29 Des, 2006
Un nou llibre sobre Atapuerca avala la complexitat tecnològica dels primers pobladors europeus
Un
nou llibre sobre Atapuerca avala la gran capacitat dels primers pobladors europeus
per crear eines d’indústria lítica
que després utilitzaven per caçar,
per esquarterar les
bèsties que obtenien, tractar la pell, etc, és a dir, per dur a terme les accions
quotidianes essencials que ens
puguem imaginar, amb àmplies
aptituds per gestionar i dominar l’ecosistema mediterrani.
La publicació
porta per títol Atapuerca
y las primeras ocupaciones humanas del sur de Europa, de Marcos Terradillos, i es el tercer volum d’una col·lecció de l’Àrea de
Prehistòria de
Encara
que l’estudi es basa en els instruments lítics del nivell 6 de Gran Dolina, un dels jaciments d’Atapuerca (Burgos),
concretament on van aparèixer les restes humanes atribuïdes a una nova espècie,
l’Homo antecessor, que practicava el canibalisme, l’autor del llibre compara aquesta tecnologia amb la
localitzada a altres llocs d’Europa de similar cronologia, a l’entorn d’un
milió d’anys, com és el cas de la cova de
Vallonnet (França), Monte Poggiolo (Itàlia), Fuente Nueva 3 i Barranco León
Granada), materials sobre els
quals investiga l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució
Social, dirigit per Eudald Carbonell, codirector alhora del Projecte Atapuerca)
en col·laboració amb altres centres d’investigació.
Marcos
Terradillos, jove investigador de la Universitat de Burgos, ha assenyalat: “aquesta comparació posa de manifest que els primers
grups humans que van poblar Europa eren éssers que posseïen una tecnologia
complexa, amb àmplies capacitats per gestionar i dominar l’ecosistema”.
També
ha especificat que coneixien i explotaven pedres de molt diversa qualitat, i que, en un primer ús, aquestes matèries
s’empraven per a la talla i
per a la fractura d’ossos. Lles característiques d’explotació, les situa en el Mode 1 de producció, és a dir, en el més antic.
Altres
aportacions significatives que es constaten al llibre és la capacitat
dels primers homínids europeus per seleccionar el material i la gestió diferencial que en feien: les matèries explotades són d’origen local i els
campaments s’instal·laven sobre els mateixos llocs on es trobaven els recursos
lítics, on confeccionaven,
utilitzaven i, finalment, en general, abandonaven els utensilis, o a vegades en
zones pròximes.
