa el Programa de Formació d'Assistent de Camp en Etologia de Primats que ofereix en aquest centre la Fundació Mona.

Sabater Pi i Eudald Carbonell, amb altres membres de l'IPHES i de la Fundació Mona, en una reunió de treball relaciona amb els bastons fets per ximpanzés - Cèlia González (Col.lecció Jordi Sabater Pi)

Una de les primeres aportacions científiques que ja han obtingut és el fet d’haver descobert “que animals que no han tingut un model tecnològic, com els que tenim a la Fundació Mona, desenvolupen la seva pròpia cultura. Hem observat, a més, si ho fan d'una manera estandaritzada (en quan al tipus d'eines utilitzats) o aleatòria i hem vist que els bastons que manipulen, principalment per tal d’obtenir menjar, segueixen una pauta, un model no aleatori com és el cas dels ximpanzés en llibertat. explica Miquel Llorente, responsable de Recerca de la Fundació Mona i investigador de l’IPHES.

A dalt, un bastó fabricat i utilitzat pels ximpanzés de Mona. A sota, Zulma Sepúlveda mesurant els bastons fabricats pels ximpanzés de Mona - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)

El mateix científic ha remarcat: “Els primers resultats indiquen que els nostres ximpanzés tenen una alta capacitat per l'ús i modificació d'instruments, i per adaptar la pròpia eina al problema específic que necessiten resoldre”.

Juanito en postura bípeda fent servir instruments per activitat de termiter artificial - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)

Per arribar a aquesta conclusió, el que s’ha fet ha estat “comparar –prossegueix Llorente-  la tecnologia emprada en dos activitats artificials de termite fishing. Una d’elles consistia en treure d’un termiter una mescla de plàtan amb cacauets d'uns tubs, i l’altra, tenia per finalitat obtenir suc d'un tub més gran de PVC. El tipus d'eina que utilitzaven en una o altra tasca era totalment diferent en quant a mides, longituds i amplades”.

Marco fent servir els bastons per extreure suc d'un tub de PVC - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)

I no sols això, sinó que “a més –puntualitza Miquel Llorente- en la majoria de casos les eines havien estat modificades. Això implica tot un procés mental de planificació amb el que es pressuposa una tria de la matèria primera i una adaptació d'aquesta a la necessitat específica del problema”. Aquests primers resultats seran presentats en el proper Congrés Ibèric de Primatologia que se celebrarà a Madrid a principis d'octubre.

technorati tags: bastons , Sabater Pi , Fundació Mona , tecnologia , Guinea , IPHES , ximpanzés , cadena operativa , eines

28 Jul, 2009

Nascut el 2006, l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sempre ha tingut un paper molt important en l'estudi d'Atapuerca (Burgos), ja que gran part del seu personal du a terme projectes d'investigació vinculats a aquests jaciments. A més, des de fa més de 30 anys, un dels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, és al seu torn director de l'IPHES. Ara, un conveni marc firmat aquest matí a Tarragona entre Juan José Sánchez, director general de la Fundación Atapuerca, i Carles Prats, gerent de l'IPHES, formalitza aquesta estreta relació institucional.

La Fundación Atapuerca es va constituir fa 10 anys a fi de promocionar i donar suport al projecte sobre els jaciments que acull la Sierra deAtapuerca, principalment potenciant la investigació amb un programa d'ajuts econòmics per a la realització de tesis doctorals, participant en tasques logístiques a les campanyes d'excavació i impulsant nombroses activitats de socialització. Per la seva part, l'IPHES participa en el treball de camp que s'efectua cada estiu i en l'estudi de part dels fòssils que allà s'obtenen i que s'analitzen durant la resta de l'any al laboratori de Tarragona.

El gerent de l'IPHES, Carles Prats, a l'esquerra, amb Juan José Sánchez, director general de la Fundación Atapuerca, avui a Tarragona durant la signatura del conveni - Gerard Campeny / IPHES

Aquest conveni marc ha donat peu a un altre, de caràcter específic, que també s'ha firmat avui, perquè tres persones siguin beneficiàries del Programa d'Ajuts a la Investigació de la Fundación Atapuerca a fi que realitzin la seva activitat a l'IPHES, a Tarragona. Es tracta de tres beques predoctorals de tres anys de durada cada una, que concedeix la Fundación Atapuerca perquè, els qui se’n beneficiïn, centrin la seva investigació en el projecte dels jaciments burgalesos.

Carles Prats ha recordat que just la setmana passada va finalitzar la 31a campanya d'excavació a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 24 de juliol. Ha destacat que: "en aquest temps han participat sobre 150 especialistes dels quals gairebé la meitat pertanyen a l'IPHES i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Una vegada més, la campanya es va saldar amb un bon nombre de fòssils, alguns de molt transcendentals com el d'un húmer de fa 1,3 milions d'anys, amb senyals de canibalisme, que fa retrocedir en 500.000 anys aquesta pràctica per part dels humans".

Per la seva part, Juan José Sánchez ha recordat que la Fundación Atapuerca "ja porta 10 anys fent palpable el seu suport a la investigació en Evolució Humana en el marc del Projecte Atapuerca a través de diferents iniciatives. Gràcies als programes que ha impulsat ja se n'han pogut beneficiar més de 60 científics. A més, ha assolit acords amb centres docents i investigadors perquè aquests puguin desenvolupar els seus treballs en els centres més capdavanters en les seves respectives especialitats, sent aquest el cas del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana; el Centro Mixto Universidad Complutense de Madrid-Carlos III de Madrid, el Consejo Superior de Investigacions Científicas, la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona o la Universitat de Burgos, i ara traslladem aquest model a la nostra relació amb l'IPHES".

Programes d'ajuts

El director general de la Fundación Atapuerca ha afirmat, en aquest sentit: "És evident que això era necessari ja que en el Projecte Atapuerca l'IPHES és un dels participants a nivell científic i calia que les persones integrades als Programes d'Ajuts Investigadores de la Fundación gaudissin de plenitud de drets i reconeixement per part dels centres on van a desenvolupar les seves investigacions com a personal investigador d'ambdues institucions".

Així mateix, Juan José Sánchez ha comentat que aquest tipus d'acords "reforcen les línies de col·laboració existents en altres camps i potencia la coordinació d'un equip d'investigadors tan nombrós -únic al món- en els treballs de camp a la Sierra de Atapuerca. D'una altra manera, les tasques logístiques i d'organització que desenvolupa la Fundación perquè aquests gairebé 200 professionals procedents de fins a vuit centres científics desenvolupin els seus treballs d'excavació i prospeccions en camp, serien molt més complexes del qual ja de per si són".

Finalment, i no per això menys important, ha afegit que aquest conveni marc "permetrà a ambdues institucions desenvolupar altres iniciatives pel que es refereix a divulgació i comunicació en el camp del coneixement de l'Evolució Humana".

technorati tags: conveni , Fundación Atapuerca , recerca , beques , tesis doctorals , socialització , jaciments , IPHES

27 Jul, 2009

Saber com i per què es van produir les primeres dispersions humanes procedents de l’Àfrica és clau per entendre com van arribar les primeres poblacions europees a indrets com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada), on s’han documentat restes de fòssils de més d’un milió d’anys, i com es van expandir. Per aquest motiu,  el passat mes de  juny es va desenvolupar la quarta campanya de prospeccions i excavacions arqueològiques a la regió del Marroc Oriental, duta a terme per part d'un equip de 13 persones: vuit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), una del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana)  i quatre de la Universitat d'Uxda.

Una imatge de la concca d'Ain Beni Mathar, on es troben els jaciments excavats - Jordi Mestre / IPHES

El projecte, codirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, Robert Sala Ramos, i per Hassan Aouraghe, de la Universitat d'Uxda (Marroc Oriental), es duu a terme des del 2006 amb suport de l'Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo (AECI). Contempla treballs transdisciplinars en el camp de l'arqueologia, la geologia, geocronologia, paleontologia i paleovegetació. Amb aquest objectiu, i en aquesta ocasió, per part de l’IPHES, a més de Robert Sala, hi ha participat Francesc Burjachs, Jordi Agustí, Gema Chacón, Leticia Menéndez, Arturo de Lombera, Jordi Mestre i Hugues Blain.

Els treballs arqueològics d’aquesta campanya es van dedicar a la intervenció en els jaciments del Guad Tabuda i del Guad Ar Rabt, de Mode 1 i Mode 2, respectivament, integrats en la seqüència d'evolució tècnica de la conca  d'Ain Beni Mathar. En aquesta conca, “els treballs efectuats des de  2006 han posat al descobert una seqüència estratigràfica que abasta conjunts de tota la història tècnica des del Mode 1 fins el Neolític”, assenyala Robert Sala.

 

A dalt, excavació del bifaç que vèiem en aquesta foto de sota - Jordi Mestre / IPHES

El mateix investigador ha comentat: “a part de registres arqueològics arcaics, de Mode 1 i Mode 2, que configuren l'objectiu  primordial de les nostres recerques, s'han identificat restes de cultures tècniques típiques del Maghrib, com l'Aterià, un tipus de mosterià, del Plistocè superior, per tant, d’entre 100.000 i 40.000 anys abans d’ara, i de l'Iberomaurità, una de les formes com s’expressa l’epipaleolític del Maghrib”.

Precisament, un dels objectius d'aquests primers anys ha estat la situació cronològica dels conjunts arqueològics documentats. En aquest sentit, en campanyes passades es van dur a terme mostrejos per a l'obtenció d'una sèrie paleomagnètica de la conca, una tasca efectuada per investigadors de la Universidad de Burgos (UBU). “Tot i que els resultats definitius no els tindrem fins a la tardor –assenyala Robert Sala-, la conca d'Ain Beni Mathar-Gafeit abasta molt probablement el Miocè, Pliocè, el Plistocè inferior, mitjà i superior i l'Holocè, en una seqüència molt àmplia i completa. Això és important, perquè si les sèries són completes podem reconstruir tota la història humana en una regió”.

A més de la cronologia, també es pretén poder reconstruir la seva geomorfologia, l'evolució del paisatge i els estudis micropaleontològics que han donat també els seus primers fruits. “De moment, ja hem localitzat les primeres restes de micromamífers en els mostrejos i en el futur esperem tenir una quantitat suficient per poder dur a terme la restitució paleoambiental”.

Rentat de sediment durant les excavacions al Marroc el juny passat - Jordi Mestre / IPHES

La pròxima intervenció s’efectuarà a la tardor de 2009 i es dedicarà de forma exclusiva, a efectuar el programa de datacions radiomètriques, “que ens permeti de situar de forma precisa els conjunts arqueològics. Si confirmem les datacions de Plistocè inferior –puntualitzat Sala-, començaríem a completar el coneixement sobre la instal·lació i adaptació dels grups humans al Nord d'Àfrica”, un projecte en el qual l'IPHES hi treballa des de fa vuit anys en la direcció del projecte del Marroc Oriental, que  es complementa col·laborant amb la recerca als jaciments d'Ain Hanech i Mostaganem, a Algèria.

“El nostre institut, l’IPHES, participa en la reconstrucció de l'adaptació de grups humans a l'entorn mediterrani, ja sigui en la riba sud, a l'orient, o a l'entrada al continent europeu. Es tracta d'un projecte necessari per a la comprensió de les expansions humanes demostrades a Atapuerca i a Orce”, conclou.

technorati tags: excavacions; Marroc , Orce , Atapuerca , Mode 1 , Mode 2 , bifaç , IPHES AECI , estratigrafia , geologia , cronologia , restitució paleoambiental

24 Jul, 2009

En aquest jaciment hi treballa un membre de l’equip de l’IPHES, Carlos Lorenzo

Fragments del que podria ser un nou crani humà, de 500.000 anys d’anguitat i pertanyen a l’espècie Homo heidelbergensis, trobat a la Sima de los Huesos; interessant material fòssil i arqueològic que podrien correspondre a l’època dels neandertals, descobert a la Galería de las Estatuas de Cueva Mayor, i un túmul funerari al jaciment de Portalón, són les noves importants troballes que ha proporcionat la 31ena campanya d’excavacions a Atapuerca (Burgos), que finalitza avui 24 de juliol. A la Sima de los Huesos  dirigida per Juan Luis Arsuaga, codirector del Projecte Atapuerca, hi treballa Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Fragments recuperats d'un nou crani humà - Javier Trueba / Madrid Scientific Films

La Sima de los Huesos és un jaciment conegut internacionalment per ser el més ric del planeta en fòssils humans. Aquest any, se ha mantingut la tendència d’algunes campanyes anteriors posant-se al descobert un os parietal i un os frontal quasi complerts, probablement d’un nou crani, el número 17 de la col·lecció. De manera preliminar, sembla correspondre a un exemplar masculí adult jove. Els seus fragments es reconstruiran i s’estudiaran durant l’hivern.

Aquest n. 17 vindria a afegir-se als tres cranis humans més trobats el 1992 i restes de fragments localitzats posteriorment i que han permès reconstruir una desena d’altres cranis molts complets. A més, durant les campanyes del 2001, 2007 i 2008 es van desenterrar tres més, coneguts informalment com Benjamina, El Jefe i La Chica.

