10 Abr, 2012
Dues investigadores de l'IPHES, Marina Mosquera i Marina Lozano, participen en el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva"
El volum es presenta el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid
En el marc de l'Año Internacional del Cerebro y Nacional de la Neurociencia, l'Instituto Tomás Pascual Sanz para la Nutrición y la Salud i el Centro Mixto Universidad Complutense-Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humanos presenten el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva". La publicació inclou textos de dues investigadores de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano i Marina Mosquera, que al seu dia ja van impartir dues conferències al seminari del mateix nom i que ha donat lloc al volum que s'acaba d'editar, en castellà i anglès. La primera científica esmentada es refereix a la lateralitat manual, o ús preferent d'una mà, i la segona, als orígens de la cognició.
RESUMS
Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos), por Marina Lozano
La lateralitat manual (o ús preferent d'una mà) està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar quina espècie va ser la primera a expressar-la, tot i que s'ha dut a terme una gran diversitat d'estudis des d'enfocaments molt diferents (paleoneurología, talla d'eines lítiques, zooarqueologia...).
La investigadora Marina Lozano - IPHES
Una de les millors maneres per determinar la lateralitat manual és observar als individus manipulant objectes de manera espontània. Òbviament aquest mètode no pot emprar-se en el cas d'homínids fòssils. No obstant això, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina mà va ser emprada de manera preferent pels homínids. Concretament, estem referint-nos a les estries culturals que apareixen a la superfície labial de la dentició anterior d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, neandertals, Homo sapiens...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de tret de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa 500.000 anys.
Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana, Marina Mosquera
L'estudi de la complexitat cognitiva de l'ésser humà ha resultat ser un tema recurrent per l'interès social i s’ha enfocat des de tot tipus de disciplines. Però, què és la cognició? La paraula "cognició" significa coneixement i, alhora, el procés pel qual s'adquireix aquest coneixement.
Indubtablement, l'ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La compartien ja altres homínids fòssils? L'enorme dificultat de respondre a aquesta qüestió és que la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem a la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ...
La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES
Tot això es fonamenta en tota una amalgama de característiques intrínseques al nostre organisme i a la seva relació amb l'exterior. No obstant això, si mirem detingudament aquesta llista i fem un esforç d'abstracció serem capaços de reduir aquesta allau d'activitats i comportaments a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements.
És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Prova d'això és que només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.
Referències bibliogràfiques
Lozano, M. (2012) Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos) In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 171-183
Mosquera, M. (2012) Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana. In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 185-206
technorati tags: publicacions , neurociencia , cerebro , neuroscience , lateralitat , cognition , brain
