26 Ago, 2011
Noves evidències d'art moble i d'indústria òssia a Cova Eirós
Les troballes obtingudes en els nivells del Paleolític superior proporcionen nova informació sobre les ocupacions d’Homo sapiens en aquesta cavitat gallega
Les diferències entre els estrats de Paleolític mig i superior ajudaran a comprendre l'evolució de dues espècies d'homínids, neandertals i sapiens, que van habitar la cova
La quarta campanya d'excavació a Cova Eirós (Triacastela, Lugo) dut a terme pel Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste (Dpto. Historia 1) de la Universidad de Santiago de Compostela (USC), juntament amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES ), des del 9 d'agost fins el 4 de setembre estan proporcionant noves dades sobre les formes de vida dels neandertals i dels Homo sapiens que van habitar al nord-oest peninsular. Aquestes intervencions compten amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i de l'Ajuntament de Triacastela.
Atzagaia decorada amb un motiu geomèric - cedida USC
Entre les troballes d'aquest any, destaca la presència d'indústria òssia en els nivells del Paleolític superior, concretament, d'una atzagaia decorada. Es tracta d'una punta de projectil d'uns 12 cm de longitud realitzada en un os llarg d'animal. La decoració consisteix en un motiu geomètric de tres traços paral·lels en ziga-zaga en ambdós costats. Tot i que altres peces similars s'han recuperat a la cova de Valiña (Castroverde) i a la de Valdavara (Becerreá), la de Cova Eirós és la més completa i decorada del Paleolític superior de Galícia.
Aquest nou artefacte decorat és una mostra més, al costat del penjoll trobat en la mateixa cova, d'art moble de les societats caçadores i recol·lectores del Paleolític superior, la qual cosa demostra la importància de les representacions artístiques i el sentit estètic que en aquella època ja tenia l'Homo sapiens.
Punta de quarts descoberta a Cova Eirós - cedida USC
D'altra banda, els nivells de Paleolític mitjà, quan la cova va ser habitada pels neandertals, han aportat nombroses eines lítiques en quars i quarsita. Entre elles, destaca una punta de quars elaborada segons la tècnica Levallois (un procediment complex de lascat) que mostra la gran habilitat d'aquests homínids.
Cova Eirós es consolida així com un jaciment de referència del nord peninsular per estudiar les similituds i diferències entre les dues espècies d'homínids (Homo neanderthalensis i Homo sapiens) en el mateix entorn i jaciment. En els nivells del Paleolític superior, a més de les diferències en la seva tecnologia, la generalització de la indústria de l'os, és a dir, eines que s'elaboren aprofitant l'os i les astes dels animals que caçaven, i l'art (penjolls, útils decorats , etc.), indiquen un major complexitat de caràcter cognitiu d'Homo sapiens respecte als neandertals.
technorati tags: tecnologia , human evolution , neandertals , Homo sapiens , art moble , simbolisme , capacitats cognitives , cognició , espècies , eines23 Ago, 2011
Troben l'artefacte de fusta configurat amb mà nec més antic del registre arqueològic mundial
Podria avançar-se la hipòtesi de que es tracta d’un possible instrument per fer tasques de recol·lecció o de manteniment dels focs
A dalt, un dibuix fet per l'IPHES que reconstrueix la forma que tindria la peça en funció del negatiu que s'ha trobat i que vèiem a sota mateix - Jordi Mestre / IPHES
Un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha trobat l'empremta (el negatiu) de l'artefacte de fusta configurat amb mànec més antic del registre arqueològic mundial. La troballa ha tingut lloc al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades (Barcelona) durant la campanya d'excavació que es realitza del 8 al 31 d’agost sota la direcció d'Eudald Carbonell. Es tracta de l'únic objecte amb aquesta morfologia descobert durant els més de cent anys d'estudi arqueològic en aquest jaciment, amb una seqüència estratigràfica que va dels 35.000 anys abans del present als 75.000 anys.
L'artefacte de fusta in situ, tal com s'ha trobat a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
Aquest artefacte destaca per la configuració del mànec i de la seva part activa (la resta de la peça). Aquesta última fa 15 cm de llarg per 8 cm d’ample i té una morfologia triangular amb una secció el·líptica. Aquesta part activa es troba clarament diferenciada de la zona ergonòmica (per on s’agafaria) que és de secció circular i fa 17 cm de llarg per 4 cm de diàmetre. Encara que es desconeix el seu ús o funcionalitat real, ja que mai s'havia documentat una peça semblant en jaciments del Plistocè superior, podria avançar-se la hipòtesi de que es tractes d’un possible instrument per fer tasques de recol·lecció o de manteniment dels focs. L’artefacte està parcialment carbonitzat i s'ha conservat gràcies al travertí que caracteritza la construcció de l’estructura de l’Abric Romaní i dels sediments que l’omplen.
Uns 25 membres de l'IPHES excaven aquest estiu a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
El nivell P on es troba aquest fòssil ha estat datat per les sèrie del urani-tori i ha donat una antiguitat de més de 55.000 anys, corresponent a l'estadi isotòpic 3, un moment en què es produeixen canvis constants de temperatura i humitat. Localitzat en el quadre S54, pertany al Plistocè superior. El context en què ha aparegut ens indica una ocupació de caçadors recol·lectors de l'espècie Homo neanderthalensis. S'ha identificat un conjunt de llars amb restes de fauna de cèrvids, cavalls i bòvids. Al costat d'aquests fòssils es localitza una important indústria tallada en sílex i un altre tipus de fusta que s'utilitzava com a combustible, així com altres objectes elaborats també amb aquest material, de l’estil que ja s’havien descobert en nivells superiors i que podrien haver-se utilitzat com a safates.
Eudald Carbonell amb la nova troballa - Jordi Mestre / IPHES
Pel que fa a la microfauna, s'han document espècies relacionades amb ambients aquàtics, com la rata d'aigua, de manera molt abundant, i altres pròpies d'entorns més humits, que els actuals de la zona, com les musaranyes de dents vermelles .
Les condicions de sedimentació registrades a l'Abric Romaní, consistents en la deposició de carbonats que formen nivells de travertins estèrils han permès una conservació extraordinària de tot tipus de restes, entre els quals sobresurten les llars i les eines de fusta, per la seva singularitat i excepcionalitat. Amb el descobriment de tot aquest material es fan estudis de distribució espacial per interpretar els diferents usos i la manera d'ocupació de les poblacions neandertals.
Eudald Carbonell en el moment de fer pública la troballa acompanyat per l'alcalde de Capellades, Marcel.lí Martorell (al seu costat) i el delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Moltó, dimarts 23 d'agost a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES
Les conclusions, després de 30 anys d’excavació a l’Abric Romaní, i sabent que Homo neanderthalensis s’extingeix fa 25.000 anys a Euràsia, apunten a que es tracta d’organitzacions humanes amb una estructura social complexa i avançada. L’excepcionalitat d’aquest registre i la seva conservació permet tenir dades molt contrastades de les activitats domèstiques i de la conducta dels neandertals.
L’excavació de l’Abric Romaní compta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Capellades.
technorati tags: fusta , artefactes , neandertals , human evolution , activitats domèstiques , arqueologia22 Ago, 2011
Nova campanya d’excavació arqueològica a Orce dirigida per l’IPHES
Es realitza del 29 d’agost al 18 de setembre
Els treballs se centren als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León
Objectius principals: esbrinar els usos concrets del jaciment i com s’organitza l’espai
Del 29 d’agost al 18 de setembre es desenvoluparà la segona campanya d’excavació arqueològica a Orce dirigida per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que se centrarà un cop més als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León.
Excavacions a Fuente Nueva 3 l'any passat - Jordi Mestre / IPHES
Els treballs s’emmarquen dins del projecte de recerca Primeres ocupacions humanes del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Orce, Granada), dirigit per Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES. De caràcter transdisciplinar i multiinstitucional, està coparticipat per diverses institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada y la Universidad de Màlaga. Representant de tots ells, més alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’impateix a la URV, a més d’estudiants d’altres universitats andaluses, així com membres del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) integraran l’equip de 45 persones que duran a terme aquesta segona excavació. El finançament del projecte corre a càrrec de la Junta de Andalucía.
Robert Sala és el director del projecte de recerca, a Fuente Nueva 3 - Jordi Mestre / IPHES
Robert Sala ha indicat: ”al desembre finalitzarà aquest projecte de recerca que tenia una durada de dos anys i a l’hivern es resoldrà com continuarem mantenint aquesta investigació a Orce des de l’IPHES, ja que la tota la conca de Guadix-Baza és clau per estudiar l’origen i les característiques de les primeres poblacions europees, un dels àmbits en què sobresurt el nostre institut”.
Mentrestant, aquests dies a Fuente Nueva 3 l’equip seguirà excavant l’acumulació de restes de fauna que va començar a posar al descobert l’any anterior. “També –apunta Robert Sala- es pretén definir de forma més precisa els diferents nivells per esbrinar si hi ha sòls d’ocupació singulars, per exemple, de curta durada, i poder identificar els usos concrets del jaciment i com s’organitza l’espai. O sigui que l’arqueologia espacial i el treball arqueoestratigràfic seran primordials”.
Robert Sala ha recordat que en la campanya de l’any passat es van extreure mostres de sediment, tant a Fuente Nueva 3 com a Barraco León, i enguany aquesta acció s’ampliarà a Cúllar de Baza i Huéscar, per tal de poder obtenir datacions radiomètriques de tots aquests jaciments, ja que fins ara només n’hi ha de bioestratigràfiques, i amb dades obtingudes de les dues maneres es podrà precisar millor la cronologia.
Visites i xerrada
Paral·lelament a l’excavació s’han previst una sèrie d’activitats complementàries obertes al públic en general com visites als jaciments i la xerrada “El jaciment aequeopaleontològic de Cúllar”, que impartirà Ramon Torrente, membre de l’equip d’investigació d’Orce de l’IPHES.
technorati tags: human evolution , primeres poblacions humanes , fauna , jaciments , datacions , geocronologia , sediments22 Ago, 2011
Troben l'entrada principal a la cova prehistòrica de Maltravieso, un dels jaciments més importants d'Extremadura
Aquest ha estat un objectiu científic a destacar des de fa molts anys
Els recents treballs de recerca sobre la Cueva de Maltravieso, realitzats en el marc una tesi doctoral, posen de manifest la presència d'un accés a aquesta cavitat des de la Sala de las Columnas fins a la Sala de las Pinturas, desconeguda fins ara, que en el seu dia va poder haver estat una de les entrades a la cova. La tesi, l'autora és Eva Mancha, que forma part de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura), va ser presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Eva Mancha asseguda al lloc on va trobar algunes de les evidències que li van permetre identificar el lloc on havia estat l'entrada principal a la cova, al passadís que aniria entre la Sala de las Columnas i la Sala de las Pinturas - EPPEX
La Cueva de Maltravieso és probablement un dels jaciments més importants de la Prehistòria extremenya. Amb 130 metres de longitud en el seu origen, ha estat utilitzada pels nostres avantpassats des de fa aproximadament 350.000 anys fins a l'Edat del Bronze. Va ser descoberta l'any 1951 a causa d'uns treballs d’extracció de calcària, quan durant una de les explosions, es va destruir la paret d'una sala generant-se una entrada artificial que modificaria les condicions climàtiques de la cova fins avui. Descobrir quin havia estat l'accés original, la seva posició i variació en el temps, ha estat un objectiu científic a destacar des de fa molts anys.
D'esquena, i d'esquerra a dreta, Josep Vallverdú i Eudald Carbonell; al fons, a la dreta, Eva Mancha, el dia de la presentació de la tesi doctoral a la URV - IPHES
Finalment aquest interrogant té resposta, gràcies a la tesi doctoral d'Eva Mancha que porta per títol "Geologia sedimentària i llocs d'ocupació prehistòrics de la Cueva de Maltravieso (Càceres, Espanya)". Ha estat codirigida per Josep Vallverdú, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els codirectors de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) Eudald Carbonell i Antoni Canals, també membres d'aquest centre.
Usos de la cavitat
"Saber la localització de l'entrada de la Cueva de Maltravieso és important per conèixer com s'ha utilitzat aquesta cavitat al llarg del temps, tant per part dels homínids com de la fauna. A més, això facilitarà la gestió patrimonial del jaciment, i es pot establir ara noves àrees d'excavació, gràcies a la definició de nous llocs d'ocupació localitzats arran d'aquest treball ", comenta Eva Mancha.
Excavacions a la Cueva de Maltravieso, en una imatge d'arxiu - EPPEX
"Durant anys, es va considerar la possibilitat de que l'entrada es trobés just al final de la Sala de las Chimeneas, idea que ja va plantejar Carlos Callejo, però els resultats actuals demostren que almenys un accés estava en un lateral de la cavitat, el que ara hem registrat, i que era de grans dimensions, possibilitant el pas de persones i animals". Això s'ha demostrat gràcies a l'estudi, en diferents sales de la cova, de l'origen, formació i desenvolupament de les estalagmites, sent aquestes diferents segons es formin prop d'una entrada o en una àrea estrictament cavernícola. L'estudi s'ha completat amb observacions geosedimentarias i un programa de datacions radiomètriques.
Quan es va descobrir la Cueva de Maltravieso es van trobar restes esquelètiques i ceràmiques de l'Edat del Bronze, però, la cavitat és de sobres coneguda pel conjunt d'art rupestre del Paleolític superior que alberga, que va ser documentat en aquests primers anys, i que ha estat àmpliament investigat. De tota manera, fins l'any 2002 no es va dur a terme la primera intervenció arqueològica, tasca que va anar a càrrec del EPPEX.
Els habitants
Aquests treballs van revelar l'existència d'una sala no documentada fins llavors, la Sala de los Huesos, amb un nivell arqueològic datat entre 117.000 i 183.000 anys, quan es produeix la presència de neandertals a la Península ibèrica. D'aquest període, durant la seva excavació, es va trobar indústria lítica i fauna (hienes, llops, linxs, cérvols, bòvids, etc.). Aquesta troballa va permetre fer una altra intervenció arqueològica en un altre espai de la cova, a la Sala de las Chimeneas, en la qual es van trobar elements culturals (petxines perforades, ossos gravats, sílex, etc.). Associats a grups de societats caçadores i recol.lectores del Paleolític superior, segurament els responsables de part de les pintures rupestres. Aquests descobriments converteixen a la Cueva de Maltravieso en el primer jaciment arqueològic del Paleolític superior d'Extremadura.