Excavacions a la Sima de los Huesos aquest estiu - Javier Trueba / Madrid Scientific Films

A la Galería de las Estatuas de Cueva Mayor enguany s’ha iniciat una excavació que ja ha proporcionat important material fòssil i arqueològic, que podrien pertànyer a neandertals, cosa que es podrà determinar amb la recerca de laboratori que es realitzarà el pròxims mesos.

Treballs arqueològics aquesta campanya al Portalón de Cueva Mayor - Javier Trueba / Madrid Scientific Films

Finalment, al jaciment del Portalón se ha continuat amb l’excavació dels nivells de finals del Neolític i inicis de l’Edat dels Metalls, fa uns 4.500 anys. En concret, s’ha excavat un gran túmul funerari que constitueix un magnífic exemple de megalític en l’interior de cova i en el qual també han aparegut algunes restes humanes.

SOBRE LES IMATGES QUE IL.LUSTREN AQUESTA NOTÍCIA: Els drets de reproducció d'aquestes fotografies són lliures únicament i exclussivament per a aquesta informació. Crèdit: Javier Trueba / Madrid Scientific Films
 

technorati tags: Sima de los Huesos , fòssils humans , crani 17 , Atapuerca , neandertals , Homo heidelbergensis , túmul funerari

23 Jul, 2009

Treure el màxim rendiment dels recursos de l’entorn és un objectiu que ha acompanyat els homínids en els primers passos de l’evolució humana. Per a esbrinar com ho feien, s’estudien les restes que es recuperen en els jaciments, però sovint cal  recórrer al mètode experimental per tal de posar a prova les seves hipòtesis.

El bifaç és una mena de destral de mà que se'l relaciona amb activitats de carnisseria - Jordi Mestre / IPHES

Aquest és l’objectiu principal d’un nou projecte internacional que ha engegat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), encaminat a avançar en el coneixement dels processos de producció i en les possibles funcions d’uns instruments molt especials: els bifaços. Aquesta mena de destrals de mà són uns dels instruments més característics, i a la vegada més enigmàtics, del paleolític inferior. Tot i que tradicionalment es presenten com les navalles suïsses de la prehistòria, en realitat la majoria d’estudis funcionals que s’han portat a terme els relacionen, principalment, amb les activitats de carnisseria.

El programa experimental que s’ha iniciat està inclòs en un projecte de recerca que es va concedir en una convocatòria anomenada “Ajuts Batista i Roca” de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca), destinat a promoure específicament la col·laboració entre institucions científiques catalanes  i angleses. En aquest cas, el projecte es va demanar des de l’IPHES i en col·laboració de l’Institute of Archaeology de l’UCL (University College of London). Porta per títol: Carnisseria prehistòrica: experimentar per a comprendre. “Es tracta de reproduir tota una sèrie d’eines i d’estudiar-ne el seu funcionament en relació, especialment, als processos de carnisseria, com pot ser l’escorxament o la descarnació d’un animal”, explica Andreu Ollé, coordinador del projecte.

Mark Roberts (amb jersei blau clar) amb membres de l'IPHES als magatzems de Frank's House (British Museum), consultant la col.lecció d'indústria lítica de Boxgrove - Jordi Mestre / IPHES

La primera fase de l’experimentació, destinada a la reproducció de les eines de pedra, es va portar a terme a Anglaterra a principis d’any. Per part de l’IPHES hi van prendre part 7 membres: Andreu Ollé, Paola García, Josep Maria Vergès, Miquel Guardiola, Jaume Guiu, Núria Geribàs i Jordi Mestre Els materials arqueològics que es van prendre com a model procedeixen del jaciment de Boxgrove. Aquest jaciment es troba al sud d’Anglaterra (Sussex), té una antiguitat d’uns 500.000 anys, i és un dels conjunts acheulians més importants de les illes britàniques. Compta amb un registre molt complet: una gran col·lecció d’eines lítiques, un conjunt important de fauna, i una tíbia humana (Homo heidelbergensis).

Mark Roberts (el tercer per la esquerra) amb membres de l'IPHES que van efectuar l'experimentació, amb el jaciment de Boxgrove al fons - Jordi Mestre / IPHES

L’experiment de talla consistia en reproduir els grans instruments de la col·lecció de Boxgrove (essencialment bifaços) a partir de les diferents morfologies dels nòduls de sílex disponibles a l’entorn del jaciment. Hi havia tres talladors (J.M. Vergès, M. Guardiola i J. Guiu), que van portar a terme diverses seqüències de talla cadascun d’ells. L’interès es va centrar en veure com arribava cada tallador als models arqueològics que s’havien escollit a priori, i observar quins efectes tenia la utilització de diferents tipus de percussor (diversos tipus de pedres, banya i fusta). Els experiments van ser fotografiats detalladament (Jordi Mestre) i enregistrats en vídeo, per tal de poder fer-ne el corresponent estudi de seqüències gestuals (Núria Geribàs).

Tots els objectes generats en aquests experiments de talla van ser recollits sistemàticament per tal de poder reconstruir les seqüències de reducció i configuració, i per a comparar-les amb el registre arqueològic de Boxgrove (Paola García).  Els instruments obtinguts són els que s’utilitzaran en tasques de carnisseria en la segona fase de l’experiment.

Sessió experimental de talla lítica - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta segona fase s’ha dut a terme recentment. “El que hem fet amb els bifaços experimentals –assenyala A. Ollé- és reproduir diverses fases del procés de carnisseria, com l’escorxament (treure la pell de l’animal), la desarticulació, el descarnat, etc. D’alguna manera, volem avaluar l’efectivitat de cada instrument en concret, i segons la tasca específica realitzada. A la vegada, observarem quines traces microscòpiques queden en els instruments, així com quines marques perduren en la superfície dels ossos dels animals intervinguts”. En relació a aquest darrer aspecte, tant en la segona fase de l’experiment com en l’anàlisi dels materials resultants, hi tindran un paper primordial els zooarqueòlegs, tant de l’IPHES com de l’UCL.

Per completar l’estudi, estan programades noves sessions experimentals amb la resta d’eines reproduïdes. En aquest cas, es pretenen utilitzar sobre altres materials (fusta, pell, etc.) per tal de poder comparar els resultats amb els obtinguts amb la carnisseria.

Durant la seva estada a Anglaterra, i abans d’anar a Boxgrove, els representants de l’IPHES van visitar un dels magatzems del British Museum (Frank’s House), on amb Nick Ashton, el seu conservador, van poder veure algunes de les principals col·leccions de Paleolític inferior d’Anglaterra, i on van poder consultar detingudament la col·lecció lítica de Boxgrove.

Núria Geribàs, al fons de peu, durant la seva conferència a Londres - Jordi Mestre / IPHES

L’estada a Londres es va aprofitar també per a difondre la recerca portada a terme a l’IPHES mitjançant quatre presentacions a l’Institute of Archaeology del University College of London. La primera portava per títol “El registre arqueològic del Plistocè inferior de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain)”, i va anar a càrrec d’Andreu Ollé; la segona era "El complex de Galería: un jaciment axelians a Atapuerca” i la va presentar Paola García; la tercera es titulava “Anàlisi de traces d’ús d’alguns conjunts axelians” i la van fer Andreu Ollé i Josep M. Vergès; la darrera la va oferir Núria Geribàs, i es deia “Com estudiar el comportament del passat a través dels talladors actuals”.

technorati tags: carnisseria , Boxgrove , indústria lítica , bifaç , arqueologia experimental , UCL , IPHES , eines , descaranació , paleolític inferior

22 Jul, 2009

Robert Sala: “és una bona notícia per mantenir l’aposta internacional en docència que s’impulsa conjuntament amb l’equip de l’IPHES”

Des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza des del l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) imparteix  el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Ara, la Comissió Europea acaba de notificar l’acord de la seva renovació. “Això ens permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV”, ha manifestat Robert Sala, coordinador dels Estudis de Postgrau de Prehistòria en aquesta Universitat i responsable de Docència de l’IPHES.

Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal), Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal) i Universitat Rovira i Virgili.

Les excavacions a jaciments com a Atapuerca, amb un registre fòssil de primer ordre mundial, és un reclam per captar alumnat - Jordi Mestre / IPHES

Des que es va posar en marxa, a la URV cada curs s’incorporen una quinzena de nous estudiants procedents de totes les regions de l’Estat espanyol i de països de molts llocs del món, principalment d’Itàlia, Portugal, Algèria, la Índia, Tailàndia, Marroc, Geòrgia i Mèxic. Alhora ha vingut a Tarragona professorat d’altres indrets com l’Argentina, Xile i Mèxic a impartir els seus coneixements. En aquests anys, s’han presentat més d’una cinquantena de tesis de màster, recerca preceptiva per obtenir el títol Erasmus Mundus un cop superada la mobilitat pertinent.

Els projectes d’investigació que es desenvolupen actualment a Euràsia, i en els quals hi pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca a l’Estat espanyol, i Dmanisi a Geòrgia, “són alguns dels atractius per captar alumnat, que veuen una possibilitat de treballar en excavacions claus per esbrinar temes molt importants en l’estudi de l’evolució humana com el fet de saber com es van produir les primeres dispersions humanes, les rutes que es van seguir, les espècie que les van protagonitzar, etc”, assenyala Robert Sala.

Precisament, Sala ha subratllat que “un dels elements que ha tingut molt en compte la UE per renovar-nos, i inicialment concedir-nos l’Erasmus Mundus, és que fem recerca de qualitat des de fa més de 15 anys i amb projectes coparticipats pels nostres socis que tenen en la seva base els registres més importants de l’evolució humana”.

El mateix investigador ha remarcat que “tota aquesta activitat i la renovació del programa docent per part de la UE demostra que el nostre màster està a l’elit internacional, en el marc de la mobilitat que exigeix el Pla de Bolonya”.

D’aquesta manera, des de l’IPHES es pretén consolidar Tarragona com un referent mundial per a l’estudi de l’evolució humana.

technorati tags: Erasmus Mundus , quaternari , docència , Atapuerca , Unió Europea , Evolució humana , internacionalització , IPHES , excavacions

20 Jul, 2009

És un nou mètode basat en l'estudi del desgast dental i es coneix com el fenomen de l'últim sopar

La mobilitat dels grups d'homínids i la durada de l'ocupació en coves o a l'aire lliure ha estat des de fa temps tema de discussió entre científics. Ara, un equip internacional encapçalat per Florent Rivals, investigador ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha aplicat per primera vegada un mètode analític basat en el desgast dental dels fòssils d'animals caçats pels homínids que permet obtenir dades bastant precises sobre el temps que aquests van passar a la cova de l'Aragó (Tautavel-França). La clau: els últims aliments que van ingerir els animals caçats. A més, això permetrà també saber com era l'entorn vegetal i la manera de vida dels Homo heidelbergensis, que van viure allà fa entre 400.000 i 550.000 anys.

                                                                             

                                                  Interior de la Cova de l'Aragó amb diferents nivells d'excavació - CERP Tautavel

Aquest estudi, publicat recentment al Journal of Human Evolution, “proposa, de manera inèdita, un mètode que permet establir la durada relativa de les ocupacions humanes en jaciments arqueològics, ja que fins ara era difícil fer la diferència, per exemple, entre una sola ocupació de llarga durada i una successió d'ocupacions estaciona'ls més curtes al mateix lloc”, explica Florent Rivals. “A més, fins ara l'anàlisi del desgast dental en herbívors es limitava a consideracions d'ordre paleoambiental”, afegeix.

                                            

Florent Rivals realitzant motlles d'un dent de mamut, i a la dreta, una imatge microscòpica de desgast dental - Florent Rivals

L'alimentació que menja un ésser viu porta partícules abrasives microscòpiques que creen un desgast a les dents. En el cas dels ungulats el desgast és generat per diferents agents. Els més importants són els fitòlits, unes partícules de mida microscòpica de sílice opalina produïda per les plantes. Aquests fitòlits, que són molt resistents, són alliberats dels teixits de les plantes i entren en contacte amb les dents quan l'animal està mastegant; per això, creen marques en l'esmalt. En funció del vegetal (herba o fulles d'arbre, per exemple) i del tipus d'animal (pastador o ramonejador) les marques tindran un aspecte diferent: forats o ratlles de mida microscòpica.

                              

                            Florent Rivals analitza una dent amb la lupa binocular - Gerard Campeny / IPHES

“Aquestes marques –explica Florent Rivals- apareixen quan es menja, i esborren les anteriors. Per això són tan útils. Després de comprovar la hipòtesi en animals actuals, l'edat i data de mort del quals ja coneixíem, hem observat que si un grup d'animals és vist durant una estació específica (una ocupació de curt termini) els senyals de desgast dental tenen poca variació, però si l'ocupació és de diverses estacions, les marques dentals són més diverses”, manifesta.

Els pastadores, per exemple, que s'alimenten d'herba tindran moltes més microratlles que els ramonejadors que només mengen plantes llenyoses (com fulles o altres parts d'arbres o d'arbusts). “L'interessant del microdesgast, és que les marques que apareixen quan l'animal menja esborren les dels dies anteriors. Així, el que s'analitza és l'alimentació de l'animal en els últims dies de la seva vida. És el que anomenem el fenomen de l'últim sopar", afegeix Florent Rivals.

Amb aquesta finalitat, han estudiat a fons els últims aliments que van consumir animals com Equus ferus (cavall), Ovis ammon antiqua (mufló), i Rangifer tarandus (ren) trobats a la Cova de l’Aragó. “Aquest mètode permet confirmar el període de l'ocupació, perquè el microdesgast de les dents és sensible als canvis estacionals en la dieta”, assegura Rivals.

L'aplicació d'aquest nou mètode ha permès estimar la durada de l'ocupació del jaciment de la Cova de l'Aragó del Paleolític Inferior en funció de la quantitat de marques detectades als fòssils i així mateix determinar la variació de la dieta de diverses espècies d'herbívors, ja que “cada estació presentava recursos alimentaris limitats i diferents en el medi ambient”, aclareix l'investigador.

“Si les preses animals són caçades durant llargs períodes d'ocupació, es dóna un desgast dental més variable”, afegeix Rivals. En el cas d'aquesta cova, l'estudi del desgast dental confirma que va ser ocupada de diferents formes. “Amb aquest mètode s’ha pogut provar que en el jaciment, que va habitar l'Homo heidelbergensis, fa entre 400.000 i 550.000 anys, hi ha evidències de mobilitat diferent, ja que tenien grups altament mòbils i altres que no ho eren tant”, confirma el científic.

El mateix mètode s'aplicarà pròximament a altres assentaments del Paleolític Mig com Payre (França), Taubach (Alemanya) o Abric Romaní (Espanya); en aquest últim hi treballa l'IPHES..

 

technorati tags: Cova de l'Aragó , Tautavel , desgast dental , ungulats , Florent Rivals , ICREA , IPHES , lupa binocular , paleoambient , dieta

16 Jul, 2009

“A la recerca del primer europeu”, un documental protagonitzat pel director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha estat seleccionat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) –que pertany al Ministeri de Ciència i Innovació- per rebre un dels millors ajuts de entre els projectes presentats a la convocatòria 2009. Aquesta nova proposta de socialització de la ciència que realitza l’institut es basarà en les importants troballes descobertes a Atapuerca (Burgos), que han canviat els paradigmes sobre l’evolució humana. Precisament el passat dia 15 es va fer pública la troballa estrella d’aquesta campanya: un fragment d’húmer d’1,3 milions amb marques de tall que constaten la pràctica del canibalisme.

Eudald Carbonell a Atapuerca durant la campanya d'enguany - Jordi Mestre / IPHES

Lluis Batista, responsable de Socialització de l’IPHES, ha comentat que l’objectiu d’aquest documental “és explicar a la societat com es van produir les primeres ocupacions humanes al continent europeu i com eren aquelles primeres poblacions”. Aquesta proposta, que molt possiblement s’emetrà per Televisió Espanyola, tindrà un format caracteritzat pel rigor de la informació científica, però presentat de forma amena, en clau d’humor i d’aventura. Serà un viatge detectivesc durant el qual els protagonistes, una ciutadà de a peu acompanyat per Eudald Carbonell, descobriran quan, com i per què hem arribat a ser el que som actualment com espècie.

La dotació de la FECYT per a la convocatòria 2009 ha estat d’un total de 4,7 milions d’euros per donar suport a accions de divulgació i comunicació de la ciència. S’hi havien presentat 689 sol·licituds de les quals s’han seleccionat les 192 millors, 143 que corresponen a accions generals en l’àmbit esmentat, 27 que tenien a veure amb l’Any Internacional de l’Astronomia i 22 relacionades amb la commemoració dels 150 anys d ela publicació del llibre L’origen de les espècies de Charles Darwin. A aquesta última temàtica pertany el projecte de l’IPHES.

technorati tags: documental , socialització de la ciència , evolució humana , Eudald Carbonell , primer europeu , Atapuerca

15 Jul, 2009

Troben un fragment d’húmer a la Sima del Elefante d’1,3 milions d’anys amb marques d’haver estat consumit per humans

Podria ser d’Homo antecessor i es confirmaria que el canibalisme és consubstancial al gènere Homo

“Alimentar-se d’individus de la mateixa espècie podria ser consubstancial al gènere Homo perquè totes les espècies del Plistocè l’han practicat: l’Homo antecessor, l’Homo heidelbergensis,  l’Homo neanderthalensis, l’Homo sapiens. Per tant, i això és molt important, no es tractaria d’un ritual sinó que seria una forma de comportament etològica i cultural que sempre ha acompanyat al gènere Homo”. Així s’expressa Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) en valorar la troballa estrella de la campanya d’excavació que aquests dies es desenvolupa a Atapuerca: un fragment d’húmer humà d’1,3 milions d’anys que s’ha trobat a la Sima del Elefante, associada al nivell on es va descobrir la mandíbula que va ser portada a Nature el març del 2008. Per aquest motiu es considera que podria pertànyer al mateix individu. En la nova troballa s'han observat marques de descarnació i una marca de percussió, similars a les detectades en restes d'altres mamífers del mateix nivel.

Gala Gómez, membre de l'IPHES, mostra l'húmer que va trobar ella mateixa - Jordi Mestre / EIA

Gala Gómez, membre de l’IPHES, que ha estat qui ha trobat aquest húmer, ha explicat: “va ser mentre excavava al quadre de la Sima del Elefante que m’havien assignat. Vaig extreure un os que estava molt brut i no es podia observar molt bé. L' alegria va esclatar més tard al laboratori. Un cop net aquest fòssil, els especialistes en restes òssies van identificar que era un húmer humà. Va ser un moment molt emocionant i tothom es va posar molt content”.

Eudald Carbonell (a l'esquerra) amb José María Bermúdez (que ensenya l'húmer), dos dels codirectors del Projecte Atapuerca, amb Gala Gómez - Jordi Mestre /EIA

Sobre la importància científica d’aquest húmer, Eudald Carbonell ha manifestat: “Nosaltres treballem amb la hipòtesi que les restes humanes trobades al nivell TE9, d’1,3 milions d’anys, de la Sima del Elefante són d’Homo antecessor. Per tant, la descoberta que s’ha produït ara, l’húmer amb marques de tall, ens fa pensar que es tracta d’un canibalisme d’espècie, de tipus etològic i cultural, que hauria començat a practicar-se 500.000 anys abans del que teníem documentat fins ara, que eren les restes d’Homo antecessor trobades a Gran Dolina i datades en 900.000 anys”.

Alguns dels membres de l'equip que han treballat aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre /IPHES

Qui es menjava a qui

Per a Eudald Carbonell, això vol dir que “igual que, per exemple, menjaven fulles, incloïen a la seva dieta carn d’altres homínids”. Però eren espècimens de la mateixa espècie o d’una altra que encara no s’ha documentat? Per al director de l’IPHES, “únicament el que podem assegurar és que el consum de carn humana era un hàbit generalitzat ja fa 1,3 milions d’anys, però com que a la Sima del Elefante hem trobat molt poques restes humanes (atribuïdes inicialment a Homo antecessor) es fa molt difícil saber-ho”.

En el cas de Gran Dolina, Eudald Carbonell afirma que “allí com que s’han trobat més restes i hi fa més temps que hi treballem, pensem que els Homo antecessor, fa 900.000 anys, es menjaven entre ells també per un comportament cultural i possiblement perquè competien entre grups de la mateixa espècie pel control del territori: cruspint-se exemplars del grup rival, el debilitaven”.  

technorati tags: canibalisme , Homo , etologia , cultural , comportament , Atapuerca , IPHES , húmer

14 Jul, 2009

Les excavacions a la Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo) “obren interessants perspectives per a la comprensió dels assentaments humans a Galícia durant el Paleolític Superior final” així de contundent s’ha expressat avui el director d’aquests treballs arqueològics i investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social),  Manuel Vaquero, durant la visita que ha efectuat el rector de la Universitat de Santiago de Compostela (USC), Senén Barro, a l’esmentat jaciment.

De izquierda a derecha, en primer término, Manuel Vaquero, Senén Barro i Ramón Fábregas, avui a Valdavara - Cedida USC

A la Cova de Valdavara, del 2 al 29 de juliol, s’hi realitza un sondeig amb 8 alumnes de la URV i de la USC, sota la codirecció de Manuel Vaquero per saber realment l’antiguitat d’aquest jaciment i conèixer el seu potencial arqueològic. Els treballs realitzats en anys anteriors han aportat fòssils corresponents a l’ornament personal més antic del nord-oest peninsular que demostren la presència humana a la Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo) fa ja uns 17.000 anys, així com unes restes humanes de fa 4.000 anys. Aquests dies l’equip investigador intenta documentar la seqüència estratigràfica del jaciment per conèixer exactament fins a quina cronologia es pot remuntar.

Restes fòssils trobades durant les primeres setmanes de campanya a Valdavara - Cedida USC

Els dipòsits de la Cova de Valdavara es caracteritzen pel bon estat de conservació en què es troben les restes fòssils, “que han de permetre obtenir una imatge més completa de les estratègies de comportament de les poblacions humanes en els períodes estudiats”, ha remarcat Manuel Vaquero .

Durant la seva visita, el rector de la USC ha estat també acompanyat pel director del projecte de recerca en el qual s’inclouen aquests treballs arqueològics, Ramón Fábregas, la codirectora de les excavacions, Susana Alonso, col·laboradora de l’IPHES,  i el regidor  de Cultura de l’Ajuntament de Becerreá, Claudio Vázquez. En el transcurs de la visita, Senén Barro ha expressat l’agraïment de la comunitat acadèmica a la localitat de de Becerreá pel suport que es proporciona a l’equip d’investigació.

Aquest sondejos formen part del projecte d'investigació Ocupacions humanes durant el Plistocè a la conca mitja del Miño, promogut conjuntament per la Universitat de Santiago de Compostela i la URV. L’investigador principal d’aquest projecte és Ramón Fábregas, pertanyent al primer centre esmentat, i s’inclouen jaciments de diverses localitats, en les quals el mateix equip ja ha intervingut en altres ocasions entre 2006 i 2009, per exemple a la depressió de Monforte de Cova Eiros (Triacastela), o  a la Cova Xató (Folgoso de Courel).

technorati tags: Valdavara , galícia , poblacions humanes , ornament personal , joies , collaret , Paleolític Superior final , Manuel Vaquero , excavacions , recerca , Lugo

13 Jul, 2009

El grup "El pensament d'Eudald Carbonell" al Facebook -  El seu perfil biogràfic

Un video amb idees del seu pensament

 "Em sento cada vegada amb més consciència de país i aquest premi em fa sentir alhora més universal"

Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca és el nou Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica “per la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l’espècie humana, la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de l’antic poblament de la Península Ibèrica a la Serra d’Atapuerca (Burgos), on ha desenvolupat un programa d’investigació multidisciplinari”, segons s’ha fet públic aquesta tarda en un comunicat del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya.

L'arqueòleg guardonat ha manifestat: "En primer lloc, vull agrair a la ciutadania de Catalunya, representada en aquest cas pel Consell Nacional de Cultura i de les Arts, aquesta distinció, que per suposat accepto amb alegria i joia, perquè em sento cada vegada amb més consciència de país i això em fa sentir alhora més universal. A més, l'estudi de l'evolució, el coneixement i el pensament són les claus d'una nova consciència d'espècie".

El pensament d’Eudald Carbonell inclou aspectes com la consciència crítica d’espècie, la integració de la diversitat, l’evolució responsable, el progrés conscient, el fet de ser competents i no competitius i la consciència operativa. L’arqueòleg guardonat assenyala que la nostra espècie, Homo sapiens, ha sorgit a l’atzar com totes les altres, però la nostra ha pres consciència i pot intervenir en el propi procés evolutiu, que ens està portant a un col·lapse d’espècie en el qual es perdran molts espècimens.

Eudald Carbonell afegeix un nou premi al seu ampli repertori de distincions - Jordi Mestre / IPHES

Els Premis Nacionals de Cultura es lliuraran el proper 3 d’octubre en l’acte que enguany se celebrarà a l’Auditori Enric Granados de Lleida i que retransmetrà en directe Televisió de Catalunya.

El Jurat, format enguany per 24 personalitats del món de la cultura referents en cadascuna de les seves especialitats, ha estat proposant, estudiant i debatent sobre els candidats als 17 premis durant les diverses sessions de deliberació que transcorren aquestes setmanes.

Els membres del Jurat dels Premis Nacionals 2009 són: Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí;  Víctor-M. Amela, periodista, degà de la critica de televisió a la premsa espanyola; Sue Aran, investigadora i professora de comunicació audiovisual a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i filòloga Juliette Beaume, gestora cultural, investigadora d’arts escèniques; Fina Birulés, professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona; Josep Bohigas, arquitecte i professor associat de Projectes a la ETSAB; Lluís Bonet Mojica, periodista i crític de cinema; Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital; Josep Borràs, director de l’Escola Superior de Música de Catalunya; Àlex Broch, crític, assagista, professor universitari i editor; Arcadi Calzada, assessor d’art, consultor financer i empresari; Francesc Codina, filòleg i escriptor, professor de la Universitat de Vic; Miguel Gallardo, il·lustrador a la premsa i dibuixant de còmics; Claudia Giannetti, investigadora en els àmbits de l'art contemporani i del mediaart; Anna Lizaran, actriu i directora teatral; Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa i pedagoga. Directora de la companyia Mudances; Antoni Mas, pianista i compositor. President de la Unió de Músics de Catalunya; Jordi Pablo, activista, investigador i pedagog en el camp de l’art actual i la cultura popular; Marta Ramoneda, llibretera, directora de La Central; Carme Riera, escriptora i exerceix de professora universitària; Elisenda Roca, periodista i escriptora, dirigeix i presenta La tarda, a Barcelona Televisió; David Santaeulària, tècnic de cultura, comissari d’exposicions i historiador de l’art; Jorge Wagensberg, professor a la Universitat de Barcelona i director de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “la Caixa”, i Anatxu Zabalbeascoa, periodista i historiadora de l'art.

El CoNCA, com a instrument al servei de la cultura i format per professionals de la cultura creat pel Parlament de Catalunya, és des d’aquest 2009 l’ens que concedeix els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el transcurs dels propers dies, els membres del Consell aniran anunciant el premi als guardonats, els noms els quals s’aniran fent públics gradualment.

Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.000 euros, van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va atorgar entre 1932 i 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats que han excel·lit amb les seves aportacions o activitats en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior.

technorati tags: Premi Nacional , Generalitat , pensament , Eudald Carbonell , cultura científica , prehistòria , priimeres poblacions , tecnologia , col.lapse d'espècie , consciència

9 Jul, 2009

Una mostra comissariada per l’IPHES explica d’una manera interactiva l’evolució i el funcionament de la facultat més distintiva de l’espècie humana

Hi havia una vegada… la parla! és una exposició que se centra en l’origen i l’evolució del llenguatge i que explica quan i com va aparèixer la capacitat de parlar en els nostres avantpassats, quines parts del cos humà la van fer possible, els aspectes essencials que caracteritzen el llenguatge humà i la manera com ha evolucionat.

L’exposició, organitzada pel Departament de Medi Ambient i Ciència de l’Obra Social ”la Caixa”, té com a comissari a Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A més, Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca, n’és l’assessor científic. Tots dos han assistit a la inauguració que s’ha fet aquest migdia a Gijón (Asturias), a la carpa ubicada als Jardins del Naútic d’aquesta localitat.

En una escenografia d'Australopithecus afarensis s'evidencia la vulnerabilitat d'aquesta espècie en desconèixer la parla - "la Caixa"

La mostra convida a reflexionar sobre una cosa tan usual i imprescindible i, alhora, tan complexa en la vida diària com la parla. Els tres blocs en què es divideix –la comunicació cel·lular, animal i la parla; l’origen de la parla, i el llenguatge- permeten als visitants viure l’experiència d’una aranya mascle en el ritual del festeig, inhalar aromes generades com a mitjà de defensa o territorialització, simular la veu d’un neandertal o fer servir diferents dispositius de comunicació com els sms.

A més, qui la visiti podrà trobar resposta a interrogants que ens plantegem sovint, com aquests:  Com era la vida dels nostres avantpassats abans de la parla i a partir del llenguatge parlat? Quins òrgans permeten parlar als humans? Quina relació hi ha entre el llenguatge i l’ús del foc?

Grup de neandertals al voltant del foc - "la Caixa"

Hi ha dos factors claus gràcies als quals podem parlar: el fet de disposar d’un cervell apropiat i una laringe en una posició més baixa que la resta de mamífers. Així, l’exposició permet fer un recorregut per diversos canals utilitzats en la comunicació cel·lular i animal, continua amb la indagació de l’origen de la parla i constata la relació directa entre la parla i diferents manifestacions del comportament simbòlic, per acabar amb una reflexió sobre l’origen, la diversitat i l’evolució del llenguatge.

Calidoscopi que ofereix al visitant estímuls sonors i visuals - "la Caixa"

La mostra es podrà visitar fins al 30 d’agost, en horari de dimarts a diumenge i festius, d’11 a 14 h i de 17 a 22 h. L’entrada és gratuïta.

Visites guiades: de dimarts a divendres, a les 12 h; dissabtes, diumenges i festius, a les 13 i a les 19 h; cal demanar cita prèvia al telèfon 902 906 666

technorati tags: la parla , llenguatge , laringe , cervell , neandertals , veu , comportament simbòlic , comunciació

8 Jul, 2009

Escolta la conversa entre Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Reconstrucció del crani

El 8 de juliol de 1994 es trobava a Atapuerca el primer fòssil del que seria la primera prova d’una nova espècie

“Al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), vam trobar les restes del primer europeu en el marc d’un projecte rival amb els anglesos. Però competíem per generar coneixement i estimular la nostra recerca, no per denigrar a ningú”, recorda Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca.

Excavació a Gran Dolina - Gerard Campeny / IPHES

Tot va començar el maig de 1994, quan al cim de la taula del seu despatx de professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va veure la portada de la revista Nature. “Hi havia la fotografia –explica- d’una tíbia humana i un titular que deia The First Europeans? Es referia a la descoberta de Boxgrove, a Anglaterra, un jaciment del Mode 2, situat a la costa anglesa, a l’aire lliure. A mi em va semblar molt estrany que els homínids més antics d’Europa es trobessin en una zona insular”.

Una dent d'Homo antecessor trobada a Gran Dolina - Jordi Mestre / IPHES

Aquell fet el va deixar intranquil i es va posar en marxa: “Vaig trucar a José María Bermúdez de Castro i a Juan Luis Arsuaga per confiar-los l’estratègia que estava ideant. Gràcies a les anàlisis biostratigràfiques sabíem que a Gran Dolina, a partir del nivell 7, hi havia restes de Mimomys savini, un rosegador que desapareix fa uns 780.000 anys. També havíem trobat unes eines de pedra en els nivells inferiors del jaciment, a la secció que dóna a la Trinchera del Ferrocarril. Calia, però, localitzar-los en planta, és a dir, en excavació sistemàtica per assegurar-ne del tot la presència. Amb aquest objectiu es va desplaçar un petit equip  de la URV i del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid; això va ser a principis de juny de 1994. Un mes després, el 8 de juliol, es posava al descobert un incisiu d’homínid”.

