2 Jun, 2010
Sota terra, nova sèrie de TV3 d'arqueologia per a tots els públics amb Eudald Carbonell i Fermà Fernández
Tindrà una periodicitat setmanal, s’emetrà els
dilluns i l’estrena és el 7 de juny
Tres dels 13
capítols s’han filmat en jaciments on hi treballa l’IPHES
A més del
director, varis membres d’aquest centre de recerca fan també d’actors i
d’altres han ajudat a elaborar guions o en tasques de producció
VIDEO promoció - Comenta la sèrie als perfils de l’IPHES a FACEBOOK i a TWITTER
L’arqueologia pot ser entretinguda? Té interès veure una colla d’arqueòlegs excavant un jaciment? Sota terra, el nou programa de TV3, que es podrà veure a partir del dilluns dia 7 de juny respon aquestes dues preguntes amb un “sí” rotund. La sèrie està presentada per l’actor Fermí Fernàndez, sota la direcció científica d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que intervé en tots els capítols. A més, tres dels 13 episodis s’han filmat en jaciments on hi treballa aquest centre de recerca i molts membres de l’equip s’han vist implicats en l’elaboració dels guions i en tasques de producció, o han fet d’actors.
Fermí Fernández i Eudalñd Carbonell, en una escena filmada a l'Abric Romaní - TV3
A l’ombra del seu inseparable salacot, amb rigor, però també amb bon humor, Eudald Carbonell, acompanyat prinicplament per Fermí Fernández, guiarà l’espectador durant tretze episodis per la història i la geografia del nostre país per comprendre millor qui som i d’on venim, però també per plantejar-nos cap a on anem com a espècie, constatant així les idees que defineixen el seu pensament (grup al Facebook) sobre l’Homo sapiens.
Els protagonistes de l’IPHES
Dos dels que més surten són l’arqueòleg rialler, amb presència pràcticament a tots els capítols, Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) adscrit a l’IPHES, que fa de contrapunt a Eudald Carbonell, i la investigadora Palmira Saladié, que intervé en els tres capítols on es desenvolupen excavacions dirigides per l’IPHES (La Boella, a La Canonja, Tarragona; el Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, Girona, i l’Abric Romaní, a Capellades, Barcelona).
Jordi Rosell, l'arqueòleg rialler - Jordi Mestre / IPHES
En menor grau hi participen, Andreu Ollé, Josep Vallverdú, Gerard Campeny, Bruno Gómez, Gala Gómez, Francesc Burjachs, així com Esther López, alumne del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s’imparteix a la URV. Precisament, des dels laboratoris dels Serveis Científics i Tècnics d’aquesta Universitat, al campus Sescelades, a Tarragona, dos membres més de l’IPHES, Isabel Expósito i Lorena García hi prenen part en unes escenes filmades en aquestes instal·lacions científiques i tècniques.
Pel protagonista principal, Eudald Carbonell, el motiu que l’ha endut a liderar el projecte Sota terra és el fet que “la humanització encara no s’ha assolit, i només s’hi arribarà amb un pensament social crític. En aquesta línia, cal avançar en la socialització del coneixement, un dels grans eixos d'activitats de l'IPHES. L’objectiu és integrar a la nostra població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a través de la recerca dels fòssils”, assegura.
Palmira Saladié amb Fermí Fernández al Camp dels Ninots - Jordi Mestre / IPHES
Per a Jordi Rosell, “l’Arqueologia, com a disciplina de la Història, és una eina fonamental per conèixer les arrels d’un poble o d’un país i per entendre bona part dels processos que succeeixen al present. No obstant, aquesta informació no té cap tipus de validesa si no existeix un vehicle de transmissió que sigui efectiu. En aquest sentit, Sota terra representa una oportunitat única per divulgar i difondre d’una manera amena i desenfadada, que no sense rigor científic, el nostre patrimoni. Però –afegeix- el programa, en si mateix, té també una altra funció molt clara per als arqueòlegs: dignificar i reivindicar l’Arqueologia com a professió i trencar d’una vegada la imatge romàntica (o hippy) que encara manté en molts sectors de la nostra societat”.
Presentació de la sèrie a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
En una línia molt similar s’expressa Palmira Saladié: “L’arqueologia i l’estudi de la evolució humana no tenen cap sentit si els descobriments i coneixements adquirits no es divulguen al gran públic. La participació en la sèrie Sota terra m’ha donat la oportunitat de participar en un projecte que ens permetrà arribar i explicar la nostra història a tot tipus de persones interessades per la història de Catalunya i les nostres arrels”.
El plantejament
Sota la seva direcció d’Eudald Carbonell, l’equip de professionals de l’arqueologia de Sota terra excaven de veritat, al mateix temps que s’ho passen bé. Busquen homínids de fa un milió d’anys, intervenen trinxeres de la Guerra Civil, troben fortaleses medievals, viatgen a ciutats romanes desconegudes o tafanegen en colònies industrials…
A
cada capítol, es planteja una hipòtesi
històrica que cal resoldre, aprofitant algun enigma real que el món científic encara
tenia pendent d’esbrinar”. I es busca la resposta sota terra. Excavant de debò!
En només tres dies, tres dies reals de calendari, l’equip de Sota terra, en col·laboració amb els arqueòlegs locals, resolen
-o no- de manera científica la hipòtesi plantejada. En alguns dels jaciments
s’hi afegeix una dificultat addicional: l’arqueologia
experimental. Així
provaran de tallar carn amb eines de sílex, de fer un foc neandertal, de fabricar
una destral de bronze o de fer una terrible arma de guerra medieval i un arc de
mig punt.
Els jaciments
A
més dels tres ja esmentats (Abric Romaní, Boella i Camp dels Ninots), la resta d’indrets
on s’han filmat les 13 aventures arqueològiques reals són: Els Vilars d’Arbeca
(Les Garrigues), Cabrera de Mar (El Maresme), Empúries (L’Alt Empordà), Domus del
Pi a Vilanova de Sau (Osona), Castell d’Àger (La Noguera), Talamanca (El
Bages), Can Marçal a Puig-Reig (El Berguedà), Corbera d’Ebre, el carrer Ripoll,
25, a Barcelona, i l’Abocador de Vacarisses, El Vallès Occidental.
Coproducció
“Sota
terra” és una coproducció de TV3 amb la productora Batabat, que adapta el
programa anglès “Time team”, que, amb un equip propi d’arqueòlegs i presentat
per Tony Robinson, porta 17 temporades
d’èxit a Channel
4.
La
presentació de “Sota terra”, s’ha realitzat dimecres 2 de juny a l’Abric
Romaní, amb la presència d’Oriol Grau, cap de Programes d’Entreteniment de TVC;
Josep Maria Andrés “Aranya”, director de Sota terra; Fermí Fernàndez,
presentador de la sèrie; Marc Roma, productor executiu de Batabat, i Pere
Arcas, cap de la Unitat de Programes d’Aprenentatge de TVC. El director
científic de la sèrie, Eudald Carbonell, ha intervingut a través d’un vídeo en
trobar-se fora de Catalunya.
Primer capítol:
Arnau Mir de Tost. Àger. La Noguera
El
programa obre temporada seguint el rastre del cèlebre cavaller medieval Arnau
Mir de Tost, que va conquerir la vall d’Àger l’any 1047 després d’una llarga
campanya militar. Si es confirma que la va conquerir als musulmans, l’equip
podrà afirmar que aquí va començar la Reconquesta.
Mir
de Tost va aixecar a Àger una gran torre de defensa, un palau residència i la
Col•legiata de Sant Pere. Buscar vestigis àrabs (que demostrarien que aquest
era territori musulmà abans de l’arribada del cavaller Mir de Tost) és un dels
grans objectius del programa. També s’investiga el diàmetre real de la torre de
defensa, avui desapareguda, i s’excaven unes tombes per saber si hi havia
enterrats musulmans o cristians (i, per tant, per saber qui habitava fa mil
anys aquelles terres), però el moment més espectacular del programa és quan
s’obre una tomba de l’església de Sant Vicenç d’Àger, on, segons diversos
testimonis històrics, hi ha enterrades les restes del gran cavaller Arnau Mir
de Tost.
El jaciment
El
conjunt monumental de Sant Pere que va aixecar Arnau Mir de Tost a Àger (damunt
una fortalesa romana inicial que després seria utilitzada pels àrabs) està
format pel recinte emmurallat, el castell i l’església de la Col•legiata.
L’església parroquial de Sant Vicenç, on es diu que van ser traslladades les
despulles del cavaller medieval l’any 1856, és originària del segle XI, però ha
tingut nombroses restauracions i ampliacions al llarg dels segles.
