www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Mai, 2012

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys i amb les parts del cos on li corresponent

Amb aquesta troballa aquest jaciment de Caldes de Malavella concentra ja el 70% del registre fòssil mundial d’aquesta espècie

És una descoberta molt important perquè ajudarà a obtenir abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època

Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra - Presència a Volcanpark - Article a Geologica Acta

L’excavació que aquest mes de maig es desenvolupa al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (Girona), sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha posat al descobert l’esquelet sencer d’un tapir de 3,1 milions d’antiguitat que, a més, està en connexió anatòmica, és a dir, amb les parts del cos on li corresponen. Amb aquest troballa el Camp dels Ninots concentra ja el 70% del registre fòssil d’aquesta espècie.

Esquelet tapir 2012

 L'esquelet del tapir "in situ" al Camp dels NInots, durant l'excavació - Gerard Campeny / IPHES

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica i en un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest  projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

Dibuix d'un tapir, com seria el del Camp dels Ninots

Dibuix de com seria el tapir descobert al Camp dels Ninota, que pesaria uns 250 quilograms

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Excavacions Camp dels Ninots maig de 2012

Una vintena de persones excaaven aquest mes al Camp dels Ninots - Gerard Campeny / IPHES

Amb l’esquelet de tapir localitzat enguany, juntament amb els altres dos de campanyes d’excavació anteriors, tots ells d’edats diferents, es demostra que l’entorn del Camp dels Ninots era l’adequat per viure una població estable d’aquest animals tant extraordinaris. La seva extinció a Europa, a principi del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és  conseqüència d’un canvi climàtic regit per la ciclicitat dels períodes glacials i interglacials, moment en què el paisatge subtropical va ser substituït per una vegetació de tipus mediterrània.

Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Paral•lelament a les tasques paleontològiques, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol•lectores del Paleolític superior, fa sobre uns 20.000 anys, a la comarca de la Selva.

Enguany, les excavacions es van iniciar el dia 1 de maig i es perllongaran fins al 31 d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i personal investigador procedent d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,1 milions d’anys.

Reconeixement internacional

L’inici de l’excavació va tenir lloc poc després que la revista Geologica Acta publiqués un article dedicat al Camp dels Ninots, cosa que ha significat el reconeixement científic internacional dels estudis que es duen a terme sobre aquest jaciment.

D’altra banda, del 21 al 25 de maig es desenvolupa el Volcandpark, que és el primer congrés sobre la gestió, la divulgació i el geoturisme en zones volcàniques protegides; es fa a Olot. En aquest marc, l’IPHES presenta diferents comunicacions relacionades amb la geologia i gestió del Camp dels Ninots.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: