www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Des, 2006

“Bolets”, per Eudald Carbonell

Fins i tot per anar a buscar bolets cal la consciència. Vivim un món on la comunicació es la base de la informació, d’aquesta manera, la televisió, la ràdio i els diaris son els portaveus de les modes. A Catalunya això també ha arribat amb els bolets, cosa lògica, sempre m’havia estranyat que no fos un eix comunicatiu important.

Els catalans formem part d’aquest grup de comunitats humanes, els micòfils, als quals ens agraden molt els bolets en contraposició a les comunitats humanes micòfogues que són aquelles que no aprecien els fongs. Com que la meva família sempre ha estat molt lligada a la muntanya i als boscos, l’activitat boletaire hi ha estat sempre present; sobretot per al meu avi Ramon, de Santa Maria de Besora, que se me’n duia a buscar bolets quan jo encara gairebé no caminava, d’aquí em ve l’afecció.

Una de les coses que em va ensenyar era no collir els bolets que no eren comestibles. L’altra, que els bolets s’havien d’arrencar estirant per la cua sense espatllar el terra. Les passejades pel bosc, el meu entorn natural al meu poble, Ribes de Freser, eren doblement importants.

La consciència de fer les coses bé és una cosa molt important per a tots els aspectes de la vida. Ara, massa sovint els boscos sofreixen l’atac de grups de congèneres que no ha estat educats en sentit d’espècie. Humans que proveïts de pals, rasclets i tota mena d’eines ataquen tot allò que es mou, desmunten el terreny, aixequen els bolets que no coneixen i destrueixen tot el que troben al seu pas; finalment, llencen les bosses de plàstic plenes de brossa a la vora del camí, un senyal inequívoc que han passat per allà.

També sovint trobes els bolets que no coneixen arrancats i, davant del dubte, llençats. Veiem doncs com valoren molt poc els corpófegs del fongs, segurament el mateix poc valor que donen a la vida i a la solidaritat amb els altres congèneres d’espècie i que, segurament, transmeten als seus fills i coneguts aquest menyspreu per la vida, tant per la vegetal com per l’animal.

Podem trobar la consciència –o la manca de consciència- en qualsevol acció de la nostra vida. Som depredadors i ho sabem, ara bé, depredar amb racionalitat és el que s’està imposant com a clau de respecte envers la natura i a nosaltres mateixos. Hem de fer de tot això una regla d’actuació conscient més enllà de les nostres pulsions de primats humans.

No hi ha res més agradable que arribar a casa amb un bon cistell de rovellons, pinetells, rossinyols, cames de perdiu, trompetes de la mort, sabateres, camagrogs, canaris, etc. Fins i tot aquí, la diversitat també resulta important. Conèixer els bolets, conèixer el bosc, ha de formar part d’aquesta estratègia tan important que és la humanització constant i sistemàtica.

Fruirem del planeta si fomentem la integració de la diversitat, si cooperem i fem les coses com cal, per tant, l’oportunitat de ser més humans es manifesta en totes les accions de la vida. Som un poble al qual agraden els bolets, és una forma de conèixer i gaudir, però cal fer-ho sent menys depredadors, més competents, i desenvolupant les relacions socials i ecològiques necessàries per tornar en plaer una afecció mil·lenària.

L’aproximació a comportaments socials i culturals pot ser molt beneficiosa per a tothom. Cal fomentar el coneixement dels bolets, però també de la natura en sentit estricte, i sobretot de la nostra pròpia natura de primat.

Eudald Carbonell Roura

aquest article ha estat ja publicat al diari "El Mundo del siglo XXI"

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: