29 Jul, 2009
Descobreixen que els ximpanzés de la Fundació Mona usen eines per instint i tenen la seva pròpia cultura tecnològica
Els models d’etologia primat són imprescindibles a l'hora d'entendre quin ha pogut ser el procés d'hominització conductual en comportaments claus de l’evolució humana com podria ser el tecnològic. És un molt bon complement al propi estudi arqueològic ja que ens dóna pistes "vives" de com han pogut ser els processos d'utilització i fabricació d'instruments, les cadenes operatives, els processos de resolució de problemes, l’estandardització d'eines i la difusió cultural de la tecnologia.
Bastó modificat en el seu extrem amb un altre instrument (pedra) amb forma d'escombreta, recollit per Sabater Pi durant la seva estada a Guinea Equatorial - Miquel Llorente /Fundació Mona - IPHES
L’any 1969, el primatòleg Jordi Sabater Pi va publicar a Nature un article on constava haver descobert que els ximpanzés en llibertat eren capaços de desenvolupar una protocultura a través de l’ús, la fabricació i la modificació d’instruments. Ara, 40 anys després, la Fundació Mona i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han realitzat ja la primera fase d’un estudi comparatiu entre els pals utilitzats pels ximpanzés que va analitzar Sabater Pi i els que creen els ximpanzés que viuen al centre de recuperació primats de Riudellots de la Selva. S’ha comptat també amb la col·laboració de Zulma Sepúlveda, de la Universidad Cooperativa de Colombia, que cursa el Programa de Formació d'Assistent de Camp en Etologia de Primats que ofereix en aquest centre la Fundació Mona.
Sabater Pi i Eudald Carbonell, amb altres membres de l'IPHES i de la Fundació Mona, en una reunió de treball relaciona amb els bastons fets per ximpanzés - Cèlia González (Col.lecció Jordi Sabater Pi)
Una de les primeres aportacions científiques que ja han obtingut és el fet d’haver descobert “que animals que no han tingut un model tecnològic, com els que tenim a la Fundació Mona, desenvolupen la seva pròpia cultura. Hem observat, a més, si ho fan d'una manera estandaritzada (en quan al tipus d'eines utilitzats) o aleatòria i hem vist que els bastons que manipulen, principalment per tal d’obtenir menjar, segueixen una pauta, un model no aleatori com és el cas dels ximpanzés en llibertat. explica Miquel Llorente, responsable de Recerca de la Fundació Mona i investigador de l’IPHES.
A dalt, un bastó fabricat i utilitzat pels ximpanzés de Mona. A sota, Zulma Sepúlveda mesurant els bastons fabricats pels ximpanzés de Mona - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)
El mateix científic ha remarcat: “Els primers resultats indiquen que els nostres ximpanzés tenen una alta capacitat per l'ús i modificació d'instruments, i per adaptar la pròpia eina al problema específic que necessiten resoldre”.
Juanito en postura bípeda fent servir instruments per activitat de termiter artificial - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)
Per arribar a aquesta conclusió, el que s’ha fet ha estat “comparar –prossegueix Llorente- la tecnologia emprada en dos activitats artificials de termite fishing. Una d’elles consistia en treure d’un termiter una mescla de plàtan amb cacauets d'uns tubs, i l’altra, tenia per finalitat obtenir suc d'un tub més gran de PVC. El tipus d'eina que utilitzaven en una o altra tasca era totalment diferent en quant a mides, longituds i amplades”.
Marco fent servir els bastons per extreure suc d'un tub de PVC - Miquel Llorente (Fundació Mona - IPHES)
I no sols això, sinó que “a més –puntualitza Miquel Llorente- en la majoria de casos les eines havien estat modificades. Això implica tot un procés mental de planificació amb el que es pressuposa una tria de la matèria primera i una adaptació d'aquesta a la necessitat específica del problema”. Aquests primers resultats seran presentats en el proper Congrés Ibèric de Primatologia que se celebrarà a Madrid a principis d'octubre.
technorati tags: bastons , Sabater Pi , Fundació Mona , tecnologia , Guinea , IPHES , ximpanzés , cadena operativa , eines