www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Ago, 2012

Troben a l’Abric Romaní fogars dormitori de fa 60.000 anys, una prova concloent de la complexitat organitzativa de les societats neandertals

Coincidint amb la troballa, IPHES i ICIQ signen un conveni que permetrà estudiar la tecnologia i la composició orgànica d’aquests focs

Eudald Carbonell i Miquel Àngel Pericàs amb fogar

Eudald Carbonell i Miquel Àngel Pericàs observant un fogar a l'Abric Romaní dimecres 29 d'agost - Cedides ICIQ

L’excavació arqueològica que aquest mes ha desenvolupat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)  a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia) ha posat al descobert fogars dormitori de fa sobre 60.000 anys abans del present que avalen la complexitat organitzativa de les societats neandertals. Coincidint amb aquestes troballes, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), dirigit per Miquel Àngel Pericàs, i l’IPHES, amb Eudald Carbonell al capdavant, han signat dimecres 29 d’agost un conveni marc, a peu de jaciment, que permetrà conèixer la tecnologia i la composició orgànica d’aquests focs.

Respecte a les noves estructures fòssils, i com a director de l’excavació a l’Abric Romaní, Eudald Carbonell ha assegurat: “El descobriment de fogars dormitori prop d’un fogar central, i alhora de fogars estructurats amb plaquetes de travertí, són proves concloents de la complexitat organitzativa de les societats neandertals que fa prop de 60.000 anys van viure en aquest indret”.

Indústria lítica

Indústria lítica laminar apareguda a l'Abric Romaní que demostra la complexitat neandertal - Cedides ICIQ

Tenint en compte que l’Abric Romaní és una de les excavacions d'època neandertal més importants del món per al reconeixement de la conducta d'aquesta espècie, les noves troballes aporten una informació de gran rellevància, ha indicat el mateix arqueòleg. En aquest sentit ha assenyalat que, en el debat sobre la complexitat d'aquesta espècie extingida fa uns 25.000 anys, s'ha discutit aspectes relacionats amb la seva estructura social i la possible hibridació amb Homo sapiens. Ara, la campanya realitzada aquest any “ha estat concloent per poder explicar la conducta d'aquests grups de homínids que poblaven Europa des de 200.000 anys fins a la seva extinció, com la seva capacitat d’organització social”.

Distribució especialitzada de l’espai

Enguany, a l’Abric Romaní, s’ha efectuat una excavació en extensió de 300 m2 que ha permès trobar proves sobre la distribució especialitzada de l'espai. Així, la presència de fogars dormitori, el fogar estructurat i la indústria laminar mostren la complexitat neandertal.

Excavació 2012

L'equip d'excaavció d'enguany va iniciar els treballs el dia 6 i finalitzen el 31 d'agost - Cedides ICIQ

La presència de fogars dormitori, col·locats en forma d'arc i prop de la paret, separats entre 50 i 70 cm un de l'altre, ens indiquen una zona d'habitació on es realitzen activitats relacionades amb el descans del grup. Aquests fogars, d'uns 40 cm de diàmetre  i alimentats amb llenya de pi, es troben situats a uns 4 m de la llar central i servien de lloc de reunió.

“Els fogars dormitori ens permeten per si sols establir la complexitat de l'espai organitzat al campament, però el descobriment d'un fogar estructurat amb plaquetes a la base del mateix, aporta informació sobre les tècniques constructives que indiquen que són anàlogues a les que utilitzen els Homo sapiens de fa més de 30.000 anys”, puntualitza Eudald Carbonell. Un altre similitud entre sapiens i neandertals és que la tècnica que empren aquests últims per realitzar els útils de pedra és de tipus laminar, indústria que caracteritza l'Homo sapiens europeu, o sigui que en aquest aspecte també estaven molt avançats.

Noves línies d’investigació

En tot cas, el conveni signat avui entre l’ICIQ i l’IPHES, de la mà dels seus respectius directors, Miquel Àngel Pericàs i Eudald Carbonell, és un pas decidit per avançar en l’estudi d’aquests fogars. Els avenços tècnics en els darrers anys i la millora dels protocols d’excavació permeten abordar qüestions en arqueologia del Paleolític que fins fa un anys eren bastant inassolibles.

Eudald Carbonell i Miquel Àngel Pericàs durant la signatura del conveni - Cedida ICIQ

A l’Abric Romaní hi ha possiblement la mostra de fogars paleolítics més nombrosa del món. Ara es tracta de donar un valor afegit als estudis que l’equip dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell ha anat fent al llarg de 30 anys d’excavacions i que han estat publicats a les millor revistes del seu àmbit (cas del Quaternary International). Gràcies a la tasca de l’ICIQ s’avançarà en aquest àmbit amb l'aïllament i identificació de compostos orgànics que es puguin trobar en els fogars.

Els serveis de suport a la recerca de l'ICIQ faran  l'extracció de mostres de fogars que s’analitzaran mitjançant espectrometria de masses acoblada a cromatografia, tant de líquids (HPLC) com de gasos (GC), anàlisis que hauria de portar a la identificació dels compostos aïllats, cosa que facilitarà tenir més dades sobre la complexitat del comportament neandertal.

Complementarietat i pluridisciplinarietat

Miquel Àngel Pericàs, director de l’ICIQ, ha remarcat: “Tant l'IPHES com l'ICIQ són referències per a la recerca en els seus respectius àmbits d'actuació. Ambdues institucions, amb seu a Tarragona, tenen com a elements de les seves missions la pluridiscliplinarietat i la preocupació perquè la recerca que desenvolupen repercuteixi positivament sobre la societat. Amb la col·laboració que ara s'inicia, l'ICIQ vol posar a l'abast de l'IPHES la seva expertesa en química i la seva infraestructura científica per a facilitar l'obtenció d’informació molecular a partir dels materials obtinguts en les diferents campanyes d'excavació”.

Relació interdisciplinària entre instituts

El director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha declarat: “Una de les coses importants que jo he vist en els sistemes de recerca és la relació interdisciplinària entre instituts. Aquests són fruit del coneixement social i de recerca científica i el fet de que s’estableixin convenis entre nosaltres és promoure que els recursos siguin compartits, probablement es provocaran noves estratègies de treball emergent, ens ajudarà a buscar complementarietat científica i també això ens permet obrir molt les visions de com estudiar, com abordar els problemes de tipus científic i les grans qüestions que tenim plantejats de l’evolució humana. El conveni amb l’ICIQ permet fer aquesta complementarietat cientificotècnica amb un institut de gran envergadura, prestigi i capacitats a nivell mundial”.

Què podem saber de les estructures de combustió

A tall d’exemple, en les estructures de combustió de l’Abric Romaní és possible esperar trobar restes de substàncies naturals i artificials transformades per l’ús del foc. Poden ser unes poques quantitats de restes de minerals, roques o teixits d’animals o plantes identificables mitjançant les ciències químiques i a l’escala molecular per conèixer la composició dels residus orgànics i inorgànics acumulats a les estructures de combustió de l’Abric Romaní, més enllà de les restes arqueològiques més visibles com són els carbons, ossos i restes lítiques.

Per analogia amb altres estudis realitzats en jaciments prehistòrics, aquests components naturals poden ser màstics fets amb resines vegetals i aglomerats minerals; un altre podria ser usos de terres, herbes o materials que tinguin a veure tan amb un ús simbòlic (tatuatges, pigments); materials de construcció per a preparar els sòls d'hàbitat (calç, cendres, etc); o també suposades propietats curatives tal com ens ha arribat en els texts dedicats a disciplines precientífiques com l’Alquímia.

technorati tags: , , , , ,
Comentaris

estem trabayant el abric rumani da capallades i magrada multisim grasias.

Publicat per holis 04 Feb 2014, 20:36
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: