18 Mai, 2012
Descobreixen la primera resta òssia neandertal en un dels jaciments de l'Alto Valle del Jarama, a Guadalajara
Es tracta d'un fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un adult que presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu
Un equip d'investigadors, entre els quals hi ha un membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social); Carlos Lorenzo, ha identificat, per primera vegada, un resta òssia d'Homo neanderthalensis al jaciment de Jarama VI (Alto Valle del Jarama, Guadalajara ). El fragment, amb una antiguitat d'entre 30.000 i 40.000 anys, correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult i presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu. Així es recull en un article donat ja a conèixer en la versió digital del Journal of Human Evolution.
Fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un neandertal adult, vist des de diverses perspectives, trobat al jaciment del Jarama VI - IPHES
La presència de neandertals en el jaciment de Jarama estava documentada en base a eines de pedra que havien aparegut al jaciment, però, en canvi, mai s’havia localitzat cap resta paleoantropològica d’un homínid d’aquesta espècie. Això ara ha estat possible gràcies al treball d’un equip en el qual hi ha participat membres d'aquest institut, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), de la Universidad de Burgos (UBU), del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i del Museu Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) de Madrid.
La peça que s’ha trobat és un os de la planta del peu d'Homo neanderthalensis, el metatarsià que correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult. Els investigadors han observat en aquest fragment evidències d'haver patit mossegades per part d'algun animal, concretament unes petites estries i fosses que es relacionen amb les incisions pròpies dels carnívors de mida petita; pensen que es podria tractar d’una guineu. S’ha arribat a aquesta conclusió després d’un estudi comparatiu amb altres metatarsians de neandertals procedents de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel, i també s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.
Carlos Lorenzo, en una imatge d'arxiu, observant material fòssil al laboratori de l'IPHES, a Tarragona - IPHES
Per a la determinació taxonòmica de l'os, aquest s'ha comparat amb altres metatarsians de neandertals de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel. També s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.
Pendent de les datacions
Segons les datacions radiocarbòniques realitzades pels investigadors, aquestes restes humanes tindrien entre 30.000 i 40.000 anys d'antiguitat,període que coincideix amb la dels últims neandertals de la Península ibèrica. De tota manera s’han de realitzar noves datacions per precisar millor aquest espai de temps.
Igualment la troballa és molt important perquè les restes de neandertals no abunden a l'interior de la Península Ibèrica i aquest fragment enriqueix la llistat de restes que han proporcionat altres jaciments com els de la província de Guadalajara (cueva de Los Casares y cueva de Los Torrejones) i de Madrid (jaciment Camino y cueva de la Buena Pinta).
Estris de pedra
Al costat del resta òssia, els investigadors han estudiat totes les evidències lítiques (fetes de pedra) que permeten reconstruir el procés tecnològic utilitzat pels neandertals per tallar les diferents matèries primeres utilitzades com quars, quarsita i sílex. De fet, el jaciment Jarama VI és conegut per ser molt ric en estris de pedra del Mosterià, realitzats amb aquests materials.
Les societats de neandertals que habitaven en l'abric rocós empraven aquests instruments per caçar, descarnar ossos o netejar pells. Com a prova d'aquestes activitats, els investigadors han trobat restes òssies de la fauna consumida, com cavalls, cérvols, isards i cabres; en les seves superfícies es van observar evidències de manipulació antròpica, com fractures i marques de tall, que es diferencien molt bé de les que produeixen els carnívors. A més, s'han recuperat restes de micromamífers aportats al jaciment per l'acció d'aus rapinyaires nocturnes.
Un clima molt més fred
A la vista de tots aquests estris i fòssils, els científics asseguren que el grup humà neandertal que habitava allà ho va fer durant un extens període i durant una època en què el clima era molt més fred que ara. A més, en aquest període es va produir un ascens brusc del nivell del riu Jarama, cosa que va obligar la comunitat a abandonar l'assentament per un temps, davant la inundació de la cavitat en la qual habitaven.
Referència bibliogràfica
Lorenzo, C., Navazo, M., Díez, JC, Sesé, C., Arceredillo, D., Jordá Pardo, J., "New human fossil to the last Neanderthals in central Spain (Jarama VI, Valdesotos, Guadalajara, Spain )". Journal of Human Evolution. 2012. DOI: 10.1016/j.jhevol.2012.03.006.
technorati tags: human fossils , neanderthals , dit pulgar , peu , paleoantropologÃa , clima , fracturación
