23 Mai, 2012
Troben noves restes òssies de mamut de més de 700.000 anys d’antiguitat al barranc de la Boella, a La Canonja
Coincidint amb l’excavació d’enguany s’ha construït un mur de protecció d’un dels jaciments, La Mina, per salvaguardar-lo de les torrentades
Es constituirà una comissió executiva per elaborar un pla director amb el qual poder impulsar diferents inversions i activitats com un centre d’interpretació
La campanya d’excavacions que, dirigida per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’efectua aquests dies al barranc de la Boella, al terme municipal de La Canonja (Tarragona), ha posat al descobert noves restes de mamuts, uns grans proboscidis extingits, amb una antiguitat de més de 700.000 anys; sobresurten una tibia de 75 cm de llargada i una costella de 1,10 metres. A més, s’han trobat eines de pedra, una mena de ganivets, associats a aquestes restes de fauna.
A dalt una tíbia de mamut de més de 700.000 anys d'antiguitat descoberta al jaciment El Forn, a la Boella. A sota, a l'esquerra la tibia esmentada i més al fons una costella de mamut, ambdues peces in situ durant l'excavació - Jordi Mestre / IPHES
“D’aquesta
manera es confirma la Boella
com una
de les ocupacions humanes més velles d’Europa i es pot afirmar que a La
Canonja hi ha les proves materials de les primeres
poblacions humanes de Catalunya, essent un
indret de
primer ordre per explicar l’evolució
humana i els ecosistemes terrestres d’un període temporal anomenat la transició
Pleistocè Mig que cobreix l’interval que va de 960.000 a 650.000 anys abans d’ara”, assegura
Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i inevstigador de l'IPHES.
L'excavació al jaciment El Forn la fan bàsicament membres de l'IPHES i del Museo Nacional de Ciencias Naturales - Jordi Mestre / IPHES
En aquesta ocasió, l’excavació a la Boella s’ha concentrat al jaciment del Forn on s’han identificat restes d’una tíbia i d’un costella de Mammuthus meridionalis, amb més de 700.000 anys d’antiguitat, a més de moltes de moltes altres restes de diferents animals com cèrvids, cavalls i hipopòtams. Cal destacar uns fragments dentaris d’un gran carronyaire, possiblement una hiena.
D’altra banda, han sortit restes de pedra tallada, eines, elaborades amb sílex per grups d’humans. “Aquests fòssils són una documentació única per explicar l’evolució dels animals i dels grups humans prehistòrics perquè a Europa ja pocs jaciments d’aquesta cronologia”, comenta Vallverdú.
Importància paleontològica
La troballa, un cop més, d’ossos sencers de mamut il·lustra la importància paleontològica de les restes de La Canonja, que a més presenten un bon estat de conservació. En aquest sentit, l’equip d’investigació vol agrair a l’Ajuntament d’aquest municipi la protecció que aquest any ha començat ha executar en un altre lloc del barranc anomenat la Mina, on es pretén excavar durant els pròxims 10-15 anys.
Josep Vallverdú, arqueòleg, investigador de l'IPHES i responsable de l'excavació de la Boella - Jordi Mestre/IPHES
La Mina és un lloc amb un potencial molt elevat per localitzar eines de pedres tallades i altres restes d’animals, de les més antigues de la Boella. Unes condicions de treball amb seguretat i la salvaguarda de l’indret de les torrentades són necessàries per assegurar la realització òptima de la feina durant els pròxims anys. “L’entesa de l’equip municipal i de la direcció del projecte, amb l’arqueòleg Eudald Carbonell al capdavant, han facilitat l’execució d’aquesta obra”, ha afirmat el responsable de l’excavació.
Una de les peces de sílex localitzades - Jordi Mestre / IPHES
Futura excavació en extensió
L’existència d’aquesta protecció sense dubte afavorirà la tasca científica. Fins ara la Mina ha estat sondejada per tal de conèixer la seva potencialitat. Un cop realitzada aquesta avaluació, la direcció científica del projecte creu oportú preparar el jaciment per esdevenir una excavació en extensió. La explotació dels jaciments en gran superfície és un projecte que permetrà augmentar el nombre de restes trobades i disposar d’evidències per a testar les estratègies adaptatives del primers grups humans de la Península ibèrica, ja que aquesta forma d’intervenció és la més corrent en els jaciments de primera línia mundial que expliquen l’evolució humana a Àfrica i Europa.
Aquestes excavacions són autoritzades dins un projecte d’investigació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i tenen el recolzament de l’Ajuntament de la Canonja.
Roda de premsa de presentació de les troballes. A la taula. d'esquerra a dreta, l'arquitecte municipal de La Canonja, Miquel Orellana; el regidor de Cultura, Francesc Roca, i l'arqueòleg Josep Vallverdú. Jordi Mestre / IPHES
En aquesta línia d’afavorir el futur científic de la Boella, l’Ajuntament de La Canonja i l’IPHES han acordat constituir una comissió executiva per elaborar un pla director amb el qual poder impulsar diferents inversions i activitats. La construcció del mur esmentat és un primer pas, que preveu també la creació d’un centre d’interpretació, amb la qual cosa s’incideix amb un dels objectius de l’IPHES: la socialització.
technorati tags: paleontologia , fauna , arqueologia , socialització , indústria lÃtica , Heritage , Archaeology , archeological sites
