23 Mar, 2011
La Cueva de Maltravieso fa 21.000 anys va ser un lloc insòlit de caça de conills a l'interior dels caus que alberga
Així ho confirmen les més de 3.000 restes fòssils d'aquests animals trobats en aquesta cavitat
Es tracta d'un ús de l'espai molt poc documentat
L'estudi es presenta l'International Journal of Osteoarchaelogy
La Sala de las Chimeneas (Cueva de Maltravieso, Càceres, Extremadura) conté un dipòsit arqueològic pertanyent al Paleolític superior (21.000 anys abans del present, aproximadament). Durant aquest període, els conills van ser un dels recursos principals per a la subsistència dels grups humans en el Sud-oest d'Europa, però en aquest jaciment s'ha documentat la caça d'aquests animals a l'interior dels caus, un ús de l'espai gairebé mai observat. Així ho confirmen les més de 3.000 restes fòssils d'aquests animals trobats en aquesta cavitat, tal com s'explica en l'estudi que ara es presenta en la versió en línia de l'International Journal of Osteoarchaelogy, efectuat per l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, pertanyent a l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social).
Marques de tall observades en els ossos dels conills trobats a la Sala de las Chimeneas - EPPEX
"La identificació del consum antròpic dels conills es reconeix principalment a través de la presència de marques de tall, fracturació d'alguns ossos de les extremitats i la cremació produïda durant el rostit de les carcasses", explica Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador principal de l' article que signa al costat de Palmira Saladié i Antoni Canals, els tres són membres de l'IPHES. Aquestes restes solen trobar-se en àrees d'hàbitat (campament o bivacs), però en aquest cas les modificacions antròpiques difereixen del model general trobat en altres jaciments d'aquestes cronologies. "Tot i la presència de les marques d'utensilis lítics en els ossos dels conills, la fracturació és molt escassa i no hi ha ossos cremats", observa Rodríguez-Hidalgo. A això cal afegir la presència abundant d'animals nounats (de menys de dos mesos d'edat) i immadurs (de menys de nou mesos) que tenen una escassa mobilitat i no solen trobar-se en les acumulacions en les àrees d'hàbitat dels humans. En el nivell estudiat aquests individus subadults representen el 20% del total.
Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador principal que signa l'article - Gerard Campeny/IPHES
L'origen de l'acumulació
Aquestes diferències amb els models establerts anteriorment els van conduir a investigar sobre l'origen de l'acumulació de conills a la Sala de las Chimeneas, quin va ser el paper dels humans en la mateixa i la seva relació amb les formes de subsistència durant el Paleolític superior. "Les conclusions a què hem pogut arribar -comenta Antonio Rodríguez-Hidalgo -indiquen que en part es deu a la presència de caus del Plistocè en el dipòsit, cosa que explica que alguns d'aquests animals fossin nounats. Allí els humans van trobar conills a desenes disposats a ser caçats".
Excavacions a la Sala de las Chimeneas, en una imatge d'arxiu - EPPEX
Les característiques de les modificacions antròpiques assenyalen que la cova va ser usada com un lloc de captació d'aquests animals. Possiblement amb trampes o rets ja que la tecnologia per elaborar-les ja es coneixia durant aquest període del Paleolític. Un cop capturats, els conills van patir com a mínim un primer processament in situ (escorxament, desarticulació i descamació), abandonant les restes òssies a l'interior de la cavitat. El transport de la carn per a un consum posterior a l'exterior de la cova és més que probable.
Presència alimentària
Els conills tenen una presència molt significativa en la dieta de les comunitats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior, tal com s'ha documentat al sud d'Europa (especialment sud de França) i sobretot en el sud de la Península ibèrica. "Ara bé, normalment es troben al costat de grans quantitats d'eines de pedra i fogars, i llocs on es practiquen activitats de tipus domèstic", puntualitza Antonio Rodríguez-Hidalgo. En aquests casos, els ossos estan molt fracturats per facilitar el consum de la medul·la, molts d'ells estan cremats com a conseqüència del rostit de les carcasses i de la neteja dels espais, la presència de marques de tall és molt variable i gairebé tots són conills adults.
En canvi, el model descobert pel EPPEX constata escassa fracturació dels ossos (gairebé nul), cap està cremat, hi ha moltes marques de tall producte d'activitats de carnisseria i hi ha molts individus nounats i juvenils. La caus, segons la hipòtesi de l'equip, hauria afavorit estàs pautes de comportament, sent un lloc preferentment de caça, però no d'hàbitat per als homínids ni per consumir els conills, tasca que portarien a terme fora d'allí. "Potser transporten la carn per a un consum posterior (assecat / fumat), però això no ho sabem perquè no es produeix allà", assenyala Rodríguez-Hidalgo.
En la mateixa Sala de las Chimeneas de la Cueva de Maltravieso, els humans van realitzar altres activitats durant el Paleolític superior, per exemple, art rupestre, "encara que a dia d'avui no es pot establir una relació entre l'art de Maltravieso i les activitats lligades a la subsistència", apunta el mateix investigador.
Referència bibliogràfica
Rodríguez-Hidalgo, A. J; Saladié, P. i Canals, A. International Journal of Osteoarchaeology
Article first published online: 24 JAN 2011, DOI: 10.1002/oa.1238
technorati tags: fauna , conills , consum antropic , alimentació , dieta , indústria lÃtica , foc , neonats , marques de tall , cacera , ossos , jaciments , subsistència , nounats
