El bloc de les activitats de l'IPHES

26 Des, 2006

Eines que creen consciència d’espècie: L’hominització va començar amb la capacitat de produir estris, per Eudald Carbonell

Publicat per csb 19:28 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles i opinió

No sé què devien sentir els animals que habitaven a la sabana africana en rebre de forma sobtada el so produït pel cop rítmic entre dues pedres. Sens dubte, va ser un soroll més dels que es produïen en aquests magnífics espais en què va emergir el nostre gènere, el de l'Homo.

L'estrèpit que produeix l'impacte d'una pedra contra una altra, en el procés d'obtenció d'eines, va haver de ser primer una cosa esporàdica i aïllada en aquests grans espais oberts que caracteritzen la sabana arbòria. Amb el temps, molts dels nostres avantpassats van aprendre la manera de fabricar eines, i d'aquesta forma el soroll produït en les seqüències de talla va ser un fet normal a la zona centreoriental d'Àfrica fa més de dos milions d'anys.

Havia nascut la tècnica de producció d'eines, fet que va despertar en el planeta una força aclaparadora que ens portaria a la consciència d'espècie. Fa tres anys, amb els meus col·legues Henry de Lumley, Debora i Vincenzo, estàvem enfeinats classificant eines d'un jaciment d'Etiòpia molt important i discutíem sobre com hauria pogut emergir la capacitat de produir-les entre els homínids. El jaciment que investigàvem es deia Kada Gona, i està dirigit pel col·lega Sileshi Semaw, que és un gran especialista etíop que ara investiga al CRAFT d'Indiana (Estats Units), juntament amb l'amic i director Nicolas Toth, que potser algun dels lectors ja coneix perquè s'ha fet famós, entre altres coses, per ensenyar al bonobo (ximpanzé pigmeu) Kanzy del zoològic d'Atlanta a tallar diverses eines de pedra.

Els lectors es deuen preguntar què és el que té aquest jaciment que hem esmentat i què és el que fa que sigui tan interessant. Doncs bé, es tracta de l'ocupació d'homínids amb indústria lítica (la producció d'eines de pedra i minerals) més antiga que es coneix en tot el planeta. Aquest registre està datat pels isòtops de potasi-argó en 2,5 milions d'anys aproximadament, cosa que ens permet assegurar-ne la gran antiguitat d'una manera bastant precisa.

Estudiant una per una les peces d'aquest jaciment tens la sensació de traslladar-te a l'origen, un viatge vertiginós fins a l'inici de la intel·ligència i la vida dels primers humans. Proposem que fer eines, i no és una proposta nostra, ens ha fet humans i volem destacar que el procés d’hominització va començar fa 2,5 milions d'anys i que encara no s'ha acabat.

L'estudi dels ganivets de pedra ens permet assegurar que estan produïts per poder esquarterar o aconseguir tallar la carn dels animals morts. La carn té una gran quantitat de proteïnes, però està protegida per la pell, els ganivets de pedra que vam estudiar permetien a aquests primats homínids del Pliocè aconseguir l'aliment. Hem de recordar que, abans de ser omnívors, els homínids vam ser frugívors i també folívors. És a dir que érem éssers herbívors en el sentit més ampli.

La indústria lítica representa, en realitat, un codi informatiu que ens acosta a la comprensió de la complexa evolució biològica del nostre gènere a través de la tecnologia. Fins a l'emergència de les eines lítiques no hi hauria transmissió d'informació complexa fora del codi genètic de l'ADN. Amb la seva aparició comença la humanització, la informació es fa exterior i, d'aquesta manera, la producció extrasomàtica desenvolupa la nostra capacitat d'adaptació i es converteix en l'eix de la consciència del nostre gènere.

Primats tecnològics, això és el que som, i aquí hi ha la base del que serem. La història dels humans és la història del que som però també del que fem, encara que el que vulguem ser depèn en bona mesura de nosaltres mateixos.

Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Aquest article va ser publicat l’estiu passat a El Periódico de Catalunya