El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Mar, 2012

Diumenge 1 d’abril a les 22.30 a TV3, estrena del capítol Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals, i tot seguit repetició d’Abric Romaní: l’hostal dels Neandertals

 web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES - VÍDEO AVANÇAMENT

D'esquerra a dreta, Fermí Fernández amb Eudald Carbonell i Jordi Rosell, investigadors de l'IPHES, a les Coves del Toll - Cedida TV3

TV3 ens ofereix diumenge 1 d’abril a partir de les 22.30 h la possibilitat de descobrir com era la vida dels neandertals. Així, l’equip d’arqueòlegs de “Sota terra” es dedicarà intensament a buscar restes que ajudin a saber si aquells homínids eren caçadors o simplement recol•lectors, què menjaven i alhora comprovar si estaven tan evolucionats com els sapiens. Ho farà basant-se en dos jaciments on desenvolupa els respectius projectes de recerca l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): l'Abric Romaní a Capellades, i les Coves del Toll a Moià.

22.30 Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals

Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos…i també els neandertals. Però, qui es cruspia a qui? Què menjaven els homínids d’aquella espècie? Només carronya i vegetals o també caçava? 

D'esquerra a dreta, Fermí Fernández amb l'arqueòleg Edgar Camarós, Jordi Rosell i l'arqueòloga del Sota terra, Gemma Caballé, en una escena del capítol de Moià - Cedida TV3

A les coves del Toll, a Moià, l’equip de Sota terra buscarà restes de fauna de l'època i de presència neandertal. Indicis que han de permetre saber si els membres d’aquesta espècie eren sofisticats caçadors i, per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol•lectors i carronyaires.

Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies... 

23.25 Abric Romaní: l’hostal dels Neandertals

Cercar rastres neandertals a l'Abric Romaní de Capellades és el repte del segon capítol de la nit.  Descobrir com vivien, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien… 

Aquest jaciment està documentat com a lloc de pas neandertal fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excaven el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que es vol saber com era la vida neandertal a Capellades fa tots aquests anys. Per això busquen restes, eines i tot allò que pugui donar una pista.

technorati tags: neandertals , jaciments , arqueologia , homínids , comportament , prehistòria , social behaviours , Palaeoecology , occupational patterns , fauna

28 Mar, 2012

Dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt

La publicació inclou articles de diferents membres de l’IPHES

Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat és el títol del llibre que, coordinat per l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Antoni Carreras, es presentarà dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt. En aquest volum hi participen diversos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Publicat per Cossetània Edicions, ha estat editat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’aquesta comarca i de la Diputació de Tarragona.

Aquest és el segon volum de la Història de la Conca de Barberà, una obra que té per objectiu sintetitzar l’evolució històrica d’aquesta àrea geogràfica. En aquest cas, la temàtica va des dels orígens del poblament humà en aquesta comarca fins als temps de la romanització. D’aquesta manera es pot fer un recorregut per diferents etapes com el paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat de bronze, la protohistòria i la romanitat. S’inclouen gràfics evolutius de diferents períodes i il·lustracions.

És important remarcar que la Conca de Barberà acull un bon grapat de mostres de primer nivell de l’art llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, any rere any, és freqüent que especialistes de l’arqueologia, com membres de l’IPHES, que hi treballen en aquests indrets presentin importants troballes científiques sobre les primeres poblacions catalanes que es van desenvolupar per aquest territori. Així podem saber com vivien, quines eines elaboraven, què menjàvem, quins hàbitats ocupaven, en quin entorn, etc. Tot just l’estiu passat, l’IPHES va dur a terme una excavació a la Cova de la Font Major amb descobertes arqueològiques molt significatives i, d’altra banda, el mateix institut assessora en la nova museografia d’aquest indret.

Vies de pas per a humans i per a animals

Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.

Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:

1) MANUEL VAQUERO:

- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de la Font Major.." (pàgs. 38 i ss.) (GENERA, M.); "La Font Voltada...." (pàg 49 i ss.) (MIR, A).; "La balma de la Vall" (pàgs. 65 i ss.) (ADSERIAS,M.)

2) RAMON VIÑAS:

- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;

-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze

-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de la Protohistòria

3) ANNA BALLESTEROS:

-  L'entorn de la cova de la Font Major durant el neolític (pàgs. 121-126).

technorati tags: publicacions , art rupestre , neolític , protohistoria , excavacions , art llevantí , patrimoni de la humanitat , Heritage , Archaeology

26 Mar, 2012

L'eix central són les dades obtingudes en aquest jaciment de Capellades, un referent mundial per conèixer els comportaments de subsistència d'aquesta espècie

Queda clara la complexitat del comportament d'aquests homínids que posseïen, per exemple, unes estratègies de caça molt sistematitzades

La prestigiosa revista Quaternary International ha publicat un número especial sobre els neandertals que té com a eix central les dades obtingudes a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), ja que l'estudi d'aquestes societats no es pot entendre sense tenir en compte el projecte de recerca que l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa en aquest jaciment, els treballs dels quals dirigeix ​​l'arqueòleg i director d'aquest centre de recerca Eudald Carbonell des de fa més de 30 anys.

L'Abric Romaní és un dels jaciments de Paleolític mitjà més rellevants, amb una seqüència ben estudiada que mostra més de 30.000 anys d'ocupació pels grups de neandertals. Així ho avala l'edició del número 247 de la revista Quaternary International que porta per títol “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours”. En aquest volum monogràfic es recopilen les contribucions més importants presentades en el congrés internacional que amb el mateix nom, i organitzat per l'IPHES, en el marc de les activitats de celebració del centenari del descobriment del jaciment de l'Abric Romaní, va tenir lloc a Tarragona entre els dia 6 i 9 d'octubre del 2009, reunint a més de 60 especialistes en l'estudi dels comportaments de les poblacions de neandertals.

Editat per M.Gema Chacón, Manuel Vaquero i Eudald Carbonell, tots ells arqueòlegs investigadors de l'IPHES, aquest volum agrupa les 27 contribucions principals que va propiciar aquest congrés, que va ser, al seu torn, una oportunitat perfecta per discutir l'estat de la de la investigació sobre els neandertals i proporcionar noves dades sobre el comportament i l'organització espacial i social d'aquesta població humana extingida.

Dues imatges de la visita que els participants al workshop sobre l'Abric Romaní realitzat el 2009 a Tarragona van efectuar al jaciment - Jordi Mestre / IPHES

Els àmbits temàtics que s'aborden en l'article són: el context neandertal, que inclou la cronologia, la genètica, la paleoecologia i la geoarqueologia, els conjunts arqueològics amb les seves restes faunístiques i lítiques, així com distribució espacial dels mateixos, els patrons de ocupació i les estructures identificades en els jaciments, fent especial èmfasi en el paper de les llars en l'organització de les activitats, comportament i formes de vida dels neandertals, i el jaciment de l'Abric Romaní i la posada al dia dels últims descobriments.

Amb aquestes aportacions queda clara la complexitat del comportament d'aquesta espècie, ja que s'observen moltes similituds amb els sapiens, per exemple, en els processos de carnisseria i organització de l'espai. En els últims quinze anys, un nombre creixent de treball arqueozoològics ha demostrat que les últimes poblacions d'Homo neanderthalensis subsistien principalment d'animals herbívors que ells mateixos caçaven, procedents d'una àmplia varietat d'entorns.

Això implica "l'existència d'unes estratègiques de caça molt sistematitzades, que comporta tota una cadena d'operacions complexes i especialitzades des que es planifica la captura de l'animal fins al seu consum", explica Eudald Carbonell, director de l'IPHES. El mateix científic ha remarcat la importància del foc: "L'evolució dels neandertals està molt lligada a l'ús d'aquest. Així, entorn a les llars s'estructurava l'espai i s'organitzava la vida quotidiana, ja que hem comprovat que en funció de la mida del llar, el lloc on estava ubicat, les restes d'indústria lítica associades, etc, complia una funció o una altra, com ser un foc principal o secundari del campament, si s'usava fonamentalment per coure aliments o per il·luminar, els treballs que es realitzaven en seu entorn, el temps d'ocupació de l'abric i el nombre de membres que podien integrar les diferents bandes d'homínids, entre altres qüestions. En aquest sentit, el que hem documentat a l'Abric Romaní és un referent".

Excavacions a l'Abric Romaní la campanya passada - Gerard Campeny/IPHES

En els últims anys, els comportaments de les poblacions de neandertals s'estudien aplicant noves metodologies i des d'un enfocament transdisciplinar. A això cal afegir les excavacions sistemàtiques sobre llarga seqüències estratigràfiques i grans superfícies que es duen a terme, com és el cas del jaciment Abric Romaní. A més, cal tenir en compte els avenços proporcionats pels sistemes de datació i de la informació procedent de la investigació paleoantropològica i paleogenètica, sobretot en relació amb l'extinció d'aquestes poblacions i l'arribada de l'Homo sapiens. Amb tot això s'està obtenint molta informació d'alta resolució per a la reconstrucció de les activitats de subsistència i del repartiment del registre arqueològic produït per aquests grups humans.

Referència bibliogràfica

Chacón, M. G., Vaquero, M., Carbonell, E., 2012. “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours”. Quaternary International 247: 1-9.

Burjachs, F., López-García, J.M., Allué, E., Blain, H.-A., Rivals, F., Bennàsar, M., Expósito, I. (2012) “Palaeoecology of Neanderthals during Dansgaard-Oeschger cycles in northeastern Iberia (Abric Romaní): From regional to global scale”. Quaternary International 247: 26-37.

Courty, M.-A., Carbonell, E., Vallverdú Poch, J., Banerjee, R. (2012) “Microstratigraphic and multi-analytical evidence for advanced Neanderthal pyrotechnology at Abric Romani (Capellades, Spain)”. Quaternary International 247: 294-312.

Rosell, J., Cáceres, I., Blasco, R., Bennàsar, M.L., Bravo, P., Campeny, G., Esteban-Nadal, M., Fernández-Laso, M.C., Gabucio, M.J., Huguet, R., Ibañez, N., Martín, P., Rivals, F., Rodríguez-Hidalgo, A., Saladié, P. (2012) “A zooarchaeological contribution to establish occupational patterns at Level J of Abric Romaní (Barcelona, Spain)”. Quaternary International 247: 69-84.

Vallverdú, J., Alonso, S., Bargalló, A., Bartrolí, R., Campeny, G., Carrancho, Á., Expósito, I., Fontanals, M., Gabucio, J., Gómez, B., Prats, J.M., Sañudo, P., Solé, Á., Vilalta, J., Carbonell, E. (2012) “Combustion structures of archaeological level O and mousterian activity areas with use of fire at the Abric Romaní rockshelter (NE Iberian Peninsula)”. Quaternary International 247: 313-324.

Vaquero, M., Chacón, M.G., García-Antón, M.D., Gómez de Soler, B., Martínez, K., Cuartero, F. (2012) “Time and space in the formation of lithic assemblages: The example of Abric Romaní Level J”. Quaternary International 247: 162-181.

technorati tags: neandertals , jaciments , arqueologia , homínids , comportament , prehistòria , social behaviours , Palaeoecology , occupational patterns , lithic assemblages

24 Mar, 2012

Ho fa a proposta, i en col·laboració, d’un equip l'Institute of Archaeology de la Hebrew University of Jerusalem

És indústria lítica descoberta en la zona coneguda com el Corredor de Palestina, clau en els moviments expansius del gènere humà al llarg del temps

Un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) format per Eudald Carbonell, Deborah Barsky, Robert Sala i Jordi Mestre va estar fa unes setmanes a l'Institute of Archaeology de l'Hebrew University of Jerusalem convidats pels professors Naama Goren-Inbar, Ofer Bar-Yosef i Gonen Sharon, amb l’objectiu d’analitzar les eines de pedra més antigues fora d’Àfrica elaborades pels homínids fa més d’un milió d’anys.

Eudald Carbonell, en primer terme, i Robert Sala, a le sinstal.lacions de l'Hebrew University of Jerusalem fa unes setmanes - Jordi Mestre/IPHES

“Aquesta estada té relació amb la revisió que el nostre equip està fent de les indústries arcaiques d'Àfrica i Proper Orient i llur expansió per Europa”, ha manifestat l’arqueòleg Robert Sala. “Prèviament, s'han fet estudis de material de Mode 1 d'Àfrica oriental i Europa i, en aquest cas, estàvem interessats en analitzar el material lític de dos dels jaciments claus en l'expansió del Mode 2 o Aixelià per Euràsia: Ubeidiya i Gesher Benot Ya'aqov”, ha indicat el mateix investigador. El Mode 2, a diferència del Mode 1 conegut també com a olduvaià, es caracteritza per l’elaboració d’uns instruments més complexos, entre els quals destaquen els bifaços. 

Ubeidiya, excavat els anys setanta i vuitanta del segle passat, té una datació d'entre 1,2 i 1,4 milions d'anys i un conjunt molt ampli d'indústria lítica i fauna de grans mamífers que es troba entre els registres més vells de Mode 2 fora d'Àfrica. “En realitat, és el registre més ben considerat en la primitiva expansió”, ha comentat Robert Sala. “L’interès per aquest jaciment es focalitza en el fet que la tecnologia que mostra evidencia un trànsit i arrencada del Mode 2”, ha indicat.

Aprofitant l'estada a l'Hebrew University, Eudald Carbonell va impartir una xerrada sobre les primeres ocupacions humanes a Europa - Jordi Mestre/IPHES

Pel que fa a Gesher Benot Ya'qov, té una antiguitat de sobre 800.000 anys i correspon a una fase més recent d'expansió del Mode 2. “En aquest cas el Mode 2 ja està plenament desenvolupat i posseeix totes les seves característiques bàsiques i fonamentals”, puntualitza Robert Sala. Per la seva datació pot estar emparentat amb el Mode 2 que arriba a Europa occidental. “Com que tots dos jaciments estan situats a la vall del riu Jordà, que forma part del Corredor de Palestina, l'extrem nord de la Gran Falla Africana, són claus en els moviments expansius del gènere humà al llarg del temps”, hi ha afegit.

Més enllà dels dos jaciments principals, l’equip de l’IPHES va poder prendre contacte amb el material d'un jaciment de Mode 1 del sud d'Israel, el de Bizat Ruhama, elaborat amb una tecnologia molt simple i homogènia basada en la talla ortogonal i sobre enclusa.

El viatge va servir finalment, per conèixer les excavacions històriques del Paleolític israelià, doncs van visitar les coves del mont Carmel, en què destaquen Tabun i Skhul, excavades per Dorothy Garrod durant la primera meitat del segle XX, i les coves d'Amud i Zutiyeh, prop del mar de Galilea. Aquest darrer conjunt ha permès històricament situar la discussió de l'expansió d'Homo sapiens i la seva relació amb Homo neanderthalensis.

technorati tags: tecnologia , indústria lítica , herramientas , homínids , Archaeology , lithic technology

23 Mar, 2012

 web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES

Diumenge 25 per TV3 a les 22.40 i després repetició del capítol de la temporada anterior dedicat a Empúries

Diumenge 25 de març l’equip de “Sota terra” es desplaça fins a l’Alt Empordà  per parlar de la presència a la comarca de grecs i romans. Primer, amb l’estrena d’un capítol que investiga d’on venien els grecs que van fundar Roses i, a continuació, amb una visita a la ciutat d’Empúries.

Eudald Carbonell (amb salacot) excavant amb Jordi Rosell (amb barret) a Roses, dos membres de l'IPHES que interven a la sèrie - Cedides TV3

22.40 Roses: la porta d’entrada dels grecs a Catalunya

La imponent Ciutadella de Roses, construïda al segle XVII i usada fins a mitjans del  segle XX, conté esglésies, poblat medieval, ciutat romana... I, sí, una interessant ciutat grega, incipientment excavada i poc coneguda fora del món dels historiadors.

Un dels objectius del capítol és determinar les dimensions de la ciutat grega de Roses - Cedides TV3

L'equip de "Sota terra" buscarà en aquest espai els orígens d'aquesta ciutat grega. D'on venien els grecs que es van establir a Roses? Hi ha diferents hipòtesis: uns diuen que era d'Empúries, altres creuen que venien de Marsella i d'altres aposten per una invasió de l'illa de Rodes.

En tres dies buscaran les restes de la presència grega a Roses per establir-ne la procedència i determinar, també, les dimensions de la ciutat: era un simple barri o una potent ciutat?

23.30 Empúries: La ciutat i el mur, eixample o gueto

En aquest capítol, inicialment, l’equip de “Sota terra” focalitza l’atenció en dos aspectes de la ciutat romana d'Empúries. Volen saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s'ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volen confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d'Empúries.

Una muralla de la qual avui queden poques restes visibles. Volen buscar, doncs, en l'Empúries mai no excavada per extreure'n conclusions potents: confirmem com es creu que l'Empúries romana era molt més gran que el que sabem ara? S'estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia però un misteriós mur que la separava en dos?  I si de passada troben àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!

 

23 Mar, 2012

Alguns dels professors són investigadors d’aquesta entitat i de l’IPHES

Amb l'import de la inscripció es col·labora amb la protecció, cura i manteniment dels primats allotjats al centre de recuperació de Riudellots de la Selva.

En Bongo. L'expressió facial i comunicació dels ximpanzès és part de la matèria del curs - Miquel Llorente / Fundació Mona

Durant els mesos de març i abril la Fundació Mona, entitat amb la qual col·labora l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb diferents projectes de recerca, ha programat tres noves activitats formatives que pretenen apropar-nos i endinsar-nos al món de l'evolució, la cognició comparada i a la comunicació dels ximpanzés. Alguns dels professors són investigadors de la Fundació Mona i de l’IPHES, cas de Miquel Llorente i David Riba.

D'esquerra a dreta, David Riba i Miquel Llorente, dos dels professors dels cursos - Cedida Fundació Mona

30-31 de març: Orígens i Evolució del Comportament Humà, a càrrec de David Riba

14 d'abril: Cognició comparada: ximpanzés i humans, impartit per Miquel Llorente

21 d'abril: Expressió facial i comunicació gestual en ximpanzés, que donarà Ana Morcillo (UAM-Universidad Autónoma de Madrid)

Amb l'import de la inscripció es col·labora amb la protecció, cura i manteniment dels primats allotjats a Fundació Mona.

23 Mar, 2012

L’acte es fa divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona , al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat

Història de Tarragona en sis volum és el conjunt de llibres que es presenta divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat. És una obra que ha comptat amb la direcció editorial de Lluís Pagés i la direcció científica de Montserrat Duch.

Portada del primer volum

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat activament en l’elaboració de part del primer volum, dedicat en part a la prehistòria i titulat Tàrraco clàssica i prehistòrica, coordinat per quatre professors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Robert Sala, que és a més responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES; Jordi Diloli, Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo.

Robert Sala, coordinador del volum de prehistòria - Gerard Campeny /IPHES

Pel que fa a la prehistòria, es parla del marc geològic en què es va desenvolupar, com eren les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona, es presta especial atenció als neandertals i a l’arribada dels primers Homo sapiens a Europa, s’analitza com van ser les darreres societats caçadores i recol·lectores, l’art rupestre, el Neolític, la Tarragona abans dels ibers i l’època ibèrica.

En la redacció d’aquests textos hi ha col·laborat, per part de l’IPHES, Amèlia Bargalló, Joana Gabucio i Patricia Martin.

technorati tags: publicacions , arqueologia , Homo sapins , Camp de Tarragona

23 Mar, 2012

• És un element imprescindible per a l’atenció de les visites a l’espai patrimonial capelladí de la Cinglera del Capelló
• Acollirà zones de diversa funcionalitat com botiga o l’àrea de restauració

 

Infografia de com quedarà l'edifici de recpció de les visites, botiga, àrea de restauració i altres serveis - Cedida Ajuntament de Capellades

Des de fa unes setmanes, es treballa ja en la construcció de l’edifici de dotacions del NEAN-Parc Prehistòric de Capellades dedicat a conèixer la vida de les societats neandertals, i situat a l’extrem dels jardins del Capelló, a la vila de Capellades (Anoia) on té la sortida l’itinerari per la Cinglera del mateix nom que s’obrirà al públic un mesos  després de la  finalització de la nova infraestructura, cap al desembre d’enguany.

Eudald Carbonell (amb barret) en una visita recent d'obres amb l'alcalde de Capellades, Marcel.lí Martorell - Cedida Ajuntament de Capellades

Aquest equipament, que s’insereix en el marc del projecte municipal del NEAN-Parc, constitueix un element imprescindible per a l’atenció de les visites a l’espai patrimonial capelladí de la Cinglera del Capelló, ja que acollirà zones de diversa funcionalitat com la  recepció, botiga, àrea de restauració i serveis, que esdevenen alhora bàsics per garantir la viabilitat del funcionament i la gestió de tot el conjunt prehistòric visitable.

L’edifici que ara es construeix està finançat completament amb subvencions de  la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Cultura del Govern Espanyol. El NEAN-Parc prehistòric de Capellades pretén socialitzar el coneixement sobre les comunitats de neandertals a partir dels treballs de recerca que es desenvolupen al jaciment conegut com Abric Romaní, situat al  Capelló, des de fa més de 30 anys sota la direcció de l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Treballs de construcciño del nou edifici - Cedida Ajuntament de Capellades

Per al disseny d’aquesta infraestructura s’han contemplat tant les diverses necessitats de funcionament i gestió del Parc, com les possibilitats d’idoneïtat que ha de representar en relació al projecte marc en la seva totalitat, atès el destacat valor patrimonial de la Cinglera del Capelló que cal preservar i prioritzar. Avaluats aquests objectius, es va definir la seva inserció al context urbà de la vila, i es va plantejar el disseny d’un tipus de construcció que afavoreix la seva integració a l’àrea pensada per al seu emplaçament i que minimitza de la forma més òptima el seu potencial impacte.

technorati tags: infraestructures , neandertals , socialització , prehistòria , arqueologia

22 Mar, 2012

És el tema d’un ponència que la investigadora de l’IPHES Marina Lozano presenta en un congrés que es fa a Anglaterra els dies 24 i 25 de març

“Desgast dental no relacionat amb la dieta en una població mesolítica com a indicador d'hàbits culturals: El jaciment de El Collado (València, Espanya)” és el títol de la ponència que presentarà Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del congrés "Where The Wild Things Are: Recent Advances in Palaeolithic and Mesolithic Research” (sobre les recents novetats científiques en recerca a l’entorn del Paleolític i el Mesolític), que se celebra els dies 24 i 25 a la Durham University (Anglaterra), organitzat per aquesta mateixa institució.

Marina Lozano, investigadora de l'IPHES - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

RESUM

Les restes humanes ens permeten conèixer certs aspectes de les pràctiques culturals desenvolupades per poblacions pretèrites. El microdesgast dental no relacionat amb la dieta és especialment útil en aquest tema ja que podem obtenir evidències sobre l'ús de la dentició anterior com a eina. Aquest tipus de desgast dental s'ha descrit en diferents espècies d'homínids des dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos) fins a Homo sapiens de diferents cronologies.

A l’Estat espanyol, les restes humanes mesolítics són escasses. Un dels jaciments més importants en aquest sentit és El Collado (Oliva, València). Alguns dels individus enterrats en la seva necròpolis mostren evidències d’un important desgast dental causat per l'ús de les dents per a realitzar pràctiques culturals com, per exemple, l’ús de les dents per a subjectar i estirar diversos tipus de materials. Un treball experimental ha mostrat que aquest tipus de desgast està relacionat amb fibres vegetals, cosa que ens permeten inferir que una part de la població del Collado en processava de manera habitual. Alguns individus d'aquesta població mesolítica (de fa entre 7.570 i 7.640 anys abans del present) eren els encarregats de realitzar unes tasques específiques, cosa que avala l’existència d’una estructuració social.

technorati tags: dents , dieta , homínids , congressos , mesolític , desgast dental , hàbits culturals , human evolution , cultural habits , Teeth , cultural behavior , dental microwear

21 Mar, 2012

Canal iphesvideos - @iphes - @eudaldcarbonell – grup IPHES a Facebook

La presència a les xarxes socials del món acadèmic i les entitats que fan recerca està cada cop més consolidada. En aquest context s’ha elaborat un rànquing per constatar quines institucions són visibles a les xarxes i en quin grau. Els perfils de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) al Twitter i al Youtube ocupen el tercer lloc, mentre que queda sisè al Facebhook.

Canal de l'IPHES al Youtube - IPHES

L’autor del rànquing, Xavier Lausaca, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement), va analitzar la presència a les xarxes socials Twitter, Facebook i You Tube de les set universitats públiques catalanes de caràcter presencial, els 48 centres que formen part de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i de les 12 grans infraestructures de suport a la recerca que recull el directori d’unitats d’R+D+I a Catalunya de la Secretaria d’Universitats i Recerca. La recollida de la informació es va dur a terme els dies 10 i 11 de febrer de 2012.

Canal de l'IPHES a Twitter - IPHES

A dia d’avui, un més després, l’univers IPHES presenta el següent panorama a les xarxes socials:

En total, al Facebook, està a prop de 8.500 amics i amigues distribuïts entre 4.151 a la pàgina de personatge públic d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES; 3.255 al seu perfil personal (el segon que s’activa perquè ja es va arribar en una ocasió als 5.000 seguidors, el màxim permès); 708 al grup de l’IPHES i 312 al dedicat al pensament d’Eudald Carbonell. Val a dir que aquests dos últims superaven el miler cadascun d’ells, però uns canvis de disseny del Facebook, uns dies previs a la realització del rànquing esmentat, va fer que pràcticament es comencés de nou.

Al Twitter es disposa del perfil d el’IPHES amb 840 seguidors i el personal d’Eudald Carbonell amb 2.163 persones.

Finalment, al Youtube tenim el canal IPHESvideos, que ja ha tingut més de 15.000 visites.

technorati tags: xarxes socials , blocs , socialització , comunicació cientítifica , evolució humana , recerca , Archaeology , Communication , Social Media

17 Mar, 2012

Diumenge 18 de març, a les 22.30 h, per TV3, “Sota terra” obre la nit amb la recerca d’una piscina romana a Caldes de Montbui, i, a continuació, visita Caldes de Malavella (repetició 1a temporada), per descobrir com era el paisatge de fa 3 milions i mig d’anys.

 web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES

22.30. Caldes de Montbui, 2.000 anys de termalisme- VÍDEO AVANÇAMENT

 

Dues imatges corresponents al capítol que s'estrena diumenge 18 de març - Cedides TV3

A Caldes de Montbui hi està documentada activitat termal des de l'època romana. Al costat de la font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- l’equip d’arqueòlegs de “Sota terra” busca la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grosses.

En paral.lel, excaven i investiguen amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que va ser el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui dia un edifici fantasmagòric mig abandonat.

Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa cap per avall el centre històric de la tranquil•la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament.

23.20 Camp dels Ninots, el paisatge fa 3 milions i mig d’anys (repetició de la primera temproada)

“Sota terra” va a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment on l’IPHES (Institut Catala de Paleoecologia Humana i Evolució Social) hi desenvolupa un projecte de recerca. S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d'anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada?

Busquen la resposta i més restes d'aquests éssers vius que van viure una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volen recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d'anys.

16 Mar, 2012

El secretari general de l'esdeveniment serà Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca, i la direcció científica recau en Robert Sala, investigador del mateix institut.

Suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en aquests jaciments

El XVII Congreso Mundial de la Asociación Científica internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (UISPP) se celebrarà a Burgos el 2014, segons s'ha donat a conèixer avui en aquesta ciutat. Es tracta del més important congrés mundial d'arqueologia i suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en els jaciments d'Atapuerca, projecte codirigit per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), qui al seu torn exercirà de secretari d'aquesta reunió científica, organitzada per la Fundació Atapuerca amb el suport de la Junta de Castella i Lleó; Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència del mateix institut, en serà el director científic.

Als congressos de la UISPP solen assistir entre 3.000 i 4.000 persones, principalment prehistoriadors i arqueòlegs, i s'estima que el seu ressò arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

L'anunci de Burgos com a capital del pròxim congrés del UISPP s'ha efectuat avui al Museu de l'Evolució Humana i ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castilla y León, Alicia García, juntament amb els tres codirectors dels Jaciments de la Sierra de Atapuerca i diversos membres de la Fundació Atapuerca.

En l'últim congrés celebrat el 2011 a Florianópolis, Brasil, la candidatura d'Espanya va resultar elegida a proposta dels directors del Proyecto Atapuerca i, gràcies a l'impacte científic d'aquest i al suport ofert per la Junta de Castilla y León, el lloc triat ha estat finalment Burgos.

Organitzat per la Fundació Atapuerca, el secretari general del congrés serà Eudald Carbonell i, segons ha assenyalat la consellera de Cultura i Turisme, comptarà amb el suport decidit de la Junta de Castella i Lleó que, en promoure aquesta reunió internacional de científics aposta activament per projectar al món el concepte de Burgos, capital de l'Evolució, potència a Atapuerca com a projecte científic de projecció social i com a patrimoni estratègic en les polítiques autonòmiques de divulgació cultural i d'internacionalització turística ja que, en la decidida política de la Comunitat Autònoma de Castilla y León per l'Evolució Humana, a més de garantir la protecció i conservació dels jaciments arqueològics de la Sierra de Atapuerca, s'ha bolcat en la posada en valor d'aquest recurs patrimonial, facilitant la seva difusió cultural i turística.

El congrés de 2014 serà també una gran ocasió per presentar al món el Museo de la Evolución Humana i per aprofitar la important dinamització econòmica de la zona que es generarà durant els dies del seu desenvolupament. S'estima que durant els 5 dies que durarà es desplaçaran a Burgos entre 3.000 i 4.000 persones amb el que això suposarà en despeses d'ocupació en allotjaments, restaurants, cafeteries, compres, oci o transports públics. Des de la pròpia organització del congrés es prepararà també per als assistents activitats, visites o excursions a diferents enclavaments. A més, el ressò dels congressos de la UISPP arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

technorati tags: protohistoria , prehistoria , human evolution , patrimoni històric , turisme , museus , arqueologia , Archaeology , Museums

16 Mar, 2012

Orce: carronya, hienes i homínids "és el títol de la conferència que pronunciarà Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador de l'IPHES, dilluns 19 de març, a les 19.30 hores, a l'Aula García Lorca de Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad de Granada (UGR). Precisament, organitzada pel Màster d'Arqueologia que imparteixen el Departament de Prehistòria i Arqueologia d'aquest centre universitari.
Resum

La transformació des de l'alimentació bàsicament vegetariana dels nostres avantpassats els Australopithecus, cap a una dieta amb un fort component carnívor en el gènere Homo, va ser la causa fonamental que provoca la individualització del nostre llinatge, fet que va succeir durant la transició Pliocè/Pleistocè, al voltant de fa 2,5-2,6 milions d'anys.

Bienvenido Martínez-Navarro, observant restes de fauna trobades a Orce - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta mateixa raó va permetre a Homo, mig milió d'anys després, poder sortir de les latituds tropicals africanes, amb abundants recursos vegetals, i conquerir les latituds mitjes d'Euràsia, dominades per climes estacionals, i amb escassos recursos vegetals durant les èpoques fredes de l'any, la qual cosa provocava que la dependència de la carn fos major. Però l'accés als cadàvers dels grans mamífers mai va ser fàcil, i les hienes gegants de cara curta, de l'espècie Pachycrocuta brevirostris, eren uns durs competidors que, sovint, guanyaven la partida.

Orce es, amb tota seguretat, el millor jaciment d'Europa on poder estudiar aquest escenari del joc de la vida i la mort entre homínids i hienes. technorati tags: paleontologia , ecosistema , fauna , homínids , carnívors , herbívors , grans mamífers

12 Mar, 2012

La revista Quaternary Research acaba de publicar un article en el qual es donen a conèixer les datacions absolutes per als jaciments d'Orce, com és el cas de Fuente Nueva-3, que arriba a una antiguitat de 1,2 milions d'anys amb el mètode combinat de Ressonància Paramagnètica Electrònica i Sèries de Urani sobre dents fòssils del Plistocè inferior (2,6-0.8 milions d'anys). El jaciment de Barranco León, també a Orce, presenta una associació faunística semblant, cosa que el situaria en una cronologia pròxima.

En ambdós jaciments l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dirigeix ​​des de fa un parell d'anys un projecte de recerca. En tot cas, l'article que es presenta està liderat pel CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre l'Evolución Humana), que és on s'han dut a terme les datacions, tot i que també signen dos investigadors de l'IPHES: Jordi Agustí i Bienvenido Martínez- Navarro.

El primer per l'esquerra, Bienvenido Martínez-Navarro, i al seu costat, Jordi Agustí, a Fuente Nueva 3. Son els dos investigadors de l'IPHES que participen en l'article - Jordi Mestre / IPHES

El treball, realitzat per un equip internacional i titulat "On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”, forma part de un projecte l'objectiu és desenvolupar el mètode ESR i la seva fiabilitat per datar jaciments del Plistocè inferior, i li ha permès obtenir una data absoluta d’1,2 milions d'anys d'antiguitat per al nivell arqueològic superior de Fuente Nueva-3, on es van trobar eines lítiques en associació amb restes faunístiques, incloent un esquelet gairebé complet de mamut. Les dades obtingudes permeten també datar de manera indirecta el jaciment de Barranco León, considerat com contemporani de Fuente Nueva-3 des del punt de vista de la biocronologia.

Distribució espacial de l'urani

La Ressonància Paramagnètica Electrònica, ESR, es va començar a utilitzar a mitjan la dècada de 1970 per determinar l'antiguitat d’espeleotemes trobats en coves japoneses, i és un dels pocs mètodes absoluts que hi ha avui dia per datar el Plistocè. Ara bé, hi ha molts factors que dificulten la seva aplicació per períodes molt antics, i en el cas de la datació de dents fòssils, un dels temes més crítics és determinar la incorporació i la migració de l'urani dins dels teixits dentals.

 Campanya d'excavacions a Fuente Nueva 3, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES

Referència bibliogràfica

Duval, M., Falguères, C., Bahain, J., Grün, R., Shao, Q., Aubert, M., Dolo, J. M., Agustí, J., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P. & Toro-Moyano, I. (2012). “On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”. Quaternary Research, (0) doi:10.1016/j.yqres.2012.01.003.

technorati tags: palentologia , homínids , mamuts , human evolutions , dispersions humanes , dataciones , Plistocè , fòssils , dents , urani

12 Mar, 2012

“Gràcies a aquesta especialitat podem conèixer els animals amb els quals convivien els homínids i reconstruir els climes i paisatges successius del passat”.

“Per estudiar-los he de ser molt curós per no trencar-los i mirar-los amb l'ajuda d'una lupa binocular o d'un microscopi electrònic”

“Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució i de la paleontologia als 6 anys, a les platges de Normandia”

Hugues-Alexandre Blain, a les instal.lacions de l'IPHES - Gerard Campeny/IPHES

El meu nom és Hugues-Alexandre Blain i estic especialitzat en paleoherpetologia, és a dir, en l’estudi dels amfibis i dels rèptils fòssils.

La meva formació acadèmica superior la vaig iniciar a la Universitat de Caen, a Normandia, com a geòleg, i després vaig fer la tesi doctoral titulada “Contribution de la paléoherpétofaune (Amphibia & Squamata) à la connaissance de l’évolution du climat et du paysage du Pliocène supérieur au Pléistocène moyen d’Espagne”, que vaig defensar en el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris el 2005 amb la idea de poder exercir com a paleontòleg.

Rentant sediment a Atapuerca - J. Mestre/IPHES

Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució i de la paleontologia als 6 anys, a les platges de Normandia, on es poden trobar nombrosos fòssils, principalment marins, com ammonits, bivalves, esponges, cocodrils marins, ictiosaures, plesiosaures etc. Però també de vegades terrestres com els dinosaures. La meva vocació per l'evolució humana em va venir més tard, quan vaig anar a Paris per seguir amb els meus estudis superiors a Institut de Paléontologie Humaine (PH), sota la direcció del professor Henry de Lumley i vaig començar la meva tesi doctoral sobre els amfibis i rèptils d'Atapuerca, la conca de Guadix-Baza , Almenara-Casablanca, Cova Bonica i Cova Victoria ...

La meva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 5 anys, a través de Jordi Agusti, biòleg evolutiu i responsable de l’Àrea de Recerca d’aquest institut;  amb ell havia treballat a Sabadell durant la realització de la meva tesi doctoral, i va formar part del meu tribunal. Des de llavors m'he involucrat en totes les excavacions i projectes de l'IPHES, intentant cada vegada treure el major suc a aquests diminuts restes òssies i de publicar els meus resultats en les millors revistes internacionals possibles. Concretament, hi treballo com a paleontòleg, disciplina que consisteix en l’estudi de les restes òssies procedents de les excavacions arqueopalentològiques. Dins d’aquest camp, estic especialitzat en amfibis (tritons, salamandres, granotes i gripaus) i rèptils (sargantanes, serps i tortugues).

Gràcies a aquesta especialitat podem conèixer els animals amb els quals convivien els homínids i, sobretot, perquè aquestes bèsties de sang freda tenen uns requeriments necessaris pel que fa a la humitat ambiental, en el cas dels amfibis, i a la temperatura pel que fa als rèptils. Tots ells ens ajuden a reconstruir els climes i paisatges successius del passat.

A Oued Sarrat (Tunísia) rentant sediment utilitzant uns tamisos per a la sèmola del cuscús con un tamiz a cuscus, en un recurd d'emergència - IPHES

Actualment, aquesta disciplina l’estic aplicant al projecte Context Climàtic i ambiental de les dispersions humanes en el Plistocè, cosa que ens permetrà saber les condicions climàtiques del primer poblament d'Europa, així com intentar contestar a la resposta de si les dispersions humanes estan condicionades per paràmetres climàtics i/o ambientals. A més, també participo activament en altres recerques que es duen a terme en jaciments de l’Estat espanyol, com els de la Sierra de Atapuerca (Burgos), Pinilla del Valle (Comunidad de Madrid) i també a l’Àfrica, cas de la Cuenca de Aïn Beni Mathar-Guefeït (Marroc) i Oued Sarrat (Tunissia), i també a Vallone Inferno (Sicília) i a Nagorno Karabakh (Azokh, al Caucas).

Un dels reptes de la meva feina en concret, és determinar els ossos fòssils que van apareixent en els diferents jaciments arqueopaleontològics, per saber exactament a quines espècies corresponen. D’aquesta manera podem obtenir una idea força precisa de com era l'ambient en què van viure els nostres avantpassats i quines van ser les seves dificultats per sobreviure, dispersar-se i arribar a nous territoris.

Una de les coses que més m’agraden de la meva disciplina és la minuciositat amb la qual he de treballar, perquè algunes espècies de gripaus o sargantanes tenen uns ossos molt diminuts (uns pocs mil·límetres) i per estudiar-los he de ser molt curós per no trencar-los i mirar-los amb l'ajuda d'una lupa binocular o d'un microscopi electrònic ambiental, cosa que moltes vegades m'ha donat uns suors freds ... ja que un os pot desaparèixer en l'espai d'un segon per culpa d'un gest equivocat.

Una de les dificultats amb que més sovint m’he d’afrontar és el llarg procés de recuperació de les restes fòssils, rentant el sediment al camp amb tamisos de malla de llum de fins a 0.5 mm i després el triat en laboratori gra de sorra rere gra de sorra per separar els ossos de les "pedretes".

L’anècdota

Una de les anècdotes recents que ara voldria recordar especialment té a veure amb la campanya d'excavacions a Tunísia del 2011. Durant la nit va desaparèixer misteriosament la petita bomba d'aigua que fèiem servir per rentar el sediment. Així que ho vam haver de fer a l’antiga, al riu i utilitzant uns tamisos per a la sèmola del cuscús. Això si és saber adaptar-se a les condicions del moment i del lloc!

technorati tags: paleontologia , human evolution , Plistocè , fòssils , paleoclimate reconstructions , archeological sites