17 Set, 2012
Els neandertals caçaven aus per aprofitar les seves plomes, una prà ctica que demostra que eren molt similars a Homo sapiens
Tenien preferència pels ocells amb plomes fosques
Es tracta d'un comportament sistemàtic i registrat en diferents zones geogràfiques, és a dir, que no era un cas aïllat
Diferents marques de tall observades en restes fòssils d'auls de diferents jaCIments neandertals de Gibraltar - PLOS ONE
En els últims temps les diferències entre els neandertals i nosaltres mateixos, Homo sapiens, s'han escurçat. Nous estudis han demostrat que els Homo neanderthalensis tenien un comportament similar als nostres avantpassats, així com una dieta semblant i capacitat de planificació. En canvi, encara hi ha qui defensen que els neandertals eren cognitivament inferiors als nostres ancestres, basant-se en la manca de proves que avalin, per exemple, el seu pensament simbòlic, en contraposició a l'art prehistòric que Homo sapiens va realitzar a les parets de diverses coves d'Europa occidental.
Recreació d'un possible ús de les plomes d'au: per confeccionar els seus vestits - Dibuix creat i cedit per Antonio Monclova
Ara, un estudi publicat a la revista PLOS ONE, tira per terra aquesta idea, ja que un equip internacional format per professionals de l'arqueologia, de la biologia i de ciències de la vida han documentat una pràctica, observada en les zones geogràfiques que habitaven els neandertals, consistent en l'ús de les plomes de les ales de grans aus rapinyaires i de corbs. Anteriorment s'havien registrat casos aïllats d'aquest comportament, però la nova investigació l'associa amb determinats tipus d'aus del continent eurasiàtic. Sorprenentment, l'associació és més intensa amb els ocells que tenien plomes fosques, és a dir, que els neandertals tenien les seves preferències.
Restes trobades a Gibraltar
L'equip que ha constat aquests fets, entre els quals hi ha Jordi Rosell, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Ruth Blasco, col·laboradora del mateix centre d'investigació, han basat aquest estudi en els fòssils trobats a les coves de Gorham, Vanguard i Ibex, totes elles ubicades a Gibraltar.
Imatge actual d'un voltor captada per l'arqueòleg Clive Finlayson, on s'observa el seu plomatge
D'un total de 604 restes òssies d'aus rapinyaires i còrvids, de les quals 124 es corresponen a aus, els investigadors van trobar que almenys 18 d'elles representen a 7 espècies diferents i mostren evidència directa de l'acció dels neandertals, sobretot les marques de tall realitzades amb les seves eines, però també les produïdes pels propis dents de membres d'aquesta espècie.
A la mostra s'observa una clara preferència pels ossos de l'ala, sobretot per aquells en què es recolzen les plomes de les ales i que pràcticament no tenen res de carn o greix, cosa que indica que els neandertals escollien aquestes aus pel tamany gran de les plomes i no per alimentar-se o qualsevol altre propòsit. A més, s'ha vist que aquesta pràctica abasta milers d'anys i en zones geogràfiques diferents, pel que no era un fet aïllat.
L'investigador de l'IPHES Jordi Rosell ha comentat: "el més important de la nostra investigació és la constatació que es tracta d'un comportament sistemàtic, perquè ja havia indicis de conductes d'aquest tipus, però no de la seva regularitat".
La característica comuna observada en els diversos jaciments arqueològics analitzats "és que tots els fòssils d'aus que hem documentat amb marques de tall per extreure les plomes són aus de presa (àguiles, falcons ...) o carronyaires (voltors i trencalòs) i tots ells tenen les plomes fosques, així que sembla demostrar-se una relació estricta entre els neandertals i aquest tipus d'animals, ja que en el registre no s'inclouen, per exemple, aus de plomes blanques", assegura Jordi Rosell. "A part dels de Gibraltar, hem investigat la resta de jaciments neandertals d'Europa on s'han localitzat restes d'au i sembla que es compleix aquesta premissa", afegeix el mateix investigador.
La Cova de Gorham, un dels jaciments de Gibraltar inclosos a l'estudi - Cedida Clive Finlayson
Sobre l'ús que donaven a aquestes plomes, Rosell explica: "no ho tenim clar, però podria tractar-se d'alguna cosa ornamental o per vestir-se. Però el més important -insisteix- és que era un comportament sistemàtic i regular".
Per tot això, els autors de l'estudi conclouen que l'absència d'art rupestre en jaciments de neandertals no es pot interpretar en el sentit de que tenien inferiors capacitats cognitives als nostres avantpassats: "Els nostres resultats posen en dubte aquesta afirmació llargament mantinguda i proporciona una potent evidència de que els neandertals simplement utilitzaven, per expressar-se, mitjans diferents al de les parets de les coves", assenyala l'equip responsable de la investigació.
Referència bibliogràfica
Finlayson C, Brown K, Blasco R, Rosell J, Negro JJ, et al. (2012) “Birds of a Feather: Neanderthal Exploitation of Raptors and Corvids”. PLOS ONE 7(9):e45927. doi:10.1371/journal.pone.0045927
technorati tags: cacera , aus , neandertals , pensament simbòlic , archeological sites , Neanderthals , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology
