www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

12 Jun, 2012

La troballa d’un important conjunt d’eines de pedra confirma l’ocupació prehistòrica de La Febró, al Baix Camp, fa entre 12.000 i 9.000 anys

Es va posar al descobert durant un recent sondeig efectuat per l’IPHES i amb el qual cosa es reprenen els treballs arqueològics iniciats pel Dr. Vilaseca

Aquestes restes ajudaran a ampliar la informació sobre les societats caçadores i recol·lectores

A més, s’ha localitzat una fosa amb unes restes esquelètiques humanes d’una antiguitat provisional que se situaria entre els segles XVI i XVIII

Material lític

Diferents tipus d'eines de pedra que es van trobar durant el sondeig a la Cova de les Borres - IPHES

Un sondeig que ha efectuat un equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al jaciment Les Borres, al terme municipal de La Febró (Baix Camp), ha posat al descobert un conjunt arqueològic de finals del Pleistocè i inicis de l'Holocè, és a dir, d’entre fa 12.000 i 9.000 anys, amb la presència de diferents eines de pedra, la qual cosa confirmaria l’ocupació humana en aquesta localitat ja en temps prehistòrics. A més, s’ha localitzat una fosa amb unes restes esquelètiques humanes d’una antiguitat provisional que se situaria entre els segles XVI i XVIII.

El jaciment de Les Borres està situat  dins el massís de Prades i a la capçalera del Riu Siurana, en un paisatge càrstic dominat per canyons d'enfonsament elaborats sobre les roques triàsiques calcaries. En aquest entorn hi ha tres grans cingles sorgits per l'encaixament del riu Siurana dins d’escarpaments de més de 40 m. En el cingle de baix, i a 15 m sobre la llera del riu, hi ha l'abric - cova de les Borres. És aquí, al mig d’aquesta balma, on s’ha dut a terme el sondeig i s’han recuperat nombroses roques de sílex tallades, com gratadors, burins, puntes de dors per elaborar fletxes i altres materials com ceràmica.

Cinglera en què es troba la visera del jaciment

restes humanes d'época moderna

A dalt, detall de la conglera on es troba la visera del jaciment, al centre de la fotografia. A sota, la paret de la cova de les Borres durant els treballs d'excavació - IPHES

A més, “en una vora de la zona intervinguda hem arribat a documentar, fins i tot,  una unitat estratigràfica amb només restes paleolítiques”, apunta Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i codirector d’aquest sondeig juntament amb Maria Soto, arqueòloga i membre del mateix centre de recerca. “En altres zones de la superfície excavada hi ha materials paleolítics barrejats amb més recents (neolítics fins a moderns) entre els que sobresurt la fossa esmentada”, puntualitza el mateix investigador. En aquesta fosa s’han conservat  unes restes esquelètiques humanes d’una cronologia provisional estimada entre els segles XVI i XVIII. Posteriors estudis hauran de determinar amb més exactitud la cronologia.

restes humanes d'època mdoerna

Restes humanes recuperades en una fossa que afecta als nivell paleolítics de la balma - IPHES

En el transcurs de la mateixa campanya, s’ ha netejat de forma parcial el jaciment, amb la qual cosa s’han pogut observar les dimensions del mateix. Això ha estat possible  gràcies a l'ajuda del personal del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet. “Hem pogut constatar que Les Borres té una gran extensió de manera que esperem en un proper futur excavar zones ben preservades i més estratificades que les documentades en la intervenció d’enguany”, ha declarat Josep Vallverdú.

Josep Vallverdú

Josep Vallverdú, arqueòleg i codirector de l'excavació a Les Borres - IPHES

“Tot i que la cova de Les Borres ha estat afectada per exploracions clandestines i el moviment de terres per a construir successives terrasses agrícoles, hem pogut identificar una estructura de combustió, un fogar, amb grans blocs de calcària i blocs probablement de temps històrics”, ha indicat el mateix arqueòleg.

La intervenció a la cova de Les Borres s’emmarca dins el programa marc "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona" del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament de La Febró hi ha donat suport.

Les Borres és un jaciment de més de 40 metres de llargària. Al peu de la cinglera hi ha una ample superfície on hi va haver els primers sondeigs arqueològics, entres els anys vint i quaranta del segle passat, per tal de mostrejar els fòssils prehistòrics. Aquests treballs els va impulsar Albert Prunera, un científic de La Febró, col·laborador del Dr. Vilaseca, igual que Manel Mata. Tots ells van ser els promotors de les primeres intervencions arqueològiques en aquest jaciment.

Imatge antiga extreta del llibre del Dr. Vilaseca (1973) Reus y su entorno en la Prehistoria, vol. II

El Dr. Salvador Vilaseca, que podem observar en aqusta foto antiga, va ser un dels impulsors dels primers sondejos a Les Borres - IPHES

El Dr. Salvador Vilaseca publicà la determinació d'una col·lecció de 300 restes sobre el que es considera un dels jaciments més primitius de les muntanyes de Prades. “Amb la nostra intervenció recent hem intentat determinar quina àrea va ser sondejada i és probable que part de la zona on hem treballat sigui una zona excavada pel Dr. Vilaseca i els seus col·laboradors (especialment el Sr. Albert Prunera)”, apunta Josep Vallverdú.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: