19 Set, 2010
Noves troballes a El Millar permetran conèixer millor la paleoecologia de les comunitats neandertals que habitaven en medis fluvials
Web EPPEX: Equipo Primeros Pobladores de Extremadura
A la Cueva de Santa Ana obtenen eines molt antigues de mode1 o olduvaianes
A la mateixa cavitat troben copròlits de hiena al costat d’ascles, cosa que planteja la dicotomia de l'ús de l'espai entre aquests animals i els homínids
La campanya d'excavació arqueològica realitzada per l'EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) durant les últimes setmanes, en una nova àrea del Millar, a Càceres, ha aportat fòssils que permetran conèixer millor com era la paleoecologia de les comunitats neandertals que van habitar aquest jaciment a l'aire lliure, durant el plistocè mig. A més, a la Cueva de Santa Ana han trobat instruments de pedra del mode tècnic 1 o olduvaià i del mode 2 o axelià, en unitats superposades, però que permetran documentar l'arribada de les primeres comunitats humanes al Calerizo de Cáceres durant el Plistocè inferior, fa més de 700.000 anys.
Concretament, els materials recuperats en aquesta primera fase d'excavació, en un nou sector de 25 m2 del Millar, han permès desenterrar ascles, nuclis i algunes peces configurades com rascadores o raspadors que seran claus per desenvolupar "un nou programa d'investigació que té com a objectiu reforçar i ampliar el coneixement sobre els jaciments arqueològics al medi fluvial", ha assenyalat Antoni Canals, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector de l'excavació al costat de Luna Peña, jove investigadora extremenya que forma part de l'EPPEX.
"Les zones humides del riu Salor, recorregudes pels neandertals durant el Plistocè mig, van ser una zona de petites basses en què la cacera i la carronya havien de ser abundants", ha manifestat el mateix investigador. Les eines fabricades per esquarterar aquests animals, característiques del mode 3 o mosterià, van ser abandonades als llocs d'ús, escampant per aquestes zones humides una gran quantitat d'elles. La matèria primera per confeccionar-les és el quars, molt abundant en zones de granit.
Excavacions a la Cueva de Santa Ana aquest setembre - EPPEX
"La concentració d'estris en les basses i zones d'inundació crea palimpsests culturals, arqueològics, que ens permeten caracteritzar i documentar l'evolució tècnica i el comportament ecològic d'aquestes comunitats de neandertals", assegura Canals. Per això l'excavació d'aquest tipus de jaciments precisa de mètodes i tècniques (d'excavació) adaptades a aquest tipus de dipòsits. Així doncs, "en aquesta campanya hem iniciat l'excavació en extensió extraient els 25 m2 del seu sediment estèril i buscant obtenir l'òptim arqueològic del nivell, el qual representa la paleosuperficie (el terra) pel que van caminar els neandertals en el Paleolític mitjà," prossegueix Canals.
D'altra banda, a la Cueva de Santa Ana, cavitat del Calerizo de Cáceres, s'han finalitzat els treballs d’estabilització dels talls estratigràfics, s'ha iniciat l'excavació arqueològica de les unitats 1 i 2 i s'ha obert una nova zona d'excavació al sector est, corresponent a la unitat 8.
En les unitats 1 i 2 s'han recuperat, respectivament, materials del mode tècnic 1 o olduvaià i del mode tècnic 2 o axelià. "Aquestes dues unitats, superposades, documenten l'arribada de les primeres comunitats humanes al Calerizo durant el Plistocè inferior, amb una antiguitat de més de 700.000 anys", assegura Antoni Canals.
Durant l'excavació de la unitat 1 s'han posat al descobert diversos copròlits de hiena. Aquestes defecacions tenen un alt valor ecològic, ja que d'elles es poden extreure pòl·lens i estudiar la dieta d'aquest depredador, present en el Calerizo fins a finals del Plistocè mig (fa uns 120.000 anys), tal com s'ha observat a la Sala de los huesos de la Cueva de Maltravieso. Al costat d'aquests copròlits s'han recuperat diverses ascless i altres eines, plantejant aquesta dicotomia existent entre l'ús de les cavitats per part de les hienes i els homínids.
En la unitat 2 s'ha obtingut un bifaç, així com un fenedor i diverses ascles. "El registre paleontològic és escàs, la qual cosa ens fa pensar que la cova de Santa Ana no deuria ser, en aquest moment, un espai d'habitació, sinó més aviat un lloc de pas i de curta permanència", afirma Canals.
Aquesta excavació s'ha desenvolupat en el marc del X Campo de Trabajo Primeros Pobladores que, amb caràcter internacional, han organitzat Consejería de los Jóvenes y del Deporte de la Junta de Extremadura i l’EPPEX. Els participants, 30 joves d'entre 18 i 30 anys, han realitzat les tasques pròpies d'una excavació arqueològica. El 50% procedeixen de països com França, Alemanya, Turquia, Corea o el Japó; la resta són de diferents punts de la geografia espanyola.
La campanya arqueològica s'ha dut a terme del 5 al 19 de setembre amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càceres i de l'Ajuntament de Malpartida de Càceres.
technorati tags: entorn ecològic , rius , eines lÃtiques , Olduvai , jaciments , homÃnids , fluvials , excavació arqueològica , camps de treballs , tècnica , tecnologia , hienes , copròlits
