El bloc de les activitats de l'IPHES

6 Mar, 2010

Podeu llegir fragments del seu nou llibre, “El sexe social”, en el seu bloc personal - resum curriculum

“Nosaltres pertanyem al regne animal i la nostra sexualitat, com succeeix en qualsevol altra espècie, és etològica, social i cultural. La nostra singularitat rau en què, en ser animals socials, utilitzem socialment el sexe de manera que forma part del coneixement i del pensament humà. Per tant, posseïm una autoconsciència sexual que ens fa especial en el regne animal. Els humans hem estat socialitzats pel sexe”. Així s’expressa l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, amb motiu de la publicació del seu llibre El sexe social (Ara Llibres), també ne versió castellana, El sexo social (Now Books).

El sexe és present a presenta tot arreu: en les converses banals, a la televisió, a Internet, a la llar, a l’escola... Però, ens hem preguntat mai quin és el vincle entre el sexe i les nostres relacions socials? Hem viscut sempre la sexualitat de la mateixa manera durant la nostra evolució com a éssers humans? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre Eudald Carbonell.

“La sexualitat és molt més antiga que les primeres eines de pedra. No comença amb l’emergència de la intel·ligència operativa però sí que, a partir de la socialització d’aquesta adquisició, fa més de dos milions d’anys, s’inicia un procés pel qual la sexualitat esdevindrà una estratègia d’adaptació humana d’una transcendència única. D’aquesta manera, la selecció sexual i l’emergència de la selecció cultural es retroalimentaran per convertir-nos en una singularitat del regne animal”, assegura.

Eudald Carbonell amb el seu nou llibre, El sexe social - Jordi Mestre / IPHES

D’altra banda, per a Carbonell, “la sexualitat es constitueix bàsicament de comunicació i reproducció i, en aquest últim cas, és una forma de complementarietat entre mascle i femella. Però, en general, es una conducta social independent del sexe dels individus. En aquest sentit, és un procés evolutiu, social, cultural i psicològic, i una societat oberta ha de permetre la diversitat de comportaments sexuals”.

En tot cas ha especificat que El sexe social no és de sexe descriptiu ni explícit, sinó que “és una publicació per conèixer i pensar social i científicament l’evolució de la conducta sexual humana, a través d’un  arqueòleg”. Així doncs, segueix el rastre arqueològic del sexe fins arribar a reflexionar sobre les noves formes de viure’l que ens depara el futur.

Mentrestant, analitza per què moltes vegades els mascles i les femelles no coincidim en els nostre interessos sexuals, així com altres aspectes relacionats amb el sexe com són la reproducció, la jerarquia, l’amor, l’art, l’estructura domèstica, el plaer i el sexe virtual. “És a dir, com a evolucionista que sóc abordo la sexualitat com un repte que cal afrontar cara a cara des de la racionalitat, la intuïció, la ciència, el pensament, l’experiència i la reflexió”, assegura.

technorati tags: sexe social , regne animal , autoconsciència sexual , complementarietat , mascles , femelles , reproducció , plaer