9 Ago, 2011
Les tortugues, presents al menú dels primers europeus que van habitar Atapuerca al voltant de fa 1,2 milions d’anys
Una dieta variada i generalista, clau per l’èxit de les primeres ocupacions humanes a Europa
L’estudi es basa en l’anàlisi de 75 restes fòssils trobades a la Sima del Elefante i ara es publica al Journal of Human Evolution
Les tortugues formaven part del menú de les primeres poblacions humanes al voltant de fa 1,2 milions d’anys, quan van començar a habitar la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos), just en el jaciment on s’han documentat les restes humanes més antigues d’Europa. Així es recull en un article que acaba de publicar el Journal of Human Evolution, amb Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a signant principal. Aquest fet demostra la presència d’una dieta càrnica generalista que podria haver afavorit l’expansió dels primers europeus.
En aquestes imatges captades al microscopi es poden observar les marques de tall que contenen les restes fòssils de les closques de tortuga i que avalen el consum humà de la carn d'aquests animals - IPHES
Les dades relacionades amb l’estudi de la dieta càrnica de fa més d’1,2 milions d’anys són escadusseres perquè hi ha pocs jaciments d’aquestes cronologies i, a més, les recerques sempre s’han centrat principalment en els grans animals. No obstant, les restes de fauna petita, com ara ocells, rosegadors, granotes o tortugues, són freqüents als jaciments d’aquest període. “La seva presència –explica Ruth Blasco- sovint s’ha interpretat com el resultat d’acumulacions d’origen natural o el producte d’intrusions de carnívors i aus rapinyaires a les coves. Tot i que aquests casos existeixen, a la Sima del Elefante hem pogut identificat als grups humans com els responsables directes de la presència d’alguns d’aquests petits animals”.
Diverses restes de tortugues trobades a la Sima del Elefante - IPHES
Aquesta afirmació es basa en l’estudi de 75 restes fòssils de tortuga trobats a diferents nivells de la Sima del Elefante. En aquest jaciment, l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), del qual forma part l’IPHES, ha pogut documentar restes de l’espècie Testudo hermanni (tortuga mediterrània de terra) i un galàpat (Emys orbicularis). Del total d’aquest conjunt, 8 fòssils de Testudo hermanni presenten marques de tall a la cara interna de la closca: dues restes al nivell TE14c i sis al TE11, ambdós amb més d’un milió d’antiguitat”. Aquestes marques es produeixen com a resultat de l’extracció de les vísceres per al seu consum humà”, hi afegeix la investigadora de l’IPHES.
Ruth Blasco, investigadora principal que signa l'article, excavant a Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Casos similars s’han identificat solament a l’Àfrica, concretament als jaciments de l’Est del llac Turkana, durant el mateix període. Amb cronologies posteriors, el consum humà de tortugues es documenta més freqüentment no sols a Europa, sinó també al Pròxim Orient i l’Àfrica. Al continent europeu, restes de tortugues pertanyents al Pleistocè inferior (fa entre 2,5 milions d’anys i 780.000 anys) se n’han recuperat a molts jaciments, com per exemple a Gran Dolina (TD-6), també a Atapuerca; Vallparadís (Terrassa, Barcelona), Fuente Nueva 3 i Barranco León (Cuenca Guadix-Baza, Granada), Pirro Nord (Foggia, Itàlia), Grotte du Vallonet (Alpes-Maritimes, França) i Lézignan-le-Cèbe (Hérault, França). “No obstant, indicis que relacionin aquests animals amb grups humans del període esmentat de la Sima del Eelefante no havien estat enregistrades a Europa fins ara”, puntualitza Ruth Blasco. “En aquest cas, aquest jaciment -prossegueix- representa una important excepció”.
Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
Encara que l’ús de tortugues amb una finalitat nutricional a la Sima del Elefante sembla ser esporàdic, l’equip ha observat que almenys es repeteix en dos nivells diferents de la seqüència estratigràfica. “Això indica que aquests animals entraven dins l’espectre de recursos potencials dels homínids de la Sierra de Atapuerca i que formaven part de la dieta humana des de moments molt antics”, assenyala Ruth Blasco. Aquesta evidencia, juntament amb les restes d’un conill i un ocell també menjats pels humans en altres nivells estratigràfics amb cronologies similars (TE9a i TE12) i les grans preses, suggereixen un comportament generalista pel que fa a la dieta càrnica, “cosa que podria haver estat una de les claus de l’èxit dels primers homínids que van colonitzar Europa ara fa més d’un milió d’anys”, remarca la investigadora de l’IPHES.
Referència bibliogràfica
Blasco, R.; Blain, H.-A., Rosell J.; Díez. J.C.; Huguet, R.; Rodríguez, J.; Arsuaga, J.L.; María Bermúdez de Castro, J.M. and Carbonell, E. 2011. "Earliest evidence for human consumption of tortoises in the European Early Pleistocene from Sima del Elefante, Sierra de Atapuerca, Spain”. Journal of Human Evolution., doi:10.1016/j.jhevol.2011.06.002
technorati tags: tortoises , faunal record , Early Homo , paleoeconomia , chelonia , small game , fauna , consum
