29 Des, 2006
Un nou llibre sobre Atapuerca avala la complexitat tecnològica dels primers pobladors europeus
Un
nou llibre sobre Atapuerca avala la gran capacitat dels primers pobladors europeus
per crear eines d’indústria lítica
que després utilitzaven per caçar,
per esquarterar les
bèsties que obtenien, tractar la pell, etc, és a dir, per dur a terme les accions
quotidianes essencials que ens
puguem imaginar, amb àmplies
aptituds per gestionar i dominar l’ecosistema mediterrani.
La publicació
porta per títol Atapuerca
y las primeras ocupaciones humanas del sur de Europa, de Marcos Terradillos, i es el tercer volum d’una col·lecció de l’Àrea de
Prehistòria de
Encara
que l’estudi es basa en els instruments lítics del nivell 6 de Gran Dolina, un dels jaciments d’Atapuerca (Burgos),
concretament on van aparèixer les restes humanes atribuïdes a una nova espècie,
l’Homo antecessor, que practicava el canibalisme, l’autor del llibre compara aquesta tecnologia amb la
localitzada a altres llocs d’Europa de similar cronologia, a l’entorn d’un
milió d’anys, com és el cas de la cova de
Vallonnet (França), Monte Poggiolo (Itàlia), Fuente Nueva 3 i Barranco León
Granada), materials sobre els
quals investiga l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
Social, dirigit per Eudald Carbonell, codirector alhora del Projecte Atapuerca)
en col·laboració amb altres centres d’investigació.
Marcos
Terradillos, jove investigador de la Universitat de Burgos, ha assenyalat: “aquesta comparació posa de manifest que els primers
grups humans que van poblar Europa eren éssers que posseïen una tecnologia
complexa, amb àmplies capacitats per gestionar i dominar l’ecosistema”.
També
ha especificat que coneixien i explotaven pedres de molt diversa qualitat, i que, en un primer ús, aquestes matèries
s’empraven per a la talla i
per a la fractura d’ossos. Lles característiques d’explotació, les situa en el Mode 1 de producció, és a dir, en el més antic.
Altres
aportacions significatives que es constaten al llibre és la capacitat
dels primers homínids europeus per seleccionar el material i la gestió diferencial que en feien: les matèries explotades són d’origen local i els
campaments s’instal·laven sobre els mateixos llocs on es trobaven els recursos
lítics, on confeccionaven,
utilitzaven i, finalment, en general, abandonaven els utensilis, o a vegades en
zones pròximes.
27 Des, 2006
Una exposició ensenya com era la vida dels nostres avantpassats entre fa 13.000 i 5.000 anys
Com vivien els nostres avantpassats de fa
entre 13.000 i 5.000 anys abans d’ara? La
resposta la podeu trobar a l’exposició itinerant Neolític. De nòmades a
sedentaris, que fins el 7 de gener es pot visitar a
Aquesta exposició recull, a partir de diversos recursos
museogràfics, les fites culturals i zones geogràfiques on es va desenvolupar el
Neolític en el període comprès entre fa 13.000 i 5.000 anys, quan l’Homo sapiens efectua
un canvi transcendental, passant del
sistema de vida dels darrers caçadors recol·lectors a les primeres societats
urbanes, de nòmades a sedentaris.
Els eixos geogràfics que engloba se centren a Orient
Pròxim i Mig, a la “Mitja Lluna Fèrtil”, compresa entre la zona Síria Palestina,
Horari: de dilluns a diumenge, de
Per saber més, Obra Social “
26 Des, 2006
Eines que creen consciència d’espècie: L’hominització va començar amb la capacitat de produir estris, per Eudald Carbonell
No sé què devien sentir els animals que habitaven a la sabana africana en rebre de forma sobtada el so produït pel cop rítmic entre dues pedres. Sens dubte, va ser un soroll més dels que es produïen en aquests magnífics espais en què va emergir el nostre gènere, el de l'Homo.
L'estrèpit que produeix l'impacte d'una pedra
contra una altra, en el procés d'obtenció d'eines, va haver de ser primer una
cosa esporàdica i aïllada en aquests grans espais
oberts que caracteritzen la sabana arbòria. Amb el temps, molts dels nostres
avantpassats van aprendre la manera de fabricar eines, i d'aquesta
forma el soroll produït en les seqüències de talla va ser un fet normal a la
zona centreoriental d'Àfrica fa més de dos milions d'anys.
Havia nascut la tècnica de producció d'eines, fet que va despertar en el planeta una força aclaparadora que ens portaria a la consciència d'espècie. Fa tres anys, amb els meus col·legues Henry de Lumley, Debora i Vincenzo, estàvem enfeinats classificant eines d'un jaciment d'Etiòpia molt important i discutíem sobre com hauria pogut emergir la capacitat de produir-les entre els homínids. El jaciment que investigàvem es deia Kada Gona, i està dirigit pel col·lega Sileshi Semaw, que és un gran especialista etíop que ara investiga al CRAFT d'Indiana (Estats Units), juntament amb l'amic i director Nicolas Toth, que potser algun dels lectors ja coneix perquè s'ha fet famós, entre altres coses, per ensenyar al bonobo (ximpanzé pigmeu) Kanzy del zoològic d'Atlanta a tallar diverses eines de pedra.
Els lectors es deuen preguntar què és el que té aquest jaciment que hem esmentat i què és el que fa que sigui tan interessant. Doncs bé, es tracta de l'ocupació d'homínids amb indústria lítica (la producció d'eines de pedra i minerals) més antiga que es coneix en tot el planeta. Aquest registre està datat pels isòtops de potasi-argó en 2,5 milions d'anys aproximadament, cosa que ens permet assegurar-ne la gran antiguitat d'una manera bastant precisa.
Estudiant una per una les peces d'aquest jaciment tens la sensació de traslladar-te a l'origen, un viatge vertiginós fins a l'inici de la intel·ligència i la vida dels primers humans. Proposem que fer eines, i no és una proposta nostra, ens ha fet humans i volem destacar que el procés d’hominització va començar fa 2,5 milions d'anys i que encara no s'ha acabat.
L'estudi dels ganivets de pedra ens permet assegurar que estan produïts per poder esquarterar o aconseguir tallar la carn dels animals morts. La carn té una gran quantitat de proteïnes, però està protegida per la pell, els ganivets de pedra que vam estudiar permetien a aquests primats homínids del Pliocè aconseguir l'aliment. Hem de recordar que, abans de ser omnívors, els homínids vam ser frugívors i també folívors. És a dir que érem éssers herbívors en el sentit més ampli.
La indústria lítica representa, en realitat, un
codi informatiu que ens acosta a la comprensió de la complexa evolució
biològica del nostre gènere a través de la tecnologia.
Fins a
l'emergència de les eines lítiques no hi hauria transmissió d'informació
complexa fora del codi genètic de l'ADN. Amb la seva aparició comença la
humanització, la informació es fa exterior i, d'aquesta manera, la producció
extrasomàtica desenvolupa la nostra capacitat d'adaptació i es converteix en
l'eix de la consciència del nostre gènere.
Primats tecnològics, això és el que som, i aquí hi ha la base del que serem. La història dels humans és la història del que som però també del que fem, encara que el que vulguem ser depèn en bona mesura de nosaltres mateixos.
Eudald Carbonell, codirector del Projecte
Atapuerca i director de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES).
Aquest
article va ser publicat l’estiu passat a El Periódico de Catalunya
24 Des, 2006
“Bolets”, per Eudald Carbonell
Fins i tot per anar a buscar bolets cal la consciència. Vivim un món on la comunicació es la base de la
informació, d’aquesta manera, la televisió, la ràdio i els diaris son els
portaveus de les modes. A Catalunya això també ha arribat amb els bolets,
cosa lògica, sempre m’havia estranyat que no fos un eix comunicatiu important.
Els catalans formem part d’aquest grup de comunitats
humanes, els micòfils, als quals ens agraden molt els bolets en contraposició a
les comunitats humanes micòfogues que són aquelles que no aprecien els fongs. Com que la meva família sempre ha estat molt lligada a la
muntanya i als boscos, l’activitat boletaire hi ha estat sempre present; sobretot
per al meu avi Ramon, de Santa Maria de Besora, que se me’n duia a buscar
bolets quan jo encara gairebé no caminava, d’aquí em ve l’afecció.
Una de les coses que em va ensenyar era no collir els
bolets que no eren comestibles. L’altra, que els bolets s’havien d’arrencar estirant per
la cua sense espatllar el terra. Les passejades pel bosc, el meu
entorn natural al meu poble, Ribes de Freser, eren doblement importants.
La consciència de fer les coses bé és una cosa molt
important per a tots els aspectes de la vida. Ara, massa sovint els boscos sofreixen l’atac de grups de
congèneres que no ha estat educats en sentit d’espècie. Humans que proveïts
de pals, rasclets i tota mena d’eines ataquen tot allò que es mou, desmunten el
terreny, aixequen els bolets que no coneixen i destrueixen tot el que troben al
seu pas; finalment, llencen les bosses de plàstic plenes de brossa a la vora
del camí, un senyal inequívoc que han passat per allà.
També sovint trobes els bolets que no coneixen
arrancats i, davant del dubte, llençats. Veiem doncs com valoren molt poc els corpófegs del fongs,
segurament el mateix poc valor que donen a la vida i a la solidaritat amb els
altres congèneres d’espècie i que, segurament, transmeten als seus fills i
coneguts aquest menyspreu per la vida, tant per la vegetal com per l’animal.
Podem trobar la consciència –o la manca de
consciència- en qualsevol acció de la
nostra vida. Som
depredadors i ho sabem, ara bé, depredar amb racionalitat és el que s’està imposant com a
clau de respecte envers la natura i a nosaltres mateixos. Hem de fer
de tot això una regla d’actuació conscient més enllà de les nostres pulsions de
primats humans.
No hi ha res més agradable que arribar a casa amb un bon
cistell de rovellons, pinetells, rossinyols, cames de perdiu, trompetes de la
mort, sabateres, camagrogs, canaris, etc. Fins i tot
aquí, la diversitat també resulta important. Conèixer els bolets, conèixer el
bosc, ha de formar part d’aquesta estratègia tan important que és la
humanització constant i sistemàtica.
Fruirem del planeta si fomentem la integració de la
diversitat, si cooperem i fem les coses com cal, per tant, l’oportunitat de ser
més humans es manifesta en totes les accions de la vida. Som un poble al qual agraden els bolets, és una forma de
conèixer i gaudir, però cal fer-ho sent menys depredadors, més competents, i
desenvolupant les relacions socials i ecològiques necessàries per tornar en
plaer una afecció mil·lenària.
L’aproximació a comportaments socials i culturals
pot ser molt beneficiosa per a tothom. Cal fomentar el coneixement dels bolets, però també de la
natura en sentit estricte, i sobretot de la nostra pròpia natura de primat.
Eudald Carbonell Roura
aquest article ha estat ja publicat al diari "El Mundo del siglo XXI"
22 Des, 2006
Analitzen eines lítiques de fa 900.000 anys del jaciment francès de Vallonnet per saber més sobre les primeres ocupacions humanes d’Europa
Aprofundir en el coneixement de les indústries lítiques de 900.000 anys d’antiguitat, localitzades al jaciment de Vallonnet, a França, ha estat l’objectiu de la visita que del 18 al 20 de desembre han efectuat membres de l’IPHES, al Laboratoire Départemental de Préhistorie du Lazaret, a Niça, on han mantingut diverses reunions de treball per tal de conèixer més a fons la importància de les troballes de Vallonnet, en relació amb les registrades en els darreres anys a jaciments de la mateixa antiguitat, o fins i tot més gran, com Orce i Atapuerca. L’objectiu és tenir més dades sobre com es va produir l’ocupació dels primers pobladors europeus.
Per part de l’IPHES hi
ha participat Eudald Carbonell, Marina Mosquera, Andreu Ollé i Robert Sala, que
han treballat conjuntament a Niça amb col·legues francesos com Henry de Lumley,
membre del consell científic del Laboratoire Départemental de Préhistorie du
Lazaret; espanyols, com Isidro Toro, codirector de les excavacions a
Orce, i italians, com Marta Arzarelo, tal com constata la imatge. Marina Mosquera, professora de
l’Àrea de Prehistòria de
Marina Mosquera ha
remarcat que en aquest mapa, “Vallonnet és important perquè, fins no fa massa temps,
era l’únic jaciment de Plistocè inferior d’Europa, datat en 900.000 anys, i amb
molta presència de fauna i indústria lítica”, La investigadora de
L’assistència de l’IPHES a aquesta reunió científica té a veure amb el fet que tots els centres d’investigació que lidera el prestigiós arqueòleg Henry de Lumley, i aquest de Lazaret n’és un d’ells, estan integrats en aquesta xarxa de docència i d’investigació que representa el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, i que imparteix també l’IPHES a Tarragona.
21 Des, 2006
Taula rodona sobre encontres entre poblacions humanes
Encontres entre poblacions humanes. Una visió
multidisciplinar és el títol de la taula rodona
que se celebrarà divendres dia 22 de desembre, a
Julià Maroto, professor
de Prehistòria de
Horari i participants
10.30 Presentació
10.40 Exposicions dels participants.
Alejandro Pérez-Pérez,
professor titular d'Antropologia física de
"La visió des de l'antropologia biològica"
Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de
"La visió des de la prehistòria"
Verena Stolcke,
catedràtica d'Antropologia social de
"La visió des de l'antropologia cultural"
Fina Birulés, professora
titular de Filosofia de
"La visió des de la filosofia"
12h Pausa
12h15 Taula rodona amb els quatre participants
19 Des, 2006
Presentació d’un llibre i conferència d’Eudald Carbonell a Montblanc
Dia: dijous, 21 de desembre
Hora: 20.30 h
Lloc: Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, ubicat al C/ Josa, 6.
LLIBRE
Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Reflexions, d’Eudald Carbonell i Policarp Hortolà, ambdós investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), és el títol del llibre que es presentarà dijous, 21 de desembre, a les 20.30 hores, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc.
En aquest text, els autors revisen els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposen els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat.
Per elaborar aquesta obra, s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica quotidiana de la tasca científica.
La presentació anirà a càrrec dels mateixos autors.
CONFERÈNCIA
Tot seguit, Eudald Carbonell, pronunciarà la conferència "Evolució social i desenvolupament tecnològic". En la seva intervenció, el director de l’IPHES, explicarà com un dels fenòmens més sorprenents de la evolució de la matèria ha estat l’aparició de la singularitat humana. La complexitat que ha assolit la nostra espècie és la resultant de milions d’anys d’evolució en els quals hem integrat les formes biològiques i culturals que ens han precedit.
També des del punt de vista del nostre comportament l’Homo sapiens ha incorporat la càrrega genètica i de comportament dels nostres avantpassats. El comportament social dels nostres avantpassats va ser cabdal per tal de afavorir la nostre supervivència i desenvolupament.
Els treballs desenvolupats a la Sierra de Atapuerca, junt amb les recerques d’altres equips d’investigació en altres projectes, permet d’explicar com ha estat el fenomen de l’evolució humana. Tot això ens dona elements per prospectar sobre el nostre desenvolupament com a ésser humans que caminem cap a la humanització.
Sense la cooperació social els grups humans no haguessin pogut sobreviure al seu origen biològic d’éssers bastant precaris en un ambient hostil poblat per grans predadors. Va ser l’ús social de la tècnica el fet que va permetre la hominització. Cal que entenguem bé aquest procés tot integrant la diversitat humana i socialitzar la tècnica per assumir el nostre passat com espècie animal i entrar definitivament en la humanització. Això és: adquirir una consciència crítica d’espècie.
18 Des, 2006
La Universitat de Xile i l’IPHES signen un conveni per afavorir l’intercanvi de coneixement sobre la recerca en evolució humana
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana La
vicedegana de Facultat de
Ciències Socials (FACSO) de
Aquesta ha estat una de les fites principals assolides a Xile durant el viatge que acaba de realitzar, Eudald Carbonell, director de l’IPHES, a aquest país, i també a Mèxic i Cuba, per impulsar una xarxa científica hispanoamericana que permeti unificar metodologies de recerca, intercanviar coneixement i docència, i d’aquesta manera avançar en l’estudi de l’evolució humana a nivell planetari.
Tagua Tagua és un jaciment clàssic a Xile per estudiar el
poblament paleoindi, ja que s’ha localitzat un campament on caçaven els
homínids en un indret per on transitaven abundants megaherbívors; està datat en
uns 6.300 anys abans d’ara. Cuchipuy és un interessant cementi humà amb una antiguitat
d’entre 7.610 i 5760 anys.
16 Des, 2006
La vigència del pensament evolucionista
En ple debat sobre el
creacionisme i l’evolucionisme, Jordi Agustí, investigador ICREA (Institut Català de Recerca Avançada) i membre de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social), defensa en aquest article la validesa del mecanisme
proposat per Darwin per explicar l’evolució biològica.
Us convidem a llegir-lo i a donar la
vostra opinió o fer les vostres preguntes.
Charles Darwin va ser qui primer va donar una explicació científica solvent sobre el concepte d’evolució biològica. Amb la seva aportació de la selecció natural, Darwin va fixar les bases per al desenvolupament científic d’una teoria de l’evolució. La formulació original de la teoria de la selecció natural, tanmateix, en la qual el concepte de variabilitat jugava un importantíssim paper, no explicava ni l’origen ni el mecanisme de transmissió d’aquesta variabilitat. És per això que després de la seva proposta, a finals del segle XIX i principis del XX, ens trobem davant d'un gran número de teoria evolutives alternatives a la selecció natural, com l'ortogenetisme o el mutacionisme. Totes elles tenen en comú el fet de relegar la selecció natural a un paper marginal dins del procés evolutiu.
Tanmateix, en rebutjar
de ple idees com l'aparició sobtada de noves espècies o la influència del
desenvolupament ontogenètic en la generació de noves
formes,
Aquesta tradició va ser recuperada efusivament en els anys 70 i 80 del passat segle per rellevant paleontòlegs com David Raup o, sobretot, Stephen J. Gould, i per biòlegs evolutius com Pere Alberch. Aquests autors van emfatitzar el caràcter no darwinià dels seus models (per exemple, en el cas del patró d’equilibris puntuats) i fins i tot alguns d'ells van arribar a proposar que ens trobàvem a les portes d'un nou paradigma de la teoria evolutiva.
En realitat, vista ja
des d'una certa perspectiva, la proposta d'aquests autors constituïa una matisació
de determinats aspectes de
A l’actualitat,
tanmateix, superada la fase d’impacte de les idees de Stephen
J. Gould, Niles Eldredge, Dave Raup i
d'altres, i incorporades amb major o menor fortuna al corpus de
14 Des, 2006
Una exposició mostra com era la vida dels primers pobladors de l’Empordà fa 300.000 anys
El massís del Montgrí va ser l’escenari, ara fa 300.000 anys, del pas dels primers pobladors
coneguts a l’Empordà. Les restes
arqueològiques localitzades en aquest indret constitueixen un bon exemple d’un establiment
humà a
La
presentació anirà càrrec d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social), Narcís
Soler, de
L’exposició proposa
una aventura que s’inicia
en l’origen de
Un any
en la vida d’un Homo heilderbergensis
La mostra convida a descobrir
com era un any en la vida d’un grup prehistòric, des de la seva arribada al massís del Montgrí a la
tardor, fins a la seva partida a l’estiu. A partir de sensacions,
materials arqueològics i explicacions es proposa un viatge per la seva vida quotidiana. Alhora, l’exposició no es queda únicament en el
passat sinó que també reflexiona sobre com ens relacionem amb el medi
actualment, si som capaços de
combinar el progrés amb el respecte a l’entorn, i si realment ens hem fet finalment
humans.
En aquest sentit es
planteja si l’home fa canviar el món, un debat que és el nucli central de l’exposició. En aquest àmbit es convida l’espectador a
seguir la vida d’un grup d’Homo heilderbergensis (espècie
humana que va viure a les comarques gironines ara fa uns 300.000 anys) al llarg
d’un any des de la seva arribada a la tardor fins a la seva partida a l’estiu.
Activitats i estacions
Cada estació
serveix de pretext per mostrar diferents activitats amb l’element sempre de
reflexió cap el present:
- Tardor, l’arribada: El foc ens fa humans
- El llarg Hivern: L’home transforma el món
- Elaboració d’estris
- Primavera, la vida reneix: Vegetarians i carnívors
- Els animals que vivien al Montgrí
- Estiu, la partida: Sempre hem estat emigrants
El visitant es
trobarà una sèrie de dibuixos associats a cada estació elaborats per un dels principals dibuixants de la
prehistòria: Francesc Riart.
Hi ha també una cambra de sensacions, on es convida a reviure l’experiència d’estar sols a la
nit, i es poden veure materials fins ara inèdits fruït de les excavacions del cau
del Duc, com restes
òssies d’elefant antic, de bou, rinoceró, ren, etc, a més d’eines lítiques destacades i filmacions
sobre tècniques d’encesa de foc i de talla.
13 Des, 2006
Conferència sobre les noves tecnologies aplicades als fòssils humans d’Atapuerca
Noves tecnologies aplicades als fòssils humans de la Sierra de Atapuerca és el títol de la conferència que pronunciarà Carlos Lorenzo, membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de l’equip d’investigació d’Atapuerca i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous dia 14 de desembre, a les 20 hores, a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.
En aquesta conferència s'explicarà com es poden aplicar a l’estudi dels fòssils humans alguns dels avenços de la medicina i de la informàtica. Carlos Lorenzo es referirà especialment a la tomografia axial, una tècnica que permet obtenir imatges tridimensionals de les restes, estudiar el seu interior, reconstruir en tres dimensions òrgans interns i aconseguir d’aquesta manera una rèplica virtual dels fòssils. Posteriorment, es poden elaborar reproduccions físiques dels mateixos mitjançant altres processos.
“A la Sierra
de Atapuerca, aquestes tècniques –puntualitzat Carles Lorenzo- ens han
permès fer
còpies del fòssils humans sense necessitat d'utilitzar els motlles tradicionals. Una de les avantatges d’aquest
sistema de treball és que el fòssil original no es sotmet a cap perill”.
Aquesta xerrada forma part de les activitats
complementàries organitzades amb motiu de l’exposició Atapuerca i l’evolució
humana, que es pot visitar a l’edifici
esmentat fins al 21 de gener.
12 Des, 2006
Els neandertals que fa 43.000 anys vivien al jaciment asturià d’El Sidrón practicaven el canibalisme
La prestigiosa revista de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha publicat un article sobre les excavacions que s’efectuen al jaciment asturià El Sidrón on es constata que fa 43.000 anys els neandertals que vivien en aquest indret practicaven el canibalisme, doncs els ossos presenten marques de tall produïdes pels instruments lítics durant el procés de desarticulació i descarnament dels individus, així com senyals dels cops realitzats per fragmentar els ossos amb la finalitat d’obtenir la medul·la.
Mandíbules, dents i ossos humans en els quals s'observen marques de tall. Foto: PNAS
Entre els signants de l’article, titulat “Paleobiology and comparative
morphology of a late Neandertal sample from El Sidrón, Asturias, Spain”, hi
figura Rosa Huguet, becaria de
Allò que encara no saben els investigadors són les causes
exactes d’aquest canibalisme, una pràctica que, d’altra banda, amb
cronologies diferents, i d’espècies distintes, s’ha documentat en altres
jaciments com Gran Dolina (Atapuerca, Espanya),
la cova de l’Aragó i a Moula-Guercy, ambdós a França, i a Krapina
(Croàcia). Rosa Huguet comenta: “en
alguns d’aquests casos s’ha assenyalat que el canibalisme és gastronòmic, però
no té perquè estar relacionat amb èpoques d’estrès per la manca d’aliments,
sinó que els homínids podrien formar part habitual de la dieta dels
paleopobladors del Plistocé”.
