19 Jul, 2011
Inicien les primeres excavacions sistemà tiques en un jaciment de Porqueres de fa sobre un milió d’anys
Cerquen micromamífers i restes de pol·len que permetin saber com era el paisatge de Catalunya d’aquella època, que va acollir les primeres migracions humanes
Una explotació d’argiles d’una antiga pedrera va posar al descobert el jaciment conegut com la Bòbila Ordis, al municipi de Porqueres (Girona), als anys seixanta del segle passat. Ara, en el marc d’un projecte de recerca més ampli de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) sobre la Catalunya de fa un milió d’anys, un equip codirigit per Joan Garcia, Kenneth Martínez i Jordi Agustí, membres d’aquest institut, realitza una primera excavació sistemàtica, del 4 de juliol al 3 d’agost, per tal d’obrir noves línies d’investigació a l’entorn d’aquest jaciment, que permetran enriquir el coneixement paleoecològic continental del Plistocè inferior, en un context essencial per a la investigació de les primeres migracions humanes d’Europa.
Detall d'impronta d'una fulla trobada al jaciment - Joan García/IPHES
De moment, l’equip està intentant localitzar i situar els nivells que en el passat havien lliurat registre fòssil de macromamífers, amb l’objectiu de planificar pròximes excavacions. Al mateix temps, es prenen mostres per veure si es documenten restes de micromamífers, que juntament amb el pol·len fossilitzat que també es pretenen obtenir, permetin reconstruir com era el paisatge de Catalunya fa un milió d’anys. O sigui que aquest jaciment és coetani al de Gran Dolina d’Atapuerca, on es va descobrir l’espècie Homo antecessor.
El projecte de recerca de Porqueres porta per nom “El Plistocè inferior al nord-est de Catalunya: la Bòbila Ordis (Girona)” i s’inclou en un més ampli del qual també en forma part també el jaciment de Vallparadís (Terrassa).
Treballs de desemboscament d'una dolina fossilífera reomplerta d'argiles groguenques - Joan García / IPHES
Els estudis que fins ara s’han efectuat sobre Bòbila Ordis han permès conèixer un important dipòsit format per tres paleollacs de 52 metres de potència, dels quals els primers 17 (lake 3) corresponen al Plistocè inferior final, és a dir, de fa 1,3 milions d’anys a 780.000 anys abans d’ara. El paleomagnetisme realitzat en el paleollac contigu (lake 1) ofereix una cronologia compresa entre la inversió de la polaritat de la terra Matuyama-Brunhes (780.000 anys abans del present) i el l’episodi magnètic Cobb-Mountain (1,19 milions d’anys d’antiguitat), documentant un altre episodi magnètic, el cron Matuyama fins als 2.6 Ma.
Des dels anys 60 és ben conegut el quantiós registre fòssil del jaciment, localitzat durant uns treballs a la cantera destacant-ne restes de fauna com hipopòtam (Hippopotamus amphibius), cèrvol (Cervus philisi) o cavall (Equus stenonis). Pel que fa a la microfauna s’han trobat les espècies Allophaiomys pliocaenicus (una mena de talp´ço) i Mimomys savini (un tipus de rata d’aigua), que suggereixen una edat d’entre 1,3 milions d’anys i 780.000 anys abans del present.
Imatge de la part baixa de la pedrera, amb la cala on afloren les argiles grises - Joan García / IPHES
El registre pol·línic suggereix un clima temperat amb boscos de caducifolis, on hi predominen el carpí (Carpinus), actualment extingit a Ibèria, alzines i roures (Quercus spp) i una mena d'oms (Ulmus i/o Zelkova). A la part superior hauria proliferat un bosc alternat per una vegetació estepària rica en herbes de la família de les compostes (Asteraceae del tipus Cichorioideae).
Els treballs al jaciment Bòbila Ordis es desenvolupen gràcies a la col·laboració del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Porqueres (especialment el seu alcalde, el Sr. Salvador Ros), l’Ajuntament de Banyoles, la Creu Roja del Pla de l'Estany (sobretot el Sr. Lluís Hostench), Ceràmiques Elías (particularment el Sr. Carlos García) i Pinsos Camós (pel Sr. Esteban Artigas).
technorati tags: vegetació , pedreres , human evolution , desemboscament , argiles
