12 Mar, 2012
Daten en 1,2 milions d'anys el jaciment de Fuente Nueva-3, a Orce
La revista Quaternary Research acaba de publicar un article en el qual es donen a conèixer les datacions absolutes per als jaciments d'Orce, com és el cas de Fuente Nueva-3, que arriba a una antiguitat de 1,2 milions d'anys amb el mètode combinat de Ressonància Paramagnètica Electrònica i Sèries de Urani sobre dents fòssils del Plistocè inferior (2,6-0.8 milions d'anys). El jaciment de Barranco León, també a Orce, presenta una associació faunística semblant, cosa que el situaria en una cronologia pròxima.
En ambdós jaciments l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dirigeix ​​des de fa un parell d'anys un projecte de recerca. En tot cas, l'article que es presenta està liderat pel CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre l'Evolución Humana), que és on s'han dut a terme les datacions, tot i que també signen dos investigadors de l'IPHES: Jordi Agustí i Bienvenido Martínez- Navarro.
El primer per l'esquerra, Bienvenido Martínez-Navarro, i al seu costat, Jordi Agustí, a Fuente Nueva 3. Son els dos investigadors de l'IPHES que participen en l'article - Jordi Mestre / IPHES
El treball, realitzat per un equip internacional i titulat "On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”, forma part de un projecte l'objectiu és desenvolupar el mètode ESR i la seva fiabilitat per datar jaciments del Plistocè inferior, i li ha permès obtenir una data absoluta d’1,2 milions d'anys d'antiguitat per al nivell arqueològic superior de Fuente Nueva-3, on es van trobar eines lítiques en associació amb restes faunístiques, incloent un esquelet gairebé complet de mamut. Les dades obtingudes permeten també datar de manera indirecta el jaciment de Barranco León, considerat com contemporani de Fuente Nueva-3 des del punt de vista de la biocronologia.
Distribució espacial de l'urani
La Ressonància Paramagnètica Electrònica, ESR, es va començar a utilitzar a mitjan la dècada de 1970 per determinar l'antiguitat d’espeleotemes trobats en coves japoneses, i és un dels pocs mètodes absoluts que hi ha avui dia per datar el Plistocè. Ara bé, hi ha molts factors que dificulten la seva aplicació per períodes molt antics, i en el cas de la datació de dents fòssils, un dels temes més crítics és determinar la incorporació i la migració de l'urani dins dels teixits dentals.
Campanya d'excavacions a Fuente Nueva 3, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
Referència bibliogràfica
Duval, M., Falguères, C., Bahain, J., Grün, R., Shao, Q., Aubert, M., Dolo, J. M., Agustí, J., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P. & Toro-Moyano, I. (2012). “On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”. Quaternary Research, (0) doi:10.1016/j.yqres.2012.01.003.
technorati tags: palentologia , homÃnids , mamuts , human evolutions , dispersions humanes , dataciones , Plistocè , fòssils , dents , urani
