www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Set, 2010

Descobreixen a Orce prop de 1.200 nous fòssils que avalen la presència humana ja en aquest indret fa sobre 1,3 milions d’anys

Notícia inici de campanya Dossier de premsa balanç

S’han localitzat durant la campanya efectuada aquest mes, per primer cop dirigida per l’IPHES

La indústria lítica obtinguda és la més primitiva d’Europa i presenta característiques que la relacionen amb els conjunts africans

El Consejero de Cultura de la Junta de Andalucía, Paulino Plata, visita els jaciments coincidint amb un viatge per la zona i els darrers dies d’excavació

Eina Mode 1

La indústria descoberta són nuclis polièdrics -com el de la imatge- i ascles simples - Jordi Mestre / IPHES

L’excavació arqueològica que del 30 d’agost al 20 de setembre ha desenvolupat un equip multidisciplinar i multiinstitucional als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León, a Orce (Granada), ha arribat a la seva fi amb un balanç de 1.168 nous fòssils desenterrats,  entre fauna i indústria lítica, que avalen la presència humana en aquesta zona fa ja 1,3 milions d’anys. “Es tracta del conjunt fòssil més ric de la seva edat a Europa”, ha assenyalat Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i director de l’excavació. “Aquestes troballes han de permetre de conèixer l’adaptació humana a un entorn de llac i la capacitat dels homínids d’aprofitar grans mamífers com els elefants, hipopòtams i rinoceronts”, ha puntualitzat.

Molar de mamut

Molar de Mammuthus meridionalis - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa a la fauna, s’han aconseguit 1.063 restes, principalment de grans mamífers, especialment d’hipopòtam, cavall, hiena, rinoceronts, cérvol i mamuts. “Quan trobem ossos d’aquests animals –assenyala Robert Sala- el que fem és analitzar-ne la seva superfície amb el microscopi per detectar la presència d’estries o marques que deixen les eines de pedra que utilitzaven els homínids per esquarterar-los. Els nostres primers estudis al laboratori de camp han confirmat aquesta activitat antròpica i, per tant, podem assegurar l’accés humà a aquests mamífers fa 1,3 milions d’anys a Orce”.

Microscopia

El microscopi permet detectar estries o marques que deixen les eines de pedra en les restes de fauna - Jordi Mestre / IPHES

Per la fauna descoberta podem saber que el paisatge d’aquella època a Orce es caracteritzava “primer de tot per la presència del llac d’aigües salades en un clima subtropical, amb temperatures mitjanes de 23ºC. La fauna localitzada descriu un ambient molt ric i divers al qual els humans es van adaptar i el van saber explotar”, apunta Robert Sala. 

Robert Sala i Paulino Plata

En primer terme, Robert Sala, dilluns 20 de setembre, valorant la campanya als mitjans de comunicació. A l'esquerra, Paulino Plata, Consejero de Cultura de la Junta de Andalucía - Jordi Mestre / IPHES

La recerca sobre la fauna és complementària a la que s’efectuarà amb les 105 eines de pedra descobertes, esbrinant, per exemple, l’ús a què es van destinar mitjançant l’estudi del desgast microscòpic que presenten. També s’aprofundirà en el coneixement en les cadenes operatives que van emprar aquells homínids per confeccionar aquests instruments i la caracterització petrogràfica de les roques amb què es van configurar i que, en identificar la zona en que les recollien, permetrà de conèixer l’abast del territori que explotaven.

Aquests artefactes de pedra són els més primitius d’Europa, i es caracteritzen per la presència de nuclis polièdrics, i ascles simples. “L’objectiu de la fabricació d’instruments era l’obtenció d’ascles de tall simple i agut, bàsicament per a l’escorxament d’animals, tal com és la tònica en d’altres jaciments de la mateixa època. Una darrera conclusió important sobre la tecnologia és que presenta característiques primitives que la relacionen amb els conjunts africans, assegura Sala.

Tasques de restauració

Al laboratori de camp hi ha hagut una gran activitat en tasques de restauració - Jordi Mestre / IPHES

Però qui va ser l’homínid protagonista de tota aquesta activitat a Orce fa 1,3 milions d’anys? “En aquesta època a Europa hi vivia Homo antecessor. Tot i que, de moment, a Orce no hi ha restes humanes conegudes,  per la proximitat geogràfica i temporal, s’ha de considerar que fou aquesta espècie la que poblà també aquesta regió”, observa Robert Sala.

Paral·lelament a l’excavació, s’han desenvolupat igualment tasques de restauració, com l’estabilització de les condicions de conservació dels fòssils, o la preparació de les peces per al seu posterior estudi. També s’han efectuat diversos mostrejos per poder dur a terme diferents recerques (geologia, arqueobotànica...)

D’aquesta manera es podrà saber com van viure aquelles comunitats, en quin hàbitat, com eren els seus costums, quina relació tenien amb els grans mamífers i quines tendències evolutives es van desenvolupar en l’entorn del gran llac que existia en la regió.

Robert Sala i Paulino Plata

  Paulino Plata escolta les explicacions de Robert Sala, dilluns 20 de setembre, a Orce - Jordi Mestre / IPHES

En els treballs d’excavació, la primera dirigida per l’IPHES a Orce, hi han pres part 45 especialistes. Es tracta d’un projecte de recerca transdisciplinar i multiinstitucional, coparticipat per diverses institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada i la Universidad de Màlaga. Cal destacar la participació d’alumnat andalús en formació de les universitats de Còrdova, Granada, Málaga, Cádiz, i Pablo Olavide de Sevilla, a més d’altres de l’Estat espanyol. “D’aquesta manera volem contribuir a la formació a Andalusia de personal investigador capacitat en les disciplines relacionades amb l’estudi dels jaciments plio-plistocènics de la Cuenca de Guadix Baza”.  A més, hi ha alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’impateix a la URV.

El finançament del projecte corre a càrrec de la Junta de Andalucía. Precisament, dilluns 20 de setembre, el titular de la Conselleria de Cultura d’aquest ens, Paulino Plata, ha visitat els jaciments, en el marc d’un viatge per diferents localitats de la zona.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: