El bloc de les activitats de l'IPHES

29 Ago, 2012

Coincidint amb la troballa, IPHES i ICIQ signen un conveni que permetrà estudiar la tecnologia i la composició orgànica d’aquests focs

Eudald Carbonell i Miquel Àngel Pericàs observant un fogar a l'Abric Romaní dimecres 29 d'agost - Cedides ICIQ

L’excavació arqueològica que aquest mes ha desenvolupat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)  a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia) ha posat al descobert fogars dormitori de fa sobre 60.000 anys abans del present que avalen la complexitat organitzativa de les societats neandertals. Coincidint amb aquestes troballes, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), dirigit per Miquel Àngel Pericàs, i l’IPHES, amb Eudald Carbonell al capdavant, han signat dimecres 29 d’agost un conveni marc, a peu de jaciment, que permetrà conèixer la tecnologia i la composició orgànica d’aquests focs.

Respecte a les noves estructures fòssils, i com a director de l’excavació a l’Abric Romaní, Eudald Carbonell ha assegurat: “El descobriment de fogars dormitori prop d’un fogar central, i alhora de fogars estructurats amb plaquetes de travertí, són proves concloents de la complexitat organitzativa de les societats neandertals que fa prop de 60.000 anys van viure en aquest indret”.

Indústria lítica laminar apareguda a l'Abric Romaní que demostra la complexitat neandertal - Cedides ICIQ

Tenint en compte que l’Abric Romaní és una de les excavacions d'època neandertal més importants del món per al reconeixement de la conducta d'aquesta espècie, les noves troballes aporten una informació de gran rellevància, ha indicat el mateix arqueòleg. En aquest sentit ha assenyalat que, en el debat sobre la complexitat d'aquesta espècie extingida fa uns 25.000 anys, s'ha discutit aspectes relacionats amb la seva estructura social i la possible hibridació amb Homo sapiens. Ara, la campanya realitzada aquest any “ha estat concloent per poder explicar la conducta d'aquests grups de homínids que poblaven Europa des de 200.000 anys fins a la seva extinció, com la seva capacitat d’organització social”.

Distribució especialitzada de l’espai

Enguany, a l’Abric Romaní, s’ha efectuat una excavació en extensió de 300 m2 que ha permès trobar proves sobre la distribució especialitzada de l'espai. Així, la presència de fogars dormitori, el fogar estructurat i la indústria laminar mostren la complexitat neandertal.

L'equip d'excaavció d'enguany va iniciar els treballs el dia 6 i finalitzen el 31 d'agost - Cedides ICIQ

La presència de fogars dormitori, col·locats en forma d'arc i prop de la paret, separats entre 50 i 70 cm un de l'altre, ens indiquen una zona d'habitació on es realitzen activitats relacionades amb el descans del grup. Aquests fogars, d'uns 40 cm de diàmetre  i alimentats amb llenya de pi, es troben situats a uns 4 m de la llar central i servien de lloc de reunió.

“Els fogars dormitori ens permeten per si sols establir la complexitat de l'espai organitzat al campament, però el descobriment d'un fogar estructurat amb plaquetes a la base del mateix, aporta informació sobre les tècniques constructives que indiquen que són anàlogues a les que utilitzen els Homo sapiens de fa més de 30.000 anys”, puntualitza Eudald Carbonell. Un altre similitud entre sapiens i neandertals és que la tècnica que empren aquests últims per realitzar els útils de pedra és de tipus laminar, indústria que caracteritza l'Homo sapiens europeu, o sigui que en aquest aspecte també estaven molt avançats.

Noves línies d’investigació

En tot cas, el conveni signat avui entre l’ICIQ i l’IPHES, de la mà dels seus respectius directors, Miquel Àngel Pericàs i Eudald Carbonell, és un pas decidit per avançar en l’estudi d’aquests fogars. Els avenços tècnics en els darrers anys i la millora dels protocols d’excavació permeten abordar qüestions en arqueologia del Paleolític que fins fa un anys eren bastant inassolibles.

Eudald Carbonell i Miquel Àngel Pericàs durant la signatura del conveni - Cedida ICIQ

A l’Abric Romaní hi ha possiblement la mostra de fogars paleolítics més nombrosa del món. Ara es tracta de donar un valor afegit als estudis que l’equip dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell ha anat fent al llarg de 30 anys d’excavacions i que han estat publicats a les millor revistes del seu àmbit (cas del Quaternary International). Gràcies a la tasca de l’ICIQ s’avançarà en aquest àmbit amb l'aïllament i identificació de compostos orgànics que es puguin trobar en els fogars.

Els serveis de suport a la recerca de l'ICIQ faran  l'extracció de mostres de fogars que s’analitzaran mitjançant espectrometria de masses acoblada a cromatografia, tant de líquids (HPLC) com de gasos (GC), anàlisis que hauria de portar a la identificació dels compostos aïllats, cosa que facilitarà tenir més dades sobre la complexitat del comportament neandertal.

Complementarietat i pluridisciplinarietat

Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ, ha remarcat: “Tant l'IPHES com l'ICIQ són referències per a la recerca en els seus respectius àmbits d'actuació. Ambdues institucions, amb seu a Tarragona, tenen com a elements de les seves missions la pluridiscliplinarietat i la preocupació perquè la recerca que desenvolupen repercuteixi positivament sobre la societat. Amb la col·laboració que ara s'inicia, l'ICIQ vol posar a l'abast de l'IPHES la seva expertesa en química i la seva infraestructura científica per a facilitar l'obtenció d’informació molecular a partir dels materials obtinguts en les diferents campanyes d'excavació”.

Relació interdisciplinària entre instituts

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha declarat: “Una de les coses importants que jo he vist en els sistemes de recerca és la relació interdisciplinària entre instituts. Aquests són fruit del coneixement social i de recerca científica i el fet de que s’estableixin convenis entre nosaltres és promoure que els recursos siguin compartits, probablement es provocaran noves estratègies de treball emergent, ens ajudarà a buscar complementarietat científica i també això ens permet obrir molt les visions de com estudiar, com abordar els problemes de tipus científic i les grans qüestions que tenim plantejats de l’evolució humana. El conveni amb l’ICIQ permet fer aquesta complementarietat cientificotècnica amb un institut de gran envergadura, prestigi i capacitats a nivell mundial”.

Què podem saber de les estructures de combustió

A tall d’exemple, en les estructures de combustió de l’Abric Romaní és possible esperar trobar restes de substàncies naturals i artificials transformades per l’ús del foc. Poden ser unes poques quantitats de restes de minerals, roques o teixits d’animals o plantes identificables mitjançant les ciències químiques i a l’escala molecular per conèixer la composició dels residus orgànics i inorgànics acumulats a les estructures de combustió de l’Abric Romaní, més enllà de les restes arqueològiques més visibles com són els carbons, ossos i restes lítiques.

Per analogia amb altres estudis realitzats en jaciments prehistòrics, aquests components naturals poden ser màstics fets amb resines vegetals i aglomerats minerals; un altre podria ser usos de terres, herbes o materials que tinguin a veure tan amb un ús simbòlic (tatuatges, pigments); materials de construcció per a preparar els sòls d'hàbitat (calç, cendres, etc); o també suposades propietats curatives tal com ens ha arribat en els texts dedicats a disciplines precientífiques com l’Alquímia.

technorati tags: neandertals , dormitori , fogars , excavacions , Homo sapiens , indústria lítica

24 Ago, 2012

Més de 50 anys després de produir-se les primeres troballes i prospeccions puntuals a la Bòbila Ordis, al terme municipal de Porqueres (Girona), la troballa per primera vegada de fauna de fa sobre uns 800.000 anys (finals del Plistocè inferior) en una excavació permetrà enriquir l’escassa informació paleoecològica disponible a Catalunya i, per extensió, a la Península Ibèrica d’un període clau pel que fa a un episodi històric tan decisiu coetani a l’arribada de les primeres poblacions humanes al continent europeu.

Diferents restes de rinoceront localitzades fa unes setmanes a la Bòbila Ordis - IPHES

Concretament, la campanya duta a terme recentment sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha proporcionat la descoberta en excavació de nombroses restes dentals de rinoceront (Stephanorhinus etruscus), 5 d’elles senceres i unes desenes més de fragmentàries, molt possiblement d'aquesta mateixa espècie, molt comuna en aquestes cronologies; la seva presència indica paisatges oberts en moments de clima temperat.

Entre les altres restes localitzades, en destaca una molt fragmentària d'una defensa d'elefant, possiblement d’Archidiskodon meridionalis, “segons les determinacions taxonòmiques realitzades a partir d'altres restes fòssils d’aquest animal recuperades en aquest nivell del jaciment durant les prospeccions dels anys vuitanta”, indica Joan Garcia, arqueòleg i codirector d’aquesta intervenció juntament amb Kenneth Martínez, ambdós col·laboradors de l’IPHES i Jordi Agustí, responsable de recerca del mateix centre d’investigació amb seu a Tarragona. Alhora han comptat en aquesta ocasió amb l’aportació científica de Ramon Julià, professor investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera.

Joan García, codirector de l'excavació, amb la primera resta de rinoceront apareguda durant la campanya d'enguany a la Bòbila Ordis - IPHES

Joan Garcia ha observat: “Si bé des dels anys cinquanta fins a les acaballes dels vuitanta del segle passat, a partir de prospeccions no sistemàtiques realitzades en aquest jaciment, a la Bòbila Ordis s'havia descobert un nombrós registre faunístic, sobretot de macrofauna (elefant, hipopòtam i rinoceront), en aquesta ocasió es tracta de les primeres restes fòssils descobertes en excavació en aquest jaciment”.

Exactament, aquestes restes s'han localitzat en la part superior del dipòsit, en un context sedimentari de microconglomerats i arenites marronoses de gra gruixut, on ja s'havien descobert antigament defenses d'elefant (Archidiskodon meridionalis) i un molar de suid (Sus cf. minor), a banda d'altres fòssils. Aquestes espècies són concordants amb una cronologia del Plistocè inferior, és a dir, de fa entre 1 milió i uns 800.000 anys abans del present.

Nivell de 800.000 anys on s'ha efectuat l'excavació - IPHES

L’excavació a Porqueres forma part del projecte de recerca “El Plistocè inferior al nord-est de Catalunya: la Bòbila Ordis (Girona)” i s’inclou en una investigació més àmplia sobre les ocupacions humanes del Plistocè inferior a Catalunya, en la qual forma part també la investigació de l'IPHES sobre el jaciment de Vallparadís (Terrassa).

“L’objectiu és investigar sobre la paleoecologia a Catalunya al Plistocè inferior, en un context temporal coetani a la primera ocupació dels primers humans que van habitar la Península ibèrica”, assegura Joan Garcia. Per fer-ho, es tenen com a objectius fonamentals l'estudi de la fauna fòssil del jaciment i la palinologia (estudis de pol·len per saber quines plantes hi creixien i poder conèixer l’entorn natural de la regió), que es vol anar realitzant a mesura que avanci el projecte i es vagi treballant en el dipòsit.

Aquestes restes de rinoceront són coetànies a l'arribada de les primeres poblacions humanes a Europa - IPHES

També té com a prioritat contextualitzar aquesta investigació en un marc català ampli, que inclou les ocupacions humanes de Vallparadís (Terrassa), abans esmentades, ja que estan aportant recentment nova llum en el debat sobre la les primeres poblacions humanes a l’Europa continental.

En aquesta línia es pretén poder presentar a mig termini noves dades sobre la paleoecologia dels ecosistemes de finals del Plistocè inferior peninsular. “La seqüència arqueològica i faunística d’aquest període a nivell europeu encara està mal representada, així que considerem que les possibilitats de la Bòbila Ordis poden permetre oferir noves dades transcendentals sobre un període tant rellevant”, declara Joan Garcia.

La Bòbila Ordis  va començar a proporcionar restes fòssils a partir dels anys cinquanta del segle passat, però no ha estat fins enguany que s’ha executat una excavació sistemàtica, que ha de permetre cercar i avaluar en el futur possibles evidències d’ocupació antròpica.

Aquest projecte de recerca està concedit pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Porqueres (especialment del seu alcalde, Salvador Ros), i el de Banyoles, així com de la Creu Roja del Pla de l’Estany. Els codirectors volen agrair igualment el suport de Jordi Fernández (col·laborador) i dels propietaris dels terrenys: Esteban Artigas (Pinsos Artigas) i Carlos García (Ceràmica Elías).

technorati tags: restitució paleoambiental , dents , rinoceront , dipòsit arqueològic , Plistocè inferior , primeres poblacions humana , evolución humana , paleoclimate reconstructions

20 Ago, 2012

Són pintures i gravats rupestres i amb aquesta troballa el municipi de Triacastela se situa definitivament en el mapa de l'arqueologia

La recerca en aquest jaciment es desenvolupa a través d'un projecte conjunt de la Universidade de Santiago de Compostela i l’IPHES

Calc provisional del petit conjunt de figures negres, segons Ramon Viñas

Durant els treballs arqueològics desenvolupats en l'última campanya d'excavació a Cova Eirós (Triacastela, Lugo) pel Grup de Estudos per a Prehistòria do Nord-oest (GEPN) de la Universidade de Santiago de Compostela (USC), juntament amb personal de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) s'han posat al descobert evidències artístiques a l'interior de la cavitat que es remunten al paleolític, un fet que comporta la declaració d'aquest lloc com a Bien de Interès Cultural (BIC) i en garanteix la protecció.

Tractament digital de les figures negres per Albert Rubio

Cova Eirós es converteix així en la primera manifestació d'art rupestre paleolític del nord-oest de la península, omplint al seu torn un buit important en aquest camp, ja que els casos més similars corresponents a aquest període es troben a les valls fluvials a l'aire lliure de Foz Coa i Alto Sabor, al nord de Portugal i en les cavitats de La Viña, Peña de Candamo en Pena Oscura, a la conca del riu Nalón (Astúries).

Amb la troballa d'aquestes pintures i gravats rupestres Triacastela es posa definitivament en el mapa de l'arqueologia. Es tracta d'unes obres d'art de les quals a causa del seu estat de conservació no és fàcil de reconèixer a simple vista de quin tipus de representacions estem parlant, encara que els primers estudis tècnics, analítics, morfològics i estilístics, les atribueixen al Paleolític superior.

Morfologies naturals i figures zoomorfes

La majoria de figures apareixen concentrades a la gran sala de l'interior de la cavitat, especialment en la paret est. En estudis preliminars han identificat dos tipus d'esdeveniments: les pintures negres i gravats. Les pintures en negre, utilitzant almenys el carbó vegetal com a pigment, constitueixen un panell principal de siluetes d'animals incomplets (corbes cèrvicodorsals, caps ...), fileres de punts i marques en les parets inferiors. En alguns casos, aquestes marques s'utilitzen per ressaltar morfologies naturals de les parets que suggereixen figures zoomorfes, molt comuns en l'art paleolític.

Un lloc amb molta història

Els estudis tècnics i estilístics suggereixen la presència de diversos períodes. Així certes pintures i gravats (bòvids, signes, etc.) les s'enquadren en el Paleolític superior, amb una antiguitat màxima d'uns 30.000 anys. No obstant això, no s'ha de descartar l'existència d'altres esdeveniments relacionats amb altres cronologies, donat el llarg període d'ús de la cavitat. Es requerirà un estudi estilístic detallat i la realització d'un programa de datacions absolutes per establir l'edat i la diacronia de les manifestacions artístiques a Cova Eirós.

Els treballs arqueològics en aquest jaciment es van iniciar el 2008 i des de llavors han proporcionat troballes importants per ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Galícia. Un penjoll que es va trobar elaborat amb el caní d'un carnívor petit avala la presència humana al nord-oest de la península ibèrica fa uns 26.000 anys, en ple període de l'última glaciació.

Entre altres troballes trobats en aquesta cova destaca l'aparició de més elements d'indústria òssia en els nivells superiors del Paleolític, és a dir, la presència d'una punta de atzagaia. D'altra banda, en els nivells del Paleolític mitjà, quan la cova va ser ocupada pels neandertals, es van recuperar nombroses eines lítiques elaborades amb quars i quarsita. A més, s'ha consolidat com un lloc de referència en el nord de la península per estudiar les similituds i diferències entre les dues espècies d'homínids (Homo sapiens i neandertals), ja que la cova ha estat ocupada per ambdues espècies.

technorati tags: art rupestre , pintura negra , Paleolític , figures zoomorfes , Heritage , Archaeology , Arts , archeological sites , Iberian peninsula , Neanderthals

18 Ago, 2012

El director de l’IPHES valora els 30 anys d’excavacions a l’Abric Romaní

En aquest temps hi ha treballat un miler de persones algunes de les quals han après en aquest jaciment el mètode arqueològic

Les seves troballes han estat publicades en les revistes científiques de més impacte

Entre les pròximes fites: estudiar la relació de la tecnologia d’aquests grups amb els moviments migratoris i el de les seves ocupacions amb els canvis climàtics

Un cop més, i des de fa 30 campanyes, aquest agost Eudald Carbonell també està al capdavant de les excavacions a l'Abric Romnaí - Jordi Mestre / IPHES

Cinta S. Bellmunt.- Com van ser els seus inicis a l’Abric Romaní?

Eudald Carbonell.- L’Abric Romaní és un dels jaciments històrics excavats a Catalunya i jo sempre havia tingut al cap que havia d’excavar en algun d’ells. De fet jo ja havia excavat a L’Arbreda, que era un jaciment mosterià també conegut i quan vaig deixar aquesta excavació em va semblar que l’Abric Romaní podia ser una bona alternativa. Li vaig comentar al Dr. Eduard Ripoll, que era professor de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. Ell ja hi havia excavat a l’Abric Romaní, li va semblar bé la idea, vam demanar permís a la Generalitat i l’agost de 1983 vam poder iniciar la primera campanya d’excavació amb un equip de gent molt jove i d’acord amb el Centre de Recerques Paleoecològiques de Girona, una associació que ens permetia gaudir d’una petita estructura. Tots érem estudiants que havíem acabat la carrera i que estàvem començant les tesis doctorals i els més grans tenien 30 anys.

C.S.B.- Com van plantejar l’excavació?

E.C.- Des del primer moment vam considerar que havia de ser de tipus paleoetnogràfic per conèixer la conducta dels neandertals a través de la seqüència del jaciment. Això significa que ens vam plantejar excavar l’Abric Romaní en extensió, és a dir, no fer una cala, o intervenir pocs  metres, si no entre 300 i 400 metres, amb l’objectiu de dur a terme una arqueologia més social i d’acord als temps que corrien.

C.S.B.- En quines condicions van trobar el jaciment?

E.C.- Primer vam haver de treure molta porqueria perquè havia servit d’abocador, de bauma del Fossar vell, que era el nom antic de l’Abric Romaní, etc. O sigui que durant els 10 o 12 anys primers, quan excavàvem ens va haver d’anar desfent tot això.

C.S.B.- Com va ser que vostè va assumir la direcció ja des del principi?

E.C.-  Perquè vaig tenir la idea del projecte de recerca i la vaig assumir juntament amb dos col·laboradors, el Rafel Mora i l’Artur Cebrià, amb els quals vaig començar tota aquesta experiència d’estudi dels neandertals a Catalunya.

 

El 14 d'agost es van donar cita mols col.laboradors, personal que hi ha treballa i amics i amigues que han donat suport a les excavacions de l'Abric Romaní en tots aquests anys - Jordi Mestre/IPHES

C.S.B.- Inicialment quins objectius us vareu proposar?

E.C.- Fonamentalment volíem intentar conèixer la vida domèstica d’aquests homínids europeus i poder explicar la relació que tenien amb els objectes dins l’espai, estudiar els fogars, de manera que ens permetés acostar-nos  de forma seriosa a les estructures d’organització que tenia aquesta espècie. Ja en aquells moments es veia que els neandertals eren molt endreçats i molt diferents a l’Homo sapiens. L’objectiu era demostrar si realment era així

C.S:B.- Amb aquests 30 anys d’excavacions a quina conclusió s’ha pogut arribar?

E.C.-  Hem pogut constatar que eren grups molts avançats i molt similars a l’Homo sapiens. Ja l’any 1995 vam realitzar a Capellades un workshop internacional amb la idea d’explicar que nosaltres havíem descobert a l’Abric Romaní que l’estructura dels fogars, la neteja, la profilaxis general que havíem observat amb l’anàlisi descobertes al jaciment que els neandertals estaven molt organitzats i estructurats en grups. Aquella reunió científica portava per títol The Last Neanderthals. The First Anatomically Modern Humans, igual que el llibre editat posteriorment amb les principals conclusions. Hi van prendre part els investigadors més prestigiosos en neandertals i el workshop va suposar la consolidació d’aquesta nova etapa de la recerca a l’Abric Romaní.

C.S.B. Ens hem referit una mica per sobre, però podria concretar més quines han estat les principals troballes que ha proporcionat l’Abric Romaní?

E.C.- En aquest sentit hem de destacar el tipus d’investigació paleoetnogràfica que s’hi ha realitzat. De fet és l’únic abric d’aquestes dimensions que s’excava en extensió i que permet veure l’ocupació sincrònica. Això ha propiciat que haguem excavat ja més de 200 fogars, que ens han proporcionat informació única per saber la dinàmica del foc en aquestes poblacions neandertals. També els objectes de fusta de petit i gran format que han aparegut, elaborats amb pi i amb altres materials vegetals, que ens fan saber que tenien un servei domèstic ben estructurat, tan pel que fa a la cuina com a la cacera i en el benestar mobiliari de com feien les ocupacions.

A vegades cal aplicar amb contundència el martell mecànic per eliminar els nivells estèrils - NEAN Parc Prehistòric Capellades

Aquestes dues aportacions són molt importants, però de fet el més interessant és la seqüència de l’Abric Romaní, que ara sabem que té més de 30 metres d’ús neandertal, cosa que sabem gràcies a un sondeig mecànic que hi vam realitzar i que ens permetrà saber l’evolució d’aquestes poblacions des de fa 110.000 anys fins que s’extingeixen fa 35.000 anys. Una seqüència neandertal d’aquest tipus, amb una taxa de sedimentació tan baixa és un fet molt singular i únic que permet conèixer les conductes i la redundància del comportament d’aquesta espècie.

C.S.B.- Tenint en compte el que s’ha après en aquests 30 anys quines serien les pròximes fites a assolir?

E.C.- S’ha de veure com ha estat la presència al jaciment dels diferents grups que hi arriben i relacionar la seva tecnologia d’aquests amb els moviments migratoris que hi ha hagut a Euroàsia durant les ocupacions a l’Abric Romaní. O sigui que hauríem d’entrar en temes de paleodemografia i també la relació d’aquestes ocupacions amb el clima.

C.S.B.- Pel que fa a la manera de treballar, encara que sempre s’ha aplicat el mètode científic, com han canviat els recursos utilitzats?

E.C.- A l’Abric Romaní des del principi hem treballat informatitzats. A més, ha estat una excavació en què durant els 30 anys hi ha hagut vídeos, hi ha hagut registre fotogràfic... O sigui, està molt ben documentada i s’han aplicat tècniques molt avançades. Ara bé, s’han anat introduint sistemes sense fils, el 3D, les estacions totals que permeten el registre automàtic, les càmeres digitals increïbles i impensables fa un temps, els martells mecànics sempre els hem emprat, i després també ha evolucionat molt la tècnica amb aplicacions als laboratoris, com s’estudia el material a partir de de la microscòpia electrònica, com han sorgit noves tècniques de datació... En tot cas, sempre hem estat a l’avantguarda en la utilització de les noves eines que anaven sorgint.

Carbonell bufant les espelmes dels 30 anys d'excavació a l'Abric Romaní - Jordi Mestre/IPHES

C.S.B.- Pel que fa als qui han treballat durant tots aquests anys a l’Abric Romaní, destacaria alguna cosa en especial?

E.C.- L’Abric Romaní és una gran escola de formació de professionals de l’arqueologia. Calculo que hi ha treballat sobre el miler de persones d’arreu del món (americans, alemanys, francesos, grecs, sud-americans, anglesos, africans...) i molts han après aquí el mètode arqueològic. Ha contribuït moltíssim a fer aquest màster de treball de camp que és l’excavació en aquest jaciment. Actualment venen aquí a fer les pràctiques el nostre propi alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que impartim a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Per tant penso que l’acadèmia, juntament amb la recerca científica, ha estat igualment una qüestió cabdal.

D’altra banda, ara a l’IPHES disposem ja d’un equip de veterans que son els qui s’estan fent càrrec del jaciment, amb la qual cosa assegurem aquesta continuïtat en el treball científic, tan important per a l’arqueologia catalana i per a l’arqueologia de neandertals del món.

C.S.B.- Hem parlat de recerca i de docència, però en l’àmbit de la socialització que remarcaria?

E.C.- Precisament ara estem centrant molt els esforços en aquest àmbit.  De moment, els qui venen a l’Abric Romaní ja es troben un edifici d’accés on se’ls rep; l’excavació ja està protegida i preparada perquè es pugui visitar, el passeig arqueològic està acabat i l’edifici de sortida amb restaurant i bar també. En aquest mosaic ens falta és el museu que esperem que sigui una realitat ens els pròxims anys, perquè és un jaciment molt especial i té molta informació.

Enguany la campanya va començar el 6 d'agost i es perllongarà fins al 31 d'agost - NEAN Parc Prehistòric Capellades

Altres accions que hem fet ha estat la reedició de l’Atles de Prehistòria de l’Amador Romaní, que va descobrir jaciment el 1909; aquest dóna molta informació sobre les excavacions realitzades en la seva època i ens ha servit molt per encara el nostre projecte.

C.S.B.- En l’àmbit de les publicacions, l’Abric Romaní ha estat molt reconegut en aquests anys.

E.C.- Efectivament. Les millors revistes científiques han publicat articles sobre la recerca que hem fet a l’Abric Romaní: Nature, Journal Human Evolution, Journal of Archaeological Science...

C.S.B.- Al costat de la ciència més prestigiosa ha estat objecte també de llibres per al públic en general...

E.C.- I també d’alguns documentals, molts reportatges, vídeos, un capítol de la sèrie Sota terra de TV3 i un llarg etcètera. Les exposicions han estat igualment molt significatives i s’han organitzat dos workshops internacionals: el que hem esmentat abans i més recentment el titulat "The Neanderthal Home: spatial and social Behaviours" (La casa del neandertal: ús de l’espai i comportament social); han estat dos esdeveniments que han posat l’Abric Romaní a primera fila.

technorati tags: neandertals , prehistòria , evolució humana , espai domèstic , paleoclimate reconstructions , archeological sites , archaeology , climate change , science publishing

6 Ago, 2012

S’havia constatat la seva presència per les restes cremades descobertes fins ara, però no l’estructura en sí on s’havia fet el foc

La troballa va tenir lloc durant la campanya d’excavació d’enguany que ha aportat 5.000 nous fòssils de fa entre 13.000 i 14.000 anys

La descoberta d'aquest fogar ha estat molt important perquè mai fins ara se n'havia trobat cap al Molí del Salt tot i les nombroses restes cremades identificades al llarg de tretze anys d'excavacions - IPHES

A les excavacions realitzades fins ara al Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) era habitual trobar restes de fauna cremada, per exemple, molts fragments de conill calcinats i cruspits pels homínids, però mai s’havia localitzat l’estructura on fa entre 13.000 i 14.000 anys s’haurien cuinat aquelles bèsties. Per fi, tretze anys després de la primera excavació sistemàtica sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’han identificat per primer cop fogars al Molí del Salt, concretament quatre, però en sobresurt un per l’estructura que presenta i el treball complex d’elaboració que els deuria suposar.

“Això ha estat una novetat important”, indica Manuel Vaquero, arqueòleg investigador de l’IPHES i director d’aquest projecte de recerca. “Hem documentat –puntualitza- estructures d’hàbitat molt complexes, incloent-hi fogars, i d’altres construïdes amb pedres les quals encara no sabem quina funcionalitat tenien”.

A dalt, una imatge de l'excavació al Molí del Salt durant el juny passat. A sota, el director de l'excavació, Manolo Vaquero - Jordi Mestre/IPHES

Sobre els fogars, el mateix arqueòleg ha assenyalat: “alguns semblen haver estat construïts de forma molt elaborada, amb una preparació prèvia de les superfícies mitjançant capes d’argila”.

Els treballs d’aquest any s’han centrat en l’excavació dels nivells arqueològics A i A1, corresponents al Paleolític Superior final, els quals han estat datats entre els 13.000 i els 14.000 anys abans del present. S’han recuperat més de cinc mil restes, entre artefactes de pedra i restes òssies de fauna. Cal destacar la troballa d’un conjunt de petxines marines perforades que probablement formaven part d’un collaret.

Els treballs arqueològics es van desenvolupar del 15 de maig al 9 de juny i han estat finançats pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i per l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet. Les excavacions del Molí del Salt formen part del projecte de recerca de l’IPHES que porta per nom “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

L’equip d’excavació estava format per catorze persones, cinc de les quals eren alumnat de Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies als projectes de recerca que desenvolupa l’IPHES i que estan a l’avantguarda mundial en el seu àmbit. A més, hi van participar arqueòlegs provinents de Barcelona, Castelló, Madrid i Mèxic.

Els resultats d’aquests tretze anys d’excavacions es plasmaran en una exposició que tindrà lloc a Vimbodí i Poblet aquest agost, coincidint amb la Festa Major.

technorati tags: foc , fogars , hàbitat , complexitat , archeological sites , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , yacimientos , Paleolítico

2 Ago, 2012

La seva il·lusió era obrir Extremadura al món des de la prehistòria

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a membre de l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), lamenta profundament la mort de l’excalde socialista de Malpartida de Cáceres (1983-2007), Antonio Jiménez, com a conseqüència d’un infart dimarts 31 de juliol. Jiménez va impulsar amb molt d’entusiasme el projecte de recerca internacional sobre els orígens de les primeres poblacions humanes d’Extremadura.

“L’any 1999 –explica Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector de l’EPPEX- Antonio Jiménez, juntament amb Isabel Sauceda, arqueòloga municipal de Malpartida de Cáceres, va contactar amb Eudald Carbonell (director d’aquest institut) per proposar-li de dur a terme una prospecció que derivés en excavació en aquesta localitat, i aconseguir que joves d’aquest territori poguessin beneficiar-se del treball conjunt amb un equip d’investigació relacionat amb Atapuerca, que estructura la seva activitat a l’entorn de tres branques: la recerca, la docència i la socialització. Ell tenia interès per aplicar projectes en aquests tres àmbits”.

Antonio Jiménez, a la dreta, conversant amb Eudald Carbonell, a la piscina de Malpartida de Cáceres - IPHES

D’aquesta manera, aquell any mateix, gràcies a l’Ajuntament de Malpartida de Cáceres, es va crear l’EPPEX i es van efectuar les primeres excavacions sistemàtiques i en gran extensió, seguint el mètode arqueològic que aplica l’IPHES i sota la codirecció d’Eudald Carbonell, Isabel Sauceda i Antoni Canals.

Aquest últim recorda: “l’Antonio Jiménez havia exercit de mestre en una escola pública de Catalunya i en tenia un bon record. Això va facilitar la nostra integració social i política en el context de Cáceres, amb la qual cosa li hem d’estar molt agraïts, ja que, a més, el seu suport es va mantenir al llarg dels seus 14 anys d’alcalde”.

Gràcies a la seva bona predisposició, per exemple, l’EPPEX va gaudir d’un laboratori de camp i un altre de recerca, tasques que es realitzaven en uns locals municipals, cedits pel propi Ajuntament que ell presidia. En la mateixa línia, l’any 2000 es va organitzar la primera edició del camp de treball internacional a l’entorn del jaciment, per les bones relacions que mantenia amb la Junta de Extremadura.

Antonio Jiménez en una de les rodes de premsa que l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura ofereix al final de la campanya d'excavacions arqueològiques - IPHES

Al darrera de totes aquestes iniciatives hi havia el desig d’Antonio Jiménez d’obrir Extremadura al món des de la recerca en evolució humana i a través d’un equip dels més importants a nivell internacional en el seu àmbit.

Des de l'IPHES, codirectors i membres de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, volem sumar-nos al condol de tots  aquells que el vàrem conèixer i vàrem compartir alegries i maldecaps. La seva tasca política i de gestió ens deixa, entre d'altres, una gran petjada cultural, essent l'arqueologia, i especialment la del Pleistocè, un eix de promoció i difusió patrimonial que ell sempre va defensar.

La proximitat de la ciutat de Cáceres amb les seves coves no el va deixar indiferent, donant sempre el suport necessari. A la cova de Santa Ana es va entossudir en construir-nos, per protegir el jaciment de la pluja i millorar les nostres condicions de treball, un teulat. Tants i tants moments de felicitat que no volem deixar de recordar: A la piscina de Malpartida, durant les seves visites als jaciments, a l'Ajuntament, pel carrer...

Antonio, et trobarem a faltar!

technorati tags: obituari , recerca , projecció internacional , jaciments , Extremadura , prehistòria , evolució humana

2 Ago, 2012

Coincidint amb aquests treballs, el jaciment es podrà visitar lliurement del 7 al 30 d'agost, excepte els dissabtes

Es busquen noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai dels grups neandertals

Del 6 al 31 d'agost es desenvoluparà en el jaciment de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), la 30 campanya d'excavació dirigida per l'arqueòleg i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell.

En total seran 33 persones les que participaran en aquesta ocasió, majoritàriament personal investigador i doctorands de l'IPHES (21), tres estudiants del grau en història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), 3 estudiants d'Història de la Universitat de Barcelona que són de Capellades, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), una estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, un altre de la Universitat Autònoma de Madrid que prepara la seva tesi, un estudiant tunisià de doctorat que també elabora la seva tesi i dos alumnes d'Història de la Universitat de Sevilla.

Eudald Carbonel, en una imatge d'arxi, a l'Abric Romaní - IPHES

Aquesta excavació forma part del projecte de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya que porta per nom "Abric Romaní - Cingles del Capelló (2010 - 2014)". L'objectiu d'aquest any és excavar en extensió el nivell P amb una cronologia d'uns 55.000 anys d'antiguitat. D'aquesta manera es podran obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai dels grups neandertals que van habitar el nord-est de la Península ibèrica en aquella època.

Coincidint amb els treballs d'excavació, el jaciment es podrà visitar lliurement del 7 al 30 d'agost, excepte els dissabtes (tancat), de 11 h a 13 h i de 17 ha 19 h.

technorati tags: neandertals , fogars , visites , socialització , estratègies de subsistència , archeological sites , Neanderthals , spatial patterning

1 Ago, 2012

Un dels objectius és obtenir més dades sobre el fogar descobert durant la gravació del programa Sota Terra emès aquesta primavera – Veure VÍDEO

Durant l’excavació es poden visitar els jaciments i el parc arqueològic

La campanya d’excavació d’enguany a les Coves del Toll (Moià, Bages), que arriba a la seva desena edició, sota la codirecció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), es desenvoluparà del 2 al 16 d’agost codirigida pels arqueòlegs Jordi Rosell i Ruth Blasco, i el paleontòleg Florent Rivals.

En ella hi participaran una vintena de persones procedents de diferents universitats espanyoles i europees: a part de membres de l’IPHES i de la URV hi haurà alumnat de la Universidad de Màlaga, de la Universidad Complutense de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela i de la Universidad de Bordeus.

Aquests treballs de camp formen part del projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya titulat “Compartint l’Espai: Interacció entre Homínids i Carnívors al Nord-est Peninsular”, dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell.

Fogar descobert durant la gravació del programa Sota terra a les Coves del Toll i que es continuarà excavant en aquesta campanya per saber-ne més sobre aquesta estructura - IPHES

Les Coves del Toll inclouen la pròpiament dita del Toll i la de les Teixoneres. En aquest últim cas, els principals objectius d’enguany són dos. “Per una banda es continuarà l’excavació en extensió d’un sòl de fa més de 50.000 anys ocupat pels neandertals. Per altra banda es mirarà d’acumular més dades sobre el fogar descobert durant la gravació del programa Sota Terra (veure vídeo) de TV3, emès durant aquesta primavera. L’objectiu és aprofundir en la seva cronologia, extensió, restes associades, etc.

Pel que fa a la Cova del Toll, es continuarà la recerca de restes d’óssos de les cavernes, així com la identificació de la possible presència de neandertals.

Durant l’excavació es poden visitar els jaciments i el parc arqueològic, però cal coordinar-se amb el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.

technorati tags: carnívors , homínids , foc , ós de les cavernes , evolució humana , tecnologia , Neanderthals , spatial patterning , lithic technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology

1 Ago, 2012

Així ho demostra una recerca de l'IPHES basada en l'estudi dels principals jaciments catalans i cantàbrics de fa entre 33.000 i 40.000 anys

Les conclusions del treball es recullen en un article publicat al Journal of World Prehistory

La convivència de sapiens i neandertals en les diverses regions europees i com els primers es van anar expandint mentre els altres finalment s’extingien és un tema molt controvertit que ha suscitat un intens debat en les últimes dècades. Un estudi que publica ara el Journal of World Prehistory, liderat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), intenta aportar respostes a aquestes qüestions.

En l’article,  signat per Joan Garcia i Kenneth Martínez, col·laboradors de l’IPHES, i Javier Baena, de la Universidad Autónoma de Madrid, s’afirma que la substitució dels neandertals pels sapiens no va ser un procés homogeni sinó que va tenir lloc de formes molt diverses en les diferents regions europees.

Per arribar a aquesta conclusió s’ha realitzat un treball de síntesi del que es coneix  sobre els principals jaciments catalans i cantàbrics de fa entre 33.000 i 40.000 anys d’antiguitat, cas de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) en el qual l’IPHES desenvolupa un important projecte de recerca, L’Arbreda (Girona), Cova del Reclau Viver (Girona), Cova dels Ermitons (Girona), La Roca dels Bous (Lleida), Cova Gran (Lleida), Las Fuentes de San Cristóbal (Huesca), Gabasa (Aragó), Lezetxiki (Guipúzkoa), Morín (Cantabria), El Castillo (Cantabria), El Pendo (Cantabria), El Esquilleu (Cantabria) i La Viña (Cantabria).

Un dels fogars decoberts a l'Abric Romaní, un jaciment clau per estudiar las societats neandertañs - IPHES

“Així doncs, al nord-est peninsular i a l’àrea cantàbrica –comenta Joan Garcia- van existir poblacions refugi de neandertals, que coexistiren en àrees limítrofs respecte dels primers sapiens europeus amb tecnologies aurinyacianes (pròpies del primers sapiens europeus), amb presència d’útils característics com les làmines retocades, raspadors carenats o burins, a més d’incorporar la talla de l’os com a matèria primera. Ocasionalment, existiren processos d’aculturació entre ambdues poblacions, que donaren lloc a la cultura de Châtelperron, de clara influència aurinyaciana i que incorporà artefactes singulars com les puntes de Châtelperron o les laminetes Dufour”.

“En altres regions, en canvi, -prossegueix el mateix investigador- es pogueren produir hibridacions entre neandertals i sapiens (àrea portuguesa) o processos de substitució poblacional i cultural dels neandertals pels sapiens de forma ràpida ara fa uns 40.000 anys, sobretot en àrees del centre d’Europa”.

Amb aquestes dades a les mans, els autors han pogut criticar la hipòtesis de la “Frontera de l’Ebre”, mantinguda en els darrers anys, per explicar la separació geogràfica i cronològica de les poblacions de neandertals i sapiens, segons la qual els neandertals van habitar el sud de la Península ibèrica fins a la zona de l'Ebre i aquesta hauria actuat com a frontera ecològica, impedint que els neandertals ocupessin el nord de la Península, poblat únicament pels sapiens des dels aproximadament 40.000 anys.

En l’article que ens ocupa, “defensem el contrari i expliquem –afirma Joan Garcia- que la situació fou molt més complexa, ja que els neandertals van subsistir també a àrees del nord, a mode de refugi, on podrien haver romàs poblacions neandertals més o menys residuals, però molt ben adaptades, en un context de pressió demogràfica creixent dels sàpiens”.

Una eina de pedra, concretament un denticulat elaborat pels neandertals i descobert a l'Abric Romaní - IPHES

Des d’aquest punt de vista, la nova recerca considera que la “Frontera de l’Ebre” ha de ser substituïda per un model que permeti entendre amb tota la seva complexitat els diferents processos, causes i ritmes de substitució d’espècies (neandertals pels sàpiens) i cultures (musteriana per l’aurinyaciana).

Referència bibliogràfica

Garcia, J. et alter (2012). “Neanderthal Survival in the North of the Iberian Peninsula? Reflections from a Catalan and Cantabrian Perspective”. Journal of World Prehistory. DOI: 10.1007/s10963-012-9057-y

technorati tags: tecnologia lítica , neandertals , sapiens , genètica , Frontera del Ebro , hibridaciones , aculturación , Archaeology , palaeoanthropology , palaeo-genetics , population genetics , Neanderthals