22 Ago, 2011
Els homÃnids que van viure a Atapuerca fa uns 800.000 anys, els primers europeus, ja tenien una gran capacitat d’organització social
Un estudi de l’IPHES publicat al Journal Human Evolution ho avala
Utilitzaven diferents estratègies per a l’adquisició, transport i preparació de les preses que caçaven
Cooperaven entre ells i es repartien els aliments
Podcast relacionat amb l’estudi de les marques de tall – Vídeo Homo antecessor
Els homínids que van viure al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca fa sobre 800.000 anys, que eren de l’espècie Homo antecessor, descoberta en aquest mateix indret, tenien ja una gran complexitat social i capacitat per organitzar-se. Així es constata en un estudi de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que ara recull el Journal Human Evolution (JHE).
La recerca efectuada demostra que els primers europeus “disposaven d’una tecnologia que els permeté obtenir grans animals a través de la caça i aplicaven diferents estratègies per transportar les presses des del lloc on les havien obtingudes fins a la cova, concretament a Gran Dolina”, comenta Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES i autora principal de l’article publicat al JHE on es dóna a conèixer aquest treball.
Algunes de les restes de fauna i d'Homo antecessor amb marques de tall descobertes al nivell TD6 de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES
A més, observa: “Aquesta conducta implica necessariament la participació de varis individus en les partides de caça, que retardaven el consum de grans quantitats d’aliments (carn, moll, visceres, greix…) fins que arribaven a la Gran Dolina. Allí ho compartien amb altres membres del grup, cosa que indica la cooperació social existent entre els primers europeus”.
L’IPHES ha emès aquestes conclusions després de analitzar 4.411 restes de fauna (cérvols, cavalls, grans bòvids, rinoceronts, óssos, bisonts...) i 163 d’Homo antecessor, doncs recordem que eren caníbals, i entre les restes transportades a Gran Dolina hi ha fòssils de representants d’aquesta espècie. Segons les darreres investigacions, “Homo antecessor era caçat –explica Palmira Saladié- per un altre grup que era qui el traslladava a la cova per consumir-lo. Les carcasses d’aquest homínid possiblement es transportaven sempre (o quasi sempre) senceres”. Els fòssils es van posar al descobert durant les campanyes d’excavacions realitzades entre 2003 i 2007.
Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
La mateixa investigadora ha indicat: “Hem pogut comprovar que utilitzen diferents estratègies de transport depenent de diferents variables com el número de participants en les partides de caça, la distància al camp base, el nombre de preses, etc. Si les podien esquarterar-les en el lloc de matança, les transporten mínimament seccionades i un cop allí fan parts més petites per tal de manipular-les i compartir la carn i altres nutrients amb la resta del grup, hagi participat o no en la cacera”. Bàsicament, això se sap per la presència a la cova de tots els elements anatòmics i per l’abundància de marques de tall en alguns d’aquests, doncs si haguessin accedit primer a ells els carnívors, no hi quedaria carn. La branca de l’arqueologia que analitza l’origen de l’acumulació dels fòssils en un jaciment s’anomena tafonomia.
Referència bibliogràfica
Saladié, P.; Huguet, R.; Díez, C.; Rodríguez, A.J.; Cáceres, I; Vallverdú, J.; Rosell; J.; Bermúdez de Castro;J.M. and Carbonell, E. 2011. "Carcass transport decisions in Homo antecessor subsistence strategies”. Journal of Human Evolution., doi:10.1016/j.jhevol.2011.05.012
technorati tags: differential transport , anatomical profiles , hunting , Pleistocene , homÃnids , canibalismo , zooarqueologÃa
