www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Mai, 2010

Els neandertals de Maltravieso van ser els primers homínids que van consumir hienes

La troballa, que és un cas únic, s'ha donat a conèixer a la revista internacional Journal of Taphonomy d'aquest mes

D'aquesta manera es qüestiona la consideració tradicional, segons la qual les hienes eren competidores dels homínids en aquelles etapes primerenques de l'evolució

La publicació de l'article ha coincidit amb la reinauguració del Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso (Càceres)

Fins al moment, sempre s'havia considerat que les hienes, per la seva activitat carronyera, eren unes grans competidores dels homínids en els primers passos de l'evolució humana. Aquesta interpretació entra ara en un clar dilema després de fer-se públic un estudi de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) publicat aquest mes a la revista internacional Journal of Taphonomy en el qual es posa de manifest que els neandertals que van habitar la Sala de los Huesos de la Cova de Maltravieso (Càceres) fa uns 120.000 anys van consumir a les seves presumptes competidores.

Així ho avalen unes incisions microscòpiques observades en les restes fòssils de hienes descobertes en l'esmentat jaciment. "Es tracta d'un cas únic, ja que no tenim constància que en cap altra part s'hagi documentat un comportament semblant", afirma Antonio Rodríguez-Hidalgo, autor del treball en col·laboració amb Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, i especialista en zooarqueologia de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX). La publicació de l'estudi ha coincidit amb la reinauguració del Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso (Càceres).

Dents de hiena

Dents de hiena tacada localitzades a la Cova de Maltravieso - EPPEX

La investigació se centra en una sèrie de restes òssies pertanyents a esquelets de hiena tacada (Crocuta crocuta), que mostren senyals de carnisseria. Segons Antonio Rodríguez-Hidalgo, "a la superfície d'aquests fòssils poden observar-se incisions molt tènues, que al microscopi es revelen com a senyals produïts per les eines de pedra. Aquestes marques es produeixen en extreure la pell, la carn i els tendons dels animals. Són autèntics senyals de carnisseria".

Aquest fet ha estat interpretat per l'EPPEX com "un cas obert". En paraules d'Antoni Canals, director de les excavacions de Maltravieso, "ens trobem davant d'un dilema interpretatiu, ja que tradicionalment s'ha vist a les hienes com a competidors dels homínids. En el cas que nosaltres hem analitzat, l'escena del crim pot entendre's com a conseqüència de dues situacions: que els neandertals cacessin i consumissin el cos de la hiena a prop de la cavitat i les restes abandonades arribessin a Maltravieso arrossegades per altres carronyaires, o bé -i és la hipòtesi més suggeridora- que els neandertals entressin en aquesta cova a caçar directament les hienes".

Excavacions a Maltravieso

Antonio Rodríguez, en primer terme, en una campanya d'excavacions a Maltravieso - EPPEX

Segons l'EPPEX, les dades obtingudes amb les excavacions efectuades en diverses campanyes indiquen que una part de la cavitat va funcionar com a cau de hienes durant el final del Plistocè mig (fa uns 120.000 anys). "La presència en l'esmentat jaciment d'eines de pedra elaborades pels neandertals, al costat de les restes de carronya consumides per les hienes, afegeix complexitat i interès a un jaciment que es troba en les primeres fases de la seva exploració", comenta Antoni Canals.

"Decantar-nos per una o una altra interpretació sobre el singular comportament, passa per l'adquisició i estudi de noves dades que, en el nostre cas, significa tornar a excavar", afirma el director del projecte. "Sense restes arqueològiques no hi ha res a investigar, protegir o divulgar", recalca.

Les excavacions a la Cova de Maltravieso, per part de l'EPPEX, es realitzaven des de l'any 2001 i es van suspendre el 2009 per problemes, segons la Direcció General de la Junta d'Extremadura, en la conservació de les pintures rupestres. Així doncs, les esmentades feines es troben en situació de parada tècnica com a conseqüència d'un estudi realitzat per l'IPCE (Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya) i la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura, per determinar la compatibilitat de les excavacions amb la preservació de l'art parietal del Paleolític superior que conté la cavitat.

Antoni Canals ha remarcat: "les excavacions arqueològiques es realitzaven durant 15 dies a l'any i especialistes de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura exercien el control de la temperatura, humitat i CO2 de la cova. Ara aquesta responsabilitat està a mans de la Direcció General de la Junta d'Extremadura i avui la cavitat és objecte del seu estudi. Per tant, s'espera resultats, a fi que aquests permetin reprendre les excavacions arqueològiques. En aquest sentit, durant la recent presentació de les reformes en el Centre d'Interpretació de la Cova de Maltravieso, la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta d'Extremadura va informar de l'avanç en la presa de dades ambientals de la cavitat.

Els membres de l'Equip Primeros Pobladores de Extremadura se senten il·lusionats amb l'avanç dels treballs que van portar al tancament de la cavitat i celebren la renovació del centre d'interpretació, on es reflecteix la tasca realitzada per l'equip durant els 10 últims anys, així com una revalorització del patrimoni simbòlic de la cavitat i del seu ús funerari per part de comunitats de l'Edat del Bronze.

"Insistim -assenyala Antoni Canals- que coneixem molt bé aquesta cavitat i per això estem convençuts que en poc temps podrem reprendre la nostra activitat, ja que constantment hem mesurat els paràmetres claus, els hem donat a conèixer i sabem quins resultats s'obtindran ara. Difícilment pot variar el comportament microclimàtic de la cavitat".

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: