1 Ago, 2012
La substitució biològica i cultural dels neandertals pels sapiens no va ser un procés homogeni sinó que va tenir lloc de formes molt diverses
Així ho demostra una recerca de l'IPHES basada en l'estudi dels principals jaciments catalans i cantàbrics de fa entre 33.000 i 40.000 anys
Les conclusions del treball es recullen en un article publicat al Journal of World Prehistory
La convivència de sapiens i neandertals en les diverses regions europees i com els primers es van anar expandint mentre els altres finalment s’extingien és un tema molt controvertit que ha suscitat un intens debat en les últimes dècades. Un estudi que publica ara el Journal of World Prehistory, liderat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), intenta aportar respostes a aquestes qüestions.
En l’article, signat per Joan Garcia i Kenneth Martínez, col·laboradors de l’IPHES, i Javier Baena, de la Universidad Autónoma de Madrid, s’afirma que la substitució dels neandertals pels sapiens no va ser un procés homogeni sinó que va tenir lloc de formes molt diverses en les diferents regions europees.
Per arribar a aquesta conclusió s’ha realitzat un treball de síntesi del que es coneix sobre els principals jaciments catalans i cantàbrics de fa entre 33.000 i 40.000 anys d’antiguitat, cas de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) en el qual l’IPHES desenvolupa un important projecte de recerca, L’Arbreda (Girona), Cova del Reclau Viver (Girona), Cova dels Ermitons (Girona), La Roca dels Bous (Lleida), Cova Gran (Lleida), Las Fuentes de San Cristóbal (Huesca), Gabasa (Aragó), Lezetxiki (Guipúzkoa), Morín (Cantabria), El Castillo (Cantabria), El Pendo (Cantabria), El Esquilleu (Cantabria) i La Viña (Cantabria).
Un dels fogars decoberts a l'Abric Romaní, un jaciment clau per estudiar las societats neandertañs - IPHES
“Així doncs, al nord-est peninsular i a l’àrea cantàbrica –comenta Joan Garcia- van existir poblacions refugi de neandertals, que coexistiren en àrees limítrofs respecte dels primers sapiens europeus amb tecnologies aurinyacianes (pròpies del primers sapiens europeus), amb presència d’útils característics com les làmines retocades, raspadors carenats o burins, a més d’incorporar la talla de l’os com a matèria primera. Ocasionalment, existiren processos d’aculturació entre ambdues poblacions, que donaren lloc a la cultura de Châtelperron, de clara influència aurinyaciana i que incorporà artefactes singulars com les puntes de Châtelperron o les laminetes Dufour”.
“En altres regions, en canvi, -prossegueix el mateix investigador- es pogueren produir hibridacions entre neandertals i sapiens (àrea portuguesa) o processos de substitució poblacional i cultural dels neandertals pels sapiens de forma ràpida ara fa uns 40.000 anys, sobretot en àrees del centre d’Europa”.
Amb aquestes dades a les mans, els autors han pogut criticar la hipòtesis de la “Frontera de l’Ebre”, mantinguda en els darrers anys, per explicar la separació geogràfica i cronològica de les poblacions de neandertals i sapiens, segons la qual els neandertals van habitar el sud de la Península ibèrica fins a la zona de l'Ebre i aquesta hauria actuat com a frontera ecològica, impedint que els neandertals ocupessin el nord de la Península, poblat únicament pels sapiens des dels aproximadament 40.000 anys.
En l’article que ens ocupa, “defensem el contrari i expliquem –afirma Joan Garcia- que la situació fou molt més complexa, ja que els neandertals van subsistir també a àrees del nord, a mode de refugi, on podrien haver romàs poblacions neandertals més o menys residuals, però molt ben adaptades, en un context de pressió demogràfica creixent dels sàpiens”.
Una eina de pedra, concretament un denticulat elaborat pels neandertals i descobert a l'Abric Romaní - IPHES
Des d’aquest punt de vista, la nova recerca considera que la “Frontera de l’Ebre” ha de ser substituïda per un model que permeti entendre amb tota la seva complexitat els diferents processos, causes i ritmes de substitució d’espècies (neandertals pels sàpiens) i cultures (musteriana per l’aurinyaciana).
Referència bibliogràfica
Garcia, J. et alter (2012). “Neanderthal Survival in the North of the Iberian Peninsula? Reflections from a Catalan and Cantabrian Perspective”. Journal of World Prehistory. DOI: 10.1007/s10963-012-9057-y
technorati tags: tecnologia lÃtica , neandertals , sapiens , genètica , Frontera del Ebro , hibridaciones , aculturación , Archaeology , palaeoanthropology , palaeo-genetics , population genetics , Neanderthals
