4 Set, 2010
TV3 emet dilluns 6 l'últim capÃtol de Sota terra, centrat en una excavació arqueològica a l'abocador de deixalles de Vacarisses
L’emissió
serà a les 21.50 i es podrà veure com la brossa és la memòria del sistema que
ens informa de la nostra vida quotidiana, de l’economia i de la política
Hem
canviat els hàbits de consum? Ha augmentat el reciclatge? Són alguns dels
aspectes que s’estudien
“Sota terra”, el programa de TV3 que tracta l’arqueologia i la història de forma divertida, sota la direcció científica d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), arriba a la seva fi dilluns 6 de setembre amb el seu capítol més atípic. El repte serà tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles, concretament al de Vacarisses (Vallès Occidental). Es podrà veure a partir de les 21.50 h.
El capítol analitza la brossa com a memòria del sistema - Cedida TV3
L’equip de Sota terra aconsegueix treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la del 2000 i de l’actualitat, amb la finalitat de saber algunes coses de la nostra espècie i demostrat que l’arqueologia és una eina de futur. Per exemple, en aquests 20 anys hem variat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Són algunes de les qüestions que s’intenten esbrinar.
Membres de l'equip tècnic durant el rodatge - Cedida TV3
Així doncs, els protagonistes de Sota terra faran el mateix que els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que es fa a l’actualitat quan s’excava i s’estudia el passat. En aquesta ocasió, l’expert del capítol és Igor Parra, arqueòleg i col•laborador de l’IPHES. A més d’Eudald Carbonell, en aquesta emissió també es podrà veure un altre investigador habitual a la sèrie d’aquest institut, Jordi Rosell.
Cedida TV3
Igor Parra ha assenyalat: “S’intenta constatar que a la nostra vida quotidiana generem també restes arqueològiques que en un futur seran objecte d’estudi per part d’altres arqueòlegs. Així expliquem com la brossa és una font d’informació que ens pot facilitar informació molt interessant del sistema econòmic i polític, i les transformacions que es van produint. Per exemple, entre les deixalles hi trobem paquets de tabac i observem que anys enrere no s’advertia del perill que suposa fumar per a la salut, mentre que ara sí que es fa, etc”.
L'arqueòleg Igor Parra - Jordi Mestre / IPHES
“En
definitiva, volem demostrar que l’arqueologia serveix també per analitzar els
temps més recents, i no només per recuperar el passat més remot”, puntualitza
Igor Parra. “A més, es pretén conscienciar sobre la responsabilitat que tenim
respecte al medi ambient, i ho fem des d’un abocador, que és una memòria del
sistema, i els professionals de l’arqueologia som els operadors d’aquesta
memòria”, conclou.
Així
doncs, el “jaciment” del capítol és l’abocador de Vacarisses (Vallès
Occidental), que té un aspecte molt positiu: des de fa prop de trenta anys, els
residus són abocats d’una manera absolutament responsable i ordenada. Per tant,
se sap perfectament de quina època és la brossa enterrada en un punt concret de
l’abocador, i no hi ha marge d’error en aquest sentit. Això sí, les dificultats
logístiques són considerables: pudor terrible, excavar tones i tones de brossa
compactada, cal estar vacunat del tètanus, utilitzar calçat de seguretat, etc.
El context històric és doncs ben conegut per tothom: el nostre, tant el que hem
viscut com el que estem vivint.
