6 Set, 2010
Homo antecessor va practicar el canibalisme gastronòmic de forma habitual fa uns 800.000 anys a Atapuerca
Ens trobem
davant del cas de canibalisme cultural més antic conegut fins ara
Així ho
publica la revista científica Current
Anthropology en un article signat, principalment, per diversos membres
de l'IPHES
Canibalisme cultural, Eudald Carbonell, director de l'IPHES, interpreta aquest fet
Fa uns anys, durant les campanyes arqueològiques
desenvolupades a Atapuerca entre 1994 i 1996, es van trobar restes humanes en
el nivell TD6 de Gran Dolina. Més tard, aquestes restes van poder definir-se
com una nova espècie, Homo antecessor. Però, no només això: l’equip
científic va detectar, a més, evidències de canibalisme en aquests ossos. Fins
ara, restava pendent saber si es tractava d'un fet puntual o d'una pràctica
freqüent. Una nova investigació, que ha tingut també en compte nous fòssils
obtinguts a partir de l'estiu de 2003 en diversos subnivells del mateix
jaciment, però d’igual antiguitat, constata que va ser una pràctica habitual.
Per tant, ens trobem davant del cas de canibalisme cultural més antic conegut
fins al moment.
Al marge esquerre, un húmer d'Homo antecessor atribuït aun infant. La resta d'exemplars mostren cops (dalt a la dreta) i marques de tall realitzades amb eines lítiques sobre els fòssils humans - IPHES
Així ho publica la revista científica Current
Anthropology en l'article Cultural Cannibalism as
Paleoeconomic System in the European Lower Pleistocene, signat per diversos membres de l'IPHES (Eudald
Carbonell, Isabel Cáceres, Marina Lozano, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Carlos
Lorenzo, Josep Vallverdú, Rosa Huguet, Antoni Canals) i José Maria Bermúdez de
Castro (CENIEH - Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana).
“L'anàlisi de les restes cranials i postcranials d'Homo antecessor – explica Isabel Cáceres – ha permès identificar diverses alteracions d'origen antròpic (marques de tall i fractura d'ossos) relacionades amb el consum dels individus localitzats". La mateixa investigadora ha puntualitzat: “aquests fòssils no mostren una distribució específica, ja que van aparèixer barrejats amb instruments lítics i ossos d'altres animals, com cérvols, cavalls o rinoceronts. Ambdós tipus de restes, humans i no humans, mostren models d'aprofitament i patrons de carnisseria similars, per part d’Homo antecessor”.
Excavacions a Gran Dolina, on van aparèixer les restes d'Homo antecessor analitzades - Jordi Mestre / IPHES
Les restes humanes
apareixen distribuïdes en els diferents subnivells de TD6. Això, juntament amb l'augment de la col·lecció de
fòssils d’homínids apareguts durant la segona fase d'excavació, el
La investigadora de l'IPHES, Isabel Cáceres, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
“Aquestes dades suggereixen que les estratègies de caça i el consum de carn humana eren freqüents i habituals”, assegura Palmira Saladié. Les nombroses evidències de canibalisme, el nombre d'individus (11), el seu perfil d'edat (majoritàriament infantils i juvenils), i la distribució arqueoestratigràfica indiquen que el canibalisme a TD6 va ser nutricional”, puntualitza.
Palmira Saladié, una de les autores de l'article, a Gran Dolina - Jordi Mestre / IPHES
L'antropofàgia, doncs, havia d'estar acceptada i inclosa en el seu sistema social, ja que no es va tractar d'un esdeveniment puntual. “Per tant, ens trobem davant el cas de canibalisme cultural més antic conegut fins ara”, conclou Palmira Saladié. Queda encara per saber si es van menjar entre membres d'una mateixa espècie o eren dues espècies diferents. En aquest últim cas hauríem de parlar de canibalisme de gènere.
technorati tags: canibalisme , homÃnids , antropofà gia , fauna , nutrició , cultural , ossos , marques de tall
