www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

12 Des, 2006

Els neandertals que fa 43.000 anys vivien al jaciment asturià d’El Sidrón practicaven el canibalisme

La prestigiosa revista de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha publicat un article sobre les excavacions que s’efectuen al jaciment asturià El Sidrón on es constata que fa 43.000 anys els neandertals que vivien en aquest indret practicaven el canibalisme, doncs els ossos presenten marques de tall produïdes pels instruments lítics durant el procés de desarticulació i descarnament dels individus, així com senyals dels cops realitzats per fragmentar els ossos amb la finalitat d’obtenir la medul·la.

restes humanes sidrón

Mandíbules, dents i ossos humans en els quals s'observen marques de tall. Foto: PNAS

Entre els signants de l’article, titulat “Paleobiology and comparative morphology of a late Neandertal sample from El Sidrón, Asturias, Spain”, hi figura Rosa Huguet, becaria de la Fundació Atapuerca, membre de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) , que ha realitzat l’anàlisi zooarqueològic i tafonòmic de les restes humanes trobades en aquest jaciment. Per tant, “he identificat i caracteritzat –assegura- les marques de tall que evidencien el canibalisme, així com les diferents activitats de desarticulació i espatllament documentades. A més, l’estudi tafonòmic ha permès veure que algunes restes han estat modificades per petits carnívors i per rossegadors”.

Allò que encara no saben els investigadors són les causes exactes d’aquest canibalisme, una pràctica que, d’altra banda, amb cronologies diferents, i d’espècies distintes, s’ha documentat en altres jaciments com Gran Dolina (Atapuerca, Espanya), la cova de l’Aragó i a Moula-Guercy, ambdós a França, i a Krapina (Croàcia). Rosa Huguet comenta: “en alguns d’aquests casos s’ha assenyalat que el canibalisme és gastronòmic, però no té perquè estar relacionat amb èpoques d’estrès per la manca d’aliments, sinó que els homínids podrien formar part habitual de la dieta dels paleopobladors del Plistocé”.

El Sidrón és el jaciment de neandertals més important de la península Ibèrica pel que fa al nombre de restes òssies que s’hi ha trobat (més de 1.300). Aquestes restes corresponen a vuit individus: un infant d'aproximadament tres anys, un jove d’uns vuit anys, dos adolescents i quatre adults.

Les restes, que s'han datat al voltant de 43.000 anys d’antiguitat, es troben a l'interior d’un profund sistema càrstic, en una galeria secundària situada aproximadament a 220 metres de l’entrada principal. Els investigadors consideren que probablement provenen de l’ensorrament d’una dolina a la superfície, un esdeveniment puntual i accidental que actualment permet saber quina estructura i dimensions tenien els grups de neandertals.

Els treballs científics desenvolupats a El Sidrón s’efectuen sota la direcció d’Antonio Rosas, paleoantropòleg del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas), i de Javier Fortea, de la Universitat de Oviedo, responsable de la part arqueològica del jaciment. Entre d’altres, també hi pren part el professor Carles Lalueza, especialista en genètica, de la Universitat de Barcelona, que ha pogut estudiar l’ADN mitocondrial d’El Sidrón, que s’han pogut recuperar gran al bon estat de conservació dels fòssils, convertint-se d’aquesta manera en l’únic jaciment neandertal de la península ibèrica del qual s’ha extret ADN de diferents homínids.

Comentaris

Gràcies. És el nostre objectiu.

Publicat per Cinta S. Belmunt 12 Des 2006, 20:41

Segueixo sovint aquest bloc i voldria felicitar-te. Endavant amb la socialització del coneixement!

Publicat per Biel Barnils 12 Des 2006, 08:49
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: