www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Ago, 2012

Eudald Carbonell: “Els neandertals tenien un servei domèstic ben estructurat, tan pel que fa a la cuina com a la cacera i en el benestar mobiliari”

El director de l’IPHES valora els 30 anys d’excavacions a l’Abric Romaní

En aquest temps hi ha treballat un miler de persones algunes de les quals han après en aquest jaciment el mètode arqueològic

Les seves troballes han estat publicades en les revistes científiques de més impacte

Entre les pròximes fites: estudiar la relació de la tecnologia d’aquests grups amb els moviments migratoris i el de les seves ocupacions amb els canvis climàtics

Eudald Carbonell a l'Abric Romaní agost 2012

Un cop més, i des de fa 30 campanyes, aquest agost Eudald Carbonell també està al capdavant de les excavacions a l'Abric Romnaí - Jordi Mestre / IPHES

Cinta S. Bellmunt.- Com van ser els seus inicis a l’Abric Romaní?

Eudald Carbonell.- L’Abric Romaní és un dels jaciments històrics excavats a Catalunya i jo sempre havia tingut al cap que havia d’excavar en algun d’ells. De fet jo ja havia excavat a L’Arbreda, que era un jaciment mosterià també conegut i quan vaig deixar aquesta excavació em va semblar que l’Abric Romaní podia ser una bona alternativa. Li vaig comentar al Dr. Eduard Ripoll, que era professor de Prehistòria a la Universitat de Barcelona i director del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. Ell ja hi havia excavat a l’Abric Romaní, li va semblar bé la idea, vam demanar permís a la Generalitat i l’agost de 1983 vam poder iniciar la primera campanya d’excavació amb un equip de gent molt jove i d’acord amb el Centre de Recerques Paleoecològiques de Girona, una associació que ens permetia gaudir d’una petita estructura. Tots érem estudiants que havíem acabat la carrera i que estàvem començant les tesis doctorals i els més grans tenien 30 anys.

C.S.B.- Com van plantejar l’excavació?

E.C.- Des del primer moment vam considerar que havia de ser de tipus paleoetnogràfic per conèixer la conducta dels neandertals a través de la seqüència del jaciment. Això significa que ens vam plantejar excavar l’Abric Romaní en extensió, és a dir, no fer una cala, o intervenir pocs  metres, si no entre 300 i 400 metres, amb l’objectiu de dur a terme una arqueologia més social i d’acord als temps que corrien.

C.S.B.- En quines condicions van trobar el jaciment?

E.C.- Primer vam haver de treure molta porqueria perquè havia servit d’abocador, de bauma del Fossar vell, que era el nom antic de l’Abric Romaní, etc. O sigui que durant els 10 o 12 anys primers, quan excavàvem ens va haver d’anar desfent tot això.

C.S.B.- Com va ser que vostè va assumir la direcció ja des del principi?

E.C.-  Perquè vaig tenir la idea del projecte de recerca i la vaig assumir juntament amb dos col·laboradors, el Rafel Mora i l’Artur Cebrià, amb els quals vaig començar tota aquesta experiència d’estudi dels neandertals a Catalunya.

  Festa 30 anys Abric Romaní

El 14 d'agost es van donar cita mols col.laboradors, personal que hi ha treballa i amics i amigues que han donat suport a les excavacions de l'Abric Romaní en tots aquests anys - Jordi Mestre/IPHES

C.S.B.- Inicialment quins objectius us vareu proposar?

E.C.- Fonamentalment volíem intentar conèixer la vida domèstica d’aquests homínids europeus i poder explicar la relació que tenien amb els objectes dins l’espai, estudiar els fogars, de manera que ens permetés acostar-nos  de forma seriosa a les estructures d’organització que tenia aquesta espècie. Ja en aquells moments es veia que els neandertals eren molt endreçats i molt diferents a l’Homo sapiens. L’objectiu era demostrar si realment era així

C.S:B.- Amb aquests 30 anys d’excavacions a quina conclusió s’ha pogut arribar?

E.C.-  Hem pogut constatar que eren grups molts avançats i molt similars a l’Homo sapiens. Ja l’any 1995 vam realitzar a Capellades un workshop internacional amb la idea d’explicar que nosaltres havíem descobert a l’Abric Romaní que l’estructura dels fogars, la neteja, la profilaxis general que havíem observat amb l’anàlisi descobertes al jaciment que els neandertals estaven molt organitzats i estructurats en grups. Aquella reunió científica portava per títol The Last Neanderthals. The First Anatomically Modern Humans, igual que el llibre editat posteriorment amb les principals conclusions. Hi van prendre part els investigadors més prestigiosos en neandertals i el workshop va suposar la consolidació d’aquesta nova etapa de la recerca a l’Abric Romaní.

C.S.B. Ens hem referit una mica per sobre, però podria concretar més quines han estat les principals troballes que ha proporcionat l’Abric Romaní?

E.C.- En aquest sentit hem de destacar el tipus d’investigació paleoetnogràfica que s’hi ha realitzat. De fet és l’únic abric d’aquestes dimensions que s’excava en extensió i que permet veure l’ocupació sincrònica. Això ha propiciat que haguem excavat ja més de 200 fogars, que ens han proporcionat informació única per saber la dinàmica del foc en aquestes poblacions neandertals. També els objectes de fusta de petit i gran format que han aparegut, elaborats amb pi i amb altres materials vegetals, que ens fan saber que tenien un servei domèstic ben estructurat, tan pel que fa a la cuina com a la cacera i en el benestar mobiliari de com feien les ocupacions.

Abric Romaní 2012

A vegades cal aplicar amb contundència el martell mecànic per eliminar els nivells estèrils - NEAN Parc Prehistòric Capellades

Aquestes dues aportacions són molt importants, però de fet el més interessant és la seqüència de l’Abric Romaní, que ara sabem que té més de 30 metres d’ús neandertal, cosa que sabem gràcies a un sondeig mecànic que hi vam realitzar i que ens permetrà saber l’evolució d’aquestes poblacions des de fa 110.000 anys fins que s’extingeixen fa 35.000 anys. Una seqüència neandertal d’aquest tipus, amb una taxa de sedimentació tan baixa és un fet molt singular i únic que permet conèixer les conductes i la redundància del comportament d’aquesta espècie.

C.S.B.- Tenint en compte el que s’ha après en aquests 30 anys quines serien les pròximes fites a assolir?

E.C.- S’ha de veure com ha estat la presència al jaciment dels diferents grups que hi arriben i relacionar la seva tecnologia d’aquests amb els moviments migratoris que hi ha hagut a Euroàsia durant les ocupacions a l’Abric Romaní. O sigui que hauríem d’entrar en temes de paleodemografia i també la relació d’aquestes ocupacions amb el clima.

C.S.B.- Pel que fa a la manera de treballar, encara que sempre s’ha aplicat el mètode científic, com han canviat els recursos utilitzats?

E.C.- A l’Abric Romaní des del principi hem treballat informatitzats. A més, ha estat una excavació en què durant els 30 anys hi ha hagut vídeos, hi ha hagut registre fotogràfic... O sigui, està molt ben documentada i s’han aplicat tècniques molt avançades. Ara bé, s’han anat introduint sistemes sense fils, el 3D, les estacions totals que permeten el registre automàtic, les càmeres digitals increïbles i impensables fa un temps, els martells mecànics sempre els hem emprat, i després també ha evolucionat molt la tècnica amb aplicacions als laboratoris, com s’estudia el material a partir de de la microscòpia electrònica, com han sorgit noves tècniques de datació... En tot cas, sempre hem estat a l’avantguarda en la utilització de les noves eines que anaven sorgint.

30 anys d'excavacions a l'Abric Romaní

Carbonell bufant les espelmes dels 30 anys d'excavació a l'Abric Romaní - Jordi Mestre/IPHES

C.S.B.- Pel que fa als qui han treballat durant tots aquests anys a l’Abric Romaní, destacaria alguna cosa en especial?

E.C.- L’Abric Romaní és una gran escola de formació de professionals de l’arqueologia. Calculo que hi ha treballat sobre el miler de persones d’arreu del món (americans, alemanys, francesos, grecs, sud-americans, anglesos, africans...) i molts han après aquí el mètode arqueològic. Ha contribuït moltíssim a fer aquest màster de treball de camp que és l’excavació en aquest jaciment. Actualment venen aquí a fer les pràctiques el nostre propi alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que impartim a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Per tant penso que l’acadèmia, juntament amb la recerca científica, ha estat igualment una qüestió cabdal.

D’altra banda, ara a l’IPHES disposem ja d’un equip de veterans que son els qui s’estan fent càrrec del jaciment, amb la qual cosa assegurem aquesta continuïtat en el treball científic, tan important per a l’arqueologia catalana i per a l’arqueologia de neandertals del món.

C.S.B.- Hem parlat de recerca i de docència, però en l’àmbit de la socialització que remarcaria?

E.C.- Precisament ara estem centrant molt els esforços en aquest àmbit.  De moment, els qui venen a l’Abric Romaní ja es troben un edifici d’accés on se’ls rep; l’excavació ja està protegida i preparada perquè es pugui visitar, el passeig arqueològic està acabat i l’edifici de sortida amb restaurant i bar també. En aquest mosaic ens falta és el museu que esperem que sigui una realitat ens els pròxims anys, perquè és un jaciment molt especial i té molta informació.

Inici excavació 2012

Enguany la campanya va començar el 6 d'agost i es perllongarà fins al 31 d'agost - NEAN Parc Prehistòric Capellades

Altres accions que hem fet ha estat la reedició de lAtles de Prehistòria de l’Amador Romaní, que va descobrir jaciment el 1909; aquest dóna molta informació sobre les excavacions realitzades en la seva època i ens ha servit molt per encara el nostre projecte.

C.S.B.- En l’àmbit de les publicacions, l’Abric Romaní ha estat molt reconegut en aquests anys.

E.C.- Efectivament. Les millors revistes científiques han publicat articles sobre la recerca que hem fet a l’Abric Romaní: Nature, Journal Human Evolution, Journal of Archaeological Science...

C.S.B.- Al costat de la ciència més prestigiosa ha estat objecte també de llibres per al públic en general...

E.C.- I també d’alguns documentals, molts reportatges, vídeos, un capítol de la sèrie Sota terra de TV3 i un llarg etcètera. Les exposicions han estat igualment molt significatives i s’han organitzat dos workshops internacionals: el que hem esmentat abans i més recentment el titulat "The Neanderthal Home: spatial and social Behaviours" (La casa del neandertal: ús de l’espai i comportament social); han estat dos esdeveniments que han posat l’Abric Romaní a primera fila.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: