24 Des, 2006
“Bolets”, per Eudald Carbonell
Fins i tot per anar a buscar bolets cal la consciència. Vivim un món on la comunicació es la base de la
informació, d’aquesta manera, la televisió, la ràdio i els diaris son els
portaveus de les modes. A Catalunya això també ha arribat amb els bolets,
cosa lògica, sempre m’havia estranyat que no fos un eix comunicatiu important.
Els catalans formem part d’aquest grup de comunitats
humanes, els micòfils, als quals ens agraden molt els bolets en contraposició a
les comunitats humanes micòfogues que són aquelles que no aprecien els fongs. Com que la meva família sempre ha estat molt lligada a la
muntanya i als boscos, l’activitat boletaire hi ha estat sempre present; sobretot
per al meu avi Ramon, de Santa Maria de Besora, que se me’n duia a buscar
bolets quan jo encara gairebé no caminava, d’aquí em ve l’afecció.
Una de les coses que em va ensenyar era no collir els
bolets que no eren comestibles. L’altra, que els bolets s’havien d’arrencar estirant per
la cua sense espatllar el terra. Les passejades pel bosc, el meu
entorn natural al meu poble, Ribes de Freser, eren doblement importants.
La consciència de fer les coses bé és una cosa molt
important per a tots els aspectes de la vida. Ara, massa sovint els boscos sofreixen l’atac de grups de
congèneres que no ha estat educats en sentit d’espècie. Humans que proveïts
de pals, rasclets i tota mena d’eines ataquen tot allò que es mou, desmunten el
terreny, aixequen els bolets que no coneixen i destrueixen tot el que troben al
seu pas; finalment, llencen les bosses de plàstic plenes de brossa a la vora
del camí, un senyal inequívoc que han passat per allà.
També sovint trobes els bolets que no coneixen
arrancats i, davant del dubte, llençats. Veiem doncs com valoren molt poc els corpófegs del fongs,
segurament el mateix poc valor que donen a la vida i a la solidaritat amb els
altres congèneres d’espècie i que, segurament, transmeten als seus fills i
coneguts aquest menyspreu per la vida, tant per la vegetal com per l’animal.
Podem trobar la consciència –o la manca de
consciència- en qualsevol acció de la
nostra vida. Som
depredadors i ho sabem, ara bé, depredar amb racionalitat és el que s’està imposant com a
clau de respecte envers la natura i a nosaltres mateixos. Hem de fer
de tot això una regla d’actuació conscient més enllà de les nostres pulsions de
primats humans.
No hi ha res més agradable que arribar a casa amb un bon
cistell de rovellons, pinetells, rossinyols, cames de perdiu, trompetes de la
mort, sabateres, camagrogs, canaris, etc. Fins i tot
aquí, la diversitat també resulta important. Conèixer els bolets, conèixer el
bosc, ha de formar part d’aquesta estratègia tan important que és la
humanització constant i sistemàtica.
Fruirem del planeta si fomentem la integració de la
diversitat, si cooperem i fem les coses com cal, per tant, l’oportunitat de ser
més humans es manifesta en totes les accions de la vida. Som un poble al qual agraden els bolets, és una forma de
conèixer i gaudir, però cal fer-ho sent menys depredadors, més competents, i
desenvolupant les relacions socials i ecològiques necessàries per tornar en
plaer una afecció mil·lenària.
L’aproximació a comportaments socials i culturals
pot ser molt beneficiosa per a tothom. Cal fomentar el coneixement dels bolets, però també de la
natura en sentit estricte, i sobretot de la nostra pròpia natura de primat.
Eudald Carbonell Roura
aquest article ha estat ja publicat al diari "El Mundo del siglo XXI"
