www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Abr, 2012

Per a què serveixen els individus un cop han superat l'edat de procreació?

• L'investigador de l'IPHES, Jordi Agustí, ho intentarà explicar en una conferència

"Sentit evolutiu de la longevitat" és el títol de la conferència que impartirà Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el dimarts 17 d'abril, a les 19.30 h, a la seu de la Fundación Juan March, a Madrid, dins del cicle "Envejecemos ...", organitzat per aquesta entitat.

Resum

D'acord amb la teoria de l'evolució en vigència des de fa més de 100 anys, el darwinisme, la persistència d'individus que no poden contribuir reproductivament a la següent generació constitueix un exemple d'ineficàcia evolutiva. El darwinisme postula que les espècies que sobreviuen al llarg del procés evolutiu són aquelles que contribueixen a la següent generació amb major nombre de descendents (que, d'aquesta manera, difonen el propi patrimoni genètic). Des d'aquesta perspectiva, la persistència d'individus molt longeus que ja no poden contribuir a la perpetuació de l'espècie ha constituït des de sempre una paradoxa evolutiva: per a què serveixen els individus -mascles o femelles- un cop han superat l'edat de procreació i de transmissió del propi patrimoni genètic?

Jordi Agustí

Jordi Agustí, al seu despatx - Jordi Mestre / IPHES

En particular, el descobriment recent al jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, datat en prop de 1.800.000 anys, d'un individu molt vell que havia perdut tota la seva dentició, ha obligat a replantejar cruament aquesta qüestió. Donada l'absència d'arbres amb fruits en l'entorn de Dmanisi, és evident que aquell vell va haver de ser mantingut activament pel grup al qual pertanyia, els qui haurien d'haver preparat prèviament els aliments que anava a ingerir. En el context de les dures condicions de vida dels homínids de principis del Plistocè quin sentit biològic tenia mantenir a un individu que no podia valer-se per si mateix i que ja havia complert les seves funcions reproductores? En qualsevol cas, Dmanisi demostra que aquest tipus de comportament cooperatiu estava ja establert entre els homínids de fa dos milions d'anys.

La clau, en aquest i altres casos, potser es trobi en determinats processos inintel·ligibles  des dels límits de la selecció estrictament individual. En efecte, hi ha un cert nombre de caràcters que no són específics de l'individu, sinó de l'espècie a nivell general, i que, però, apareixen com manifestament afavorits per l'evolució. I és que aquelles espècies que tendeixin a presentar trajectòria vitals amb individus suficientment longeus, estan millor preparades per fer front a crisis climàtiques de curt període; al seu torn, són la memòria del sistema.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: