El bloc de les activitats de l'IPHES

5 Ago, 2011

Presentació a la comunitat científica de l’estat actual de la recerca al jaciment de Vallparadís, de 900.000 anys d’antiguitat

Publicat per csb 18:51 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Congressos i jornades

Membres de l’IPHES assistiran al congrés European Society for the study of Human Evolution que es fa al setembre a Alemanya

També parlaran de la Bòbila Ordis, que forma part del mateix projecte de recerca que Vallparadís

Presentar davant de la comunitat científica internacional l’estat actual de la recerca que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa al jaciment de Vallparadís, a Terrassa, és l’objectiu principal de l’assistència al congrés European Society for the study of Human Evolution que del 23 al 25 de setembre es farà a Leipzig, a Alemanya.

Excavacions a Vallparadís en una imatge d'arxiu - IPHES

Tot just fa unes setmanes, es van fer públiques unes noves datacions de Vallparadís, que li donen una antiguitat que el situen sobre els 900.000 anys abans del present. Aquestes dades corroboren que es tracta d'un enclavament essencial per a l'estudi de les primeres poblacions que van habitar Europa juntament amb jaciments com Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), la Boella (Tarragona) i Atapuerca, (Burgos).

Treballs de desemboscament d'una dolina fossilífera a la Bòbila Ordis aquest juliol - IPHES

En el mateix congrés, l’IPHES complementarà la seva comunicació sobre Vallparadís amb una explicació dels treballs que el mateix institut ha realitzat al juliol el jaciment conegut com la Bòbila Ordis, al municipi de Porqueres (Girona), descobert als anys seixanta del segle passat. Ara, en el marc d’un projecte de recerca més ampli de l’IPHES sobre la Catalunya de fa un milió d’anys, que inclou el jaciment de Vallparadís, un equip codirigit per Joan Garcia, Kenneth Martínez i Jordi Agustí, membres d’aquest institut, han dut a terme una primera excavació sistemàtica, del 4 juliol al 3 d’agost, per tal d’obrir noves línies d’investigació a l’entorn d’aquest jaciment, que permetran enriquir  el coneixement paleoecològic continental del Plistocè inferior, en un context essencial per a la investigació de les primeres migracions humanes d’Europa.