30 Abr, 2012
L’IPHES participa al programa Professors i Ciència de CatalunyaCaixa
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut, imparteix el curs Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria
Les classes es desenvolupen al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i hi prenent part 25 ensenyants de secundària
Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria és el nom del curs que imparteix Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Professors i Ciència que promou l’obra social de CatalunyaCaixa. Les classes es desenvolupen el dijous 3 i el divendres 4 de maig, de 15 a 20 hores, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. S’hi ha inscrit 25 professors de secundària .
L'arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, Lluís Batista - Jordi Mestre/IPHES
“L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual de l'Evolució Humana i els darrers descobriments en l'àmbit de la Paleoantropologia. Tractarem, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parlarà dels jaciments més importants d’arreu del món.
technorati tags: professorat , ciències socials , didàctica , evolució humana , formació continuada , secundària27 Abr, 2012
Una nova hipòtesi ecològica planteja que Homo sapiens va provocar un genocidi neandertal aconseguint extingir aquesta espècie
Els Homo neanderthalensis haurien estat part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, com va passar amb la megafauna del Quaternari
El plantejament és objecte d’un article que publica la prestigiosa revista Quaternary International
El mecanisme de l'extinció dels neandertals és un tema polèmic de gran interès entre la comunitat científica. Ara, dos investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro (paleontòleg) i Policarp Hortolà (biòleg) aporten a aquest debat una nova hipòtesi de treball integradora, basada principalment en dades ecològiques i etològiques, segons la qual els Homo neanderthalensis haurien estat molt probablement víctimes d’un genocidi provocat per l’Homo sapiens.
Des d’aquest punt de vista, els autors consideren que els neandertals haurien estat una presa més en la cacera dels membres de la nostra espècie, en el ben entès de que en aquest món tot s’aprofita, sigui matant per consumir, o bé, per acabar amb la competència. Des d’un punt de vista més ecològic, amb els neandertals hauria passat el mateix que amb la megafauna del quaternari (mamuts, rinoceronts llanuts, megateris sud-americans, etc.), que va desaparèixer per la pressió dels sapiens. Així ho recull la prestigiosa revista Quaternary International en un article recent que signen els dos investigadors esmentats.
Bienvenido Martínez-Navarro (esquerre) amb Policarp Hortolà, autors del treball, amb una rèplica de crani de neandertal - Gerard Campeny / IPHES
Pels autors, i des del punt de vista de l'estratègia de competència ecològica dels consumidors de carn, “qualsevol mort del competidor o la seva depredació, sigui amb el consum de la presa o no, té dos avantatges: primera, a menys competidors, més preses disponibles, i segona, a més preses disponibles (incloent en aquesta categoria altres consumidors de carn, com ara els neandertals), menys competidors”, explica Policarp Hortolà. “Aquesta estratègia no és un comportament humà distintiu, sinó que està generalitzada entre els mamífers carnívors, quan dues espècies es superposen”, observa el mateix investigador. “Som una espècie única, però de cap de les maneres una espècie separada del món natural”, complementa Martínez-Navarro.
Expansió geogràfica
La competència entre els humans anatòmicament moderns i els neandertals no ha estat demostrada. No obstant això, “l’expansió geogràfica de l’Homo sapiens -indica Bienvenido Martínez-Navarro- sembla haver conduit a una rivalitat directa que va portar a l'extinció neandertal”. En aquest sentit, el registre paleontològic i les dades cronomètriques obtingudes a la Grotta del Cavallo (sud d'Itàlia) confirmen una ràpida dispersió dels humans moderns a través d’Europa abans de la desaparició d’Homo neanderthalensis. “Un exemple de possible competència pels recursos entre neandertals i sapiens es troba en l'àrea limitada que comprèn l’abric neandertal de Mezzena Riparo i la Grotta di Fumane proto-aurinyaciana (nord d'Itàlia)”, hi afegeix l’esmentat paleontòleg.
En l’estudi que ens ocupa, fonamentalment s’indica que molt possiblement els neandertals es van extingir per les mateixes causes que la megafauna, ja que aquestes espècies tenen una molt baixa taxa de reproducció i, sotmeses a la pressió cinegètica d'un supercazador forà amb tecnologia avançada com era l'Homo sapiens, s'anaven extingint gradualment. A més, cal tenir en compte que la taxa de reproducció d'Homo neanderthalensis era molt baixa, com en totes les espècies d'homínids i com en la megafauna. “Per això, en competència amb Homo sapiens, estava condemnat a l'ocàs”, subratlla Bienvenido Martínez-Navarro.
Tecnologia
Així, els neandertals van ser part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, de la mateixa manera que, històricament, encara ho són els orangutans, els goril.les i els ximpanzés, tots ells membres de la nostra pròpia família taxonòmica. “El més possible és que el mateix fenomen succeís cada vegada que una espècie del gènere Homo tecnològicament més evolucionada es va superposar a una altra tecnològicament menys avançada, com ara l’Homo erectus o l’Homo floresiensis”, indica Policarp Hortolà.
Ambdós admeten que encara que en l'etapa actual de coneixement del registre arqueològic, el principal supòsit d’aquesta recerca només pot ser considerat com una hipòtesi de treball, “el que dóna sentit a l'explicació suggerida (el genocidi neandertal degut a la matança i/o depredació com a part habitual de l'estratègia de la competència dels sapiens) és conseqüència del nostre secular comportament com un primat carnívor territorial i social”.
Referència bibliogràfica
Hortolà, P., Martínez-Navarro, B., 2012. "The Quaternary megafaunal extinction and the fate of Neanderthals: An integrative working hypothesis". Quaternary International. Doi:10.1016/j.quaint.2012.02.037
technorati tags: extinció neandertals , competència , carnívors , tecnologia , dispersió humans , ecologia , megafaunal , quaternary , Neanderthals26 Abr, 2012
Presentació científica internacional del Camp dels Ninots com un jaciment excepcional per saber com era Europa fa 3,2 milions d’anys
La revista Geologica Acta publica un article on se’l defineix com un nou Konservat-lagerstätte, és a dir, com una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè
Les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils
Es tracta alhora del primer article científic d’impacte sobre aquest registre paleontològic
Portada de la revista Geologica Acta dedicada al Camp dels Ninots
La revista Geologica Acta ha publicat un article en el qual es defineix El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) com un Konservat-lagerstätte, nom alemany que s’utilitza per definir un tipus de jaciments amb un estat de preservació excepcional, és a dir com si fos una fotografia d’una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè. En aquest cas concret, del Pliocè a Europa, sent un indret referent per saber com era aquesta àrea geogràfica fa 3,2 milions d’anys, ja que les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils. Es tracta alhora del primer article científic d’impacte que es publica sobre El Camp dels Ninots, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des de l’any 2003.
Bòvid en connexió anatòmica descobert durant la campanya del 2005
En aquest article, que porta per títol “A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain)” (Una localitat nova clau pel registre fòssil de vertebrats a Europa durant el Pliocè: el maar del Camp dels Ninots, NE Espanya), s’incideix en les condicions geològiques particulars, que corresponen a una sedimentació lacustre dins d’un maar (volcans a l’interior dels quals s’ha format un llac), el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils.
Una fulla de pollancre fossilitzada
En aquest sentit cal assenyalar que des que l’IPHES va efectuar la primera campanya d’excavació, l’any 2003, fins la campanya del 2010, que reflecteix l’article, s’havien posat al descobert cinc macrovertebrats en connexió anatòmica, que van incrementar la xifra fins a set durant l’estiu del 2011. Exactament s’han trobat tres bòvids de l’espècie Alephis tigneresi, un rinoceront ( Stephanorhinus jeanvireti) i un tapir (Tapirus arvernenis), així com restes aïllades d’altres espècies. A més, s’han identificat un mínim de cinc individus de tortuga (Mauremys leprosa), diverses d’elles en connexió anatòmica, sumant un total de 280 restes i unes 7 més de senceres, descobertes posteriorment a la redacció de l’article.
Reunió científica al Camp dels Ninots el març de 2011. D'esquerra a dreta, a primera fila, el segon és Francesc Burjachs; el quart, Jan Van der Made; a la seva dreta, una mica enrere, Gerard Campeny, Oriol Oms, i tanca cercle Bruno Gómez. Tots ells són signants de l'article
Al Camp dels Ninots també s’ha documentat el rosegador Apodemus atavus i, pel que fa als amfibis, més de 20 granotes verdes (Pelophylax cf. Perezi), la majoria en connexió anatòmica; el tritó palamt Lissotriton aff. helveticus i l’ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), molts d’ells en connexió anatòmica. També s’han localitzat peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus).
D’altra banda, la coexistència del rinoceront Stephanorhinus jeanvireti amb el bòvid Alephis tigneresi fa pensar en una edat pel Camp dels Ninots de 3,2 milions d’anys.
Les dades que proporciona el Camp dels Ninots, a part de ser un dels registres fòssils més ben conservats d’Europa per aquesta període i mes rics en les espècies documentades, han permès estendre el rang biogeogràfic de varies espècies com són el rinoceront Stephanorhinus jeanvireti, el tapir Tapirus arvernensis i la granota Mauremys leprosa a la Península Ibèrica, en unes àrees geogràfiques on s’ignorava la seva existència. A més, la presència de la tortuga Mauremys leprosa i la granota Pelophylax perezi en el Camp dels Ninots constitueixen el registre més antic d’Europa per aquestes dues espècies. Fins el seu descobriment al Camp dels Ninots es pensava que aquestes dues espècies apareixien a Europa durant el Pleistocè.
Pel que fa a la tafonomia (procés de fossilització) els esquelets recuperats indica que no hi ha hagut cap procés erosiu greu que hagi alterat els esquelets. El fet que hagin quedat dipositat al fons del llac sembla que hagi tingut lloc en aigües anòxiques (sense oxigen), un fet que ha permès la bona conservació de les restes.
En definitiva, podem dir que el Camp dels Ninots és un jaciment comparable a d’altres maars com és el de Messel d’Alemanya de l’Eocè (50 milions d’anys).
Referència bibliogràfica
Gómez de Soler, B., Campeny Vall-Llosera, G., Van der Made, J., Oms, O., Agustí, J., Sala, R., Blain, HA., Burjachs, F., Claude, S., García Catalán, S., Riba, D. & Rosillo, R. (2012). A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain). Geologica Acta. doi: 10.1344/105.000001702.
technorati tags: bòvids , fauna , Pompeia , Pliocene , vertebrate , maar , geologia , sedimentació , publicacions , conservació26 Abr, 2012
L’IPHES estrenarà nova seu a finals de maig
El nou edifici està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics
Les noves instal•lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans
Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data
El nou edifici està ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo s/n de Tarragona - Jordi Mestre/IPHES
Les obres de la nova seu de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) estaran acabades a finals de maig. Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3).
Les obres s'han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l'any 2007 - Jordi Mestre/IPHES
Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.
Les obres s’han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Ara finalitzen les obres de la segona fase que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals s’han construït els tancaments de l’edifici, les instal•lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).
D’aquesta manera es preveu que abans de que finalitzi el mes de maig s’hagi pogut efectuar el traslladat a la nova seu, que ha d’acollir a la seixantena de membres de l’equip que actualment treballen a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.
L'equip de l'IPHES en una imatge realitzada al desembre de 2011 davant del nou edifici - Jordi Mestre/IPHES
La nova seu de l’IPHES té una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, destinades fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell.
La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que tindrà al seu entorn més proper als grans equipaments científics necessaris per a desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana.
Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost de funcionament de l’IPHES per a l’any 2012 és de dos milions d’euros. Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.
“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent de l’IPHES, Carles Prats- un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació”. Aquest procés de finalització de les obres coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.
technorati tags: obres , edificis , projecte arquitectònic , docència , recerca , socialització , mecenatge26 Abr, 2012
Conferència sobre l’excavació arqueològica a la Cova dels Galls Carboners, a Mont-ral
A càrrec de l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès, divendres 27 d’abril, a les 20 h, al Museu Municipal d’Alcover
L’excavació arqueològica a la Cova dels Galls Carboners (Motllats) és el títol de la conferència que impartirà Josep Maria Vergès, arqueòleg i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres, 27 d’abril, a les 20 h, al Museu d’Alcover (Alt Camp). Aquesta xerrada forma part de les activitats Descobrir les nostres col·leccions: Fons Rodón, organitzada per l’esmentat museu.
Josep Maria Vergès a la Cova dels Galls Carboners durant una campanya d'excaavció - Jordi Mestre / IPHES
La intervenció a la Cova dels Galls Carboners, als Motllats, dins del terme municipal de Mont-ral (Alt Camp), s’emmarca dins del projecte de recerca "Evolució Paleoambiental i Poblament Prehistòric de les conques del rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", que desenvolupa l’IPHES des de l'any 2000.
Els treballs realitzats durant les campanyes del 2009 i 2010 a la Cova dels Galls Carboners han permès confirmar que “la cavitat fou usada com a lloc d’enterrament col·lectiu durant l’edat del bronze, ara fa 3.500 anys, i alhora s’han obtingut noves dades sobre el món funerari de les comunitats d’aquest moment”, indica l’investigador de l’IPHES..
D’altra banda, la descoberta d’un important conjunt paleontològic pleistocè, datat en 31.000 anys, ha aportat dades paleoambientals inèdites sobre les Muntanyes de Prades, detectant un episodi fred, en què els Motllats presentaven condicions similars a les que es poden trobar actualment a cotes altes dels Pirineus. Aquesta informació té especial rellevància perquè aporta noves dades sobre l’època en què es va produir la substitució dels neandertals per la nostra espècie.
technorati tags: socialització , xerrades , coves , nenadertals , recerca , enterraments , món funerari , paleoambient26 Abr, 2012
Última emissió de la segona temporada de “Sota terra”
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Després de 13 setmanes d’emissió, aquest diumenge 29 d’abril s’emet el darrer capítol de la segona temporada del programa “Sota terra” amb un resum força original del que han estat aquests capítols. Serà a les 22.25 h per TV3.
Eudald Carbonell i Jordi Rosell, dos investigadors de l'IPHES que han participat a les dues temporades de "Sota terra" - Cedida TV3
Després es repetirà un episodi de la primera temporada amb un repte tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles, concretament al de Vacarisses (Vallès Occidental).
technorati tags: sèries televió , entreteniments , arqueologia , Catalunya , història , didàctica24 Abr, 2012
Els neandertals que van viure a la Cova del Gegant, al massís del Garraf, fa entre 49.000 i 60.000 anys van gaudir d’un clima mediterrani
L’estudi dels microvertebrats descoberts en aquesta cavitat demostra, a més, que disposaven d’uns recursos paleoambientals que ja no es troben a la zona
Podcast sobre micromamífers i restitució paleoambiental
Un estudi realitzat sobre 148 fragments de microvertebrats identificats a la Cova del Gegant, al Massís del Garraf, a Sitges (Barcelona) demostra que fa entre 49.000 i 60.000 anys abans del present en aquesta zona predominava un paisatge caracteritzat per boscos de tipus obert amb un clima principalment mediterrani. La recerca, en la qual hi ha participat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’ha publicat recentment al Journal of Quaternary Sicence.
Fòssils de micromamífers de la Cova del Gegant. (A) Primer molar inferior dret de Microtus (Iberomys) cabrerae o talpó de Cabrera; (B) primer molar inferior dret de Microtus arvalis o talpó de prats; (C) primer molar inferior dret d'Apodemus sylavticus o ratolí de bosc; (D) quart premolar superior o primer molar inferior esquerra d'Eliomys quercinus o rata cellarda; (E) primer molar superior esquerra de Rhinolophus ferrumequinum o rat penat gran de ferradura; (F) húmer de Myotis gr. myotis-oxygnathis o rat penat orellut gran-mitjà; (G) húmer de Miniopterus schreibersii o rat penat de cova - IPHES
Aquestes conclusions formen part d’una investigació més àmplia que té per objecte l’anàlisi de l’aprofitament dels recursos costers pels neandertals, un tema que ha suscitat molt d’interès durant els últims anys. La Cova del Gegant, a més, resulta especialment atractiva, perquè és un jaciment on s’ha descobert una mandíbula de neandertal datada en 52.3000 anys abans del present.
Les restes analitzades per a reconstruir el paleoambient d’aquella època han estat bàsicament amfibis, rèptils i micromamífers. “Amb aquest anàlisi hem pogut veure que durant el Pleistocè superior el paisatge dels voltants de la Cova del Gegant proporcionava uns recursos terrestres pels neandertals que no es troben actualment disponibles a la zona, com per exemple el rinoceront o el cérvol. El paisatge estava dominat per boscos de tipus obert junt amb un clima principalment mediterrani”, explica Juan Manuel López-García, signant principal de l’article i membre de l’IPHES; Hugo Blain és un altre investigador d’aquest institut que hi ha participat.
Juanma López, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES
Curiosament, malgrat la proximitat a la costa que presenta la Cova del Gegant, no s’han trobat indicis de consum de recursos marins, cosa que no vol dir que no en prenguessin, però, possiblement, no els traslladaven a la cavitat. Aquesta és una de les principals diferències observades de la comparativa amb altres coves ocupades pels neandertals prop del mar, com la de Gorham’s cave a Gibaltrar. En aquest últim indret sí que s’ha registrat consum de mamífers marins pels neandertals.
La Cova del Gegant era un emplaçament molt apreciat per aquesta espècie ja que servia de refugi prop de la zona per on desplaçaven grans mamífers terrestres (rinoceronts, cavalls...) en el transcurs de les seves rutes migratòries entre el corredor de Llevant i el corredor de l’Ebre, així com amb el sud de França, garantint una bona font de recursos nutritius.
Referència bibliogràfica
López-García, J.M., et alter., 2012. "A coastal reservoir of terrestrial resources for Neanderthal populations in north-eastern Iberia: palaeoenvironmental data inferred from the small-vertebrate assemblage of Cova del Gegant, Sitges, Barcelona". Journal of Quaternary Science 27 (1): 105-113.
technorati tags: micromamífets , recursos , restitució paleoambiental , nenadertals , boscos , clima , resources , neanderthal , palaeoenvironmental , samall-vertebrate17 Abr, 2012
Lectures per a aquesta primavera amb motiu de Sant Jordi
Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi us oferim una relació de títols que han publicat darrerament diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sigui en llibre col·lectiu o de manera individual. Esperem que siguin del vostre interès.
Creatividad y Neurociencia Cognitiva saber-ne més
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat saber-ne més
Història de Tarragona en sis volums saber-ne més
Cómo la tecnología cambió mi vida saber-ne més
El futuro de la arqueología en España saber-ne més
El catalanisme evolutiu saber-ne més
Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes (2a edició) saber-ne més
technorati tags: publicacions , evolutió humana , patrimoni arqueològic , catalanisme , tecnologia , neurociència
17 Abr, 2012
"Sota terra" busca el cementiri perdut dels templers
vídeo avançament - web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Després de conquerir-lo als almoràvits, els templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. L'equip del programa intenta descobrir com va anar el setge i buscarà els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior?
En aquest viatge als orígens del castell es farà una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobaran restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a última hora una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.
16 Abr, 2012
Per a què serveixen els individus un cop han superat l'edat de procreació?
• L'investigador de l'IPHES, Jordi Agustí, ho intentarà explicar en una conferència
"Sentit evolutiu de la longevitat" és el títol de la conferència que impartirà Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el dimarts 17 d'abril, a les 19.30 h, a la seu de la Fundación Juan March, a Madrid, dins del cicle "Envejecemos ...", organitzat per aquesta entitat.
Resum
D'acord amb la teoria de l'evolució en vigència des de fa més de 100 anys, el darwinisme, la persistència d'individus que no poden contribuir reproductivament a la següent generació constitueix un exemple d'ineficàcia evolutiva. El darwinisme postula que les espècies que sobreviuen al llarg del procés evolutiu són aquelles que contribueixen a la següent generació amb major nombre de descendents (que, d'aquesta manera, difonen el propi patrimoni genètic). Des d'aquesta perspectiva, la persistència d'individus molt longeus que ja no poden contribuir a la perpetuació de l'espècie ha constituït des de sempre una paradoxa evolutiva: per a què serveixen els individus -mascles o femelles- un cop han superat l'edat de procreació i de transmissió del propi patrimoni genètic?
Jordi Agustí, al seu despatx - Jordi Mestre / IPHES
En particular, el descobriment recent al jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, datat en prop de 1.800.000 anys, d'un individu molt vell que havia perdut tota la seva dentició, ha obligat a replantejar cruament aquesta qüestió. Donada l'absència d'arbres amb fruits en l'entorn de Dmanisi, és evident que aquell vell va haver de ser mantingut activament pel grup al qual pertanyia, els qui haurien d'haver preparat prèviament els aliments que anava a ingerir. En el context de les dures condicions de vida dels homínids de principis del Plistocè quin sentit biològic tenia mantenir a un individu que no podia valer-se per si mateix i que ja havia complert les seves funcions reproductores? En qualsevol cas, Dmanisi demostra que aquest tipus de comportament cooperatiu estava ja establert entre els homínids de fa dos milions d'anys.
La clau, en aquest i altres casos, potser es trobi en determinats processos inintel·ligibles des dels límits de la selecció estrictament individual. En efecte, hi ha un cert nombre de caràcters que no són específics de l'individu, sinó de l'espècie a nivell general, i que, però, apareixen com manifestament afavorits per l'evolució. I és que aquelles espècies que tendeixin a presentar trajectòria vitals amb individus suficientment longeus, estan millor preparades per fer front a crisis climàtiques de curt període; al seu torn, són la memòria del sistema.
technorati tags: envellir , procreació , descendència , genètica , cooperació , fòssils , malalties , nutrició14 Abr, 2012
Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril
VIDEO resum de la mostra – Dossier de premsa - Fulletó
Ibers: prínceps, guerrers i artesans és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
En aquesta escenografia s'ensenyen com eren les activitats productives dels ibers - IPHES
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Lluís Batista amb la Gran Dama del Cerro Santos - IPHES
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica, tot passant per dins d’una casa ibera o de la Tomba de Baza en el moment del seu descobriment.
La Tomba de Baza - IPHES
La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
L’horari de l’exposició és de dilluns a divendres de 12 a 14 h i de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 21 h
13 Abr, 2012
Els ibers, protagonistes de la nova edició de “Sota terra”
Diumenge 15 d’abril, a les 22.30 h, estrena del capítol “Turó del Montgrós: Anníbal al Montseny?”
I després repetició del capítol “Els Vilars d’Arbeca: la més gran fortalesa del món iber”
VÍDEO avançament - web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
Diumenge 15 d’abril, a les 22.30, “Sota terra” investiga el passat iber del territori català. Primer, amb l’estrena del capítol “Turó del Montgrós: Anníbal al Montseny?”, que busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, evidències del pas del general cartaginès Anníbal cap als Pirineus, i, a continuació, amb “Els Vilars d’Arbeca: la més gran fortalesa del món iber”, un capítol centrat en la fortalesa situada a les Garrigues, la més gran del món iber.
Eudald Carbonell, en primer terme, excavant al Montseny - TV3
22.30 h TURÓ DEL MONTGRÓS: ANNÍBAL AL MONTSENY?
Descobriran si l'exèrcit d'Anníbal va passar pel Montseny de camí cap a Roma?
En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de travessar Catalunya en direcció als Pirineus. Segons l'historiador Polibi, el famós exèrcit dels elefants travessa l'Ebre i avança en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador Titus Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny.
D'esquerra a dreta, Eudald Carbonell, Fermí Fernández i Joan E. García, en un moment del capítol que s'estrena diumenge - TV3
"Sota terra" buscarà a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus.
23.25 h ELS VILARS D’ARBECA: LA MÉS GRAN FORTALESA DEL MÓN IBER
Visitem la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S'haurà d'excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excaven una enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D'aquesta manera sabran com s'abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s'organitzaven? Quants eren?
Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt de turons?
technorati tags: socialització , ibers , sèries de televisió , fossars , forteleses , Anníbal , El Montseny12 Abr, 2012
Troben una dent humana de fa sobre 6.000 anys d’antiguitat a la Cueva El Conejar, a Cáceres
És la primera resta d’un homínid que es troba a la zona El Calerizo en el seu context arqueològic
Fòssils de petxina constaten el flux d’intercanvis comercials amb poblacions de la costa
Una dent humana de fa sobre 6.000 anys, restes de cavall i cérvol i de petxines són les principals troballes que s’han posat al descobert durant la campanya d’excavació d’aquests dies a la Cueva El Conejar (Cáceres, Extremadura) per part de l’equip EPPEX (Primeros Pobladores de Extremadura) del qual forma part l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Dent humana de fa sobre 6.000 anys trobada a la Cueva El Conejar - Jordi Mestre/IPHES
Antoni Canals, codirector de l’EPPEX, ha destacat: “és la primera vegada que es localitza una dent humana neolítica a la zona del Calerizo en context arqueològic”, ja que fins ara havien aparegut remogudes entre el sediment, però sense la possibilitat de poder saber exactament a quin nivell pertanyien i amb quines altres tipus de troballes anaven associades.
En aquest sentit, Canals ha manifestat: “que hagi sortit aquesta dent en context arqueològic ens ajudarà a obtenir dades concretes i totalment fiables de com eren les societats neolítiques que fa sobre 6.000 anys van habitar a la Cueva El Conejar i l’entorn de El Calerizo de Cáceres”. La dent està ben conservada, és el primer molar superior (M1) de la banda dreta de suposat maxil·lar d’Homo sapiens a la qual pertanyia i del seu estudi posterior al laboratori, un cop hagi estat netejada i restaurada, es podrà saber quines patologies va patir aquell individu, l’edat, què menjava, etc.
La campanya d'enguany va començar el 26 de març - Jordi Mestre / IPHES
D’altra banda, la mateixa excavació ha constatat que aquells homínids practicaven una cacera molt especialitzada en cérvol i cavall, ja que és l’únic tipus de fauna que s’ha trobat.
Finalment, per primer cop s’han trobat petxines, identificant-se tant espècies marines com fluvials, recollides a la Ribera del Marco, a Cáceres. Sobresurten les del tipus pecten jacobeus, coneguda popularment com la petxina del peregrí. “Això ens indica –assenyala Antoni Canals- la presència de fluxos d’intercanvi amb poblacions costaneres, un fet que ja estava documentat a la Cueva de Maltravieso, amb una antiguitat de fa 17.000 anys. El fet d’haver-ne trobat també a la Cueva El Conejar, però de l’època neolítica, vol dir que aquestes relacions econòmiques s’han mantingut al llarg del temps, independentment de la cultura del moment”.
Aquesta campanya arqueològica va començar el 26 de març i finalitza divendres 13 d’abril. Es preveu la necessitat de dues excavacions més per donar per explorada la Cueva El Conejar. Després l’EPPEX centrarà els esforços en fer realitat el projecte de socialització de El Calerizo, amb el qual ja hi treballa i d’entrada comptaria amb l’ajut d’institucions públiques com l’Ajuntament de Cáceres, l’Ajuntament de Malpartida de Cáceres i la Diputació de Cáceres.
technorati tags: recursos marins , ornaments , dentició , alimentació , neolítc , El Calerizo12 Abr, 2012
Simposi internacional sobre l'origen del llenguatge a Portland, coorganitzat per l'IPHES
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Marina Lozano i Carlos Lorenzo, personal investigador d'aquest institut, presentaran a més unes ponències
Se celebra de l'11 al 14 d'abril en el marc del 81st Annual Meeting of the American Association of Physical Anthropologists
La capacitat de parla en neandertals i en els seus ancestres europeus és un tema que ha suscitat un gran interès entre la comunitat científica. En l'actualitat s'estan desenvolupant nous estudis que estan canviant la nostra visió sobre les capacitats lingüístiques de les primeres poblacions europees.
Així doncs, per tal d'aprofundir en aquests aspectes, se celebrarà el simposi Origin of language and pre-modern Europeans: New approaches to an old problem (Origen del llenguatge i preeuropeos moderns: Noves aproximacions a un vell problema), coorganitzat per David W. Frayer (Department of Anthropology, University of Kansas) i la investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano, qui a més presentarà una ponència en una sessió en la qual també participarà un altre científic de l'esmentat institut, Carlos Lorenzo. Aquesta sessió ha estat elegida com Simposi patrocinat per Wiley-Blackwell editora de la revista American Journal of Physical Anthropology dins del 81è Congrés Anual de l'American Association of Physical Anthropologists, que se celebrarà a Portland, Oregon, EUA, de l'11 al 14 d'abril.
Marina Lozano i Carlos Lorenzo, investigadors de l'IPHES que aquests dies assisteixen al congrés de Portland - Jordi Mestre/IPHES
Durant el simposi s'exposarà la transdisciplinarietat amb la qual es desenvolupen les últimes investigacions sobre l'origen de la parla i la possibilitat que tinguessin aquesta capacitat els neandertals. En aquest sentit tenen molt a dir la primatologia, la paleogenètica, la paleontologia humana i l'arqueologia. Així, les ponències que es presentaran en aquesta sessió ofereixen múltiples noves evidències d'àmbits tan dispars com primats vius, cultura material i simbolisme, ADN antic i fòssils neandertals i preneandertals. "Totes aquestes noves evidències confirmen que tant els neandertals com els seus antecessors europeus tindrien plenament desenvolupades les habilitats lingüístiques", comenta Marina Lozano.
La relació completa de participants en aquest simposi és:
- K. R. Gibson: Competing models of language evolution:what counts as evidence?
-L.F. Marchant y W.C. McGrew: An ape's view and handedness: consequence, correlation or coincidence?
-B.C. Campbell y N.L. Hirn: Did the origins of human language involve changes in the insula?
-N.T. Uomini: Hominin tool-making: laterality, language, and learning.
-A. Nowell: Weighing the evidence: the significance of symbolic behavior among European Neandertals.
-C. Lalueza-Fox: Neandertal paleogenomics and the origins of language.
- A. Blackburn: Skeletal evidence for handedness throughout growth and development.
-R.L. Holloway: Language from endocasts..."If it looks like a duck...".
-I. Martínez, R. M. Quam, M. Rosa, P. Jarabo, C. Lorenzo, A. Bonmatí, A. Gómez-Olivencia, A. Gracia, J.L. Arsuaga: On the origin of language: the Atapuerca evidence.
-M. Lozano, J. M. Bermúdez de Castro, E. Carbonell, J.L. Arsuaga: Teeth and handedness of Homo heidelbergensis from the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).
-C. Lorenzo, J. Carretero, J.L. Arsuaga, I. Martínez, A. Gracia, R. Quam.: Hands, laterality and language: hand morphology in the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).
-M. E. Beals y J. Radovcic: The cochlear labyrinth of Krapina Neandertals.
-D. W. Frayer, V. Volpato, R. Macchiarelli, D. Guatelli-Steinberg, I. Fiore, L. Bondioli: Right-handedness in Regourdou 1.
technorati tags: neandertals , llenguatge , the origins of language , laterality , Right-handedness , simbolismo , primates , paleontologia humana , capacidades linguísticas11 Abr, 2012
Conferència sobre les puntes de fletxa, a càrrec de l’investigador de l’IPHES Ramon Viñas
Serà divendres 13 d’abril al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, a les 20 h
Ramon Viñas, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), impartirà la conferència "Una sageta de bronze del Comellar, Prenafeta, en el context evolutiu de les puntes de fletxa", en el marc del 30 aniversari del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), on va ser tractada. Serà divendres 13 d'abril a les 20 h a l'esmentat museu, a Montblanc.
Ramon Viñas, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador de l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
“Des de la seva fundació a l’any 1981, el CRBMC ha restaurat mes de 20.000 peces històriques, etnològiques, arqueològiques i obres artístiques, que estan dipositades en els museus de tot Catalunya, 350 de les quals estan al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, i consten en 151 fitxes de registre”, apunta Ramon Viñas, a tall d’exemple del que es fa en aquest centre. La seva xerrada, però, tindrà com a punt de mira principal una petita peça, triada a l’atzar, concretament, una punta de fletxa de sageta de bronze, que prové d’una donació particular i que esta exposada al museu que ell mateix dirigeix.
Sageta de Comellar, elaborada amb bronze, i una de les moltes peces restaurades al CRBMC - IPHES
A més, Viñas es referirà a com l’ús dels metalls condueixen a una major organització social i a l’aparició dels primers Estats (fa 6.000 anys abans del present). També tractarà altres aspectes com els trets generals de l’edat del bronze, que s’origina a l’actual Armènia i que fa la seva aparició a Europa entre fa entre 4.400 i el 3.700, així com els requeriments de conservació que precisen els materials dipositats en els museus.
technorati tags: restauració , conservació , patrimoni arqueològic , cultura , estats , edat bronze , metalls , organització social , Heritage , Archaeology , Arts , Museums
