27 Jul, 2009
Excavacions al Marroc per entendre com van arribar a Atapuerca i Orce les primeres poblacions humanes
Saber com i per què es van produir les primeres dispersions humanes procedents de l’Àfrica és clau per entendre com van arribar les primeres poblacions europees a indrets com Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada), on s’han documentat restes de fòssils de més d’un milió d’anys, i com es van expandir. Per aquest motiu, el passat mes de juny es va desenvolupar la quarta campanya de prospeccions i excavacions arqueològiques a la regió del Marroc Oriental, duta a terme per part d'un equip de 13 persones: vuit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), una del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) i quatre de la Universitat d'Uxda.
Una imatge de la concca d'Ain Beni Mathar, on es troben els jaciments excavats - Jordi Mestre / IPHES
El projecte, codirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, Robert Sala Ramos, i per Hassan Aouraghe, de la Universitat d'Uxda (Marroc Oriental), es duu a terme des del 2006 amb suport de l'Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo (AECI). Contempla treballs transdisciplinars en el camp de l'arqueologia, la geologia, geocronologia, paleontologia i paleovegetació. Amb aquest objectiu, i en aquesta ocasió, per part de l’IPHES, a més de Robert Sala, hi ha participat Francesc Burjachs, Jordi Agustí, Gema Chacón, Leticia Menéndez, Arturo de Lombera, Jordi Mestre i Hugues Blain.
Els treballs arqueològics d’aquesta campanya es van dedicar a la intervenció en els jaciments del Guad Tabuda i del Guad Ar Rabt, de Mode 1 i Mode 2, respectivament, integrats en la seqüència d'evolució tècnica de la conca d'Ain Beni Mathar. En aquesta conca, “els treballs efectuats des de 2006 han posat al descobert una seqüència estratigràfica que abasta conjunts de tota la història tècnica des del Mode 1 fins el Neolític”, assenyala Robert Sala.
A dalt, excavació del bifaç que vèiem en aquesta foto de sota - Jordi Mestre / IPHES
El mateix investigador ha comentat: “a part de registres arqueològics arcaics, de Mode 1 i Mode 2, que configuren l'objectiu primordial de les nostres recerques, s'han identificat restes de cultures tècniques típiques del Maghrib, com l'Aterià, un tipus de mosterià, del Plistocè superior, per tant, d’entre 100.000 i 40.000 anys abans d’ara, i de l'Iberomaurità, una de les formes com s’expressa l’epipaleolític del Maghrib”.
Precisament, un dels objectius d'aquests primers anys ha estat la situació cronològica dels conjunts arqueològics documentats. En aquest sentit, en campanyes passades es van dur a terme mostrejos per a l'obtenció d'una sèrie paleomagnètica de la conca, una tasca efectuada per investigadors de la Universidad de Burgos (UBU). “Tot i que els resultats definitius no els tindrem fins a la tardor –assenyala Robert Sala-, la conca d'Ain Beni Mathar-Gafeit abasta molt probablement el Miocè, Pliocè, el Plistocè inferior, mitjà i superior i l'Holocè, en una seqüència molt àmplia i completa. Això és important, perquè si les sèries són completes podem reconstruir tota la història humana en una regió”.
A més de la cronologia, també es pretén poder reconstruir la seva geomorfologia, l'evolució del paisatge i els estudis micropaleontològics que han donat també els seus primers fruits. “De moment, ja hem localitzat les primeres restes de micromamífers en els mostrejos i en el futur esperem tenir una quantitat suficient per poder dur a terme la restitució paleoambiental”.
Rentat de sediment durant les excavacions al Marroc el juny passat - Jordi Mestre / IPHES
La pròxima intervenció s’efectuarà a la tardor de 2009 i es dedicarà de forma exclusiva, a efectuar el programa de datacions radiomètriques, “que ens permeti de situar de forma precisa els conjunts arqueològics. Si confirmem les datacions de Plistocè inferior –puntualitzat Sala-, començaríem a completar el coneixement sobre la instal·lació i adaptació dels grups humans al Nord d'Àfrica”, un projecte en el qual l'IPHES hi treballa des de fa vuit anys en la direcció del projecte del Marroc Oriental, que es complementa col·laborant amb la recerca als jaciments d'Ain Hanech i Mostaganem, a Algèria.
“El nostre institut, l’IPHES, participa en la reconstrucció de l'adaptació de grups humans a l'entorn mediterrani, ja sigui en la riba sud, a l'orient, o a l'entrada al continent europeu. Es tracta d'un projecte necessari per a la comprensió de les expansions humanes demostrades a Atapuerca i a Orce”, conclou.
technorati tags: excavacions; Marroc , Orce , Atapuerca , Mode 1 , Mode 2 , bifaç , IPHES AECI , estratigrafia , geologia , cronologia , restitució paleoambiental
