El bloc de les activitats de l'IPHES

31 Mai, 2012

Marina Mosquera i Miquel Llorente, membres de l’IPHES ho explicaran juntament amb altres especialistes al programa Millennium de divendres 1 de juny per TV3.

A dalt, la investigadora Marina Mosquera. A la foto de sota, Miquel Llorente a les instal.lacions de la Fundació Mona - IPHES

Què tenim els humans de primats? Què ens diferencia i què compartim? Són algunes de les preguntes que intentaran respondre diversos especialistes, entre ells dos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Mosquera i Miquel Llorente, en el transcurs del programa Millennium de TV3 divendres 1 de juny a les 23.06 h.

Des d’una perspectiva evolutiva, s’analitzaran especialment alguns factors claus per avaluar aquestes semblances i diferències entre primats i humans com són les capacitats cognitives i el comportament social.

technorati tags: primatologia , cognició , tecnologia , comportament social

30 Mai, 2012

Qui és qui a l’IPHES

A Cáceres, al jaciment de Maltravieso - IPHES

El meu nom és Antoni Canals Salomó i estic especialitzat en arqueoestratigrafia i arqueologia espacial. A més, coordino projectes tecnològics per a la implantació de noves tecnologies a l'arqueologia de camp.

Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana durant els meus estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, als anys 80 del segle passat. En aquest centre universitari vaig fer la Llicenciatura de Lletres, i després vaig continuar la meva formació a l'Institut de Paléontologie Humaine (IPH) de París on, sota la direcció del professor Henry de Lumley, em vaig doctorar l'any 1992 amb la idea de poder exercir com a investigador.

La meva vinculació a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es remunta als inicis d’aquest institut l’any 2006 per la meva relació amb l'equip de l'Eudald Carbonell des de la meva època d'universitari,  i per la meva feina com a investigador i professor a l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili des de l'any 1997.

Treballant al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES

A l’IPHES faig arqueologia social i del territori, disciplina que consisteix en l'estudi de l'ús de l'espai per part de les comunitats humanes al llarg del temps, així com de la gestió dels recursos biòtics i abiòtics del territori. Gràcies a ella podem conèixer els canvis en el comportament social humà des d'una perspectiva diacrònica i les relacions entre territori, recursos i estratègies de supervivència. Actualment ho estic aplicant en el Projecte Atapuerca i en el de Primeros Pobladores de Extremadura, cosa que ens permetrà saber, en ambdós casos, l'ús del territori per part de les comunitats pleistocenes en termes de mobilitat (reduïda o a llarga distància), i com influencia la presencia de recursos a la zona, així com el mode d'aprofitament, consum i gestió dels mateixos.

Un dels reptes de l’arqueologia social, i de la meva feina en concret, és discernir la temporalitat dels processos per afinar, tant com sigui possible, la seva interpretació diacrònica i sincrònica. Es per això que l'arqueoestratigrafia, disciplina que estudia els modes d'estratificació i acumulació dels conjunts culturals (els materials abandonats fruit d'un procés iniciat i acabat), és una peça clau per reduir l'efecte palimpsest tan propi dels jaciments arqueològics. L'arqueoestratigrafia aïlla conjunts sincrònics aptes a l'estudi espacial, i estableix una diacronia en l'ocupació dels jaciments.

En una roda de premsa a Maltravieso (Cáceres) -IPHES

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és l'activitat de camp, ja que es el primer laboratori de l'arqueòleg, on l'observació dels processos geològics, tafonòmics i arqueològics (culturals) és única i irrepetible. El segon laboratori, ja al despatx, també interessant i ric en experiències, és menys atractiu, però igualment necessari malgrat el seu caràcter virtual, analític i  fonamentalment computeritzat.

Una de les dificultats amb que més sovint m’he d’afrontar és la mala conservació dels jaciments, cosa que no permet un estudi acurat i en profunditat de la disposició de les acumulacions de restes culturals i obliga, la majoria de vegades, a realitzar un esforç tècnic que no sempre es veu recompensat.

technorati tags: arqueoestratigrafia , arqueologia espacial , informàtica , recerca

29 Mai, 2012

Serà dijous 31 de maig, a les 19 h a l’aula Enric Casassas de les facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona. Acte obert al públic en general.

Web personal – perfil i pàgina a Facebook – twiiter @eudaldcarbonell 

“La complexitat en evolució humana” és el títol de la conferència que impartirà Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dijous 31 de maig a les 19 h a l’aula Enric Casassas de les facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona, en el marc d’un seminari organitzat per la Xarxa Catalana per a l’Estudi dels Sistemes Complexos (complexitat.CAT), dins el cicle Més Enllà de la Física: Reptes Multidisciplinaris, que té l’objectiu de portar a Catalunya els experts més destacats en aquesta disciplina per donar una visió general del camp i per explicar-ne les idees fonamentals a un públic no especialista.

L'arqueòleg Eudald Carbonell- IPHES

En la seva intervenció, Carbonell es remuntarà als orígens dels primers homínids, quan fa 3,6 milions d’anys van començar a elaborar les primeres eines de pedra, a l’Àfrica, fruit de la confluència de diversos factors que van posar en marxa una sèrie de sistemes complexos que han acompanyat la història de l’evolució humana. Concretament, l’investigador de l’IPHES se centrarà en el paper fonamental que en aquest procés ha tingut la tecnologia. Per aquest motiu es referirà a seva emergència i a alguns conceptes claus com la homogeneïtat, la diversitat i la multiplicitat.

Xarxa complexitat.CAT

La Xarxa Catalana per a l’Estudi dels Sistemes Complexos (complexitat.CAT) està formada per personal investigador de la pràctica totalitat d’universitats catalanes i altres centres de recerca que treballen en el camp dels sistemes complexos, com és el cas de l’IPHES. L’objectiu d’aquesta xarxa temàtica és fomentar el coneixement mutu, la transversalitat dels enfocaments i les tècniques, i la maduració d’idees entre els grups.

Avui dia, els majors desafiaments que enfronta la nostra societat es produeixen en àmbits com l'energia i els materials, l'economia, la sociologia, la biomedicina, el clima, o el processament de la informació. Una característica comuna d'aquests problemes és la seva complexitat, la qual es va originar a causa de l'existència de múltiples components o unitats que s'influeixen mútuament d'una manera no trivial.

technorati tags: complexitat , socialització , tecnologia , transdiciplinarietat , complexity , complex systems , transversality

23 Mai, 2012

Coincidint amb l’excavació d’enguany s’ha construït un mur de protecció d’un dels jaciments, La Mina, per salvaguardar-lo de les torrentades

Es constituirà una comissió executiva per elaborar un pla director amb el qual poder impulsar diferents inversions i activitats com un centre d’interpretació

La campanya d’excavacions que, dirigida per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’efectua aquests dies al barranc de la Boella, al terme municipal de La Canonja (Tarragona), ha posat al descobert noves restes de mamuts, uns grans proboscidis extingits, amb una antiguitat de més de 700.000 anys; sobresurten una tibia de 75 cm de llargada i una costella de 1,10 metres. A més, s’han trobat eines de pedra, una mena de ganivets, associats a aquestes restes de fauna.

A dalt una tíbia de mamut de més de 700.000 anys d'antiguitat descoberta al jaciment El Forn, a la Boella. A sota, a l'esquerra la tibia esmentada i més al fons una costella de mamut, ambdues peces in situ durant l'excavació - Jordi Mestre / IPHES

“D’aquesta manera es confirma la Boella com una de les ocupacions humanes més velles d’Europa i es pot afirmar que a La Canonja hi ha les proves materials de les primeres poblacions humanes de Catalunya, essent un indret de primer ordre per explicar l’evolució humana i els ecosistemes terrestres d’un període temporal anomenat la transició Pleistocè Mig que cobreix l’interval que va de  960.000 a 650.000 anys abans d’ara”, assegura Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i inevstigador de l'IPHES.

L'excavació al jaciment El Forn la fan bàsicament membres de l'IPHES i del Museo Nacional de Ciencias Naturales - Jordi Mestre / IPHES

En aquesta ocasió, l’excavació a la Boella s’ha concentrat al jaciment del Forn on s’han identificat restes d’una tíbia i d’un costella de Mammuthus meridionalis, amb més de 700.000 anys d’antiguitat, a més de moltes de moltes altres restes de diferents animals com cèrvids, cavalls i hipopòtams. Cal destacar uns fragments dentaris d’un gran carronyaire, possiblement una hiena.

D’altra banda, han sortit restes de pedra tallada, eines, elaborades amb sílex per grups d’humans. “Aquests fòssils són una documentació única per explicar l’evolució dels animals i dels grups humans prehistòrics perquè a Europa ja pocs jaciments d’aquesta cronologia”, comenta Vallverdú.

Importància paleontològica

La troballa, un cop més, d’ossos sencers de mamut il·lustra la importància paleontològica de les restes de La Canonja, que a més presenten un bon estat de conservació. En aquest sentit, l’equip d’investigació vol agrair a l’Ajuntament d’aquest municipi la protecció que aquest any ha començat ha executar en un altre lloc del barranc anomenat la Mina, on es pretén excavar durant els pròxims 10-15 anys.

Josep Vallverdú, arqueòleg, investigador de l'IPHES i responsable de l'excavació de la Boella - Jordi Mestre/IPHES

La Mina és un lloc amb un potencial molt elevat per localitzar eines de pedres tallades i altres restes d’animals, de les més antigues de la Boella. Unes condicions de treball amb seguretat i la salvaguarda de l’indret de les torrentades són necessàries per assegurar la realització òptima de la feina durant els pròxims anys. “L’entesa de l’equip municipal i de la direcció del projecte, amb l’arqueòleg Eudald Carbonell al capdavant, han facilitat l’execució d’aquesta obra”, ha afirmat el responsable de l’excavació.

Una de les peces de sílex localitzades - Jordi Mestre / IPHES

Futura excavació en extensió

L’existència d’aquesta protecció sense dubte afavorirà la tasca científica. Fins ara la Mina ha estat sondejada per tal de conèixer la seva potencialitat. Un cop realitzada aquesta avaluació, la direcció científica del projecte creu oportú preparar el jaciment per esdevenir una excavació en extensió. La explotació dels jaciments en gran superfície és un projecte que permetrà augmentar el nombre de restes trobades i disposar d’evidències per a testar les estratègies adaptatives del primers grups humans de la Península ibèrica, ja que aquesta forma d’intervenció és la més corrent en els jaciments de primera línia mundial que expliquen l’evolució humana a Àfrica i Europa.

Aquestes excavacions són autoritzades dins un projecte d’investigació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i tenen el recolzament de l’Ajuntament de la Canonja.

Roda de premsa de presentació de les troballes. A la taula. d'esquerra a dreta, l'arquitecte municipal de La Canonja, Miquel Orellana; el regidor de Cultura, Francesc Roca, i l'arqueòleg Josep Vallverdú. Jordi Mestre / IPHES

En aquesta línia d’afavorir el futur científic de la Boella, l’Ajuntament de La Canonja i l’IPHES han acordat constituir una comissió executiva per elaborar un pla director amb el qual poder impulsar diferents inversions i activitats. La construcció del mur esmentat és un primer pas, que preveu també la creació d’un centre d’interpretació, amb la qual cosa s’incideix amb un dels objectius de l’IPHES: la socialització.

technorati tags: paleontologia , fauna , arqueologia , socialització , indústria lítica , Heritage , Archaeology , archeological sites

22 Mai, 2012

• La URV i l’IPHES creen un aplicatiu informàtic, “Arch.e System” que simplifica i millora l’eficiència dels treballs de camp de les excavacions arqueopaleontològiques

• És un sistema integral amb una estació robòtica que permet posicionar en 3D i de forma automàtica un objecte en relació al lloc on s’ha trobat  i sense la intervenció d''un operari

• La recollida de dades inclou fotografia, dibuix i registre multimèdia, com vídeo o veu

 El mètode d’excavació rigorós exigeix que cada vegada que apareix un fòssil es realitzin immediatament una sèrie d’accions, per exemple, prendre nota de les seves coordenades, per documentar bé el seu posicionament en el jaciment, una fotografia o la realització d’un dibuix. Fins fa poc, aquesta tasca es realitzava a mà en fulls de paper, però des de fa uns anys el grup de recerca d’Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballen en la creació d’un aplicatiu informàtic, nomenat ARCH-e system que simplifica i millora l’eficiència dels treballs de camp de les excavacions arqueopaleontològiques. Els sistema ja s’ha provat en jaciments com Atapuerca i s’introdueix en d’altres excavacions del propi institut.

Aquesta estació robòtica permet posicionar els objectes que apaeixen durant l'excavació de forma automatitzada - Jordi Mestre /IPHES

ARCH-e system és un sistema integral amb una estació robòtica que permet, entre altres coses, posicionar un objecte en relació al lloc on s’ha trobat (coordenar) de forma automàtica i sense la intervenció d''un operari. Alhora, la recollida de dades dóna la possibilitat d’incloure fotografia, dibuix i registre multimèdia, com vídeo o veu. D’aquesta manera, la nova implementació tecnològica ajuda a millorar la qualitat de les dades obtingudes, en reduir alguns errors, ja que afavoreix la precisió en el posicionament de l’objecte i l’automatització del procés.

A la imatge de dalt, personal investigador a peu de jaciment, a Atapuerca, introduint dades a la PDA (Jordi Mestre / IPHES) i a sota un esquema sobre el funcionament del sistema. Des de la PDA es dóna l'ordre a l'estació robòtica perquè posicioni l'objecte, dades que s'envien a un servidor que està allí mateix i aquesta informació es pot guardar a l'ordinador, per al seu posteior estudi, o també, si convé, imprimir-ho sobre el terreny. 

El nou aplicatiu es basa en un sistema informàtic sense fils pioner al món, que utilitza les PDA com a eina per al registre arqueològica. Així, durant el treball de camp, quan apareix un objecte, s’introdueixen les dades bàsiques en una fitxa que ofereix la PDA, on fonamentalment es fan constar les coordenades, les seves mides, un dibuix, un vídeo o un arxiu d’àudio, més la informacions pertinents. Tot això, i en un sistema sense fils, s’envia a un servidor que està a peu de jaciment.

En qualsevol moment, amb les PDAS es pot saber tota la informació registrada sobre un objecte i fer les observacions oportunes, com quan arriben al magatzem per integrar-se a les diferents col.leccions de fòssils de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES

“D’aquesta manera, els arqueòlegs podrem realitzar de manera més eficaç la feina de camp, especialment pel que fa al registre de dades, base documental per a la investigació”, ha destacat Antoni Canals, investigador de la URV i de l’IPHES i director del projecte ARCH-e system. “Per exemple, hem integrat molts elements multimèdia com els registres de les nostres converses, que són aspectes subtils de l’excavació que té valor de memòria, d’exposició d’idees i de desenvolupament  d’hipòtesis entre d’altres”, ha afegit Antoni Canals.

Conveni i transdisciplinarietat

Ara, gràcies a un conveni signat dimarts 22 de maig entre Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili; Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i Enric Navarro, director/gerent d'Al-top Topografia, aquesta empresa podrà comercialitzar el nou producte informàtic. El projecte ha comptat amb l’assessorament de la Fundació URV pel que fa als assumptes relacionats amb la propietat industrial i intel·lectual d’ ARCH.es system.

De peu, Antoni Canals, investigador de l'IPHES i de la URV, director del projecte. Signant el conveni, d'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Francesc-Xavier Grau i Enric Navarro. Jordi Mestre / IPHES

Eudald Carbonell ha destacat que ARCH.es system és part del procés que dur a terme l’IPHES de treballar en el desenvolupament de noves tecnologies que ajudin a millorar el coneixement sobre evolució humana. “En aquest sentit, ara estem en la fase d’estudiar afinitats amb altres grups de recerca i empreses d’àmbits tan diversos com la nanotecnologia, la química orgànica, etc. És a dir, preparem uns infracamps que permetin unificar aportacions de diferents disciplines. Estem observant quines són les tecnologies que fan servir, quines ens poden anar bé i quins protocols podem consensuar per establir aliances i fer un salt a la transdisicplinarietat, com a conseqüència de l’enorme desenvolupament tecnològic que hi ha hagut en els últims anys”.

Exportar-ho arreu del món

Per la seva part, Enric Navarro, director-gerent d’Al-Top topografia Enric ha assegurat: “farem tots els esforços necessaris perquè aquesta tecnologia es pugui utilitzar a nivell general i arreu del món. Ben aviat, ho començarem a publicitar al nostre portal a Internet i aprofitarem que hem obert una oficina a la Xina per donar-ho a conèixer. Esperem tenir molt d’èxit”.

La Unitat de Valorització de la URV (UV-URV), mitjançant l’Àrea de la Propietat Industrial i Intel•lectual, ha prestat assessorament durant el procés de protecció de la propietat intel•lectual del sistema ARCH-e system , el d’ inscripció al Registre de la Propietat Intel•lectual de Catalunya i el de transferència de la tecnologia a AL-TOP TOPOGRAFIA.

El CTTi (Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació) de la Fundació URV va esdevenir l’any 2010 UV-URV, gràcies al suport d’ACC1Ó i al finançament obtingut a través del Ministeri de Ciència i Innovació, mitjançant Pla Estratègic PETRA 2010- 2013. El model que segueix es basa en una unitat integrada que engloba les àrees de Transferència de Tecnologia, com a activitat principal; la Propietat Industrial i Intel•lectual, que gestiona la protecció dels resultats derivats de la recerca de la URV, la d’Emprenedoria, suport als emprenedors de la comunitat universitària des de l'idea inicial de negoci fins a la creació de l'empresa; i l’àrea d’Ajuts.

technorati tags: informàtica , robòtica , tecnologia , transdisciplinarietat , evolució humana , arqueologia , Archaeology , archeological site , paleoecology

21 Mai, 2012

Amb aquesta troballa aquest jaciment de Caldes de Malavella concentra ja el 70% del registre fòssil mundial d’aquesta espècie

És una descoberta molt important perquè ajudarà a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època

Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra - Presència a Volcanpark - Article a Geologica Acta

L’excavació que aquest mes de maig es desenvolupa al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha posat al descobert l’esquelet sencer d’un tapir de 3,1 milions d’antiguitat que, a més, està en connexió anatòmica, és a dir, amb les parts del cos on li corresponen. Amb aquest troballa el Camp dels Ninots concentra ja el 70% del registre fòssil d’aquesta espècie.

 L'esquelet del tapir "in situ" al Camp dels NInots, durant l'excavació - Gerard Campeny / IPHES

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica i en un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest  projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

Dibuix de com seria el tapir descobert al Camp dels Ninota, que pesaria uns 250 quilograms

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Una vintena de persones excaaven aquest mes al Camp dels Ninots - Gerard Campeny / IPHES

Amb l’esquelet de tapir localitzat enguany, juntament amb els altres dos de campanyes d’excavació anteriors, tots ells d’edats diferents, es demostra que l’entorn del Camp dels Ninots era l’adequat per viure una població estable d’aquest animals tant extraordinaris. La seva extinció a Europa, a principi del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és  conseqüència d’un canvi climàtic regit per la ciclicitat dels períodes glacials i interglacials, moment en què el paisatge subtropical va ser substituït per una vegetació de tipus mediterrània.

Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Paral•lelament a les tasques paleontològiques, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol•lectores del Paleolític superior, fa sobre uns 20.000 anys, a la comarca de la Selva.

Enguany, les excavacions es van iniciar el dia 1 de maig i es perllongaran fins al 31 d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i personal investigador procedent d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,1 milions d’anys.

Reconeixement internacional

L’inici de l’excavació va tenir lloc poc després que la revista Geologica Acta publiqués un article dedicat al Camp dels Ninots, cosa que ha significat el reconeixement científic internacional dels estudis que es duen a terme sobre aquest jaciment.

D’altra banda, del 21 al 25 de maig es desenvolupa el Volcandpark, que és el primer congrés sobre la gestió, la divulgació i el geoturisme en zones volcàniques protegides; es fa a Olot. En aquest marc, l’IPHES presenta diferents comunicacions relacionades amb la geologia i gestió del Camp dels Ninots.

technorati tags: paleontologia , tapirs , paisatge , plistocè , alimentació , volcans , geologia , vegetació , paleoclimate reconstructions , climate change , lithic technology

18 Mai, 2012

Es tracta d'un fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un adult que presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu

Un equip d'investigadors, entre els quals hi ha un membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social); Carlos Lorenzo, ha identificat, per primera vegada, un resta òssia d'Homo neanderthalensis al jaciment de Jarama VI (Alto Valle del Jarama, Guadalajara ). El fragment, amb una antiguitat d'entre 30.000 i 40.000 anys, correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult i presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu. Així es recull en un article donat ja a conèixer en la versió digital del Journal of Human Evolution.

Fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un neandertal adult, vist des de diverses perspectives, trobat al jaciment del Jarama VI - IPHES

La presència de neandertals en el jaciment de Jarama estava documentada en base a eines de pedra que havien aparegut al jaciment, però, en canvi, mai s’havia localitzat cap resta paleoantropològica d’un homínid d’aquesta espècie. Això ara ha estat possible gràcies al treball d’un equip en el qual hi ha participat membres  d'aquest institut, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), de la Universidad de Burgos (UBU), del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i del Museu Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) de Madrid.

La peça que s’ha trobat és un os de la planta del peu d'Homo neanderthalensis, el metatarsià que correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult. Els investigadors han observat en aquest fragment  evidències d'haver patit mossegades per part d'algun animal, concretament unes petites estries i fosses que es relacionen amb les incisions pròpies dels carnívors de mida petita; pensen que es podria tractar d’una guineu. S’ha arribat a aquesta conclusió després d’un estudi comparatiu amb altres metatarsians de neandertals procedents de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel, i també s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.

 

Carlos Lorenzo, en una imatge d'arxiu, observant material fòssil al laboratori de l'IPHES, a Tarragona - IPHES

Per a la determinació taxonòmica de l'os, aquest s'ha comparat amb altres metatarsians de neandertals de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel. També s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.

Pendent de les datacions

Segons les datacions radiocarbòniques realitzades pels investigadors, aquestes restes humanes tindrien entre 30.000 i 40.000 anys d'antiguitat,període  que coincideix amb la dels últims neandertals de la Península ibèrica. De tota manera s’han de realitzar noves datacions per precisar millor aquest espai de temps.

Igualment la troballa és molt important perquè les restes de neandertals no abunden a l'interior de la Península Ibèrica i aquest fragment enriqueix la llistat de restes que han proporcionat altres jaciments com els de la província de Guadalajara (cueva de Los Casares y cueva de Los Torrejones) i de Madrid (jaciment Camino y cueva de la Buena Pinta).

Estris de pedra

Al costat del resta òssia, els investigadors han estudiat totes les evidències lítiques (fetes de pedra) que permeten reconstruir el procés tecnològic utilitzat pels neandertals per tallar les diferents matèries primeres utilitzades com quars, quarsita i sílex. De fet, el jaciment Jarama VI és conegut per ser molt ric en estris de pedra del Mosterià, realitzats amb aquests materials.

Les societats de neandertals que habitaven en l'abric rocós empraven aquests instruments per caçar, descarnar ossos o netejar pells. Com a prova d'aquestes activitats, els investigadors han trobat restes òssies de la fauna consumida, com cavalls, cérvols, isards i cabres; en les seves superfícies es van observar evidències de manipulació antròpica, com fractures i marques de tall, que es diferencien molt bé de les que produeixen els carnívors. A més, s'han recuperat restes de micromamífers aportats al jaciment per l'acció d'aus rapinyaires nocturnes.

Un clima molt més fred

A la vista de tots aquests estris i fòssils, els científics asseguren que el grup humà neandertal que habitava allà ho va fer durant un extens període i durant una època en què el clima era molt més fred que ara. A més, en aquest període es va produir un ascens brusc del nivell del riu Jarama, cosa que va obligar la comunitat a abandonar l'assentament per un temps, davant la inundació de la cavitat en la qual habitaven.

Referència bibliogràfica

Lorenzo, C., Navazo, M., Díez, JC, Sesé, C., Arceredillo, D., Jordá Pardo, J., "New human fossil to the last Neanderthals in central Spain (Jarama VI, Valdesotos, Guadalajara, Spain )". Journal of Human Evolution. 2012. DOI: 10.1016/j.jhevol.2012.03.006.

technorati tags: human fossils , neanderthals , dit pulgar , peu , paleoantropología , clima , fracturación

18 Mai, 2012

Es realitza diumenge 20 de maig de les 10 a 15 h al Parc Municipal

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Humana) participa amb un estand al XVè Mercat de la Prehistòria de Moià, que se celebra diumenge 20 de maig de les 10 a 15 h al Parc Municipal d’aquesta localitat. En aquest espai, dissenyat amb una escenografia elaborada amb pells d'animals i cranis d'homínids i de fauna, s’informarà de les activitats de recerca, docència i socialització que du a terme aquest centre d’investigació, a l’avantguarda mundial dels estudis sobre evolució humana.

Aquest Mercat de la Prehistòria és un esdeveniment únic d'aquestes característiques a l'Estat Espanyol, i en altres edicions hi han passat entre 6.000 i 8.000 persones. Enguany es preveuen realitzar entorn als 50 tallers i activitats de Prehistòria. Es compta amb la col·laboració i participació de 12 Museus (que prendran part en la XIena Trobada de Museus de la temàtica) i 10 entitats i associacions de Moià, que també tindran estand i faran tallers.

Durant tot el matí hi haurà titelles pels més petits; els gegants prehistòrics del Toll i la Toixonera amb els grallers de Moià que ballaran; la retransmissió en directe de Ràdio Moià, i una colla de prehistòrics animant amb teatre de carrer.

Els actes centrals seran a les 11. 00h del matí amb la taula rodona entre tots els Museus participants, on ràdio Moià farà de moderador i retransmetrà en directe.

A les 12:00 s'escorxarà un porc senglar amb eines de sílex fabricades in situ per l'arqueòleg del Museu de Moià.

technorati tags: socialització , prehistòria , evolució humana , museus , didàctica , tallers , fauna , homínids

16 Mai, 2012

Un grup d’alumnes del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en el marc de la seva activitat lectiva, han visitat recentment els conjunts rupestres de Les Ermites a la Serra de la Pietat, coneguts també com del Godall, ubicats al terme municipal d’Ulldecona. L’objectiu era conèixer in situ un dels conjunts mes importants i significatius de l’Art Llevantí català.

Dos moments de l'activitat lectiva realitzada a la Serra de la Pietat - IPHES

Aquest conjunt conté escenes i composicions d’Art Llevantí i Esquemàtic, és a dir, manifestacions de grups de les societats caçadores i recol·lectores del final del paleolític i postpaleolítics, així com d’agricultors i ramaders del neolític i de l’època del bronze.

La visita, dirigida pels professors Josep Vallverdú i Ramon Viñas, ambdós investigadors de l’IPHES, va propiciar que l’alumnat observes de prop el contingut temàtic, l’estratègia cinegètica de l’entorn natural, el seu context geomorfològic i arqueològic, així com les interpretacions sobre l’ús pràctic i simbòlic d’aquestes manifestacions prehistòriques.

“Entre les qüestions que van suscitar més interès dels alumnes van sobresortir diverses problemàtiques relacionades amb els projectes d’investigació preceptius que han de dur a terme per superar el màster, com la datació i la filiació cultural d’aquestes manifestacions rupestres”, ha comentat Ramon Viñas.

“També es plantejaren els problemes que presenta la conservació d’aquest tipus de Patrimoni exposat a la intempèrie i castigat pels fenòmens de la meteorització que lentament destrueix els suports de les pintures, dificultant les futures investigacions”, ha puntualitzat el mateix professor. 

La sortida es va complementar amb la visita al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, instal•lat al costat mateix del Santuari de la Verge de la Pietat, i al peu de la cinglera on s’ubiquen les cavitats amb les representacions esmentades.

Les pintures de la Serra de la Pietat és un dels conjunts més importants de l'art llevantí - IPHES

Aquest centre ofereix, pel públic en general, una introducció sobre els continguts de l’Art Rupestre mundial, així com sobre les expressions llevantines i esquemàtiques a base de plafons informatius, acompanyats d’un vídeo i de jocs pels més petits. Agustí Vericat, tècnic de l’Ajuntament d’Ulldecona i guia del conjunt rupestre, va exposar a l’alumnat del màster, les principals escenes de cacera dels cérvols i cabres. També els va parlar sobre l’equip que va participar en els descobriments, entre d’altres.

El Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.

A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar  l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.

technorati tags: docència , pintures rupestres , rock art , Heritage , Archaeology

12 Mai, 2012

Web projecte de recerca – Episodi a “Sota terra” - Darreres troballes

L’espai Peran pel llocs, del magazin “Divendres” es desplaça la setmana pròxima a Moià (Bages) on dilluns 14 de maig, a partir de les 16.40 h, l’Espartac entrevistarà a l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, concretament a les Coves del Toll, per descobrir com es vivia a la prehistòria.

Eudald Carbonell, al centre de la imatge, parlant amb Fermí Fernández, a les Coves del Toll, durant l'episodi que "Sota terra" va dedicar a les Coves del Toll. Cedida TV3

Com es relacionaven els homínids amb els animals amb qui convivien? De què s’alimentaven? S’enamoraven? Eren polígams? Com es vestien? Són algunes de les qüestions que intentarà esbrinar l’Espartac de la mà d’Eudald Carbonell.

Tot això tindrà lloc des de les Coves del Toll, un dels jaciments més importants d’Europa per estudiar la fauna del Quaternari i on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i excava cada estiu.

technorati tags: homínids , grans carnívors socials , caus , competència , estratègies de subsistència

8 Mai, 2012

A càrrec de l’investigador Francesc Burjachs, en el marc de la mostra sobre Ötzi que acull el Museu d’Arqueologia de Catalunya

Web Francesc Burjachs – podcast com s’estudia el paisatge del passat

Francesc Burjachs, palinòleg, paleoclimatòleg i arqueòleg,  Professor de Recerca ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), serà l’encarregat d’obrir la sessió Aliments, matèries primeres i medecines vegetals d'ara fa 5000 anys: el context ambiental a l'època de l'Home del Gel, que tindrà lloc dijous 10 de maig, a les 19 hores, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, amb una intervenció comparada entre el paleoambient, la climatologia i la vegetació d'aquella època a la vall d’Ötz, als Alps, i la de casa nostra. Allí,  el 1991 va ser descoberta una de les mòmies més famoses del món, Ötzi. Aquest acte forma part de les activitats complementàries organitzades amb motiu de l’exposició Ötzi: la mòmia del gel, que fins al 12 d’agost es pot veure al MAC.

 

Francesc Burjachs treballant al laboratori - IPHES

La singularitat de l’home dels gels rau en la bona preservació, tant del seu cos com del conjunt d’instruments, aliments i altres restes vegetals macro i microscòpiques. Aquestes ens apropen al coneixement que les poblacions d’aquests períodes tenien del seu entorn. L’estudi d’aquestes restes demostren que els boscos foren una inesgotable font de recursos, d’ells extreien fustes i fibres vegetals per fer instruments, vestit i calçat, també fruits comestibles i altres plantes amb possibles usos medicinals.

A d’altres contextos arqueològics els estudis palinològics (pol·len), antracològics (carbons vegetals) i carpològics (llavors i fruits) han proporcionat dades que també corroboren aquest coneixement, i que ens permeten saber con s’aprofitaren les mateixes primeres matèries per fer objectes similars, o es consumien plantes de forma similar, el que demostra un saber compartit sobre la diversitat de recursos i les seves propietats.

Inici de l'exposició que sobre l'home de gel es pot veure al MAC, a Barcelona - Cedida MAC

D’altra banda, la seva mort coincideix amb un canvi climàtic global de tendència al fred, quelcom semblant a la Petita Edat del Gel, moment en què devia ser dificultós travessar els Alps. Tanmateix, els boscos serien molt semblants als actuals, amb presència important d’avets, pícees, pins, bedolls i, més avall de la muntanya, de faig, mentre que a casa nostra hi dominaven les rouredes.

En la sessió també intervindrà Raquel Piqué, professora del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que se centrarà més en l’Etnobotànica.

technorati tags: paleoambient , ice man , paisatge , boscos , recursos , canvi climàtic

8 Mai, 2012

D’altra banda, la URV signa un altre conveni amb la mateixa entitat per facilitar beques a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

La Fundació CatalunyaCaixa, representada pel director de l’Àrea de Coneixement, Educació i Recerca, Salvador Garcia, i Carles Prats, gerent de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), han signat dimarts 8 de maig un conveni de col·laboració amb motiu de la realització d’un curs sobre evolució humana impartit per aquest centre i adreçat a professorat de secundària dins el Programa Professors i Ciència de CatalunyaCaixa.

D'esquerra a dreta, Salvador Garcia, Francesc Xavier Grau i Carles Prats, durant la signatura dels respectius convenis - Ramon Torrents/Cedida URV

Aquest programa es du a terme amb els principals centres de recerca de Catalunya, està dirigit al professorat de secundària i Batxillerat, i vol contribuir a millorar la formació científica dels ensenyants, potenciant l’excel•lència a les aules i alhora reconèixer la seva dedicació docent.

L’IPHES participa en el Programa Professors i Ciència impartint el curs “Introducció a l'evolució humana i la prehistòria”. “L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual en aquest àmbit científic i els darrers descobriments en Paleoantropologia. Es tracta, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parla dels jaciments més importants d’arreu del món.

En el transcurs del mateix acte, i prèviament a la signatura del conveni amb l’IPHES, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, encapçalada pel rector Francesc Xavier Grau, i el mateix representant de CatalunyaCaixa han signat, per la seva part,  un altre conveni de col•laboració que es concreta en un programa de beques per a màsters de postgrau considerats excel•lents i de referència en cadascuna de les seves àrees docents, entre ells, el Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la URV fruit de l’activitat de recerca amb projecció internacional que es desenvolupa a l’IPHES.

Lluis Batista, arqueòleg i responsable de Socialització de l'IPHES, durant el curs sobre evolució humana impartit aquest mes a la URV - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.

A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar  l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.

technorati tags: socialització , secundària , formació professorat , evolució humana , prehistòria

3 Mai, 2012

Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central del Geolodia o festa de les ciències de la terra que es realitzarà el 6 de maig en aquest jaciment, a Caldes de Malavella

L’acte té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè

Llibre, vídeo i web sobre el jaciment

 El Camp dels Ninots, jaciment ubicat a Caldes de Malavella, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des del 2003, acollirà el diumenge 6 de maig un Geolodia o festa de la divulgació de les Ciències de la Terra, que consisteix en una visita guiada que oferiran diferents geòlegs.

Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots fa 3 milions d’anys? Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central de l’activitat, que té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè amb motiu de la publicació d’un ampli article científic.

Bòvid en connexió anatòmica descobert durant l'excavació de l'any passat

A través d’un itinerari guiat, i amb explicacions expertes, però a través d’experiments científics senzills, es resoldran els principals enigmes d’aquest singular jaciment de fa 3 milions d’anys. Amb l’objectiu de respondre “Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots” es podrà saber com es produeixen els terratrèmols, el perquè de l’aigua calenta i com és que tenim un volcà en aquest indret, entre moltes altres aspectes.

Tot això es farà a través d’una sèrie de parades en diferents emplaçaments de Caldes de Malavella. En cadascun d’ells s'explicaran les seves particularitats geològiques, tenint  sempre com a teló de fons el jaciment del Camp dels Ninots. “Un punt, per exemple, és una font d'aigua termal”, comenta Gerard Campeny, un dels codirectors del projecte de recerca. “Doncs allà es justificarà perquè hi ha aigua calenta, quines són les condicions que la propicien i es relacionarà amb l'antic  llac termal. I així en tots els casos. Evidentment, un dels punts importants el jaciment Camp dels Ninots i allà hi serà Oriol Oms, responsable dels estudis geològics d’aquest jaciment, qui ho comentarà”, afegeix Campeny.

El Camp dels Ninots és un dels indrets gironins amb més interès geològic

A més, abans de començar la visita, els assistents podran veure les rèpliques dels esquelets dels diferents animals que s’han posat al descobert al llarg de les diferents campanyes d’excavació i es facilitaran les dades principals. Qui vulgui aprofundir en el seu coneixement tindran l’oportunitat de comprar el llibre El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució, editat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

El punt de trobada serà davant de l’oficina de Turisme de Caldes de Malavella (Ajuntament) i s’han previst sortides a les 9:30, 10:00 i 10:30 h. L’itinerari dura unes dues hores i l’activitat és gratuïta. Cal fer inscripció prèvia trucant abans del dissabte 5 de maig al 972 48 01 03. Si hi ha vacants podran ser cobertes per les persones que s’apuntin el mateix dia de la visita.

El Geolodia es du a terme el mateix dia a tot l’Estat espanyol i està adreçada a públics de totes les edats. A nivell estatal ho organitza la Sociedad Geológica de España i la AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). A Girona se n’ocupen el Geocamb (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental) de la Universitat de Girona (UdG) i la delegació de l’AEPECT a Catalunya. Sens dubte, en el cas de les terres gironines, aquest any s’ha escollit un dels punts més singulars geològicament parlant de la província per celebrar-hi aquesta festa.

technorati tags: paleontologia , fauna , plistocè , ciències de la Terra , socialització , geologia , publicacions