Perfil biogràfic
Natural de Hornachos (Badajoz), Eva Mancha va estudiar la llicenciatura d'Història a la Universitat d'Extremadura, després va efectuar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV, i el d'Arqueometria a la Universitat Autònoma de Madrid. Quan era estudiant de segon curs de carrera va començar a excavar en diferents jaciments com Atapuerca (Burgos) i Abric Romaní (Capellades, Barcelona), i finalment va entrar a formar part de l'EPPEX, dirigit per Eudald Carbonell i Antoni Canals.
technorati tags: geologia , estalagmites , pintures rupestres , PaleolÃtic , neandertals , prehistòria , human evolution22 Ago, 2011
Els homÃnids que van viure a Atapuerca fa uns 800.000 anys, els primers europeus, ja tenien una gran capacitat d’organització social
Un estudi de l’IPHES publicat al Journal Human Evolution ho avala
Utilitzaven diferents estratègies per a l’adquisició, transport i preparació de les preses que caçaven
Cooperaven entre ells i es repartien els aliments
Podcast relacionat amb l’estudi de les marques de tall – Vídeo Homo antecessor
Els homínids que van viure al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca fa sobre 800.000 anys, que eren de l’espècie Homo antecessor, descoberta en aquest mateix indret, tenien ja una gran complexitat social i capacitat per organitzar-se. Així es constata en un estudi de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que ara recull el Journal Human Evolution (JHE).
La recerca efectuada demostra que els primers europeus “disposaven d’una tecnologia que els permeté obtenir grans animals a través de la caça i aplicaven diferents estratègies per transportar les presses des del lloc on les havien obtingudes fins a la cova, concretament a Gran Dolina”, comenta Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES i autora principal de l’article publicat al JHE on es dóna a conèixer aquest treball.
Algunes de les restes de fauna i d'Homo antecessor amb marques de tall descobertes al nivell TD6 de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES
A més, observa: “Aquesta conducta implica necessariament la participació de varis individus en les partides de caça, que retardaven el consum de grans quantitats d’aliments (carn, moll, visceres, greix…) fins que arribaven a la Gran Dolina. Allí ho compartien amb altres membres del grup, cosa que indica la cooperació social existent entre els primers europeus”.
L’IPHES ha emès aquestes conclusions després de analitzar 4.411 restes de fauna (cérvols, cavalls, grans bòvids, rinoceronts, óssos, bisonts...) i 163 d’Homo antecessor, doncs recordem que eren caníbals, i entre les restes transportades a Gran Dolina hi ha fòssils de representants d’aquesta espècie. Segons les darreres investigacions, “Homo antecessor era caçat –explica Palmira Saladié- per un altre grup que era qui el traslladava a la cova per consumir-lo. Les carcasses d’aquest homínid possiblement es transportaven sempre (o quasi sempre) senceres”. Els fòssils es van posar al descobert durant les campanyes d’excavacions realitzades entre 2003 i 2007.
Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
La mateixa investigadora ha indicat: “Hem pogut comprovar que utilitzen diferents estratègies de transport depenent de diferents variables com el número de participants en les partides de caça, la distància al camp base, el nombre de preses, etc. Si les podien esquarterar-les en el lloc de matança, les transporten mínimament seccionades i un cop allí fan parts més petites per tal de manipular-les i compartir la carn i altres nutrients amb la resta del grup, hagi participat o no en la cacera”. Bàsicament, això se sap per la presència a la cova de tots els elements anatòmics i per l’abundància de marques de tall en alguns d’aquests, doncs si haguessin accedit primer a ells els carnívors, no hi quedaria carn. La branca de l’arqueologia que analitza l’origen de l’acumulació dels fòssils en un jaciment s’anomena tafonomia.
Referència bibliogràfica
Saladié, P.; Huguet, R.; Díez, C.; Rodríguez, A.J.; Cáceres, I; Vallverdú, J.; Rosell; J.; Bermúdez de Castro;J.M. and Carbonell, E. 2011. "Carcass transport decisions in Homo antecessor subsistence strategies”. Journal of Human Evolution., doi:10.1016/j.jhevol.2011.05.012
technorati tags: differential transport , anatomical profiles , hunting , Pleistocene , homÃnids , canibalismo , zooarqueologÃa20 Ago, 2011
Fa 50.000 anys Moià ja tenia una població més o menys estable de neandertals
Així ho indiquen les eines de pedra descobertes a la campanya d’enguany a la Cova de les Teixoneres
Fins ara s’ha havia pensat que era només un lloc de pas
L’equip de l’IPHES (Institut Catà de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que excava a les Coves de les Teixoneres, a Moià, havia considerat fins ara que aquesta cavitat havia estat ocupada de manera esporàdica per diferents grups de neandertals que estaven de pas per la zona. Les troballes de la campanya d’enguany, en canvi, demostren que petits clans fa sobre 50.000 anys ja es movien de manera estable per aquell territori i utilitzaven la Cova de les Teixoneres amb una certa freqüència. Per tant, en aquella època, Moià ja tenia una certa població humana permanent.
Indústria lítica descoberta a Teixoneres durant l'excavació d'aquest mes - Jordi Mestre / IPHES
“Això es veu –indica Jordi Rosell, investigador de l’IPHES que codirigeix l’excavació a Teixoneres- a partir de les matèries primeres que fan servir per elaborar les seves eines. A diferència del nivell excavat l'any passat, en el que vam documentar instruments confeccionats amb materials procedents d’altres indrets, l’estrat intervingut enguany posa de manifest eines creades amb pedres locals”.
La campanya d'excavació d'enguany va finalitzar el dijous 17 d'agost - Jordi Mestre / IPHES
Un altre factor que s’ha considerat és que “ la cadena operativa de producció d’aquest material lític es desenvolupa pràcticament sencera a la cova, o sigui, que la talla es duia a terme allà mateix. En canvi, al nivell de l'any passat, les eines que vam obtenir havien estat portades d’altres llocs”, puntualitza Rosell. Per tant, es tracta d'un model d'ocupació diferent.
Durant l’excavació, que s’ha desenvolupat, del 3 al 18 d’agost, a la Cova del Toll i a la Cova de Teixoneres, a la primera cavitat esmentada s’han recuperat més de cent restes d'óssos de les cavernes, “la qual cosa demostra que aquest jaciment és el més important de Catalunya pel que fa a aquests animals i representa, ara per ara, la col·lecció d’aquesta fauna del Pleistocè superior més impressionant del nostre país”, assenyala Jordi Rosell.
Al fons, públic assistent a les jornades de portes obertes - IPHES
A la Cova de les Teixoneres s’han obtingut més restes deixades pels neandertals: indústria, fauna i fogars, que s'alternen amb ocupacions de grans carnívors, principalment de les hienes de les cavernes.
Coincidint amb l’excavació i la Festa Major de Moià, membres de l’equip de l’IPHES van oferir un cara a cara amb la població -un moment del qual podem veure en aquesta imatge- sobre les excavacions. També es va efectuar una jornada de portes obertes a la qual hi van assistir unes 300 persones.
technorati tags: carnÃvors , homÃnids , models ocupació , human evolution , indústria lÃtica , jaciments , fauna , neandertals9 Ago, 2011
Les tortugues, presents al menú dels primers europeus que van habitar Atapuerca al voltant de fa 1,2 milions d’anys
Una dieta variada i generalista, clau per l’èxit de les primeres ocupacions humanes a Europa
L’estudi es basa en l’anàlisi de 75 restes fòssils trobades a la Sima del Elefante i ara es publica al Journal of Human Evolution
Les tortugues formaven part del menú de les primeres poblacions humanes al voltant de fa 1,2 milions d’anys, quan van començar a habitar la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos), just en el jaciment on s’han documentat les restes humanes més antigues d’Europa. Així es recull en un article que acaba de publicar el Journal of Human Evolution, amb Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a signant principal. Aquest fet demostra la presència d’una dieta càrnica generalista que podria haver afavorit l’expansió dels primers europeus.
En aquestes imatges captades al microscopi es poden observar les marques de tall que contenen les restes fòssils de les closques de tortuga i que avalen el consum humà de la carn d'aquests animals - IPHES
Les dades relacionades amb l’estudi de la dieta càrnica de fa més d’1,2 milions d’anys són escadusseres perquè hi ha pocs jaciments d’aquestes cronologies i, a més, les recerques sempre s’han centrat principalment en els grans animals. No obstant, les restes de fauna petita, com ara ocells, rosegadors, granotes o tortugues, són freqüents als jaciments d’aquest període. “La seva presència –explica Ruth Blasco- sovint s’ha interpretat com el resultat d’acumulacions d’origen natural o el producte d’intrusions de carnívors i aus rapinyaires a les coves. Tot i que aquests casos existeixen, a la Sima del Elefante hem pogut identificat als grups humans com els responsables directes de la presència d’alguns d’aquests petits animals”.
Diverses restes de tortugues trobades a la Sima del Elefante - IPHES
Aquesta afirmació es basa en l’estudi de 75 restes fòssils de tortuga trobats a diferents nivells de la Sima del Elefante. En aquest jaciment, l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), del qual forma part l’IPHES, ha pogut documentar restes de l’espècie Testudo hermanni (tortuga mediterrània de terra) i un galàpat (Emys orbicularis). Del total d’aquest conjunt, 8 fòssils de Testudo hermanni presenten marques de tall a la cara interna de la closca: dues restes al nivell TE14c i sis al TE11, ambdós amb més d’un milió d’antiguitat”. Aquestes marques es produeixen com a resultat de l’extracció de les vísceres per al seu consum humà”, hi afegeix la investigadora de l’IPHES.
Ruth Blasco, investigadora principal que signa l'article, excavant a Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Casos similars s’han identificat solament a l’Àfrica, concretament als jaciments de l’Est del llac Turkana, durant el mateix període. Amb cronologies posteriors, el consum humà de tortugues es documenta més freqüentment no sols a Europa, sinó també al Pròxim Orient i l’Àfrica. Al continent europeu, restes de tortugues pertanyents al Pleistocè inferior (fa entre 2,5 milions d’anys i 780.000 anys) se n’han recuperat a molts jaciments, com per exemple a Gran Dolina (TD-6), també a Atapuerca; Vallparadís (Terrassa, Barcelona), Fuente Nueva 3 i Barranco León (Cuenca Guadix-Baza, Granada), Pirro Nord (Foggia, Itàlia), Grotte du Vallonet (Alpes-Maritimes, França) i Lézignan-le-Cèbe (Hérault, França). “No obstant, indicis que relacionin aquests animals amb grups humans del període esmentat de la Sima del Eelefante no havien estat enregistrades a Europa fins ara”, puntualitza Ruth Blasco. “En aquest cas, aquest jaciment -prossegueix- representa una important excepció”.
Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
Encara que l’ús de tortugues amb una finalitat nutricional a la Sima del Elefante sembla ser esporàdic, l’equip ha observat que almenys es repeteix en dos nivells diferents de la seqüència estratigràfica. “Això indica que aquests animals entraven dins l’espectre de recursos potencials dels homínids de la Sierra de Atapuerca i que formaven part de la dieta humana des de moments molt antics”, assenyala Ruth Blasco. Aquesta evidencia, juntament amb les restes d’un conill i un ocell també menjats pels humans en altres nivells estratigràfics amb cronologies similars (TE9a i TE12) i les grans preses, suggereixen un comportament generalista pel que fa a la dieta càrnica, “cosa que podria haver estat una de les claus de l’èxit dels primers homínids que van colonitzar Europa ara fa més d’un milió d’anys”, remarca la investigadora de l’IPHES.
Referència bibliogràfica
Blasco, R.; Blain, H.-A., Rosell J.; Díez. J.C.; Huguet, R.; Rodríguez, J.; Arsuaga, J.L.; María Bermúdez de Castro, J.M. and Carbonell, E. 2011. "Earliest evidence for human consumption of tortoises in the European Early Pleistocene from Sima del Elefante, Sierra de Atapuerca, Spain”. Journal of Human Evolution., doi:10.1016/j.jhevol.2011.06.002
technorati tags: tortoises , faunal record , Early Homo , paleoeconomia , chelonia , small game , fauna , consum8 Ago, 2011
La Leakey Foundation concedeix 17.500 dòlars per datar nous nivells documentats a l’Abric Romanà durant un sondeig
Aquestes dies un equip de 25 persones efectuen la campanya d’excavació d’enguany, del 8 al 31 d’agost, sota al direcció d’Eudald Carbonell
Arxiu: notícia sondeig mecànic
La Leakey Foundation, que fomenta el coneixement científic dels orígens i l’evolució de l’espècie humana, ha concedit una subvenció de 17.500 dòlars al projecte d’investigació “Datació del nou tram de seqüència estratigràfica a l’Abric Romani per series d’urani”, desenvolupat pel Dr. James Bischoff, especialista americà en aquesta matèria, en col·laboració amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). L'estudi es basa en el sediment obtingut durant un sondeig realitzat l'any passat en el jaciment esmentat. D’altra banda, un equip de 25 persones efectuen la campanya d’excavació d’enguany, del 8 al 31 d’agost, sota al direcció d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut.
Eudald Carbonell dirigeix l'excavació a l'Abric Romaní - Jordi Mestres/IPHES
El sondeig el va pagar l'ajuntament de Capellades i es va dur a terme el 2010. Es va poder constatar que la presència dels neandertals en aquest indret és més antiga del que es pensava, perquè es van documentar 16 metres més d’estratigrafia amb evidències d’ocupació humana. En total, una seqüència de 30 metres, un fet excepcional en jaciments d’aquestes cronologies.
Exactament, el que es va dur a terme és un sondeig mecànic, supervisat per Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES; Raül Batrolí i Antoni Pons, de l’Àrea de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Capellades, i Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA, adscrit a l’IPHES. L’objectiu era poder conèixer quants nivells arqueològics resten encara per a excavar, i poder avançar en els estudis cronoestratigràfics i paleoclimàtics. Tot plegat ha de servir també per facilitar la gestió de la intervenció arqueològica en extensió de l'abric, que s’està executant des que Eudald Carbonell dirigeix l’excavació.
Imatges de la realització del sondeig l'any passat a l'Abric Romaní - IPHES
“El sondeig va demostrar –recorda Josep Vallverdú- que resten encara per excavar dues fases d'ocupació humana neandertaliana, que són properes a l'actual superfície d'excavació (nivell P; 54.500 anys abans del present)”. Entre les evidències sobre l'ocupació humana registrada en aquest sondeig cal esmentar l'aparició de materials sedimentaris modificats pel foc (‘roques cremades’) a més de 16 metres de profunditat, per sota de l’actual nivell P, que es va ja excavar l’estiu passat i on es continua treballant encara aquest agost.
L’ajuda de la fundació Leakey demanada per J. Bischoff permetrà datar el sediment obtingut durant el sondeig referit mitjançant les series del Urani emprant un espectròmetre de masses basat en la mesura d'isòtops en estat de plasma. També és previst fer un mostreig de pol·lens dels mateixos sediments recuperats en aquella ocasió, de un període cronològic desconegut, en els dipòsits situats a peu de la cinglera que ocupa probablement el interval temporal que cobreix el 70.000 al 100.000 anys abans del present.
Mentrestant, l’equip de l’IPHES treballa aquests dies a l’Abric Romaní per documentar al canvi en la tradició cultural i tecnològica succeït fa uns 55.000 anys abans del present. Els participants són sobretot membres d’aquest institut, i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i del Grau en Història que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. L’excavació compta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Capellades.
technorati tags: palinologia , sediments , sondeig , human evolution , entorn ecològic , vegetació , foc , presència humana , datacions8 Ago, 2011
Sondeig a Fuente Nueva 3, a Orce, per conèixer millor el context ecològic en què es van desenvolupar les primeres poblacions humanes de Europa
En el marc dels treballs previs a l’excavació arqueològica que es realitzarà a la conca Guadix-Baza (Granada) del 28 agost al 8 de setembre, sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha efectuat recentment un sondeig mecànic al jaciment de Fuente Nueva 3 per tal d’extreure sediment que amb les anàlisis posteriors i multidisciplinàries ha de facilitar informació important per conèixer el context ecològic en què es van desenvolupar les primeres poblacions humanes.
Sondeig mecànic a Orce fa unes setmanes - IPHES
“L'objectiu va ser perforar amb una màquina 14 m per obtenir un tub de sediment que ara està al CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana) a disposició de tots els investigadors de l’equip que necessitin prendre mostres per obtenir dades diverses”, comenta Robert Sala, director del projecte de recerca de l’IPHES sobre Orce.
Concretament, els palinòlegs podran disposar de restes de pol·len extretes directament del sediment, amb la qual cosa es podrà saber com era el paisatge vegetal d’Europa fa sobre un milió d’anys. Els geocronòlegs faran anàlisis isotòpiques que permetran afinar la cronologia del jaciment. En la mateixa línia, els geòlegs podran descriure millor la seqüència estratigràfica documentant nivells que no són visibles a primer cop d’ull i que es podran així correlacionar amb els altres jaciments d’Orce.
Excavacions a Fuente Nueva 3, en una imatge d'arxiu. L'equip hi tornarà a finals de mes - IPHES
En aquest sentit, Robert Sala ha observat: “Cal tenir present que Fuente Nueva 3 està allunyat de la resta, i no té una seqüència tan llarga i ben exposada com observem a Barranco León, amb la qual cosa un sondeig mecànic era necessari per anar més enllà dels sediments que són accessibles de forma natural en la part del jaciment ja excavada i en el torrent veí”.
technorati tags: entorn ecològic , paleoecologia , sediments , plainologia , geocronologÃa , human evolution , paisatge6 Ago, 2011
Jornada de portes obertes als jaciments de les Coves del Toll i Cova de les Toixoneres de MoiÃ
Aquest acte coincideix amb la campanya d’excavacions que es desenvolupa del 3 al 19 d’agost sota la direcció de l’IPHES
També s’ha previst una xerrada pel dissabte 13 d’agost
Coincidint amb la campanya d’excavacions que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa aquests dies a les Coves del Toll i Cova de les Toixoneres de Moià, s’ha previst una jornada de portes obertes als jaciments i una xerrada sobre aquest projecte de recerca. Aquests actes formen part també del programa de la Festa Major de Moià.
La conferència porta per títol "Face to Face amb els arqueòlegs" i serà dissabte dia 13 d'agost a les vuit del vespre al Pati de Can Carner (Al costat del bar Casal, a la Baixada del mestre). Serà una bona ocasió per escoltar de primera mà l’estat de les investigacions.
Excavacions a Moià aquest agost - IPHES
La visita estarà guiada pels propis arqueòlegs i permetrà palpar en primera persona els treballs que s’hi duen a terme des de fa vuit anys. Serà dimarts 16 d'agost de 10.30 h a 13.30 h. Cal inscriure's prèviament al Museu de Moià (tf. 93 820 91 34, info@covesdeltoll.com)
Les dues activitats estan organitzades conjuntament pel Museu de Moià, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Moià i l'IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira Virgili de Tarragona.
Per la seva part, les excavacions estan codirigides per Jordi Rosell, Ruth Blasco, Juan Ignacio Morales i Antònio Rodríguez, tots ells són membres de l’IPHES i de la URV. En aquesta ocasió hi participen 25 persones entre les que hi ha alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a l’esmentada universitat, estudiants d’altres centres universitaris de l’estat espanyol, com Lleida, Saragossa i Màlaga, i també franceses, com Bordeaux III.
Les excavacions estan finançades per l’Ajuntament de Moià i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i s’inscriuen en el marc del projecte de recerca dirigit per l’IPHES que porta per nom “Compartint l’Espai: interaccions entre homínids i carnívors al Nord-est peninsular”.
“L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar les relacions establertes entre els grups de neandertals que ocuparen la Catalunya central entre el final del Pleistocè mig i la primera meitat del Pleistocè superior (entre els 200.000 i els 40.000 anys) i veure si es pot parlar de fenòmens de coevolució comportamental entre ells”, ha explicat Jordi Rosell.
technorati tags: homÃnids , carnÃvors , human evolution , competència , socialització , jornades , arqueologia , paleoecologia6 Ago, 2011
Eudald Carbonell imparteix una xerrada dins el cicle Sopars amb Estrelles, a l’Observatori Fabra
Serà dimecres 10 d’agost i parlarà d’Evolució i disseny humà
Perfil personal, pàgina personatge públic i grup El pensament d'Eudald Carbonell a Facebook – web - bloc - twitter @eudaldcarbonell
Evolució i disseny humà és el títol que Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) impartirà dins del cicle Sopars amb Estrelles que es realitza a l’Observatori Fabra, a Barcelona, organitzat per Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Serà dimecres 10 d’agost a les 20.30 h.
Eudald Carbonell, director de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
L’evolució és un procés contingut en l’espai i el temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta. Ara, l’Homo sapiens s’interroga sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa busquem els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que ens han conduït on som com a espècie.
Trobar lleis evolutives a nivell social, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctic i crític de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic, per la seva potencialitat, ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament científic social i crític.
technorati tags: socialització , ciència , astronomia , human evolution , teroria de l'evolució , planeta , enginyeria inversa6 Ago, 2011
Eudald Carbonell, a l’espai L’entrevista del Canal 3/24 i al Directe 4.0 de Rà dio 4
En ambdós casos serà dimecres 10 d’agost
Perfil personal, pàgina personatge públic i grup El pensament d'Eudald Carbonell a Facebook – web - bloc - twitter @eudaldcarbonell
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) serà el protagonista de l’espai L'Entrevista 3/24 dels serveis informatius de TV3, que s’emetrà en directe dimecres 10 d’agost, a les 10.30 h, presentada per la periodista Laura Solé. El diàleg se centrarà en els diversos projectes científics en què està implicat actualment Eudald Carbonell.
Eudald Carbonell aquest estiu a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
El mateix dia, però a les 18 h, participarà al programa Directe 4.0 de Ràdio 4, dirigit i presentat per Xantal Llavina amb la ràdio, Internet, la informació i l’entreteniment i les xarxes socials com a eixos principals. Eudald Carbonell disposa des de fa pocs dies d’un nou perfil personal a Facebook, amb quasi 800 seguidors; té una pàgina de personatge públic amb més de 4.000 inscrits, i el grup El pensament d’Eudald Carbonell, amb més d’un miler de persones. També gaudeix d’un canal a Twitter @eudaldcarbonell amb quasi 800 subscrits.
En tot cas, l’entrevista amb Xantal Llavinia tractarà altres aspectes com la seva trajectòria professional i els projectes científics en què hi està implicat actualment. Es podrà seguir en directe des de la web de R-4. El programa també té twitter i Facebook.
technorati tags: xarxes socials , arqueologia , human evolution , paleoecologia , Internet , excavacions5 Ago, 2011
Presentació a la comunitat cientÃfica de l’estat actual de la recerca al jaciment de VallparadÃs, de 900.000 anys d’antiguitat
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Membres de l’IPHES assistiran al congrés European Society for the study of Human Evolution que es fa al setembre a Alemanya
També parlaran de la Bòbila Ordis, que forma part del mateix projecte de recerca que Vallparadís
Presentar davant de la comunitat científica internacional l’estat actual de la recerca que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa al jaciment de Vallparadís, a Terrassa, és l’objectiu principal de l’assistència al congrés European Society for the study of Human Evolution que del 23 al 25 de setembre es farà a Leipzig, a Alemanya.
Excavacions a Vallparadís en una imatge d'arxiu - IPHES
Tot just fa unes setmanes, es van fer públiques unes noves datacions de Vallparadís, que li donen una antiguitat que el situen sobre els 900.000 anys abans del present. Aquestes dades corroboren que es tracta d'un enclavament essencial per a l'estudi de les primeres poblacions que van habitar Europa juntament amb jaciments com Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), la Boella (Tarragona) i Atapuerca, (Burgos).
Treballs de desemboscament d'una dolina fossilífera a la Bòbila Ordis aquest juliol - IPHES
En el mateix congrés, l’IPHES complementarà la seva comunicació sobre Vallparadís amb una explicació dels treballs que el mateix institut ha realitzat al juliol el jaciment conegut com la Bòbila Ordis, al municipi de Porqueres (Girona), descobert als anys seixanta del segle passat. Ara, en el marc d’un projecte de recerca més ampli de l’IPHES sobre la Catalunya de fa un milió d’anys, que inclou el jaciment de Vallparadís, un equip codirigit per Joan Garcia, Kenneth Martínez i Jordi Agustí, membres d’aquest institut, han dut a terme una primera excavació sistemàtica, del 4 juliol al 3 d’agost, per tal d’obrir noves línies d’investigació a l’entorn d’aquest jaciment, que permetran enriquir el coneixement paleoecològic continental del Plistocè inferior, en un context essencial per a la investigació de les primeres migracions humanes d’Europa.
technorati tags: primeres poblacions , migracions humanes