El Sidrón és el jaciment de neandertals
més important de la península Ibèrica pel que fa al nombre de restes òssies que
s’hi ha trobat (més de 1.300). Aquestes restes corresponen a vuit individus: un
infant d'aproximadament tres anys, un jove d’uns vuit anys, dos adolescents i
quatre adults.
Les restes, que s'han datat al voltant
de 43.000 anys d’antiguitat, es troben a l'interior d’un profund sistema
càrstic, en una galeria secundària situada aproximadament a
Els treballs científics desenvolupats a El
Sidrón s’efectuen sota la direcció d’Antonio Rosas, paleoantropòleg del Museo Nacional de
Ciencias Naturales (CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas), i
de Javier Fortea, de
10 Des, 2006
L’exposició Atapuerca i l’evolució humana arriba a Girona
Fins el 21 de gener es pot visitar l’exposició itinerant Atapuerca i l’evolució
humana, que promoguda per
La
mostra constata els motius pels quals els jaciments prehistòrics de
L’exposició
inclou nombrosos objectes de gran valor i interès, com la primera reconstrucció del cap del Nen de
Paral·lelament,
com a complement de l’exposició s’han organitzat tallers didàctics i diverses conferències, així com visites comentades.
Horari: de dilluns a diumenge, de
Telèfon d’informació general i concertació de
visites comentades: 972 202 013
7 Des, 2006
Dels 50 anys del desembarcament del Granma als primers pobladors de Xile
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Gira llatinoamericana Continuant
amb el seu periple per terres iberoamericanes, Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social) es troba aquests
dies a Xile, on ja
ha impartit una conferència a
A
Xile, Eudald Carbonell, que viatja acompanyat per Igor Parra, cap de
Carbonell
va arribar a Xile dilluns dia 4 procedent de Cuba, un país que ha abandonat amb molta emoció perquè el passat dia 2 de desembre va poder
participar a la manifestació convocada per celebrar el 50 aniversari del
desembarcament del iot Granma a les costes cubanes, com a part d’un alçament armat que va ser el tret de
sortida de la lluita guerrillera contra el dictador Batista.
Declarat amic de Fidel Castro i admirador de la
revolució cubana, el director de
l’IPHES ha viscut amb molt de sentiment la seva participació en
aquesta commemoració històrica.
Aquesta és la segona vegada que viatja a Cuba; la primera va ser el 1994, per interès personal, un
any en què la catastròfica situació econòmica d’aquell país va originar
els disturbis més greus esdevinguts dels del 1959. Aquell any, Fidel
Castro va aixecar la vigilància de la costa, iniciativa que va produir una fugida massiva d’habitants de
l’illa; milers de persones intentaven
arribar amb bots a l’estat de Florida. Carbonell, que es trobava aquells
dies a l’Havana, va assistir a una manifestació per recolzar l’actitud de Fidel, tal com explica al seu llibre Els somnis de l’evolució.
6 Des, 2006
Al•legacions contra el traçat d’una autovia que afectaria directament la Sierra de Atapuerca
Els
denunciants, que han presentat ja les al·legacions al Ministeri
de Foment, consideren que aquest
tram hagués pogut transcorre més allunyat de les proximitats d’Atapuerca, tan
sols connectant des de l’opció més situada al nord de totes les contemplades
amb l’eix ubicat entre els nuclis d’Olmos d’Atapuerca i Rubena.
Amb
aquesta connexió -assegura un comunicat fet públic per
De
dur-se endavant el tram III, tal com està concebut, el comunicat constata que
es produirien danys irreversibles per aquest ecosistema del riu Vena i pel
patrimoni històric d’Atapuerca.
Per aquest motiu, s’exigeix que s’estudiïn altres fórmules per al tram III, per tal que s’allunyi el màxim
possible dels jaciments i la seva execució sigui menys contraproduent.
Al
mateix temps, se sol·licita la realització d’estudis arqueològics i
d’impacte ambiental, on es
contemplin les mesures necessàries per a la minimització dels possibles
perjudicis que pugui comportar la
construcció de la nova variant. Un dels jaciments del conjunt d’Atapuerca que
es veuria més afectat, amb el tram III, tal com es contempla ara, és