Eudald Carbonell, al fons,observar unes restes d'Homo antecessor a Gran Dolina, amb altres companys - Jordi Mestre / IPHES

Per tant, “el nostre projecte –remarca- havia guanyat al de Boxgrove. No hi havia dubte: trencàvem el protocol plantejat a Nature, segons el qual no hi havia poblament humà a Europa abans de fa 500.000 anys. Nosaltres demostràvem que almenys les primeres poblacions ja havien arribat a Atapuerca feia almenys 780.000 anys”.

La troballa era molt important perquè, a més, va esdevenir en un moment de debat sobre quan es van produir aquestes primeres arribades.  A començaments dels anys 90 s’imposava la hipòtesi de la cronologia curta, segons la qual no hi hauria poblament humà a Europa abans de 500.0000 anys; es considerava que era relativament recent i protagonitzat per Homo heidelbergensis. Una hipòtesi que va caure estrepitosament amb els fòssils de Gran Dolina i també amb els de Dmanisi (Geòrgia), tot en només un parell d’anys. Queda clar que guanya la hipòtesi de la cronologia vella, és a dir, que sobre fa un milió d’anys ja podia haver-hi població humana.

Part del crani d'Homo antecessor - Jordi Mestre / IPHES

Però alhora, aquell incisiu, no només avançava l’arribada dels primers homínids a Europa sinó que representava una nova espècie: l’Homo antecessor. A més, s’ha demostrat que era caníbal. “Són les proves més velles de canibalisme del gènere Homo. S’ha observat –comenta Eudald Carbonell- que el 60% de les restes cranials i postcranials descobertes tenen marques de tall”.

Un dels aspectes que en aquest cas li interessen al director de l’IPHES, és saber com és que es desenvolupa de forma sistemàtica aquesta pràctica. Segons el mateix científic, es tracta de “canibalisme gastronòmic de tipus cultural, defensiu, que es produeix a partir de la competència intraespecífica. Per exemple, quan cal controlar un territori davant l’arribada de nous grups, eliminant-ne per la base els possible competidors”.

15 anys després d’aquella fita històrica, l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) ja ha documentat més de 150 restes fòssils d’Homo antecessor, de quasi totes les parts de l’esquelet: dents, mandíbules, vèrtebres, costelles, ossos de les mans i dels peus, i ossos llargs de les extremitats.

Eudald Carbonell assegura que la satisfacció d’aquell 8 de juliol de 1994 s’incrementa constantment perquè ara se sap que hi ha molts més fòssils d’Homo antecessor a Gran Dolina: “Tenim uns 10 individus identificats i em penso que podrem arribar als 25”, calcula.

technorati tags: Atapuerca , Gran Dolina , Homo antecessor , Boxgrove , Eudald Carbonell , Homo heidelbergensis

7 Jul, 2009

Sa Majestat la Reina Sofía ha visitat avui 7 de juliol els jaciments d’Atapuerca, on des del passat 15 de juny es desenvolupen la 31ena campanya d’excavacions. Fins que aquesta s’acabi el 24 de juliol, hi prenen part unes 150 persones, la meitat de les quals procedeixen de l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquest matí la feina de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca ha estat objecte d’interès de Sa Majestat, que s’ha mostrat molt motivada, no només com a persona de gran cultura sinó també com a arqueòloga. A més, ha inaugurat oficialment l’edifici de la seu administrativa de la Fundación Atapuerca, a Ibeas de Juarros, localitat situada a 15 kilòmetres de la ciutat de Burgos i al peu de la Sierra de Atapuerca.

Eudald Carbonell amb Sa Majestat la Reina Sofía al nivell TD10 de Gran Dolina - Jordi Mestre / EIA

Durant la seva visita, que ha estat acompanyada en tot moment pels codirectors del Projecte Atapuerca, entre ells Eudald Carbonell, que li han fet de guies, La Reina Sofía ha rebut informació de les troballes més importants aparegudes fins ara a Atapuerca. El recorregut ha començat pels jaciments ubicats a la Trinchera del Ferrocarril, com la Sima del Elefante, on el 2007 van sortir les restes fòssils humanes més antigues de les primeres poblacions europees, datades en 1,3 milions d’anys; S.M. la Reina ha insistit especialment en saber els mètodes que s’utilitzen per esbrinar l’antiguitat dels diferents nivells arqueològics d’un jaciment.

La Reina Sofía, a la Sima del Elefante, entre les investigadores de l'IPHES Rosa Huguet (a l'esquerra de la imatge) i Gala Gómez (a la dreta) - Jordi Mestre / EIA

A Galería i Cueva de los Zarpazos, se li han explicat les activitats que en aquests dos jaciments havia desenvolupat l’Homo heidelbergensis, qui va habitar la Sierra fa entre 600.000 i 200.000 anys. S.M. ha quedat molt impressionada per l’aspecte que presentava aquest homínid en ensenyar-li una rèplica del Crani 5 trobat a la Sima de los Huesos el 1992, el més complert de la seva espècie localitzat mai abans al món.

 

Sa Majestat la Reina fins i tot ha excavat durant uns moments a TD10 de Gran Dolina - Jordi Mestre / EIA

Encara a la Trinchera del Ferrocarril, s’ha dirigit a la Gran Dolina i ha pujat fins el nivell  TD6, on el 1994 es va descobrir una nova espècie, l’Homo antecessor. En aquest jaciment, ha pogut veure l’original d’una de les restes més representatives de la col·lecció. La Reina ha formulat diverses preguntes sobre el fet de que aquesta espècie fos caníbal i com s’ha pogut arribar a aquesta conclusió. També a Gran Dolina, però al nivell TD10, ha conversat amb diferents membres de l’equip sobre els campaments d’ Homo heidelbergensis allí documentats i que corresponen a tres moments diferents del Plistocè Mig.

A continuació, s’ha desplaçat en 4x4 al Portalón d’entrada a la Cueva Mayor, on ha pogut conèixer els treballs que es desenvolupen en nivell de l’Holocè i on ha quedat admirada per l’aspecte que presenta l’excavació.

Durant tot el recorregut, S.M. la Reina ha evidenciat un gran coneixement dels aspectes principals de la prehistòria europea i de l’evolució humana. La visita, que en tot moment s’ha desenvolupat amb un caràcter marcadament científic, ha finalitzat a la Fundación Atapuerca, on ha descobert una placa commemorativa de la inauguració de l’edifici.

technorati tags: Atapuerca , Gran Dolina , Sima del Elefante , canibalisme , excavacions , Homo antecessor